|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
peluc 1 nm : quantitat pichonèla ; brin ; festuc ; menudalha. peluc 2, -a adj : pelofre, -a / bufèc, -a / vuèg, -èja. Castanha peluca. Civada peluca. pelucaire, -aira : persona que peluca t. a. de pelucar. pelucar (v. tr.) : pelar ; plumar / plomar ; triar ; despelocar ; espelucar / espepissar / espepidar (estudiar, corregir... minimosament) ; becar ; picorar. Pelucar trufas o castanhas. Pelucar un tèxte, un
manuscrit. Pelucar un rasim : lo manjar grun per grun. pelucar (se) : se capinhar ; se peltirar. pelucard nm, -a : gus, -a ; passapaís (m. e f.) / vagabond, -a ; « pleutre » TdF. pelucha nf, cf Ubaud Dicort :
« peluche ; châtaigne bouillie sans être
pelée » TdF peluchar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, pelucher, se couvrir de peluche » TdF peluchon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite peluche, petit poil, v. borrilhon ;
pellicule, v. pelechon »
(v. TdF) pelucre nm : v. pelegre peludèla (plt.) :(Hieracium pilosella) ; (Helminthia echioides) peluènha (abs. Dicort) : doblet de pelanha / pelalha. pelufòl nm (Laus, Lagarde) / pelufon (los 2, abs. Dicort) : pel folet, « duvet » (Sèrras-Ess.). pelufòls (Alibert) ?, cf Ubaud Dicort : plural de pelufòl ?
peluguet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vétillard,
méticuleux, euse » TdF peluquejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : espelucaire / espepidaire / espepissaire, -a. peluquejar (v. tr. ) : frequentatiu de pelucar. pelut, -uda adj e n : felut, -uda /
borrut, -uda. Es pelut que fa paur ! PELVI- : forma prefixada del latin pelvis (bassin) pelvian, -a : relatiu, -iva al bassin. pelvicelluliti (f.) : inflamacion del teissut cellular del bassin. pelvigrafia : radiografia del bassin. pelvilogia : estudi del bassin normal o patologic, del punt de vista obstetrical. pelvimètre : instrument per mesurar lo bassin. pelvis (f.) [pèlvis nm, cf Ubaud Dicort Errata web] : nom scientific latin del bassin. pèmòl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (pied mou) celui qui craint la
marche » (v. TdF jos ‘pèd-mòu’) ; « mauvais marcheur, mauvaise
marcheuse »
(Sèrras-Ess.) pèmont nm, cf Ubaud Dicort :
« (géogr.)
piémont » (Laus) pempena : abelha pichona. pempilhós [veire pimpilhós, cf Ubaud Dicort] / pimpilhós, -osa adj (v. TdF jos ‘pempilhous’) : tesicós, -osa ; tissós, -osa ; de mal contentar ; malgraciós, -osa ; minimós, -osa ; trucaluna / ideal, -a / ideós, -osa ; capriciós, -osa. Es l'òme pus pempilhós que conesca. pena 1 nf : nautor / montanha ; cresta de montanha ; ranc. (v. TdF ‘peno 3’) Òc, es sortit de Pena d'Agenés. pena 2 nf : graissa espessa jos la pèl del pòrc ; cadais / cambòi. (v. TdF jos ‘peno 2’) pena 3 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : genèst ; petala (f.) ; « penne , grosse plume d’oiseau », doblet de penna (v. pus luènh) ; pluma d'escriure ; ensemble dels fils (fials) que, sus una maquina de téisser, demòran del costat de l'ensobla pichona, e que i seràn estacats los fils del cap de cadena de trama (tèrmes tecnics de teisseire) ; cap de cadena de trama ; ennaut de vela latina (mar.) ; part posteriora de l'antena ; antena (mar.) ; barba de sageta ; cap gròs d'un martèl ; lòbe de fetge o de paumon ; angle intèrn d'un talhant de pigassa. (v. TdF ‘peno 2’) pena 4 nf : dolor ; angoissa ; patiment / patiràs ; inquietud ; castigament / castic ; dificultat ; lassièira / fatiga ; esfòrç que còsta. (v. TdF ‘peno 1’) Grand pena v. nòta de grand : a pro
penas.. Grand pena se se podiá levar. Portar pena : pesar / venir a revèrs. Me pòrta pena de contunhar. Se metre en pena de. Se metre dins la pena. Far pena : contrariar ; malcontentar. Traire pena [/ tirar pena] : èsser en pena / èsser embestiat. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘peno 1’) Òme de pena : bracièr. Pren-te la pena d'estudiar coma cal ! Val pas la pena de se desrengar. A pena : pas gaire ; tot escàs. A pro pena / a pro penas (abs. Dicort) : dificilament. A malas penas : a grand pena / a pro penas. Sus pena de, sous peine de. (v. Ubaud Dicort e
Lèbre) Escassapenas : tot bèl just / tot
escàs. penable, -bla adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : que lo trabalh li fa pas paur ; infatigable, -a ; de mal far ; penible, -a. Un òme penable. Un trabalh penable. Un airal penable : un endrech montuós. penacar v, cf Ubaud Dicort :
v intr,
« trimer, se démener » (Brun Glossari
Oc-Fr). (v. penecar) |
|
penacha [penacho nm, cf Ubaud Dicort] : tufa de plumas sul cap d'unes aucèls ; tufet de plumas sus un capèl ; apendicis filifòrmes que fan plumalh / que fan plumet ; flor de lilac [v. lilac] Penacha de lilac : brin de lilac. penachar (v. tr.) : « panacher, v. emplumachar » TdF ; combinar d'elements variats o opausats. Penachar una lista electorala. penachat 1 (subs.) (abs. Dicort) : mescla de cervesa amb de limonada. penachat 2, -ada adj (abs. Dicort) : mirgalhat, -ada (compausat de colors variadas) ; compausat d'elements diferents. Prada penachada : prada mirgalhada. penacho nm (v. Ubaud Dicort e TdF) :
v. penacha. (v. plumacho) penada 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« peine qu’on s’est donné, effort, v. esfòrç » (v. TdF ‘penado 1’) penada 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« trace du pied » TdF ‘penado 2’,
« trace de pas, trace » (Lexic M.
Roqueta) penairitz nf, cf Ubaud Dicort :
« femme en travail d’enfant, femme en couche, v. jasent 1 » (v. TdF ‘penairis’) penaisa nf [veire punaisa, cf Ubaud Dicort] / penaisièr nm [veire punaisièr, cf Ubaud Dicort] (plt.) : mena de joncàs (Joncus) penal, -a : penós, -osa / penible, -a ; relatiu, -iva a una penalitat. Una lei penala. penalament adv, cf Ubaud Dicort :
« (droit) pénalement » (v. Per
Noste) penalh nm, cf Ubaud Dicort : plumalh / penacha v. penacha [penacho]. penalha nf, cf Ubaud Dicort :
« papillon, v. parpalha » (v. TdF) penalhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ramasser, balayer avec un plumeau, v. escobetar » (v. TdF) penalitat nf (R. IV, 488) : sanccion per un delicte ; aplicacion d'una pena ; caractèr de çò penal. penalizacion : desavantatge (sanccion) que ne patís un concurrent qu'a fach quicòm de travèrs. penalizar (v. tr.) : infligir un desavantatge a un concurrent. penalty [penalti nm, v. Ubaud Dicort Errata web] ('penəlti) (angl.) : penalitat. penar (v. tr. e intr.) : far de pena a q.q. ; trimar. Soi estat bravament penat per sa mòrt. Ai penat que jamai per li téner pè. penard : mena de sabre o de cotelàs. (v. TdF) penariá nf, cf Ubaud Dicort : « labeur, peine, travail »
TdF penàs nm, cf Ubaud Dicort :
« genêt à balais, v. genèsta ;
queue, v. coa » (v. TdF). (v. pena 3) penassa : pena granda. Aquò me pòrta penassa : me pòrta pena que jamai. penassar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fouetter, v. foitar ; laver la figure,
v. fardar » (v. TdF) penates nm pl, cf Ubaud Dicort :
« t. littéraire, pénates, v. lar » (v. TdF) pench, -a : p.p. de pénger / pénher, « peint, peinte » TdF jos ‘pegne’. penche (f.) (nf o nm) :
aplech d'ivòri, de bois, de metal, de plastic...entalhat de puas
(dents) per desenrambolhar lo pel ; aplech de cardaire, de cordièr, de
teisseire... ; pua de ròda d'engranatge ; partida de pòst
incomplètament ressada per que demòre estacada a una autra pòst
; tròç de fust espintat entre las pèiras per las juntar
; galha / claveta (t. tecn.) ; espatlon de pòrc ; cresta de
doèla, de pòst... que s'encastra dins una canèla (t.
tecn. de fustièr, de menusièr...) ; mena de planta : (Lycopodium
denticula) As una penche crassosa : càmbia-la ! penche de lop : mena de campairòl (Dædalea
quercina) penche de sèrp : fissa sèrp (Libellula) penchenabeleta n, cf Ubaud Dicort :
« (qui peigne les belettes) ouvrier lent,
paresseux » TdF ‘penchino-beleto’ penchenacabra n, cf Ubaud Dicort :
« (qui peigne les chèvres) personne
effrontée, malapprise, grossière » TdF ‘penchino-cabro’ penchenada : còps de penche ; còps d'estrelha ; rosta / tabassada / tustassada. penchenadís : accion de penchenar. penchenador 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : vestit de cambra que se cargan lo mond abans de se vestir de bon. (v. TdF jos ‘penchinadou’) penchenador 2 nm,
penchenadoira nf (abs. Dicort) : maquina de penchenar. penchenadura [penchenaduras nf pl, cf Ubaud Dicort] : pels desrabats per la penche. penchenaire, -aira [~ -airitz] n : persona que penchena o que se penchena. penchenal : penchenada v. pus naut. penchenar (v. tr.) : desenrambolhar lo pel amb una penche e li balhar una forma, un plec ; cardar ; tustassar. Penchenar la lana, lo lin, lo cambe... Penchenar un camp : ne desrabar las èrbas marridas. Far penchenar las dents : far trabalhar las dents. penchenar (se) : se desenrambolhar lo pel amb una penche e li balhar una forma, un plec. Se penchena amb la penche d'Adam (amb la man) penchenariá : fabrica de penches ; mestièr de penchenaire. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|