perassa : pera gròssa ; pera marrida ; « poire sauvage » TdF.

perassada nf, cf Ubaud Dicort : « poirier sauvageon, v. perús » (v. TdF)

perassièr : peràs (perièr salvatge) (Pirus salvifolia)

perat : confitura de pera e de most de rasim.

per aval loc adv, cf Ubaud Dicort : « par là-bas, à une grande distance » TdF jos ‘peravau’

perboc nm, cf Ubaud Dicort : « mortier à crépir » (Per Noste) ; « crépi » (Basic)

perbocament nm, cf Ubaud Dicort : « crépissage » (L. 288)

perbocar (v. tr.) : rebocar / perferir / rebatre (emplastrar una paret amb de mortièr) ; tampar amb de mortièr los traucs o las junturas de las pèiras d'una paret ; tornar emplastrar amb de mortièr.

Me cal tornar perbocar las parets de l'ostal.

perbola nf, cf Ubaud Dicort : « t. du jeu de quilles, rabat » TdF  (v. çai jos)

perbolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. du jeu de quilles, rabattre, tirer une seconde fois, quand on en a abattu quelqu’une au premier coup » TdF

perbolir [ ~ perbolhir] (v. intr.) : bolir / bolhir longament.

perbolir (far -) v. tr. : far bolir / bolhir longament.

Far perbolir es lo contrari de bajanar.

Perbòsc Antonin : autor occitan carcinòl (1861-1944).

pèrca : mena de peis de riu (Perca fluvialitis)

percaç : perseguida ; cèrca / recèrca ; frequentacion ; çò que l'òm fa per aver quicòm ; perquisicion / escorcolh /  *perquerida (v. perquerida).

percaça : bandiment / expulsion (R. IV, 667) ; cèrca / recèrca.

Es a la percaça de las onors.

percaçada nf, cf Ubaud Dicort : « recherche de la nourriture » (v. Bessou)

percaçant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « laborieux ; vaillant pour gagner sa vie » (Alibert)

percaçar (v. tr.) : acotir / secutar / perseguir ; recercar ; dessobtar ; *expulsar (v. R. IV, 667).

percaçar (se) : far lo perqué per obténer quicòm.

percaçariá : accion de fosigar la tèrra per cercar quicòm ; accion de cercar en general.

percala nf : estòfa de coton fin e sarrat.

percalina : tela de coton fina e lustrada utilizada coma dobladura de vestits.

percasir (se) : se provesir (se procurar quicòm)

« perçaupre » : v. çaijós.

percebedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit être perçu, à percevoir, en parlant d’une redevance » (L. 288)

percebre (v. tr.) : recebre / tocar / reculhir quicòm ; apercebre / desvistar / véser ; ausir.

Percebre sa paga : tocar sa paga.

Percebre de luènh : i véser de luènh.

Percebre un bruch : ausir un bruch.

percebut, -uda (< percebre) adj, cf Ubaud Dicort : « perçu, ue » TdF jos ‘percebre’

percentatge : lo tant per cent.

percepcion : facultat de percebre ; accion de percebre ; çò percebut ; ostal que i trabalha un perceptor.

A pas una brava percepcion de las colors.

perceptibilitat nf : qualitat de çò perceptible.

La perceptibilitat d'un son.

perceptiblament : d'un biais perceptible.

perceptible, -bla : que pòt èsser percebut, -uda (t. a.)

perceptiu, -iva : qu'a la facultat de percebre.

perceptor nm, -tritz : persona qu'amassa las talhas.

« perceure » : v. percebre.

perchata : lata / pèrga longa.

percheron, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (race de chevaux, mot français) percheron, -onne » (Per Noste, Laus)

percinta : camin rural entre las proprietats.

perclar, -a (abs. Dicort e TdF) : clar, -a que jamai ; evident, -a. (v. preclar)

perclorat nm : (quimia) « perchlorate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 390)

percloric (adj. m.) : natura del pus oxigenat dels acids clorics.

Acid(e) percloric, acide perchlorique. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 390)

perclorur nm : (quimia) « perchlorure » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 390)

percolacion : circulacion d'un fluid a travèrs una substància porosa : penetracion lenta de las aigas de pluèja dins lo sòl.

percolador nm, cf Ubaud Dicort : « percolateur » (Sèrras).

percolator nm (Lagarda, Basic ; abs. Dicort) : aparelh per far de cafè a la vapor per percolacion. (v. percolador)

per çò quant loc conj, cf Ubaud Dicort (jos quant) : « parce que » TdF ‘quant 2’. (v. per çò que)

per çò que (conj.) : que / per la rason que.

Vendrai pas, per çò que lo trabalh me cacha.

percórrer (v. tr.) : caminar d'un endrech a un autre ; passar (legir) un tèxt rapidament.

Percórrer un camin, una carrièira, un airal.

Percorri sèt quilomètres per jorn.

Percorri los tèxtes d'un còp d'uèlh de lèbre.

« percorrir » : v. percórrer.

« percurar » : v. procurar.

percussion : accion de percutir.

percussionista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « percussioniste » (Rapin)

percussiu, -iva adj (R. IV, 514) : que percutís, « t. sc., propre à frapper, contondant, ante » TdF.

Un argument percussiu.

Una accion percussiva.

percutanèu, èa adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) percutané, e » (Per Noste)

percutent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « percutant, -e » (Laus)

percutidor nm, cf Ubaud Dicort (v. percutir) : « percuteur » (Sèrras-Ess.)

percutir (v. intr.) : trucar quicòm ; tustar quicòm pro fòrt.

percutor nm : « percuteur » (Per Noste). (v. percutidor)

pèrda / pèrdia [veire pèrda, cf Ubaud Dicort] nf : accion o resulta de pèrdre.

Pèrdia que... : damatge que...

 

 

 

perdable, -bla adj : que pòt èsser perdut, -uda. (v. perdiu)

per d'aut (adv. e prep.) : de per dessús.

perdedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui perd ; qui ruine, fatal ; qui sera perdu » (L. 289)

perdeire, -eira : persona que pèrd.

perdement : pèrdia (accion o resulta de pèrdre)

perdent 1 nm : toat / canèl / canèla / canal... que permet a un liquid de s'escolar ; exutòri / derivatiu (t. a.) (TdF ‘perdènt 1’) ;

perdent 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « perdant, ante » ; persona que mena un dòl. (v. TdF ‘perdènt 2’)

perdeson nf, cf Ubaud Dicort : « perdition, perte ; ruine, gaspillage, dégât » (v. TdF jos ‘perdicioun’)

perdessús : mantèl d'òme per s'aparar del freg.

perdic nf / perditz nf : mena d'aucèl (Alectoris rufa)

perdicion : pèrdia ; roïna. (v. perdeson)

perdigaire adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « oiseau de proie qui chasse la perdrix, busard commun » TdF

perdigal : mascle de la perditz.

perdigal gris nm, cf Ubaud Dicort : « perdrix grise » TdF jos ‘perdigau’

perdigalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit perdreau » TdF

perdigalhat, -ada adj : color de perdigal.

perdigalièira : terren magre e montuós.

perdigòla nf : tufa leugièira d'unas plantas que lors granas son aplechadas de pels que lo vent empòrta aisidament ; « coccinelle » (Carrasco).

Perdigòla de gravèl, de sauze, de valeriana...

perdigoleta nf : perditz pichonèla, « t. de caresse, petite perdrix ; coccinelle, en Languedoc » TdF.

perdigon nm, cf Ubaud Dicort : « perdrigon, sorte de prune violette, v. perdigona » (v. TdF)

perdigona nf : mena de pruna violeta ; « petite perdrix » (v. TdF).

perdiguièira nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olive, de grosseur moyenne et obtuse à chaque extrémité ; lieu où les perdrix abondent » TdF

perditz nf : feme del perdigal. v. perdic ; « poumon de mouton, fressure v. frecham ; filet de porc, v. filet » (v. TdF jos ‘perdis’).

perditz-bartavèla nf, cf Ubaud Dicort : « perdrix bartavelle » (TdF jos ‘perdis’)

perditz blanca nf, cf Ubaud Dicort : « perdix blanche » (TdF jos ‘perdis’)

perditz de mar nf, cf Ubaud Dicort : « perdrix à collier » (TdF jos ‘perdis’)

perditz grisa / perditz trebola nf, cf Ubaud Dicort : « perdix grise » (TdF jos ‘perdis’)

perditz roja / perditz vermelha nf, cf Ubaud Dicort : « perdrix rouge, perdrix franche » (TdF jos ‘perdis’)

perditz trebola nf : v. perditz grisa.

perditz ventreblanc nf, cf Ubaud Dicort : « tridactyle tachydrome » (TdF jos ‘perdis’)

perditz vermelha nf : v. perditz roja.

perdiu, -iva adj : que pòt èsser perdut, -uda, « sujet à perte » (v. TdF ‘perdiéu’) ; que pèrd un pauc totjorn.

Aquel afaire es perdiu, cette affaire est chanceuse. (v. TdF)

perdon : remission (R. IV, 228) ; pelegrinatge religiós e fèsta populara bretona.

perdonable, -bla : que pòt èsser perdonat, -ada.

perdonador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « miséricordieux » (v. L. 289)

perdonaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que perdona.

perdonament : accion o resulta de perdonar.

perdonança nf, cf Ubaud Dicort : « pardon, amnistie » TdF ; « indulgences ; pèlerinage accompagné d’indulgences » (L. 289)

perdonar (v. tr.) : castigar pas (punir pas) q.q. qu'a fach quicòm de travèrs ; se'n saber pas mal per una ofensa ; sostar ; excusar ; absòlvre.

La mèstra m'a perdonada aquela taca.

Te perdoni d'èsser estat lord.

La mòrt perdona pas degun.

Perdonatz-me d'èsser en retard.

pèrdre 1 (v. tr. e intr.) : quitar d'aver quicòm (t. a.) ; quitar d'aver tal o tal comportament (t.a.) ; laissar escapar quicòm (t. a.) ; èsser privat de l'usatge d'una facultat ; èsser separat de q.q. per la mòrt ; arroïnar ; aver pas de profièch ; ganhar pas al jòc ; véser pas pus (pèrdre de vista)

Ai perdudas las claus.

Ai perduda paciéncia.

Ai perduda l'abitud de fumar.

Pèrdre coratge.

Pèrdre temps.

Aquela caçairòla pèrd.

Ai mancat a pèrdre las cauças.

A perduda la fe.

Ai perdudas mas dents.

A perduda la rason.

Veni de pèrdre un cosin.

Aquel temps nos a perduts.

Pòt pas endurar de pèrdre.

L'ai perduda de vista.

A tot perdre, coûte que coûte, à tout prix, absolument. (v. Ubaud Dicort e Laus)

pèrdre (se) : se descaminar (tornar pas trobar son camin) ; desaparéisser ; demorar inutilizat ; perir (se gastar, se poirir) ; quitar d'èsser en usatge.

Ai finit que me soi perdut.

Me pèrdi totjorn dins mos comptes.

S'es perdut l'avion dins las nivols.

Tot un fum de possibilitats se pèrdon.

Amb aquela calor la frucha se va pèrdre.

pèrdre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « perte, écoulement » TdF jos ‘pèrdre’

Crenhi lo pèrdre, je crains de perdre la partie. (v. TdF jos ‘pèrdre’)

pèrdre blanc nm, cf Ubaud Dicort : « leucorrhée, v.  flor » TdF jos ‘pèrdre

pèrdre roge nm, cf Ubaud Dicort : « menstrues, v. mes » TdF jos ‘pèrdre’

pèrd ton temps [pèrd-ton-temps] nm (plt.) : (Specularia speculum), « miroir de Vénus, prismatocarpe, plante que l’on mange en salade » TdF

perduda (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « éperdument » TdF jos ‘pèrdre’

perdurabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « perpétuité » (Sèrras-Ess.)

perdurablament : d'un biais perdurable.