peluc 1 nm : quantitat pichonèla ; brin ; festuc ; menudalha.

peluc 2, -a adj : pelofre, -a / bufèc, -a / vuèg, -èja.

Castanha peluca.

Civada peluca.

pelucaire, -aira : persona que peluca t. a. de pelucar.

pelucar (v. tr.) : pelar ; plumar / plomar ; triar ; despelocar ; espelucar / espepissar / espepidar (estudiar, corregir... minimosament) ; becar ; picorar.

Pelucar trufas o castanhas.

Pelucar un tèxte, un manuscrit.

Pelucar un rasim : lo manjar grun per grun.

pelucar (se) : se capinhar ; se peltirar.

pelucard nm, -a : gus, -a ; passapaís (m. e f.) / vagabond, -a ; « pleutre » TdF.

pelucha nf, cf Ubaud Dicort : « peluche ; châtaigne bouillie sans être pelée » TdF

peluchar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pelucher, se couvrir de peluche » TdF

peluchon nm, cf Ubaud Dicort : « petite peluche, petit poil, v. borrilhon ; pellicule, v. pelechon » (v. TdF)

pelucre nm : v. pelegre

peludèla (plt.) :(Hieracium pilosella) ; (Helminthia echioides)

peluènha (abs. Dicort) : doblet de pelanha / pelalha.

pelufòl nm (Laus, Lagarde) / pelufon (los 2, abs. Dicort) : pel folet, « duvet » (Sèrras-Ess.).

pelufòls (Alibert) ?, cf Ubaud Dicort : plural de pelufòl ?

peluguet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vétillard, méticuleux, euse » TdF

peluquejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : espelucaire / espepidaire / espepissaire, -a.

peluquejar (v. tr. ) : frequentatiu de pelucar.

pelut, -uda adj e n : felut, -uda / borrut, -uda.

Es pelut que fa paur !

PELVI- : forma prefixada del latin pelvis (bassin)

pelvian, -a : relatiu, -iva al bassin.

pelvicelluliti (f.) : inflamacion del teissut cellular del bassin.

pelvigrafia : radiografia del bassin.

pelvilogia : estudi del bassin normal o patologic, del punt de vista obstetrical.

pelvimètre : instrument per mesurar lo bassin.

pelvis (f.) [pèlvis nm, cf Ubaud Dicort Errata web] : nom scientific latin del bassin.

pèmòl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (pied mou) celui qui craint la marche » (v. TdF jos ‘pèd-mòu’) ; « mauvais marcheur, mauvaise marcheuse » (Sèrras-Ess.)

pèmont nm, cf Ubaud Dicort : « (géogr.) piémont » (Laus)

pempena : abelha pichona.

pempilhós [veire pimpilhós, cf Ubaud Dicort] / pimpilhós, -osa adj  (v. TdF jos ‘pempilhous’) : tesicós, -osa ; tissós, -osa ; de mal contentar ; malgraciós, -osa ; minimós, -osa ; trucaluna / ideal, -a / ideós, -osa ; capriciós, -osa.

Es l'òme pus pempilhós que conesca.

pena 1 nf : nautor / montanha ; cresta de montanha ; ranc. (v. TdF ‘peno 3’)

Òc, es sortit de Pena d'Agenés.

pena 2 nf : graissa espessa jos la pèl del pòrc ; cadais / cambòi. (v. TdF jos ‘peno 2’)

pena 3 nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : genèst ; petala (f.) ; « penne , grosse plume d’oiseau », doblet de penna (v. pus luènh) ; pluma d'escriure ; ensemble dels fils (fials) que, sus una maquina de téisser, demòran del costat de l'ensobla pichona, e que i seràn estacats los fils del cap de cadena de trama (tèrmes tecnics de teisseire) ; cap de cadena de trama ; ennaut de vela latina (mar.) ; part posteriora de l'antena ; antena (mar.) ; barba de sageta ; cap gròs d'un martèl ; lòbe de fetge o de paumon ; angle intèrn d'un talhant de pigassa. (v. TdF ‘peno 2’)

pena 4 nf : dolor ; angoissa ; patiment / patiràs ; inquietud ; castigament / castic ; dificultat ; lassièira / fatiga ; esfòrç que còsta. (v. TdF ‘peno 1’)

Grand pena v. nòta de grand : a pro penas..

Grand pena se se podiá levar.

Portar pena : pesar / venir a revèrs.

Me pòrta pena de contunhar.

Se metre en pena de.

Se metre dins la pena.

Far pena : contrariar ; malcontentar.

Traire pena [/ tirar pena] : èsser en pena / èsser embestiat. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘peno 1’)

Òme de pena : bracièr.

Pren-te la pena d'estudiar coma cal !

Val pas la pena de se desrengar.

A pena : pas gaire ; tot escàs.

A pro pena / a pro penas (abs. Dicort) : dificilament.

A malas penas : a grand pena / a pro penas.

Sus pena de, sous peine de. (v. Ubaud Dicort e Lèbre)

Escassapenas : tot bèl just / tot escàs.

penable, -bla adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : que lo trabalh li fa pas paur ; infatigable, -a ; de mal far ; penible, -a. 

Un òme penable.

Un trabalh penable.

Un airal penable : un endrech montuós.

penacar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « trimer, se démener » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. penecar)

 

 

 

penacha [penacho nm, cf Ubaud Dicort] : tufa de plumas sul cap d'unes aucèls ; tufet de plumas sus un capèl ; apendicis filifòrmes que fan plumalh / que fan plumet ; flor de lilac [v. lilac]

Penacha de lilac : brin de lilac.

penachar (v. tr.) : « panacher, v. emplumachar » TdF ; combinar d'elements variats o opausats.

Penachar una lista electorala.

penachat 1 (subs.) (abs. Dicort) : mescla de cervesa amb de limonada.

penachat 2, -ada adj (abs. Dicort) : mirgalhat, -ada (compausat de colors variadas) ; compausat d'elements diferents.

Prada penachada : prada mirgalhada.

penacho nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. penacha. (v. plumacho)

penada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « peine qu’on s’est donné, effort, v. esfòrç » (v. TdF ‘penado 1’)

penada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « trace du pied » TdF ‘penado 2’, « trace de pas, trace » (Lexic M. Roqueta)

penairitz nf, cf Ubaud Dicort : « femme en travail d’enfant, femme en couche, v. jasent 1 » (v. TdF ‘penairis’)

penaisa nf [veire punaisa, cf Ubaud Dicort] / penaisièr nm [veire punaisièr, cf Ubaud Dicort] (plt.) : mena de joncàs (Joncus)

penal, -a : penós, -osa / penible, -a ; relatiu, -iva a una penalitat.

Una lei penala.

penalament adv, cf Ubaud Dicort : « (droit) pénalement » (v. Per Noste)

penalh nm, cf Ubaud Dicort : plumalh / penacha v. penacha [penacho].

penalha nf, cf Ubaud Dicort : « papillon, v. parpalha » (v. TdF)

penalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ramasser, balayer avec un plumeau, v. escobetar » (v. TdF)

penalitat nf (R. IV, 488) : sanccion per un delicte ; aplicacion d'una pena ; caractèr de çò penal.

penalizacion : desavantatge (sanccion) que ne patís un concurrent qu'a fach quicòm de travèrs.

penalizar (v. tr.) : infligir un desavantatge a un concurrent.

penalty [penalti nm, v. Ubaud Dicort Errata web] ('penəlti) (angl.) : penalitat.

penar (v. tr. e intr.) : far de pena a q.q. ; trimar.

Soi estat bravament penat per sa mòrt.

Ai penat que jamai per li téner pè.

penard : mena de sabre o de cotelàs. (v. TdF)

penariá nf, cf Ubaud Dicort : « labeur, peine, travail » TdF

penàs nm, cf Ubaud Dicort : « genêt à balais, v. genèsta ; queue, v. coa » (v. TdF). (v. pena 3)

penassa : pena granda.

Aquò me pòrta penassa : me pòrta pena que jamai.

penassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fouetter, v. foitar ; laver la figure, v. fardar » (v. TdF)

penates nm pl, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, pénates, v. lar » (v. TdF)

pench, -a : p.p. de pénger / pénher, « peint, peinte » TdF jos ‘pegne’.

penche (f.) (nf o nm) : aplech d'ivòri, de bois, de metal, de plastic...entalhat de puas (dents) per desenrambolhar lo pel ; aplech de cardaire, de cordièr, de teisseire... ; pua de ròda d'engranatge ; partida de pòst incomplètament ressada per que demòre estacada a una autra pòst ; tròç de fust espintat entre las pèiras per las juntar ; galha / claveta (t. tecn.) ; espatlon de pòrc ; cresta de doèla, de pòst... que s'encastra dins una canèla (t. tecn. de fustièr, de menusièr...) ; mena de planta : (Lycopodium denticula)

As una penche crassosa : càmbia-la !

penche de lop : mena de campairòl (Dædalea quercina)

penche de sèrp : fissa sèrp (Libellula)

penchenabeleta n, cf Ubaud Dicort : « (qui peigne les belettes) ouvrier lent, paresseux » TdF ‘penchino-beleto’

penchenacabra n, cf Ubaud Dicort : « (qui peigne les chèvres) personne effrontée, malapprise, grossière » TdF ‘penchino-cabro’

penchenada : còps de penche ; còps d'estrelha ; rosta / tabassada / tustassada.

penchenadís : accion de penchenar.

penchenador 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : vestit de cambra que se cargan lo mond abans de se vestir de bon. (v. TdF jos ‘penchinadou’)

penchenador 2 nm, penchenadoira nf (abs. Dicort) : maquina de penchenar.

penchenadura [penchenaduras nf pl, cf Ubaud Dicort] : pels desrabats per la penche.

penchenaire, -aira [~ -airitz] n : persona que penchena o que se penchena.

penchenal : penchenada v. pus naut.

penchenar (v. tr.) : desenrambolhar lo pel amb una penche e li balhar una forma, un plec ; cardar ; tustassar.

Penchenar la lana, lo lin, lo cambe...

Penchenar un camp : ne desrabar las èrbas marridas.

Far penchenar las dents : far trabalhar las dents.

penchenar (se) : se desenrambolhar lo pel amb una penche e li balhar una forma, un plec.

Se penchena amb la penche d'Adam (amb la man)

penchenariá : fabrica de penches ; mestièr de penchenaire.