pensatge nm : accion de pensar ; pensada ; preocupacion ; accion de pensar una plaga (v. TdF ‘pensage’) ; « pansage » (v. Alibert).

pensatiu, -iva : soscaire, -a / somiaire, -a.

pensèia [(fran.) veire pensada 2, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Viola tricolor)

pension : soma d'argent pagada a un retirat o a una veusa, a un nafrat, per la Seguretat Sociala o per un autre organisme social ; soma pagada dins una escòla, un collègi, una universitat...per l'acomodacion e lo manjar d'un escolan, d'un collegian, d'un estudiant ; establiment que i se balha l'acomodacion e lo manjar de q.q. ; ajuda pecuniària per encorar los estudis, la recèrca ; ajuda pecuniària que deu un divorciat a sa femna.

Metre un dròlle en pension.

Pension alimentària.

pensionar (v. tr.) : far una pension / balhar une pension.

pensionari, -ària : persona en pension.

pensionat 1 nm : establiment que pren en pension.

pensionat 2, -ada (abs. Dicort) : persona qu'a una pension.

Pensionat de la Seguretat Sociala.

Pensionat de guèrra.

pensionèl, -a : dròlle o dròlla en pension dins una escòla.

pensioneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite pension » TdF

Pagar la pensioneta de sa maire. (v. TdF)

pensiu, -iva adj : pensatiu, -iva / soscaire, -a / soscadís, -issa.

« pensòl » : v. pelsòl.

pensós, -osa : pensiu, -iva / soscaire, -a / soscadís, -issa.

pensum nm (lat.) : punicion.

PENT- / PENTA- : formas prefixadas del grèc pente (cinc)

pentaclorur : clorur que sa molecula conten cinc atòms de clòr.

pentacòrd [pentacòrde, cf Ubaud Dicort] nm (arc.) : instrument de musica de cinc còrdas ; quinta.

Pentacosta n pr f : fèsta de la Glèisa, cinquanta jorns après Pascas, per commemorar la davalada del Sofle Sant suls apòstols ; fèsta josieva.

pentacosta nf (plt. que florís per Pentacosta) : cabrifuèlh (Lonicera caprifolium) ; (L. Xylosteum) ; (L. caerulea) (L. pyrenaica) ; (L. nigra) ; (L. alpigena) ; (L. implexa) (L. etrusca) ; (L. Periclymenum). (v. TdF jos ‘pandecousto’).

pentacostièr nm : « chèvrefeuille » (Lexic M. Roqueta). (v. pentacosta)

pentadactil, -a : que s'acaba per cinc dets.

pentadecagon [pentadecagòn, cf Ubaud Dicort] nm, cf Ubaud Dicort : poligon de quinze angles e de quinze costats.

pentaèdre : polièdre de cinc fàcias.

pentaedric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (géom.) pentaédrique » (v. çai sus)

pentagòn : poligòn de cinc angles e de cinc costats.

pentagonal, -a : de cinc angles.

pentamèr, -a adj e nm : devesit, -ida en cinc partidas.

pentamètre adj e nm : vers latin o grèc de cinc pès.

pentan : idrocarbur saturat que sa formula conten cinc atòms de carbòni.

pentapetal, -a : de cinc petals.

pentarquia nf, cf Ubaud Dicort : « pentarchie » (Rapin)

pentasillab, -a : de cinc sillabas.

Superposicion es un mot pentasillab.

Pentateuc [Pentatèuc] n pr m : los cinc primièrs libres de la Bíblia : la Genèsi, l'Exòde, lo Levitic, los Nombres e lo Deuteronòmi.

pentatlon nm (v. Ubaud Dicort, Basic) : ensemble de cinc exercicis atletics : lucha, corsa, saut, disc e bigatana o fusil.

pentatonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pentatonique » (Laus)

pentença : pentiment / repentiment / repentida / repenténcia.

pentent, -a adj : repentidor, -oira. (v. penedent)

pentiment : repentiment / repentida / repenténcia.

pentir (v. tr.) : punir ; castigar ; far venir repentent ; amodar la repenténcia.

Lo vielhum me pentís de mon joventum.

pentir (se) : se repentir.

Me pentissi de tot.

pentit, -ida : p.p. de se pentir.

Soi plan pentit d'o aver fach !

pentotal nm, cf Ubaud Dicort : « (chimie) penthotal » (Rapin)

pentós, -osa adj : repentent, -a.

pènud, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort : « nu-pieds ; va-nu-pieds, misérable » TdF jos ‘pèd-nus’

penultim, -a : abansdarrièr.

penum nm sing, cf Ubaud Dicort : « la peine en général, difficulté, labeur, fatigue » TdF

penuria : necessitat extrèma / manca gaireben totala.

peon 1 nm (R. VI, 412) (abs. Dicort) : fantassin (de l' it. fantaccino) ; pedestrian (v. pedon) ;

peon 2 nm (Basic ; abs. Dicort) : caduna de las setze pèças pus pichonas del jòc d'escacs ; cada pèça del jòc de damas. (v. pion 1)

pepelejar (v. intr.) : balbusejar / bretonejar.

pepelon [veire popelon, cf Ubaud Dicort] nm : mamelièira / teta.

peperina nf : v. pebrina. (v. TdF jos ‘pebrino’)

peperon nm, cf Ubaud Dicort / peperin (f. (Alibert)) (abs. Dicort) : vira-vòut (Coccinella septempunctata)

Pepesuc n pr m, cf Ubaud Dicort : « nom populaire d’une statue antique, de marbre blanc, qu’on voit à Béziers... » (v. TdF)

pepet nm o pepeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite soupe, bouillie » TdF jos ‘pepet’, « pepeta » : desformacion de nenon per sopeta (sopa),

pèpi, -a adj e n : persona bestiassona ; persona repapiaira.

pepiar (v. intr.) : repapiar / desparlar, « v. repepiar plus usité » (v. TdF).

pepiatge : repapiatge / desparlatge. (v. TdF)

pepida nf : mucositats que fan pellicula jos la lenga de la polalha e de l'aucelum, e que los empachan de manjar, mas pas de beure ; « soif dévorante » (Brun Glossari Oc-Fr; « dompte-venin, plante, v. reviramenut » TdF. (v. pepidas)

Aver la pepida : aver set.

Mala pepida ! malepeste ! (v. Ubaud Dicort e TdF)

 

 

pepidas nf pl (Vayssier e Alibert) (plt.) : (Vincetoxicum officinale) ; (V. nigrum); (Cynanchum vincetoxicum) ; (Asclepias Cornuti). (v. pepida)

pepidejar (v. intr.) : aver la pepida / èsser malautís, -issa

pepidon nm, cf Ubaud Dicort : « pou de la poule et des autres oiseaux, v. pesolh » (v. TdF)

pepidoniar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire la chasse aux poux [v. pepidon], éplucher » TdF

pepidós, -osa (R. IV, 501) : que crèba de fam ; qu'a la pepida.

I a dins lo Mond tres òmes pepidoses per un de sadol.

Los poletons son sovent pepidoses (an la pepida)

pepiejar (v. intr.) : frequentatiu de pepiar.

pepieta nf, cf Ubaud Dicort : « femme simple, nigaude » (Brun Glossari Oc-Fr)

pepilhon nm, cf Ubaud Dicort : v. pabalhon. (v. TdF ‘pepilhou’ e Vayssier pepillóu’)

pepin : papet / papeta.

pepin-vièllh / pepinvièlh ? nm (v. Ubaud Dicort) : « grand-père » (v. Alibert jos ‘pepin’)

pepiòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « niais » (Alibert)

pepitge nm, cf Ubaud Dicort : « imbécillité, radotage, v. necitge » (v. TdF)

pèplat nm, cf Ubaud Dicort : « pied-plat, v. pedrilha » (v. TdF ‘pèd-plat’)

peplum nm, cf Ubaud Dicort : « péplum » (Laus)

pèpolin nm ( v. pè de polin) (plt.) : (Sporalea bitumosa) ; tussilatge (Tussilago farfara) ; trefuèlh pudís (Trifolium suffocatum)

pepsina nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) pepsine » (Rapin)

peptic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « peptique » (Rapin)

peptid(e) nm : (quimia) « peptide » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 390)

pepuda [veire pupuda nf, cf Ubaud Dicort] : v. puput.

pepulas / pepullas ? nf pl : (favorises corts), cf Ubaud Dicort

pequelet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit garçon, petite fille. (Expression essentiellement gardoise. Un terme équivalent est pichòt, -a) » (v. R. Domergue, http://www.renedomergue.com/)

pequenejar [veire penequejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : malautejar / èsser malautís, -issa.

pequin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (étoffe) pékin » (Per Noste)

pequin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « chétif, ive, malingre » (v. TdF)

pequinatge nm, cf Ubaud Dicort : « malaise, mal-être, petites misères, marasme, vice du sang » TdF

pequís conj, cf Ubaud Dicort : « conj. affirmative,  même, aussi, certes, parbleu » (v. TdF ‘pequis’)

pequiu, -iva adj : mancadís, -issa / malsapiós, -osa « susceptible de pécher, facile à manquer, v. falhible, fautible » (v. TdF ‘pequieu’)

PER- del lat. per (a travèrs / de part en part) : prefix que marca durada, intensitat, augmentacion, emplec, totalitat. v. perdurar - perbolir - percloric - percolator - perfornir.

per 1 nm : aissèl de carrèla (de polelha) (v. Alibert e TdF ‘pèr 2’)

per 2 nm : (opausat de contra), cf Ubaud Dicort, « pour »

Estudiar lo per e lo contra. (v. jos pesar)

per 3 (prep.) : « pour ; par ; lors de ; au lieu de, à l’égard de, eu égard à ; comme » TdF ‘pèr 1’

Pòrta-nos per beure.

M'a mordit per una camba.

Ai las polas per l'òrt.

Aquò me ven per gost.

Se presenta per deputat : ... de deputat.

Per jogar, pour jouer.

Per carrièiras, par les rues.

Per olivada, à l’olivaison.

Se téner per pagat, se considérer comme payé. (v. TdF)

per ieu (de -), de per tu, etc. : v. jos de.

pera : frucha del perièr. v. tanben perilha.

pera belissima nf, cf Ubaud Dicort : « poire de Provence » TdF jos ‘pero’

pera boscana / pera boscassa nf, cf Ubaud Dicort : « poire sauvage » TdF jos ‘pero’

pera de bon crestian nf, cf Ubaud Dicort : « bon-chrétien » TdF jos ‘pero’

pera de can nf, cf Ubaud Dicort : « poire de Colmar » TdF jos ‘pero’

pera de cinc quart nf, cf Ubaud Dicort : « grosse poire connue en Gascogne » TdF jos ‘pero’

pera de la bèla fuèlha nf, cf Ubaud Dicort : « petite poire de goût assez fade » TdF jos ‘pero’

pera de la Magdalena nf, cf Ubaud Dicort : « madeleine, citron des carmes » TdF jos ‘pero’

pera de Pesenàs nf, cf Ubaud Dicort : « duchesse d’Angoulème » TdF jos ‘pero’

pera de quaranta onças nf, cf Ubaud Dicort : « poire de fort grosse espèce » TdF jos ‘pero’

pera de Sant Joan nf, cf Ubaud Dicort : « hâtiveau, citron des carmes » TdF jos ‘pero’

perada : vin de peras.

« peradilha » : v. peladilha.

perairada : pera salvatja.

perairòl : airal plantat de perièrs.

peral [perald, cf Ubaud Dicort] nm : encalat (formatge blanc, fresc, gras e mòl)

Una tòsta de peral, quin regal !

« peraldon » (peraldon nm) : v. pelaud 1 e pelardon.

peralhièira [peralièira] nf : escolador (airal que i se penja al dessús lo formatge estropat dins un linge fin per li far rajar la gaspa v. gaspa) ; cledís que i se pausa lo peral dessús per que s'escole.

per amor de / pr'amor de loc prep : per ; « à cause de » TdF jos ‘pèr 1’.

Pr'amor de l'argent s'espeta de trabalh.

per amor que / pr'amor que (loc. conj.) : « parce que ; afin que » (v. amor que 1 e 2)

Demòra, pr’amor que me fas besonh.

Pr'amor que lo papà me corrocèsse pas...

per aquesta arma ! loc interj, cf Ubaud Dicort : v. jos arma 2.

per aquò / pr'aquò (loc. adv.) : ça que la / ni per tot.

Pr'aquò me potonegèt fòrt amistosament.

per aquò que / pr'aquò que (loc. conj.) : e mai (+ subj)

Pr'aquò qu'agèssi pas que dètz ans : e mai agèssi...

peràs : perièr salvatge. (Pirus salvifolia)