|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
peladèla : fust de garric (casse) jove que sa rusca es estada levada per ne far de tan. peladenièrs adj e n, cf Ubaud Dicort :
« pince-maille, v. esquichapatac » (v. TdF ‘pelo-denié’) peladilha : pelanha de ceba o d'alh. peladís, -issa (adj. e subs.) : « dont on a enlevé l’herbe » ; terren pelat ; pelanha. (v. TdF) pelador : tirapalha ; tirafen (cròc per tirar lo fen de la pila, o la palha del palhièr) peladura nf : « partie pelée » ; pelada / alopecia (malautiá del pel) ; airal de clòsca qu'es pelat, « calvitie » (v. TdF). pelafa nf [veire pelofa, cf Ubaud Dicort] : castanla pelada « pelure de
châtaigne » TdF ‘pelafo’ pelafedas nf, cf Ubaud Dicort :
« (qui pèle les brebis) grappe de raisin
égrenée, râfle » TdF suppl pelafigas nm, cf Ubaud Dicort :
« (qui pèle les figues) becfigue,
oiseau » TdF ‘pelo-figo’ pelafós, -osa adj e n : qu'a una brava culèfa (cufèla / coscolha
/ pèl de legum) ;
« riche » TdF
pelagian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (théol.)
pélagien, -enne » (Per Noste, Laus) pelagic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (qui a rapport à la haute mer)
pélagique » (Per Noste, Rapin) pelagosta : pèl de carn de bocariá. pelagra nf, cf Ubaud Dicort :
« (pathol.) pellagre » (Laus) pelagrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « pellagreux,
-euse » (Laus) pelaire 1, -aira adj e n : persona que pèla. pelaire 2 nm : cotèl per pelar. pelal nm : v. pelada. (v. TdF jos ‘pelado’) pelalha : pelanha. pelalhós, -osa adj : charpinós / tissós / renós, -osa ; anujós, -osa / embestiant, -a / tediós, -osa. pelam nm sing : doblet de pelum (nom collectiu per dire las pèls) pèla [pela]-manja (a -), cf Ubaud Dicort (loc. adv.) : sens aprestatge. Se manjar las trufas bolidas a pèla-manja. pelamida : mena de peis de mar (Scomber pelamis) pelamidièira nf, cf Ubaud Dicort : « filet dont on se sert pour
pêcher les pelamides et les thons, combrière » TdF pelancha nf, cf Ubaud Dicort :
« morceau de peau, v. carnifalha ; chevelure
ébouriffée ; prostituée » (v. TdF) pelanchon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit filet de peau, pellicule, envie des doigts, bouchon,
filament, v. pelechon » (v.
TdF) pelanchós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de pellicules, de
bouchons ou duvets » TdF pelanha : pèl de legum o de frucha ; doblet de pelam / pelum. Pòrta la pelanha als lapins, sens te comandar. pelanhàs nm, cf Ubaud Dicort : « vaste étendue de
terrain » TdF pelapòrcs nm, cf Ubaud Dicort : « (qui pèle les
porcs) traquet rubicole, oiseau » TdF ‘pelo-porc’ pelar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pela’) : levar (dostar / enlevar) la pèl, lo pel, la rusca ; espelar / escorgar / escorjar ; tondre ; rasar ; rasclar ; rascalar ; far cuf / plomar (s.f.) / descavar (s.f.) ; castigar / punir ; grapilhar / pilhar / raubar / panar. Pelar una frucha, un arbre, un pòrc... Pelar la pelena : tondre la pelena. Fa un freg que pela : fa freg que jamai. Se far pelar : se far tondre / se far rascalar ; se far metre cuf. pelar (se) v pron : s'espelar (pèrdre sa
pèl) ; « se
dépiler » TdF jos ‘pela’ pelard 1, -a adj : envolopada dins sa pèl. Castanha pelarda : castanha dins son eriç. Nose pelarda : nose dins son rascal. pelard 2 nm, cf Ubaud Dicort : « noix ou amande
verte ; brou, enveloppe de la noix » TdF ‘pelard
2’ pelardon ~
peraldon nm,
cf Ubaud Dicort : « petit
fromage rond, de lait de chèvre, d’un goût sec et piquant,
et propre aux Cévennes ; petit fromage frais, v. tometa » (v. TdF jos ‘pelaudoun’) pelargòni
nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) pélargonium » (v.
Laus) pelariá nf, cf Ubaud Dicort :
« pelleterie, fourrure ; corporation des pelletiers ;
rue, quartier des pelletiers » (L.
286) pelason nf, cf Ubaud Dicort :
« action de tuer et de peler le porc » (Palay) pelat 1 nm : espessor d'un pel ; sisa / solada bravament tèunha ; pelada / escorgadura. Faguèt pas qu'un pelat fòrt tèunhe de nèu. pelat 2, -ada adj : sens pèl o sens pel. Castanha pelada : castanha sortida de son eriç. Tèsta pelada / suca pelada / cap pelat. (substantius) Clòscapelat, -ada : que sa suca es sens cap de pel. pelatariá : industria o comèrci de pelatièr ; las pèls afachadas o vendudas per un pelatièr. pelatge : cabeladura / pel ; color del pel. Lo polit pelatge negre de la talpa. pelatièr nm, -ièira : pelissièr, -ièira (persona qu'afacha (qu'adoba) o que vend de pèls). pelaud 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pelaud 1’) : peral (formatge fresc) ; toma (formatge fresc) pelaud 2, -a adj e n : belitre, -a / paucval (m. e f.) ; sarrat, -ada / avar, -a. pelaudar (v. tr.) : tustassar / tabassar / pelejar / batre ;
capinhar. (pelaudar vòl pas jamai dire
tocar, alisar sensualament, pastejar d'amor, pelotar) pelaudàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : (v. pelaud 2 + -ÀS) pelaudejar (v. intr.) : far pas res que valga ; passar país ; vagabondar. pelaudiá (abs. Dicort) : paucvalum. pelaudon : formatge de cabra fresc. pelblanc, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a le poil ou les cheveux blancs » TdF ‘péu-blanc’ pelbufat, -ada adj / pelbuf, -a (abs. Dicort) : eriçat, -ada. pelbufar (se) : metre lo pel eriçat e tèrne del bestial mal apasturat. pelcort, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a le poil ou les cheveux courts » (coma pelblanc, pelgrís) pelechon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit filet de peau, pellicule, envie des doigts, v. pelanchon ;
filament des légumes ; puceron des plantes
potagères ; barbe de plume, petit poil » (v. TdF) peleganhièira (TdF ; abs. Dicort) : tèrra de marrida qualitat ; pelenc ;
èrm. (v. champina) pelegant nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a : gus, -a ; passapaís (m. e f.) / vagabond, -a. peleganta nf, cf Ubaud Dicort : « peau flasque,
chair pendante, lambeau de viande, joue flétrie, membrane »
(v. TdF) pelegantièr, ièira : pelatièr, -ièira v. pus naut. pelegre / pelucre nm, cf Ubaud Dicort : paure diable qu'a pas
que la pèl e los òsses ;
« pauvre hère, pauvre diable » (v. TdF
jos ‘pelègre’) pelegrin, -a / pelerin, -a [veire pelegrin, cf Ubaud Dicort] n : romieu, -ieva (persona que fa un pelegrinatge) ; mena de castanhièr. Pelegrin es la forma de
l'occitan central. Pelerin es la forma de
l'occitan oriental. (Aquela distinccion val pels derivats.) |
|
pelegrina nf (l.p. : « pelerina ») : mena d'alauseta tufada ; « variété de châtaigne, velue, et presque aussi délicate que les marrons (v. TdF) ; arcèli (cauquilha sant Jacme). pelegrinacion nf : accion de pelegrinar, « pérégrination » TdF. pelegrinar (v. intr.) (abs. Dicort) (l.p. : « pelerinar ») : far un pelegrinatge pelegrinatge nm (l.p. : « pelerinatge ») : viatge a un sanctuari. pelejada nf : capinhada / querèla. pelejal nm : doblet de pelejada. pelejar (v. tr.) : capinhar ; peltirar ; brandir las pelhas a q.q. pelen 1 (cuba de tanaire) nm, cf Ubaud Dicort : v. pelin 1. (v. TdF jos
‘‘pelen 1’) pelena nf / pelen 2 (abs. Dicort) : « hautes graminées des bois et des landes, v. balca » ; tepièira
/ codèrc / lipa (pelenc al pè de l'ostal) (v. TdF ‘peleno’). (v. pelenc) pelenar 1 (v. tr.) (abs. TdF) : rasclar (tondre) una pelena. pelenar 2 v (v. Ubaud Dicort e TdF) « v intr, ratisser, brûler, en parlant d’une chose forte, difficile à avaler » TdF ‘pelena’ Pelena, aquela ; es plus fòrta qu’una ceba. (v. TdF) pelenc / pelhenc [veire pelenc, cf Ubaud Dicort] nm :
codenàs (gleva en general),
« pelouse, gazon, graminées qui croissent sur le talus des
champs, pâtis, v. balquièira »
; èrm / ermàs / peleganhièira,
« champ laissé en friche, pré ou pâturage
maigre, v erbatge » (v. TdF jos ‘pelen 2) pelencha nf, cf Ubaud Dicort : crivèl en pèl « ... dans l’Auvergne, v. dralh » (v. TdF) pelencut, -uda (abs. Dicort e TdF) : glevut, -uda / erbut, -uda. pelenquejar (v. intr.) : se passejar sus una pelena ; « se mouvoir avec peine ». (v. TdF, Couzinié) peleson nf, cf Ubaud Dicort : « calvitie »
TdF pelet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit poil ; cuscute, plante ; petite quantité,
brin » TdF peleta nf : pichona pèl, « peau mince, surpeau, épiderme, pellicule » TdF. Peleta de conilh, peau de lapin. (v. TdF) Mòrt-peleta : v. jos mòrt. peletariá
nf, cf Ubaud Dicort :
« pelleterie, v. pelissariá » (v. TdF jos ‘pelatarié’) peletièr
nm, cf Ubaud Dicort :
« pelletier, marchand de peaux, v. pelissièr » (v. TdF jos ‘pelatié’) peletina adj f, cf Ubaud Dicort :
« La torre peletina, nom d’une ancienne tour
d’Alès, ayant appartenu aux Pelet, seigneurs de cette
ville » TdF peleuch (TdF ; abs. Dicort) : mena d'èrba que buta (creis) pels camps
cultivats. pèlèva nm, cf Ubaud Dicort : v. pè -lèva. pelferit, -ida : espelofit, -ida ; engrepesit, -sida / engrepit, -ida. pelfic, -a : qu'a lo pel eriçat. pèlfin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la peau
fine » TdF ‘pèu-fin’ pelfrisat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a les cheveux
frisés » (v. jos frisar 1) pèlfronzit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « ridé, -e »
(Sèrras-Ess.). (v. jos fronzit) pelgrís, -a adj, cf Ubaud Dicort : « grisonnant,
-e »
(Sèrras-Ess.), « qui a les cheveux,
le pelage gris » (v. Palay ‘péu-gris’) pelh nm, cf Ubaud Dicort :
« vieux vêtement, haillon, en Gascogne, v. pelha » (v. TdF) pelha : farda vièlha ; vestit vièlh ; petaç / pelhòc / pelhandra. (v. TdF ‘peio’) Èsser a pelhas amb q.q. : se poder pas véser. Tombar a pelhas sus q.q. : lo corroçar, lo malmenar. Portar a pelhas, porter quelqu’un sur le
dos, à la manière des chiffonniers. (v. TdF) Brandir las pelhas a q.q. : lo corroçar bravament. Cambiar de pelha : cambiar de vestit. Lenga de pelha : persona maldisenta. Metre sa pelha a la bugada : metre son nas endacòm. Prene la pelha : metre la sotana (se far curat). Quitar la pelha : desfrocar. Portar a pelhas : carrejar q.q. sus l'esquina. Tirassar la pelha : èsser dins la misèria. Al pus fòrt la pelha ! : que lo pus fòrt ganhe ! pelhagondrit, -ida : espelhandrat, -ada (vestit, -ida de pelhas). pelhaire nm, -a : persona qu'amassa las pèls e las pelhas. Lo pelhaire bramava : « Pèl de lèbre, pèl de lapin ! » pelhalenga n, cf Ubaud Dicort :
« babillard, arde » TdF ‘peio-lengo’ pelham (abs. Dicort) : forma
orientala de pelhum (qu'es la forma meridionala) pelhamàs (abs. Dicort) : augmentatiu de pelham / doble sufix de pelha. (v. pelhomàs) pelhandra n (v. Ubaud Dicort e TdF ‘peiandro’) : andralh / pelha ; persona espelhandrada (vestit, -ida de pelhas) ; pèl o membrana flaca. pelhandran nm (v. Ubaud Dicort e TdF’peiandran’), -a : persona espelhandrada / andralhosa. pelhandràs nm, cf Ubaud Dicort :
(v. pelhandra) pelhandre nm, cf Ubaud Dicort :
v. pelhandra. (v. TdF jos ‘peiandro’) pelhandrós, -osa : andralhós, -osa / espelhandrat, -ada. pelhar (v. tr.) : tapar quicòm amb de pelhas ; closcar de noses o d'amètlas ; descoscolhar ; pelar ; corroçar (brandir las pelhas a q.q.) ; insolentar q.q. Pelhar un bornhon traucat pel pic. Pelhar l'enbàs d'una pòrta, d'una fenèstra. pelhar (se) : se pelar ; se despolhar ; s'insolentar. pelhard, -a (adj. e. subs) : espelhandat, -ada ; gus, -a, « galopin, mendiant, ante ; berger en second, aide-berger, v. mendic 1 » (v. TdF ‘peiard’). pelhardàs,
-assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « tout
dépenaillé, loqueteux, euse » TdF jos ‘peiardas’ pelhardon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit déguenillé » TdF jos ‘peiardoun’ pelhardonàs
nm, cf Ubaud Dicort :
v. pelhardon. (v. TdF jos ‘peiardoun’) pelhardonet
nm, cf Ubaud Dicort :
(v. pelhardon) pelharòt 1 nm, -a / pelharòc / pelharocaire, -a [(los 2 (Alibert), veire pelharòt, cf Ubaud Dicort] : pelhaire, -a. Portar a pelharòt : a cabra mòrta (sus las espatlas) pelharòt
! 2 interj, cf Ubaud Dicort :
« cri des chiffonniers languedociens » (v. TdF jos ‘peiarot’) pelharotaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort : « chiffonnier,
ière » TdF pelhàs : pelha bèla ; filha o femna espelhandrada ; varicèla. pelhasson nm : borrassa de nene. pelhe, -lha adj, cf Ubaud Dicort :
« mauvais, -e » (v. Omelhièr) Un pelhe de
cotèl (Omelhièr), un mauvais couteau. pelheret nm,
-a : turbulent, -a ; boleguet, -a. (v. TdF ‘peieret’) pelhet nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de tisserand, pène, bouts de laine ou de fil
qui restent attachés à l’ensouple » (v. TdF jos ‘peiet’) pelheta nf, cf Ubaud Dicort :
« loquette, petit haillon, v. patalhon ; petit collet, rabat » (v. TdF ‘peieto’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|