|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
penchenat 1 nm : estòfa grossièira. penchenat 2, -ada adj : qu'a lo pel penchenat e plan arrengat. penchenatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de peigner, peignage de la laine ou du chanvre » TdF ‘penchinage’ pencheneda [ / penchenèla] nf, cf Ubaud Dicort : (plt.) cardon paraire (Dipsacus fullonum) (v. TdF jos ‘penchinedo’) penchenièr nm, -ièira : persona que fa o que vend de penches ; persona que trabalha lo cambe. penchenilh nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘penchinil’), -a : pelòfi, -a / paure diable, paura femna. penchenilha nf : cardon paraire (Dipsacus fullonum) ; mena de campairòl : (Clavaria pistilaris) ; autra mena de campairòl : (Hydnus crinaceus) (v. TdF ‘penchiniho’) penchenilhat nm, cf Ubaud Dicort : « hydne hérisson, espèce de champignon qui ressemble un peu à une perruque suspendue à un arbre » TdF ‘penchinihat’ penchon nm, cf Ubaud Dicort : « petit peigne » TdF penda : pendent / davalada / pendís (tot çò que penja) ; tot çò penjat. En penda : que penja, que fa en davalant. Penda de camin. Penda de rasim. pendable, -bla : penjador, -oira (que se meritariá la pendeson) Un torn pendable. pendard, -a adj e n : coquin, -a ; coquinòt, -a ; coquinàs, -assa. Siás un pendard ! pendardejar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : far lo pendard, « faire le pendard » (Per Noste). pendardisa : vici de q.q. de pendard. A la pendardisa dins l'ase ! pendardòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit pendard, v. gusòt » (v. TdF) pendat nm, cf Ubaud Dicort : « partie d’une habitation, appentis ?, v. apens » (v. TdF) pendeguilhar v, cf Ubaud Dicort : v. pendigolhar. (v. TdF jos ‘pendigouia’) pendeire nm, -eira : borrèl, -a (t. a.), « pendeur, terroriste, homme sanguinaire, bourreau » TdF ‘pendèire’ pendejar (v. intr.) : pendilhar / pendolar. pendèl / pendilh : tot çò que pendilha en general. Pendilh d'aurelha : lòbe o pendent d'aurelha. Pendèl de mitra d'evesque, sonat infula. pendeleta nf / pendelòta (TdF ; abs. Dicort) : quincalha que pendilha endacòm ; pendent d'aurelha. pendement : accion de pendre (t. a.) pendent 1 (prep.) : « pendant » TdF Pendent la nuèch : dins la nuèch. pendent que (loc. conj.) : mentre que / del temps que. pendent 2 (subs.) : joièl o quincalha que penja a las aurelhas ; « pendant, ce qui assortit une autre chose, qui, pour la régularité, doit être double. (On le dit particulièrement en parlant des tableaux et des gravures) » (Honnorat) ; « penchant, pente, v. pendís 1, tombant 1 » (v. TdF ‘pendènt 2’) Portava ela un pendent al nas. pendent 3, -a (adj.) : que penja bravament [v. pendent 2] ; « qui pend, pendant ; en suspens, en attente » (Laus). (v. aigapendent) pendentin : joièl o quincalha que penja al còl. pendeson / pendicion nf, cf Ubaud Dicort : accion de pendre q.q. pendigalha nf, cf Ubaud Dicort : « chose qui pend, clef, en style familier » TdF pendigolha n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « celui, celle à qui tout pendille, dépenaillé, ée » TdF pendigolhar / pendilhar / pendiguilhar (abs. Dicort) (v. intr.) : èsser pendut e se balançar, « pendiller désagréablement » TdF jos ‘pendigouia’. pendigolhon nm, cf Ubaud Dicort : « chose qui pendille, chiffon ou haillon qu’on suspend au dos de quelqu’un » TdF pendilh nm : v. pendèl. pendilha nf, cf Ubaud Dicort : « pendoir, croc à pendre de la viande, v. cròc ; pendant d’oreille, rameau pendant, v. pendent » (v. TdF jos ‘pendiho’) pendilhada nf : frucha suspenduda, « paquet de grappes de raisin suspendues » TdF. Una pendilhada de rasims. pendilhar (v. intr.) : pendolar. (v. pendigolhar) pendilhon nm, cf Ubaud Dicort : v. pendigolhon. (v. TdF jos ‘pendigouioun’) pendís 1 nm : pendent ; davalada ; frachiva que penja ; tot çò que penja en general. Un pendís de montanha. pendís 2, -issa adj : pendolièr, -ièira / penjadís, -issa. pendol nm, cf Ubaud Dicort : « chose qui pend ; pendentif ; lampadaire, v. mòca ; habit qui tombe en loques, v. pendigolhon » (v. TdF jos ‘pendòri’) pendola nf, cf Ubaud Dicort : « râtelier suspendu, râtelier double, mangeoire en osier pour les brebis ; escarpolette, v. pendolha » (v. TdF ‘pendoulo’) ; « escarpolette, v. balançador ; femme en haillons, v. panocha » (v. TdF jos ‘pendouio’) pendolada : tièira de causas suspendudas. Quina pendolada de salsissòts e de bodins ! pendoladís, -issa adj e nm, cf Ubaud Dicort : « adj, pendant, ante, v. penjadís » (v. TdF suppl) pendolaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui pend, v. pendeire » (v. TdF) pendolant , -a adj / pendolaire, -aira (v. pendolaire) : qu'es suspendut, -uda ; flac, -a. Gautas pendolantas. pendolar (v. intr. e tr.) / pendolejar (v. pendolejar) : èsser suspendut , -uda, « pendiller, v. pendigolhar ; pendre, suspendre, v. penjar » (v. TdF ‘pendoula’). pendolàs : costal / costalàs bravament escarpat. pendolau nm (TdF ; abs. Dicort) : mena de rasim de las longas pinhas e de gruns oblongs (longaruts) pendolejar (v. intr.) : frequentatiu de pendolar, « pendre légèrement, pendiller » TdF.
|
|
pendolet [, -a] (adj.) : suspendut, -uda d'un biais agradiu (v. TdF ‘pendoulet 1’) ; pendolet 2 (subs. m.) : joièl suspendut o quincalha suspenduda. pendoleta nf : sèti o postarèla suspenduts amb de còrdas per se balançar. pendolh [veire pendol, cf Ubaud Dicort] nm : causa penduda ; pendent ; pendentin (v. pus avant) lumenièr / lampadari ; vestit espelhandrat. pendolha [veire pendola, cf Ubaud Dicort] nf : femna espelhandrada. pendolhàs [veire pendolàs] nm : airal bravament escarpat (en penda) pendolhièira [veire pendolièira] nf : vinha que penja d'un paredon de terren penjadís. pendolièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. pendolhièira. pendolièr 1 (subs.) (abs. Dicort e TdF) : còrda o cròc per pendre quicòm. pendolièr 2, -ièira adj : que penja mai d'un costat que de l'autre ; que penja / en penda. Un camp bravament pendolièr. pendolin nm : tot çò que pendoleja. pendolina nf : mesenga que suspend son nis a las brancas ; quincalha suspenduda al còl. En pendolina : suspendut, -uda. pendolon nm : tot çò que pendoleja en general. pendolós, -osa : aclin, -a / pendolièr, -ièira. pendon / pendorèl nm : pan de vestit. pendorèla : carrièira pichona bravament en penda. pendre (v. tr. e intr.) : suspendre / penjar ; èsser penjat, -ada ; clinar ; èsser clinat ; rebalar / perdurar. Pendre un vestit al pòrtamantèl. Frucha que pend a las brancas. Carrièira que pend. Cap que pend d'un costat. Afar que pend, que rebala, que perdura. Val pas lo pendre : val pas la còrda. pendre (se) : se penjar. Lo paure diable s'es pendut. pendul : balancièr de relòtge (mòstra) o de pendula ; aplech de radiestesista. pendula : mecanisme vestit de postam que marca l'ora e que pica l'ora e la mièja-ora. pendulaire nm, -aira / pendulièr nm, -ièira : persona que fa o que vend de pendulas, de relòtges, de mòstras ; radiestesista. (v. TdF jos ‘pendulaire’) Totes los pendulaires se valon pas. pendular, -a : relatiu, -iva a un pendul o a un movement de pendul. Movement pendular. Traïn pendular. pendulièr nm : v. pendulaire. pendut, -uda adj e n : suspendut, -uda ; persona penduda. Val pas las bragas d'un pendut : val pas res per res. penèc 1 (subs. m.) : momenton d'aconsomiment, « léger sommeil, qu’on fait étant levé » (v. TdF ‘penè 1’) ; penèc 2 [, -a] (adj.) : que capeja de sòm / que s'aconsomís / que s'entredormís ; rafit, -ida (tròp madur, -a) Figa penèca, figue séchée sur l’arbre. (v. TdF ‘penè 2’) penèca nf : figa seca. (v. çai sus) Cabàs de penècas, cabas de figues sèches. (v. TdF jos ‘penè 2’) penecadís, -issa adj e nm, cf Ubaud Dicort : « adj, pendant, ante, v. pendolièr » (v. TdF suppl) penecar (v. intr.) : capejar de sòm / s'aconsomir / s'entredormir ; se rafir (frucha tròp madura) ; penar / patir. Penecar de sòm : capejar de sòm. penecum nm sing, cf Ubaud Dicort : « besoin de dormir, sommeil accablant » TdF penedenc, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. penedent. penedença : pentença / pentiment penedençar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire pénitence ; v tr, donner le sacrement de pénitence ; v pron, se repentir » (L. 287) penedent / penedenc / pentent, -a adj : que se penet ; que reganta ; que se pentís (qu'es marrit, -ida d'aver fach quicòm de travèrs) penedre (se) (L. 287) : se pentir / regantar. pènegre n, cf Ubaud Dicort : v. pè negre. penejada nf : accion de penejar2 ; pesada (marca laissada per un pè). penejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « peiner à faire quelque chose » (Brun Glossari Oc-Fr) penejar 2 (v. Alibert jos pè) [veire petnejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : quitar pas de remenar los pès ; petnar / petnejar / petnicar (mandar de còps de pès) ; pompir (espotir jos pès) Aquel nenon quita pas de penejar. penèl nm : (t. de marine) girador / giroleta. (v. TdF jos ‘penèu’) penèla nf, cf Ubaud Dicort (v. pena 1) : « petit escarpement, v. baucet » (v. TdF ‘penello 1’) peneplana nf (de l'angl. peneplain) : estat final del relèu d'un país, après erosion, caracterizat per de formas fòrt doças e de vals bravament evasadas. penequejar (v. intr.) : patir, « traîner péniblement son existence ; apprendre péniblement »; s'aconsomir / s'entredormir. (v. TdF ‘penequeja’) penequet : momenton de sòm. penequeta nf, cf Ubaud Dicort : « friandise imaginaire qu’on promet aux enfants et qui n’est autre que le sommeil » TdF penet nm / penon (v. penon) : pè pichon. (v. penets) peneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite peine, peine légère » TdF penetejar (v. intr.) (abs. Dicort) : frequentatius de penejar 2, v penotejar. penetrabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « pénétrabilité » (Rapin) penetrable, -bla : que pòt èsser penetrat, -ada. penetracion : accion o resulta de penetrar. penetrant, -a : que penètra (t. a.) ; perspicaç, -a. Un vent penetrant. Un agach penetrant. La femna es pus penetranta que non pas l'òme. |
|
|
|
|
|
|