|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
peluc 1 nm : quantitat pichonèla ; brin ; festuc ; menudalha. peluc 2, -a adj : pelofre, -a / bufèc, -a / vuèg, -èja. Castanha peluca. Civada peluca. pelucaire, -aira : persona que peluca t. a. de pelucar. pelucar (v. tr.) : pelar ; plumar / plomar ; triar ; despelocar ; espelucar / espepissar / espepidar (estudiar, corregir... minimosament) ; becar ; picorar. Pelucar trufas o castanhas. Pelucar un tèxte, un manuscrit. Pelucar un rasim : lo manjar grun per grun. pelucar (se) : se capinhar ; se peltirar. pelucard nm, -a : gus, -a ; passapaís (m. e f.) / vagabond, -a ; « pleutre » TdF. pelucha nf, cf Ubaud Dicort : « peluche ; châtaigne bouillie sans être pelée » TdF peluchar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pelucher, se couvrir de peluche » TdF peluchon nm, cf Ubaud Dicort : « petite peluche, petit poil, v. borrilhon ; pellicule, v. pelechon » (v. TdF) pelucre nm : v. pelegre peludèla (plt.) :(Hieracium pilosella) ; (Helminthia echioides) peluènha (abs. Dicort) : doblet de pelanha / pelalha. pelufòl nm (Laus, Lagarde) / pelufon (los 2, abs. Dicort) : pel folet, « duvet » (Sèrras-Ess.). pelufòls (Alibert) ?, cf Ubaud Dicort : plural de pelufòl ? peluguet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vétillard, méticuleux, euse » TdF peluquejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : espelucaire / espepidaire / espepissaire, -a. peluquejar (v. tr. ) : frequentatiu de pelucar. pelut, -uda adj e n : felut, -uda / borrut, -uda. Es pelut que fa paur ! PELVI- : forma prefixada del latin pelvis (bassin) pelvian, -a : relatiu, -iva al bassin. pelvicelluliti (f.) : inflamacion del teissut cellular del bassin. pelvigrafia : radiografia del bassin. pelvilogia : estudi del bassin normal o patologic, del punt de vista obstetrical. pelvimètre : instrument per mesurar lo bassin. pelvis (f.) [pèlvis nm, cf Ubaud Dicort Errata web] : nom scientific latin del bassin. pèmòl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (pied mou) celui qui craint la marche » (v. TdF jos ‘pèd-mòu’) ; « mauvais marcheur, mauvaise marcheuse » (Sèrras-Ess.) pèmont nm, cf Ubaud Dicort : « (géogr.) piémont » (Laus) pempena : abelha pichona. pempilhós [veire pimpilhós, cf Ubaud Dicort] / pimpilhós, -osa adj (v. TdF jos ‘pempilhous’) : tesicós, -osa ; tissós, -osa ; de mal contentar ; malgraciós, -osa ; minimós, -osa ; trucaluna / ideal, -a / ideós, -osa ; capriciós, -osa. Es l'òme pus pempilhós que conesca. pena 1 nf : nautor / montanha ; cresta de montanha ; ranc. (v. TdF ‘peno 3’) Òc, es sortit de Pena d'Agenés. pena 2 nf : graissa espessa jos la pèl del pòrc ; cadais / cambòi. (v. TdF jos ‘peno 2’) pena 3 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : genèst ; petala (f.) ; « penne , grosse plume d’oiseau », doblet de penna (v. pus luènh) ; pluma d'escriure ; ensemble dels fils (fials) que, sus una maquina de téisser, demòran del costat de l'ensobla pichona, e que i seràn estacats los fils del cap de cadena de trama (tèrmes tecnics de teisseire) ; cap de cadena de trama ; ennaut de vela latina (mar.) ; part posteriora de l'antena ; antena (mar.) ; barba de sageta ; cap gròs d'un martèl ; lòbe de fetge o de paumon ; angle intèrn d'un talhant de pigassa. (v. TdF ‘peno 2’) pena 4 nf : dolor ; angoissa ; patiment / patiràs ; inquietud ; castigament / castic ; dificultat ; lassièira / fatiga ; esfòrç que còsta. (v. TdF ‘peno 1’) Grand pena v. nòta de grand : a pro penas.. Grand pena se se podiá levar. Portar pena : pesar / venir a revèrs. Me pòrta pena de contunhar. Se metre en pena de. Se metre dins la pena. Far pena : contrariar ; malcontentar. Traire pena [ / tirar pena] : èsser en pena / èsser embestiat. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘peno 1’) Òme de pena : bracièr. Pren-te la pena d'estudiar coma cal ! Val pas la pena de se desrengar. A pena : pas gaire ; tot escàs. A pro pena / a pro penas (abs. Dicort) : dificilament. A malas penas : a grand pena / a pro penas. Sus pena de, sous peine de. (v. Ubaud Dicort e Lèbre) Escassapenas : tot bèl just / tot escàs. penable, -bla adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : que lo trabalh li fa pas paur ; infatigable, -a ; de mal far ; penible, -a. Un òme penable. Un trabalh penable. Un airal penable : un endrech montuós. penacar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « trimer, se démener » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. penecar)
|
|
penacha [penacho nm, cf Ubaud Dicort] : tufa de plumas sul cap d'unes aucèls ; tufet de plumas sus un capèl ; apendicis filifòrmes que fan plumalh / que fan plumet ; flor de lilac [v. lilac] Penacha de lilac : brin de lilac. penachar (v. tr.) : « panacher, v. emplumachar » TdF ; combinar d'elements variats o opausats. Penachar una lista electorala. penachat 1 (subs.) (abs. Dicort) : mescla de cervesa amb de limonada. penachat 2, -ada adj (abs. Dicort) : mirgalhat, -ada (compausat de colors variadas) ; compausat d'elements diferents. Prada penachada : prada mirgalhada. penacho nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. penacha. (v. plumacho) penada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « peine qu’on s’est donné, effort, v. esfòrç » (v. TdF ‘penado 1’) penada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « trace du pied » TdF ‘penado 2’, « trace de pas, trace » (Lexic M. Roqueta) penairitz nf, cf Ubaud Dicort : « femme en travail d’enfant, femme en couche, v. jasent 1 » (v. TdF ‘penairis’) penaisa nf [veire punaisa, cf Ubaud Dicort] / penaisièr nm [veire punaisièr, cf Ubaud Dicort] (plt.) : mena de joncàs (Joncus) penal, -a : penós, -osa / penible, -a ; relatiu, -iva a una penalitat. Una lei penala. penalament adv, cf Ubaud Dicort : « (droit) pénalement » (v. Per Noste) penalh nm, cf Ubaud Dicort : plumalh / penacha v. penacha [penacho]. penalha nf, cf Ubaud Dicort : « papillon, v. parpalha » (v. TdF) penalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ramasser, balayer avec un plumeau, v. escobetar » (v. TdF) penalitat nf (R. IV, 488) : sanccion per un delicte ; aplicacion d'una pena ; caractèr de çò penal. penalizacion : desavantatge (sanccion) que ne patís un concurrent qu'a fach quicòm de travèrs. penalizar (v. tr.) : infligir un desavantatge a un concurrent. penalty ('penəlti) (angl.) [penalti nm, v. Ubaud Dicort Errata web] : penalitat. penar (v. tr. e intr.) : far de pena a q.q. ; trimar. Soi estat bravament penat per sa mòrt. Ai penat que jamai per li téner pè. penard : mena de sabre o de cotelàs. (v. TdF) penariá nf, cf Ubaud Dicort : « labeur, peine, travail » TdF penàs nm, cf Ubaud Dicort : « genêt à balais, v. genèsta ; queue, v. coa » (v. TdF). (v. pena 3) penassa : pena granda. Aquò me pòrta penassa : me pòrta pena que jamai. penassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fouetter, v. foitar ; laver la figure, v. fardar » (v. TdF) penates nm pl, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, pénates, v. lar » (v. TdF) pench, -a : p.p. de pénger / pénher, « peint, peinte » TdF jos ‘pegne’. penche (f.) (nf o nm) : aplech d'ivòri, de bois, de metal, de plastic...entalhat de puas (dents) per desenrambolhar lo pel ; aplech de cardaire, de cordièr, de teisseire... ; pua de ròda d'engranatge ; partida de pòst incomplètament ressada per que demòre estacada a una autra pòst ; tròç de fust espintat entre las pèiras per las juntar ; galha / claveta (t. tecn.) ; espatlon de pòrc ; cresta de doèla, de pòst... que s'encastra dins una canèla (t. tecn. de fustièr, de menusièr...) ; mena de planta : (Lycopodium denticula) As una penche crassosa : càmbia-la ! penche de lop : mena de campairòl (Dædalea quercina) penche de sèrp : fissa sèrp (Libellula) penchenabeleta n, cf Ubaud Dicort : « (qui peigne les belettes) ouvrier lent, paresseux » TdF ‘penchino-beleto’ penchenacabra n, cf Ubaud Dicort : « (qui peigne les chèvres) personne effrontée, malapprise, grossière » TdF ‘penchino-cabro’ penchenada : còps de penche ; còps d'estrelha ; rosta / tabassada / tustassada. penchenadís : accion de penchenar. penchenador 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : vestit de cambra que se cargan lo mond abans de se vestir de bon. (v. TdF jos ‘penchinadou’) penchenador 2 nm, penchenadoira nf (abs. Dicort) : maquina de penchenar. penchenadura [penchenaduras nf pl, cf Ubaud Dicort] : pels desrabats per la penche. penchenaire, -aira [~ -airitz] n : persona que penchena o que se penchena. penchenal : penchenada v. pus naut. penchenar (v. tr.) : desenrambolhar lo pel amb una penche e li balhar una forma, un plec ; tustassar ; cardar. Penchenar la lana, lo lin, lo cambe... Penchenar un camp : ne desrabar las èrbas marridas. Penchenar la carrada de fen, peigner la charretée de foin, c'est après chargement faire tomber avec le râteau le foin qui pend et qui risque de tomber en cours de route. (Falissard) Far penchenar las dents : far trabalhar las dents. penchenar (se) : se desenrambolhar lo pel amb una penche e li balhar una forma, un plec. Se penchena amb la penche d'Adam (amb la man) penchenariá : fabrica de penches ; mestièr de penchenaire. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|