|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
pelhièira nf, cf Ubaud Dicort : pelhas / vestits espelhandrats ; brins de fil que demòran sus la maquina de téisser ; paramoscas que se metiá sul cap e sul morre dels parelhs de buòus o de vacas ; montet de castanhas amb lor pelofa ; « fainéantise, v. canha » (v. TdF jos ‘peiero’. Far la pelhièira, vivre dans l’oisiveté, battre le pavé, se donner du bon temps. (v. TdF) pelhòc nm [(Alibert) ; veire pelhòt, cf Ubaud Dicort] : tròç de pelha ; esquipòt (argent estalviat e amagat endacòm) S'es fach lo pelhòc : a sarrat d'argent. A laissat lo pelhòc : s'es laissat morir. pelhòfa / pelofa nf : v. pelofa. pelhòl nm [o pelhòla nf, cf Ubaud Dicort] : calhòfa / cascalh de nose ; escauma d'amètla ; pelofa de castanha ; ventum de cerealum ; clòsc d'uòu. pelhomàs nm, cf Ubaud Dicort : doblet de pelhamàs (per varianta vocalica) (abs. Dicort), « guenille, haillon » TdF jos ‘peioumas’ pelhon : tròç de linge ; pelha ; pelhòc ; « paille qu’on trouve dans le fer ; paupière » (v. TdF ‘peioun’). pelhonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, papilloter, clignoter, ciller » TdF pelhonós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « pailleux, euse, qui a des pailles ou des poils en parlant du fer ou de l’acier » TdF pelhós, -osa : espelhandrat, -ada (vestit, -ida de pelhas) ; cotonós, -osa ; filfrós, -osa / filandrós, -osa ; baganat, -ada / bufèc, -a (vuèg, -èja) pelhòt nm : tròç de pelha per netejar quicòm ; borrassa ; « loquette, chiffon, lambeau ; magot, pécule ; vêtement léger, jupon, v. cotilhon ; gros morceau, flocon, lopin, v. lambiàs » (v. TdF ‘peiot’) pelhotassa : pelhòt bèl. pelhotet nm, cf Ubaud Dicort : « petit chiffon » TdF ‘peioutet’ pelhòu nm, cf Ubaud Dicort : « brou de noix ou d’amande, pelure de châtaigne, écale d’œuf, balle du blé ; état d’ivresse, en style familier » TdF ‘peiòu’ pelhum nm sing, cf Ubaud Dicort : las pelhas en general. pelican : aucèl palmipède (Pelicanus) pelicon nm, cf Ubaud Dicort : « quantité minime, brin, morceau » TdF ; « bout de chemise qui pend de la culotte d’un enfant » TdF suppl pelièr nm, -ièira : pelatièr / pelissièr, -ièira. v. pelatièr - pelissièr. pelin 1 nm : tina de tanaire que i se meton las pèls per las pelar ; cauç per pelar aquelas pèls. (v. pelen 1) pelin 2 nm : « coque d’œuf » (v. Alibert) pelissa : nom de diferentas menas de vestits faches o forrats amb de pèl. pelissana nf, cf Ubaud Dicort : « champignon blanc, v. bolet » (v. TdF) pelissariá : industria o comèrci de pelissièr. pelissièr, -ièira : pelatièr, -ièira (persona qu'adoba / qu'afacha o que vend de pèls). pelisson 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petite pelisse, vêtement d’hiver » TdF ‘pelissoun 1’ pelisson 2 nm : pel pichonèl ; cilha (pel de las parpèlas) (TdF ‘pelissoun 2’) A pas que 4 pelissons : 4 pels pichons sus la clòsca. pelitre (plt.) : (Pyrethrum Allioni) ; (P. hispanicum) ; ( P. pulverulentum) pellecar [veire perlecar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : costosir / torolhar / poponar. pellèra (abs. Dicort) : canha (enveja de trabalhar pas) (v. pelhièira) Far la pellèra : viure en fug-òbra. Ai la pellèra : ai la canha. « pelleret » nm : v. pelheret. pellevada nf, cf Ubaud Dicort : « bourrade, gourmade qui consiste surtout à tirer les cheveux, les oreilles » (Vayssier) pellevament [pellèvament] nm : accion de soslevar, d'enlevar, d'emportar. pellevar (v. tr. e intr.) : soslevar [v. pallevar] ; enlevar ; emportar ; tirar lo pel ; « bâfrer, avaler gloutonnement » (v. TdF ‘pelleba’ e Vayssier). Fa un vent que vos pellèva ! pellevar (se) 1 v pron : s'eriçar lo pel ; se metre en colèra, « hausser le ton » (v. TdF péu-leva’) ; manjar fòrça e golardament (abs TdF, v. pellevar). pellevar (se) 2 v pron (abs. TdF) : s'escorgar. pellicula : pèl, membrana bravament tèunha (t.a.) ; Pellicula fotografica : « film » (angl.) pellicular 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pelliculaire » (Rapin) pellicular 2 (v. tr.) (abs. Dicort) : envolopar d'una pellicula, pelliculer » (Rapin). Far pellicular la cobèrta d'un libre. pellong, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le poil ou les cheveux longs » (coma. pelblanc) ; « aux cheveux longs » (Sèrras-Ess.) pelmudar (v. intr.) : cambiar de pel o de pèl [v. pèlmudar] ; se transformar. Los cans pelmudan : càmbian de pel. pèlmudar, cf Ubaud Dicort : « v intr, changer de peau, muer ; échouer ; tomber sous le coup ; mourir » (v. TdF jos ‘pèu-muda’) Las sèrps pèlmudan, càmbian de pèl. pelmudatge nm : « mue (poil) » (Sèrras-Ess.) ; accion de cambiar de pel o de pèl [v. pèlmudatge], accion o resulta de se transformar. pèlmudatge nm, cf Ubaud Dicort (v. pèlmudar) : « mue (peau) » (Sèrras-Ess.). PELO- : forma prefixada del grèc pelòs (negrós) v. peloterapia. peloca (abs. Dicort) : cotelièira de flor (fuèlha granda que de son aissèla sortís la flor) pelofa [ ~ pelhòfa] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pelofo’) : pellicula ; pèl de la frucha ; culèfa / cufèla / coscolha. Pelofa de rasim. Pelofa de castanha. pelofacièr [pelofassièr] nm, cf Ubaud Dicort : castanhièr. pelòfi nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -òfia : « loqueteux, homme maigre, homme de néant » TdF , paure diable / paure òme, paura femna. pelofre 1 (subs. m.) : eriç de castanha. pelofre 2, -fra adj : bufèc, -a (en parlant de legums, de frucha, de gran) Castanha pelofra : castanha bufèca (vuèja)
|
|
peloira : pèl flaca de persona vièlha ; lambèl de pèl ; membrana ; canha (enveja de trabalhar pas) ; femna gorrina ; femna bocharda ; aponeuròsi. v. aponeuròsi. Aquela peloira ! que me fa dire. peloirós, -osa : membranós, -osa. pelon 1 nm : « petite peau », pèl d'anhèl ; eriç de castanha [v. pelós 1] ; « balle des céréales ; pellicule » (v. TdF ‘peloun 1’) Tota castanha a son pelon. (provèrbi) Lo pelon de l’uèlh, la paupière. (v. TdF) (v. pelona) pelon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit poil ; brachypodium ramosum, plante graminée » TdF ‘peloun 2’ pelona : parpèla. pelonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, neiger à flocons, v. floconejar ; remuer les paupières, ciller » (v. TdF) pelonièr : montet de castanhas dins lor pelofa. peloquet nm, cf Ubaud Dicort : « pauvre hère, pleutre, chétif » TdF pelós 1 nm / peloc [veire pelós, cf Ubaud Dicort] : eriç de castanha ; pelena ; aranhàs / pubis (lat.) pelós 2, -osa adj : felut / pelut / borrut, -uda ; arnós, -osa. pelosa nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne dont l’écorce est couverte d’un léger duvet, au moment de la récolte ; raie batis, poisson de mer ; espèce de chenille hérissée de poils, v. tora ; pelouse, v. pelenc ; piloselle, plante » (v. TdF) pelosèla : castanha pichona. peloseta nf, cf Ubaud Dicort : « épervière piloselle, plante » TdF’ pelosina nf, cf Ubaud Dicort : v. pelosèla. (v. TdF jos ‘pelousello’) pelossièr nm, cf Ubaud Dicort : « châtaignier » TdF pelòt nm, cf Ubaud Dicort : « fermier, métayer, maître, à Arles » (v. TdF ‘pelot 2’) pelòta nf (de l'occitan arc. pilota [R. IV, 541 ‘pilota/pelota’]) : madaissa (bòla de lana, de seda, de fil... enrotlats) ; bòla de plastre, de cera, de burre, de formatge... ; espingolièr (coissinet que i s'espintan d'agulhas) ; mena de palma ; boleta de pels enrotlats que se tròba dins lo panjar (lo presor / l'estomac) d'unes anhèls ; cassanòla (nose de gala de garric) ; tèrra que s'arrapa pels esclòps o per las sabatas ; coissinet que se fa a la basa dels dets, dins la palma dels trabalhaires manuals ; jòc de palma. Pelòta de lana, de seda, de fil. Pelòta de burre. Pelòta de nèu : pomèl de nèu. Pelòta basca. pelotaire, -aira : persona que pelòta t. a. çaijós « ...au jeu de paume » TdF. pelotar (v. tr.) : prestir una bòla de cera, de plastre, de burre, de formatge, de nèu... ; manjar golardament ; « t. du jeu de paume, peloter » (v. TdF) ; amanhagar (alisar e palpar sensualament). pelotatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de peloter [v. pelotar] » TdF peloteta : pelòta pichona. pelotièr 1 nm : montet de castanhas dins lor pelós. pelotièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui percevait le droit de pelote ; coryphée d’une fête » TdF ‘peloutié 2’ peloton nm (de l'occitan arc. pilota (L. 294)) : grop compacte de concurrents dins una corsa ; grop d'insèctes agrumelats ; grop de soldats, de policièrs... Peloton de canilhas. pelotonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pelotonner, v. amotelar » (v. TdF) pelotonar (se) : s'acoconar ; se recauquilhar. v. pelòta. pelpartidura nf, cf Ubaud Dicort : « raie des cheveux » (L. 286) pelpèl nm : color palla de joventa malautissa. pelplantat, -ada adj : qu'a lo pel eriçat o malaut (animals). pelprés, -esa adj : que comença a èsser pintat, -ada (pres, -a de vin) pelràs, -asa adj : qu'a lo pel ras. pelratat, -ada adj : que comença plan d'èsser sucapelat, -ada. pelroge, -roja (adj. e subs.) : pelrós, -ossa / pelrossèl, -a / saurèl, -a (persona qu'a lo pel ros) pèlroge, -roja (abs. Dicort) : pitremaurèl, -a (« Indian » d'America), « peau-rouge » (Rapin) pelrós, -ossa adj e n : pelroge, pelroja. pelrossèl, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : saurèl, -a. (v. pelroge) Èra pelrossèl, èra pelrossèla, e sus aquò se maridèron. pelrosset, -a adj : blondin, -a / blondinet, -a. pels : contraccion de « per los » Pels prats. (Per las pradas.) pelsòl nm : tèrra / terren / sòl. Un pelsòl de prada mirgalhat de flors. Un pelsòl empeirat. Un pelsòl aplanat. peltat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) pelté, ée » (Laus) pèltibat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dont la peau est tendue » (v. tibar) peltira nf, cf Ubaud Dicort : « gribouillette, v. tirapel » TdF ‘péu-tiro’ Jogar a la peltira, se tirer aux cheveux. (v. TdF) peltirada nf : « prise aux cheveux, rixe, bagarre, mêlée » TdF peltiraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui houspille, qui tiraille » TdF ‘péu-tiraire’ peltirament / peltiri nm / peltirada (v. peltirada) : accion de peltirar q.q. ; « embarras, difficulté » TdF jos ‘péu-tirage’ peltirar (v. tr.) : tirar lo pel de q.q. ; tiralhar ; tombar a pelhas sus q.q. (lo corroçar, lo malmenar, lo tustassar) ; « arracher » TdF ‘péu-tira’ Teniam de peltirar las filhas. Teniam peltiradas las filhas. peltirar (se) v pron : t. a. çaisús, « se prendre aux cheveux, se houspiller ; se tirer, se débarrasser » TdF jos ‘péu-tira’. Los dròlles son totjorn a se peltirar. peltirat (m.) : mena d'estòfa. peltiratge nm, cf Ubaud Dicort : v. peltirament. peltirejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, tirailler en tout sens » TdF ‘peu-tireja’ peltiri (m.) : embarràs ; dificultat ; peltirada v. pus avant. peltrach, -a adj : eriçat, -ada. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|