penchenat 1 nm : estòfa grossièira.

penchenat 2, -ada adj : qu'a lo pel penchenat e plan arrengat.

penchenatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de peigner, peignage de la laine ou du chanvre » TdF ‘penchinage’

pencheneda [ / penchenèla] nf, cf Ubaud Dicort : (plt.) cardon paraire (Dipsacus fullonum) (v. TdF jos ‘penchinedo’)

penchenièr nm, -ièira : persona que fa o que vend de penches ; persona que trabalha lo cambe.

penchenilh nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘penchinil’), -a : pelòfi, -a / paure diable, paura femna.

penchenilha nf : cardon paraire (Dipsacus fullonum) ; mena de campairòl : (Clavaria pistilaris) ; autra mena de campairòl : (Hydnus crinaceus) (v. TdF ‘penchiniho’)

penchenilhat nm, cf Ubaud Dicort : « hydne hérisson, espèce de champignon qui ressemble un peu à une perruque suspendue à un arbre » TdF ‘penchinihat’

penchon nm, cf Ubaud Dicort : « petit peigne » TdF

penda : pendent / davalada / pendís (tot çò que penja) ; tot çò penjat.

En penda : que penja, que fa en davalant.

Penda de camin.

Penda de rasim.

pendable, -bla : penjador, -oira (que se meritariá la pendeson)

Un torn pendable.

pendard, -a adj e n : coquin, -a ; coquinòt, -a ; coquinàs, -assa.

Siás un pendard !

pendardejar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : far lo pendard, « faire le pendard » (Per Noste).

pendardisa : vici de q.q. de pendard.

A la pendardisa dins l'ase !

pendardòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit pendard, v. gusòt » (v. TdF)

pendat nm, cf Ubaud Dicort : « partie d’une habitation, appentis ?, v. apens » (v. TdF)

pendeguilhar v, cf Ubaud Dicort : v. pendigolhar. (v. TdF jos ‘pendigouia’)

pendeire nm, -eira : borrèl, -a (t. a.), « pendeur, terroriste, homme sanguinaire, bourreau » TdF ‘pendèire’

pendejar (v. intr.) : pendilhar / pendolar.

pendèl / pendilh : tot çò que pendilha en general.

Pendilh d'aurelha : lòbe o pendent d'aurelha.

Pendèl de mitra d'evesque, sonat infula.

pendeleta nf / pendelòta (TdF ; abs. Dicort) : quincalha que pendilha endacòm ; pendent d'aurelha.

pendement : accion de pendre (t. a.)

pendent 1 (prep.) : « pendant » TdF

Pendent la nuèch : dins la nuèch.

pendent que (loc. conj.) : mentre que / del temps que.

pendent 2 (subs.) : joièl o quincalha que penja a las aurelhas ; « pendant, ce qui assortit une autre chose, qui, pour la régularité doit être double. (On le dit particulièrement en parlant des tableaux et des gravures) » (Honnorat) ; « penchant, pente, v. pendís 1, tombant 1 » (v. TdF ‘pendènt 2’)

Portava ela un pendent al nas.

pendent 3, -a (adj.) : que penja bravament [v. pendent 2] ; « qui pend, pendant ; en suspens, en attente » (Laus). (v. aigapendent)

pendentin : joièl o quincalha que penja al còl.

pendeson / pendicion nf, cf Ubaud Dicort : accion de pendre q.q.

pendigalha nf, cf Ubaud Dicort : « chose qui pend, clef, en style familier » TdF

pendigolha n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « celui, celle à qui tout pendille, dépenaillé, ée » TdF

pendigolhar / pendilhar / pendiguilhar (abs. Dicort) (v. intr.) : èsser pendut e se balançar, « pendiller désagréablement » TdF jos ‘pendigouia’.

pendigolhon nm, cf Ubaud Dicort : « chose qui pendille, chiffon ou haillon qu’on suspend au dos de quelqu’un » TdF

pendilh nm : v. pendèl.

pendilha nf, cf Ubaud Dicort : « pendoir, croc à pendre de la viande, v. cròc ; pendant d’oreille, rameau pendant, v. pendent » (v. TdF jos ‘pendiho’)

pendilhada nf : frucha suspenduda, « paquet de grappes de raisin suspendues » TdF.

Una pendilhada de rasims.

pendilhar (v. intr.) : pendolar. (v. pendigolhar)

pendilhon nm, cf Ubaud Dicort : v. pendigolhon. (v. TdF jos ‘pendigouioun’)

pendís 1 nm : pendent ; davalada ; frachiva que penja ; tot çò que penja en general.

Un pendís de montanha.

pendís 2, -issa adj : pendolièr, -ièira / penjadís, -issa.

pendol nm, cf Ubaud Dicort : « chose qui pend ; pendentif ; lampadaire, v. mòca ; habit qui tombe en loques, v. pendigolhon » (v. TdF jos ‘pendòri’)

pendola nf, cf Ubaud Dicort : « râtelier suspendu, râtelier double, mangeoire en osier pour les brebis ; escarpolette, v. pendolha » (v. TdF ‘pendoulo’) ; « escarpolette, v. balançador ; femme en haillons, v. panocha » (v. TdF jos ‘pendouio’)

pendolada : tièira de causas suspendudas.

Quina pendolada de salsissòts e de bodins !

pendoladís, -issa adj e nm, cf Ubaud Dicort : « adj, pendant, ante, v. penjadís » (v. TdF suppl)

pendolaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui pend, v. pendeire » (v. TdF)

pendolant , -a adj / pendolaire, -aira (v. pendolaire)  : qu'es suspendut, -uda ; flac, -a.

Gautas pendolantas.

pendolar (v. intr. e tr.) / pendolejar (v. pendolejar) : èsser suspendut , -uda, « pendiller, v. pendigolhar ; pendre, suspendre, v. penjar » (v. TdF ‘pendoula’).

pendolàs : costal / costalàs bravament escarpat.

pendolau nm (TdF ; abs. Dicort) : mena de rasim de las longas pinhas e de gruns oblongs (longaruts)

pendolejar (v. intr.) : frequentatiu de pendolar, « pendre légèrement, pendiller » TdF.

 

 

pendolet [, -a] (adj.) : suspendut, -uda d'un biais agradiu  (v. TdF ‘pendoulet 1’) ;

pendolet 2 (subs. m.) : joièl suspendut o quincalha suspenduda.

pendoleta nf : sèti o postarèla suspenduts amb de còrdas per se balançar.

pendolh [veire pendol, cf Ubaud Dicort] nm : causa penduda ; pendent ; pendentin (v. pus avant) lumenièr / lampadari ; vestit espelhandrat.

pendolha [veire pendola, cf Ubaud Dicort] nf : femna espelhandrada.

pendolhàs [veire pendolàs] nm : airal bravament escarpat (en penda)

pendolhièira [veire pendolièira] nf : vinha que penja d'un paredon de terren penjadís.

pendolièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. pendolhièira.

pendolièr 1 (subs.) (abs. Dicort e TdF) : còrda o cròc per pendre quicòm.

pendolièr 2, -ièira adj : que penja mai d'un costat que de l'autre ; que penja / en penda.

Un camp bravament pendolièr.

pendolin nm : tot çò que pendoleja.

pendolina nf : mesenga que suspend son nis a las brancas ; quincalha suspenduda al còl.

En pendolina : suspendut, -uda.

pendolon nm : tot çò que pendoleja en general.

pendolós, -osa : aclin, -a / pendolièr, -ièira.

pendon / pendorèl nm : pan de vestit.

pendorèla : carrièira pichona bravament en penda.

pendre (v. tr. e intr.) : suspendre / penjar ; èsser penjat, -ada ; clinar ; èsser clinat ; rebalar / perdurar.

Pendre un vestit al pòrtamantèl.

Frucha que pend a las brancas.

Carrièira que pend.

Cap que pend d'un costat.

Afar que pend, que rebala, que perdura.

Val pas lo pendre : val pas la còrda.

pendre (se) : se penjar.

Lo paure diable s'es pendut.

pendul : balancièr de relòtge (mòstra) o de pendula ; aplech de radiestesista.

pendula : mecanisme vestit de postam que marca l'ora e que pica l'ora e la mièja-ora.

pendulaire nm, -aira / pendulièr nm, -ièira : persona que fa o que vend de pendulas, de relòtges, de mòstras ; radiestesista. (v. TdF jos ‘pendulaire’)

Totes los pendulaires se valon pas.

pendular, -a : relatiu, -iva a un pendul o a un movement de pendul.

Movement pendular.

Traïn pendular.

pendulièr nm : v. pendulaire.

pendut, -uda adj e n : suspendut, -uda ; persona penduda.

Val pas las bragas d'un pendut : val pas res per res.

penèc 1 (subs. m.) : momenton d'aconsomiment, « léger sommeil, qu’on fait étant levé » (v. TdF ‘penè 1’) ;

penèc 2 [, -a] (adj.) : que capeja de sòm / que s'aconsomís / que s'entredormís ; rafit, -ida (tròp madur, -a)

Figa penèca, figue séchée sur l’arbre. (v. TdF ‘penè 2’)

penèca nf  : figa seca. (v. çai sus)

Cabàs de penècas, cabas de figues sèches. (v. TdF jos ‘penè 2’)

penecadís, -issa adj e nm, cf Ubaud Dicort : « adj, pendant, ante, v. pendolièr » (v. TdF suppl)

penecar (v. intr.) : capejar de sòm / s'aconsomir / s'entredormir ; se rafir (frucha tròp madura) ; penar / patir.

Penecar de sòm : capejar de sòm.

penecum nm sing, cf Ubaud Dicort : « besoin de dormir, sommeil accablant » TdF

penedenc, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. penedent.

penedença : pentença / pentiment

penedençar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire pénitence ; v tr, donner le sacrement de pénitence ; v pron, se repentir » (L. 287)

penedent / penedenc / pentent, -a adj : que se penet ; que reganta ; que se pentís (qu'es marrit, -ida d'aver fach quicòm de travèrs)

penedre (se) (L. 287) : se pentir / regantar.

pènegre n, cf Ubaud Dicort : v. pè negre.

penejada nf : accion de penejar2 ; pesada (marca laissada per un pè).

penejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « peiner à faire quelque chose » (Brun Glossari Oc-Fr)

penejar 2 (v. Alibert jos ) [veire petnejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : quitar pas de remenar los pès ; petnar / petnejar / petnicar (mandar de còps de pès) ; pompir (espotir jos pès)

Aquel nenon quita pas de penejar.

penèl nm : (t. de marine) girador / giroleta. (v. TdF jos ‘penèu’)

penèla nf, cf Ubaud Dicort v. pena 1) : « petit escarpement, v. baucet » (v. TdF ‘penello 1’)

peneplana nf (de l'angl. peneplain) : estat final del relèu d'un país, après erosion, caracterizat per de formas fòrt doças e de vals bravament evasadas.

penequejar (v. intr.) : patir, « traîner péniblement son existence ; apprendre péniblement »; s'aconsomir / s'entredormir. (v. TdF ‘penequeja’)

penequet : momenton de sòm.

penequeta nf, cf Ubaud Dicort : « friandise imaginaire qu’on promet aux enfants et qui n’est autre que le sommeil » TdF

penet nm / penon (v. penon) : pè pichon. (v. penets)

peneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite peine, peine légère » TdF

penetejar (v. intr.) (abs. Dicort) : frequentatius de penejar 2, v penotejar.

penetrabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « pénétrabilité » (Rapin)

penetrable, -bla : que pòt èsser penetrat, -ada.

penetracion : accion o resulta de penetrar.

penetrant, -a : que penètra (t. a.) ; perspicaç, -a.

Un vent penetrant.

Un agach penetrant.

La femna es pus penetranta que non pas l'òme.