pelhièira nf, cf Ubaud Dicort : pelhas / vestits espelhandrats ; brins de fil que demòran sus la maquina de téisser ; paramoscas que se metiá sul cap e sul morre dels parelhs de buòus o de vacas ; montet de castanhas amb lor pelofa ; « fainéantise, v. canha » (v. TdF jos ‘peiero’.

Far la pelhièira, vivre dans l’oisiveté, battre le pavé, se donner du bon temps. (v. TdF)

pelhòc nm [(Alibert) ; veire pelhòt, cf Ubaud Dicort] : tròç de pelha ; esquipòt (argent estalviat e amagat endacòm)

S'es fach lo pelhòc : a sarrat d'argent.

A laissat lo pelhòc : s'es laissat morir.

pelhòfa / pelofa nf : v. pelofa.

pelhòl nm [o pelhòla nf, cf Ubaud Dicort] : calhòfa / cascalh de nose ; escauma d'amètla ; pelofa de castanha ; ventum de cerealum ; clòsc d'uòu.

pelhomàs nm, cf Ubaud Dicort : doblet de pelhamàs (per varianta vocalica) (abs. Dicort), « guenille, haillon » TdF jos ‘peioumas’,

pelhon : tròç de linge ; pelha ; pelhòc ; « paille qu’on trouve dans le fer ; paupière » (v. TdF ‘peioun’).

pelhonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, papilloter, clignoter, ciller » TdF

pelhonós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « pailleux, euse, qui a des pailles ou des poils en parlant du fer ou de l’acier » TdF

pelhós, -osa : espelhandrat, -ada (vestit, -ida de pelhas) ; cotonós, -osa ; filfrós, -osa / filandrós, -osa ; baganat, -ada / bufèc, -a (vuèg, -èja)

pelhòt nm : tròç de pelha per netejar quicòm ; borrassa ; « loquette, chiffon, lambeau ; magot, pécule ; vêtement léger, jupon, v. cotilhon ; gros morceau, flocon, lopin, v. lambiàs » (v. TdF ‘peiot’)

pelhotassa : pelhòt bèl.

pelhotet nm, cf Ubaud Dicort : « petit chiffon » TdF ‘peioutet’

pelhòu nm, cf Ubaud Dicort : « brou de noix ou d’amande, pelure de châtaigne, écale d’œuf, balle du blé ; état d’ivresse, en style familier » TdF ‘peiòu’

pelhum nm sing, cf Ubaud Dicort : las pelhas en general.

pelican : aucèl palmipède (Pelicanus)

pelicon nm, cf Ubaud Dicort : « quantité minime, brin, morceau » TdF ; « bout de chemise qui pend de la culotte d’un enfant » TdF suppl

pelièr nm, -ièira : pelatièr / pelissièr, -ièira. v. pelatièr - pelissièr.

pelin 1 nm : tina de tanaire que i se meton las pèls per las pelar ; cauç per pelar aquelas pèls. (v. pelen 1)

pelin 2 nm : « coque d’œuf » (v. Alibert)

pelissa : nom de diferentas menas de vestits faches o forrats amb de pèl.

pelissana nf, cf Ubaud Dicort : « champignon blanc, v. bolet » (v. TdF)

pelissariá : industria o comèrci de pelissièr.

pelissièr, -ièira : pelatièr, -ièira (persona qu'adoba / qu'afacha o que vend de pèls).

pelisson 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petite pelisse, vêtement d’hiver » TdF ‘pelissoun 1’

pelisson 2 nm : pel pichonèl ; cilha (pel de las parpèlas) (TdF ‘pelissoun 2’)

A pas que 4 pelissons : ... 4 pels pichons sus la clòsca.

pelitre (plt.) : (Pyrethrum Allioni) ; (P. hispanicum) ; ( P. pulverulentum)

pellecar [veire perlecar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : costosir / torolhar / poponar.

pellèra (abs. Dicort) : canha (enveja de trabalhar pas) (v. pelhièira)

Far la pellèra : viure en fug-òbra.

Ai la pellèra : ai la canha.

« pelleret » : v. pelheret.

pellevada nf, cf Ubaud Dicort : « bourrade, gourmade qui consiste surtout à tirer les cheveux, les oreilles » (Vayssier)

pellevament [pellèvament] nm : accion de soslevar, d'enlevar, d'emportar.

pellevar (v. tr. e intr.) : soslevar [v. pallevar] ; enlevar ; emportar ; tirar lo pel ; « bâfrer, avaler gloutonnement » (v. TdF ‘pelleba’ e Vayssier).

Fa un vent que vos pellèva !

pellevar (se) 1 v pron : s'eriçar lo pel ; se metre en colèra, « hausser le ton » (v. TdF péu-leva’) ; manjar fòrça e golardament (abs TdF, v. pellevar).

pellevar (se) 2 v pron (abs. TdF) : s'escorgar.

pellicula : pèl, membrana bravament tèunha (t.a.) ;

Pellicula fotografica : « film » (angl.)

pellicular 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pelliculaire » (Rapin)

pellicular 2 (v. tr.) (abs. Dicort) : envolopar d'una pellicula, pelliculer » (Rapin).

Far pellicular la cobèrta d'un libre.

pellong, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le poil ou les cheveux longs » (coma. pelcourt; « aux cheveux longs » (Sèrras-Ess.)

pelmudar (v. intr.) : cambiar de pel o de pèl [v. pèlmudar] ; se transformar.

Los cans pelmudan : càmbian de pel.

pèlmudar, cf Ubaud Dicort : « v intr, changer de peau, muer ; échouer ; tomber sous le coup ; mourir » (v. TdF jos ‘pèu-muda’)

Las sèrps pèlmudan, càmbian de pèl.

pelmudatge nm : « mue (poil) » (Sèrras-Ess.) ; accion de cambiar de pel o de pèl [v. pèlmudatge], accion o resulta de se transformar.

pèlmudatge nm, cf Ubaud Dicort : « mue (peau) [v. pèlmudar] » (Sèrras-Ess.).

PELO- : forma prefixada del grèc pelòs (negrós) v. peloterapia.

peloca (abs. Dicort) : cotelièira de flor (fuèlha granda que de son aissèla sortís la flor)

pelofa [ ~ pelhòfa] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pelofo’) : pellicula ; pèl de la frucha ; culèfa / cufèla / coscolha.

Pelofa de rasim.

Pelofa de castanha.

pelofacièr [pelofassièr] nm, cf Ubaud Dicort : castanhièr.

pelòfi nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -òfia : « loqueteux, homme maigre, homme de néant » TdF , paure diable / paure òme, paura femna.

pelofre 1 (subs. m.) : eriç de castanha.

 

 

pelofre 2, -fra adj : bufèc, -a (en parlant de legums, de frucha, de gran)

Castanha pelofra : castanha bufèca (vuèja)

peloira : pèl flaca de persona vièlha ; lambèl de pèl ; membrana ; canha (enveja de trabalhar pas) ; femna gorrina ; femna bocharda ; aponeuròsi. v. aponeuròsi.

Aquela peloira ! que me fa dire.

peloirós, -osa : membranós, -osa.

pelon 1 nm : « petite peau », pèl d'anhèl ; eriç de castanha [v. pelós 1] ; « balle des céréales ; pellicule » (v. TdF ‘peloun 1’)

Tota castanha a son pelon. (provèrbi)

Lo pelon de l’uèlh, la paupière. (v. TdF) (v. pelona)

pelon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit poil ; brachypodium ramosum, plante graminée » TdF ‘peloun 2’

pelona : parpèla.

pelonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, neiger à flocons, v. floconejar ; remuer les paupières, ciller » (v. TdF)

pelonièr : montet de castanhas dins lor pelofa.

peloquet nm, cf Ubaud Dicort : « pauvre hère, pleutre, chétif » TdF

pelós 1 nm / peloc [veire pelós, cf Ubaud Dicort] : eriç de castanha ; pelena ; aranhàs / pubis (lat.)

pelós 2, -osa adj : felut / pelut / borrut, -uda ; arnós, -osa.

pelosa nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne dont l’écorce est couverte d’un léger duvet, au moment de la récolte ; raie batis, poisson de mer ; espèce de chenille hérissée de poils, v. tora ; pelouse, v. pelenc ; piloselle, plante » (v. TdF)

pelosèla : castanha pichona.

peloseta nf, cf Ubaud Dicort : « épervière piloselle, plante » TdF

pelosina nf, cf Ubaud Dicort : v. pelosèla. (v. TdF jos ‘pelousello’)

pelossièr nm, cf Ubaud Dicort : « châtaignier » TdF

pelòt nm, cf Ubaud Dicort : « fermier, métayer, maître, à Arles  » (v. TdF ‘pelot 2’)

pelòta nf (de l'occitan arc. pilota [R. IV, 541 ‘pilota/pelota’])  : madaissa (bòla de lana, de seda, de fil... enrotlats) ; bòla de plastre, de cera, de burre, de formatge... ; espingolièr (coissinet que i s'espintan d'agulhas) ; mena de palma ; boleta de pels enrotlats que se tròba dins lo panjar (lo presor / l'estomac) d'unes anhèls ; cassanòla (nose de gala de garric) ; tèrra que s'arrapa pels esclòps o per las sabatas ; coissinet que se fa a la basa dels dets, dins la palma dels trabalhaires manuals ; jòc de palma.

Pelòta de lana, de seda, de fil.

Pelòta de burre.

Pelòta de nèu : pomèl de nèu.

Pelòta basca.

pelotaire, -aira : persona que pelòta t. a. çaijós « ...au jeu de paume » TdF.

pelotar (v. tr.) : prestir una bòla de cera, de plastre, de burre, de formatge, de nèu... ; manjar golardament ; « t. du jeu de paume, peloter » (v. TdF) ; amanhagar (alisar e palpar sensualament).

pelotatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de peloter [v. pelotar] » TdF

peloteta : pelòta pichona.

pelotièr 1 nm : montet de castanhas dins lor pelós.

pelotièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui percevait le droit de pelote ; coryphée d’une fête » TdF ‘peloutié 2’

peloton nm (de l'occitan arc. pilota (L. 294)) : grop compacte de concurrents dins una corsa ; grop d'insèctes agrumelats ; grop de soldats, de policièrs...

Peloton de canilhas.

pelotonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pelotonner, v. amotelar » (v. TdF)

pelotonar (se) : s'acoconar ; se recauquilhar. v. pelòta.

pelpartidura nf, cf Ubaud Dicort : « raie des cheveux » (L. 286)

pelpèl nm : color palla de joventa malautissa.

pelplantat, -ada adj : qu'a lo pel eriçat o malaut (animals).

pelprés, -esa adj : que comença a èsser pintat, -ada (pres, -a de vin)

pelràs, -asa adj : qu'a lo pel ras.

pelratat, -ada adj : que comença plan d'èsser sucapelat, -ada.

pelroge, -roja (adj. e subs.) : pelrós, -ossa / pelrossèl, -a / saurèl, -a (persona qu'a lo pel ros)

pèlroge, -roja (abs. Dicort) : pitremaurèl, -a  (« Indian » d'America), « peau-rouge » (Rapin)

pelrós, -ossa adj e n : pelroge, pelroja.

pelrossèl, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : saurèl, -a. (v. pelroge)

Èra pelrossèl, èra pelrossèla, e sus aquò se maridèron.

pelrosset, -a adj : blondin, -a / blondinet, -a.

pels : contraccion de « per los »

Pels prats. (Per las pradas.)

pelsòl nm : tèrra / terren / sòl.

Un pelsòl de prada mirgalhat de flors.

Un pelsòl empeirat.

Un pelsòl aplanat.

peltat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) pelté, ée » (Laus)

pèltibat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dont la peau est tendue » (v. tibar)

peltira nf, cf Ubaud Dicort : « gribouillette, v. tirapel » TdF ‘péu-tiro’

Jogar a la peltira, se tirer aux cheveux. (v. TdF)

peltirada nf : « prise aux cheveux, rixe, bagarre, mêlée » TdF

peltiraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui houspille, qui tiraille » TdF ‘péu-tiraire’

peltirament / peltiri nm / peltirada (v. peltirada) : accion de peltirar q.q. ; « embarras, difficulté » TdF jos ‘péu-tirage’

peltirar (v. tr.) : tirar lo pel de q.q. ; tiralhar ; tombar a pelhas sus q.q. (lo corroçar, lo malmenar, lo tustassar) ; « arracher » TdF ‘péu-tira’

Teniam de peltirar las filhas.

Teniam peltiradas las filhas.

peltirar (se) v pron  : t. a. çaisús, « se prendre aux cheveux, se houspiller ; se tirer, se débarrasser » TdF jos ‘péu-tira’.

Los dròlles son totjorn a se peltirar.

peltirat (m.) : mena d'estòfa.

peltiratge nm, cf Ubaud Dicort : v. peltirament.

peltirejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, tirailler en tout sens » TdF ‘peu-tireja’

peltiri (m.) : embarràs ; dificultat ; peltirada v. pus avant.

peltrach, -a adj : eriçat, -ada.