|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
pensatge nm : accion de pensar ; pensada ; preocupacion ; accion de pensar una plaga (v. TdF ‘pensage’) ; « pansage » (v. Alibert). pensatiu, -iva : soscaire, -a / somiaire, -a. pensèia [(fran.) veire pensada 2, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Viola tricolor) pension : soma d'argent pagada a un retirat o a una veusa, a un
nafrat, per la Seguretat Sociala o per un autre organisme social ; soma
pagada dins una escòla, un collègi, una universitat...per
l'acomodacion e lo manjar d'un escolan, d'un collegian, d'un estudiant ;
establiment que i se balha l'acomodacion e lo manjar de q.q. ; ajuda
pecuniària per encorar los estudis, la recèrca ; ajuda
pecuniària que deu un divorciat a sa femna. Metre un dròlle en pension. Pension alimentària. pensionar (v. tr.) : far una pension / balhar une pension. pensionari, -ària : persona en pension. pensionat 1 nm : establiment que pren en pension. pensionat 2, -ada (abs. Dicort) : persona qu'a una pension. Pensionat de la Seguretat
Sociala. Pensionat de guèrra. pensionèl, -a : dròlle o dròlla en pension dins una escòla. pensioneta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite pension » TdF Pagar la pensioneta de sa maire.
(v. TdF) pensiu, -iva adj : pensatiu, -iva / soscaire, -a / soscadís, -issa. « pensòl » : v. pelsòl. pensós, -osa : pensiu, -iva / soscaire, -a / soscadís, -issa. pensum nm (lat.) : punicion. PENT- / PENTA- : formas prefixadas del grèc pente (cinc) pentaclorur : clorur que sa molecula conten cinc atòms de clòr. pentacòrd [pentacòrde, cf Ubaud Dicort] nm (arc.) : instrument de musica de cinc còrdas ; quinta. Pentacosta n pr f : fèsta de la Glèisa, cinquanta jorns après Pascas, per commemorar la davalada del Sofle Sant suls apòstols ; fèsta josieva. pentacosta nf (plt. que
florís per Pentacosta) : cabrifuèlh (Lonicera caprifolium) ;
(L. Xylosteum) ; (L. caerulea) (L. pyrenaica) ; (L. nigra) ; (L. alpigena) ;
(L. implexa) (L. etrusca) ; (L. Periclymenum).
(v. TdF jos ‘pandecousto’). pentacostièr
nm : « chèvrefeuille » (Lexic
M. Roqueta). (v. pentacosta) pentadactil, -a : que s'acaba per cinc dets. pentadecagon [pentadecagòn, cf Ubaud Dicort] nm, cf Ubaud Dicort : poligon de quinze angles e de
quinze costats. pentaèdre : polièdre de cinc fàcias. pentaedric, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (géom.) pentaédrique » (v.
çai sus) pentagòn : poligòn de cinc angles e de cinc costats. pentagonal, -a : de cinc angles. pentamèr, -a adj e nm : devesit, -ida en cinc partidas. pentamètre adj e nm : vers latin o grèc de cinc pès. pentan : idrocarbur saturat que sa formula conten cinc atòms de carbòni. pentapetal, -a : de cinc petals. pentarquia nf, cf Ubaud Dicort :
« pentarchie » (Rapin) pentasillab, -a : de cinc sillabas. Superposicion es un mot pentasillab. Pentateuc [Pentatèuc] n pr m : los cinc primièrs libres de la Bíblia : la Genèsi, l'Exòde, lo Levitic, los Nombres e lo Deuteronòmi. pentatlon nm (v. Ubaud Dicort, Basic) : ensemble de cinc exercicis atletics : lucha, corsa, saut, disc e bigatana o fusil. pentatonic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« pentatonique » (Laus) pentença : pentiment / repentiment / repentida / repenténcia. pentent, -a adj : repentidor,
-oira. (v. penedent) pentiment : repentiment / repentida / repenténcia. pentir (v. tr.) : punir ; castigar ; far venir repentent ; amodar
la repenténcia. Lo vielhum me pentís de mon joventum. pentir (se) : se repentir. Me pentissi de tot. pentit, -ida : p.p. de se pentir. Soi plan pentit d'o aver fach ! pentotal nm, cf Ubaud Dicort :
« (chimie) penthotal » (Rapin) pentós, -osa adj : repentent, -a. pènud, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort :
« nu-pieds ; va-nu-pieds, misérable » TdF jos ‘pèd-nus’ penultim, -a : abansdarrièr. penum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« la peine en général, difficulté, labeur,
fatigue » TdF penuria : necessitat extrèma / manca gaireben totala. peon 1 nm (R. VI, 412) (abs. Dicort) : fantassin (de l' it. fantaccino) ; pedestrian (v. pedon) ; peon 2 nm (Basic ; abs. Dicort) : caduna de
las setze pèças pus pichonas del jòc d'escacs ; cada
pèça del jòc de damas. (v. pion 1) pepelejar (v. intr.) : balbusejar / bretonejar. pepelon [veire popelon, cf Ubaud Dicort] nm : mamelièira / teta. peperina nf : v. pebrina. (v. TdF jos ‘pebrino’) peperon nm, cf Ubaud Dicort / peperin (f. (Alibert))
(abs. Dicort) :
vira-vòut (Coccinella septempunctata) Pepesuc n pr m, cf Ubaud Dicort :
« nom populaire d’une statue antique, de marbre blanc,
qu’on voit à Béziers... » (v. TdF) pepet nm o pepeta nf,
cf Ubaud Dicort : « petite soupe, bouillie » TdF jos ‘pepet’, « pepeta »
: desformacion de nenon per sopeta (sopa), pèpi, -a adj e n : persona bestiassona ;
persona repapiaira. pepiar (v. intr.) : repapiar / desparlar, « v. repepiar plus usité » (v. TdF). pepiatge : repapiatge / desparlatge. (v. TdF) pepida nf : mucositats que fan pellicula jos la lenga de la polalha e de l'aucelum, e que los empachan de manjar, mas pas de beure ; « soif dévorante » (Brun Glossari Oc-Fr) ; « dompte-venin, plante, v. reviramenut » TdF. (v. pepidas) Aver la pepida : aver set. Mala pepida ! malepeste ! (v. Ubaud Dicort e TdF) |
|
pepidas nf pl (Vayssier e
Alibert) (plt.) : (Vincetoxicum
officinale) ; (V. nigrum); (Cynanchum vincetoxicum) ; (Asclepias Cornuti). (v. pepida) pepidejar (v. intr.) : aver la pepida / èsser malautís, -issa pepidon nm, cf Ubaud Dicort :
« pou de la poule et des autres oiseaux, v. pesolh » (v. TdF) pepidoniar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire la
chasse aux poux [v. pepidon], éplucher »
TdF pepidós, -osa (R. IV, 501) : que crèba de fam ; qu'a la pepida. I a dins lo Mond tres òmes pepidoses per un de sadol. Los poletons son sovent pepidoses (an la pepida) pepiejar (v. intr.) : frequentatiu de pepiar. pepieta nf, cf Ubaud Dicort :
« femme simple, nigaude » (Brun Glossari Oc-Fr) pepilhon nm, cf Ubaud Dicort :
v. pabalhon. (v. TdF ‘pepilhou’ e Vayssier
pepillóu’) pepin : papet / papeta. pepin-vièllh / pepinvièlh ? nm (v. Ubaud Dicort) :
« grand-père » (v. Alibert jos ‘pepin’) pepiòt,
-a adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« niais » (Alibert) pepitge nm, cf Ubaud Dicort :
« imbécillité, radotage, v. necitge » (v. TdF) pèplat
nm, cf Ubaud Dicort :
« pied-plat, v. pedrilha » (v. TdF ‘pèd-plat’) peplum nm, cf Ubaud Dicort :
« péplum » (Laus) pèpolin nm ( v. pè de polin) (plt.) : (Sporalea bitumosa) ;
tussilatge (Tussilago farfara) ; trefuèlh pudís (Trifolium
suffocatum) pepsina nf, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) pepsine » (Rapin) peptic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« peptique » (Rapin) peptid(e) nm : (quimia)
« peptide » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 390) pepuda [veire pupuda nf, cf Ubaud Dicort] : v. puput. pepulas / pepullas ? nf pl :
(favorises corts), cf Ubaud Dicort pequelet,
-a n, cf Ubaud Dicort :
« petit garçon, petite fille. (Expression essentiellement
gardoise. Un terme équivalent est pichòt, -a) » (v. R.
Domergue, http://www.renedomergue.com/) pequenejar [veire penequejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : malautejar / èsser malautís, -issa. pequin 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« (étoffe) pékin » (Per
Noste) pequin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« chétif, ive, malingre » (v. TdF) pequinatge nm, cf Ubaud Dicort :
« malaise, mal-être, petites misères, marasme, vice
du sang » TdF pequís conj, cf Ubaud Dicort : « conj. affirmative, même, aussi,
certes, parbleu » (v. TdF ‘pequis’) pequiu, -iva adj :
mancadís, -issa / malsapiós, -osa
« susceptible de pécher, facile à manquer, v. falhible,
fautible » (v. TdF
‘pequieu’) PER- del lat. per (a travèrs / de part en part) : prefix que marca durada, intensitat, augmentacion, emplec, totalitat. v. perdurar - perbolir - percloric - percolator - perfornir. per 1 nm : aissèl de carrèla (de polelha) (v. Alibert e TdF ‘pèr 2’) per 2 nm : (opausat de
contra), cf Ubaud Dicort, « pour » Estudiar lo
per e lo contra. (v. jos pesar) per 3 (prep.) : « pour ; par ; lors
de ; au lieu de, à l’égard de, eu égard
à ; comme » TdF ‘pèr 1’ Pòrta-nos per beure. M'a mordit per una camba. Ai las polas per l'òrt.
Aquò me ven per gost. Se presenta per deputat : ... de deputat.
Per jogar, pour jouer. Per
carrièiras,
par les rues. Per
olivada,
à l’olivaison. Se téner per pagat, se
considérer comme payé. (v. TdF) per ieu (de -), de
per tu, etc. : v. jos de. pera : frucha del perièr. v. tanben perilha. pera belissima nf, cf Ubaud Dicort :
« poire de Provence » TdF jos ‘pero’ pera boscana / pera boscassa nf, cf Ubaud Dicort : « poire sauvage » TdF jos ‘pero’ pera de bon crestian nf, cf Ubaud Dicort :
« bon-chrétien »
TdF jos ‘pero’ pera de can nf, cf Ubaud Dicort :
« poire de Colmar » TdF jos ‘pero’ pera de cinc quart nf, cf Ubaud Dicort : « grosse poire connue en
Gascogne » TdF jos
‘pero’ pera de la bèla fuèlha nf, cf Ubaud Dicort : « petite poire de goût
assez fade » TdF jos
‘pero’ pera de la Magdalena nf, cf Ubaud Dicort : « madeleine, citron des
carmes » TdF jos
‘pero’ pera de Pesenàs nf, cf Ubaud Dicort : « duchesse
d’Angoulème » TdF jos ‘pero’ pera de quaranta onças nf, cf Ubaud Dicort : « poire de fort grosse
espèce » TdF jos ‘pero’ pera de Sant Joan nf, cf Ubaud Dicort : « hâtiveau, citron des
carmes » TdF jos
‘pero’ perada : vin de peras. « peradilha » : v. peladilha. perairada : pera salvatja. perairòl : airal plantat de perièrs. peral [perald, cf Ubaud Dicort] nm :
encalat (formatge blanc, fresc, gras e mòl) Una tòsta de peral, quin regal ! « peraldon » (peraldon nm) : v. pelaud 1 e pelardon. peralhièira [peralièira] nf : escolador (airal que i se penja al dessús lo formatge estropat dins un linge fin per li far rajar la gaspa v. gaspa) ; cledís que i se pausa lo peral dessús per que s'escole. per amor de / pr'amor de loc prep : per ; « à cause de » TdF jos ‘pèr 1’. Pr'amor de l'argent s'espeta de trabalh. per amor que / pr'amor que (loc. conj.) :
« parce que ; afin que » (v. amor que 1 e 2) Demòra, pr’amor que me fas besonh. Pr'amor que lo papà me corrocèsse pas... per aquesta arma ! loc interj, cf
Ubaud Dicort : v. jos arma 2. per aquò / pr'aquò (loc. adv.) : ça que la / ni per tot. Pr'aquò me potonegèt fòrt amistosament. per aquò que / pr'aquò que (loc. conj.) : e mai (+ subj) Pr'aquò qu'agèssi pas que dètz ans : e mai agèssi... peràs : perièr salvatge. (Pirus salvifolia) |
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|||
|
|
|
|
|
|