peladèla : fust de garric (casse) jove que sa rusca es estada levada per ne far de tan.

peladenièrs adj e n, cf Ubaud Dicort : « pince-maille, v. esquichapatac » (v. TdF ‘pelo-denié’)

peladilha : pelanha de ceba o d'alh.

peladís, -issa (adj. e subs.) : « dont on a enlevé l’herbe » ; terren pelat ; pelanha. (v. TdF)

pelador : tirapalha ; tirafen (cròc per tirar lo fen de la pila, o la palha del palhièr)

peladura nf : « partie pelée » ; pelada / alopecia (malautiá del pel) ; airal de clòsca qu'es pelat, « calvitie » (v. TdF).

pelafa nf [veire pelofa, cf Ubaud Dicort] : castanla pelada « pelure de châtaigne » TdF ‘pelafo’

pelafedas nf, cf Ubaud Dicort : « (qui pèle les brebis) grappe de raisin égrenée, râfle » TdF suppl

pelafigas nm, cf Ubaud Dicort : « (qui pèle les figues) becfigue, oiseau » TdF ‘pelo-figo’

pelafós, -osa  adj e n : qu'a una brava culèfa (cufèla / coscolha / pèl de legum) ; « riche » TdF

pelagian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (théol.) pélagien, -enne » (Per Noste, Laus)

pelagic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (qui a rapport à la haute mer) pélagique » (Per Noste, Rapin)

pelagosta : pèl de carn de bocariá.

pelagra nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) pellagre » (Laus)

pelagrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « pellagreux, -euse » (Laus)

pelaire 1, -aira adj e n : persona que pèla.

pelaire 2 nm : cotèl per pelar.

pelal nm : v. pelada. (v. TdF jos ‘pelado’)

pelalha : pelanha.

pelalhós, -osa adj : charpinós / tissós / renós, -osa ; anujós, -osa / embestiant, -a / tediós, -osa.

pelam nm sing : doblet de pelum (nom collectiu per dire las pèls)

pèla [pela]-manja (a -), cf Ubaud Dicort (loc. adv.) : sens aprestatge.

Se manjar las trufas bolidas a pèla-manja.

pelamida : mena de peis de mar (Scomber pelamis)

pelamidièira nf, cf Ubaud Dicort : « filet dont on se sert pour pêcher les pelamides et les thons, combrière » TdF

pelancha nf, cf Ubaud Dicort : « morceau de peau, v. carnifalha ; chevelure ébouriffée ; prostituée » (v. TdF)

pelanchon nm, cf Ubaud Dicort : « petit filet de peau, pellicule, envie des doigts, bouchon, filament, v. pelechon » (v. TdF)

pelanchós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de pellicules, de bouchons ou duvets » TdF

pelanha : pèl de legum o de frucha ; doblet de pelam / pelum.

Pòrta la pelanha als lapins, sens te comandar.

pelanhàs nm, cf Ubaud Dicort : « vaste étendue de terrain » TdF

pelapòrcs nm, cf Ubaud Dicort : « (qui pèle les porcs) traquet rubicole, oiseau » TdF ‘pelo-porc’

pelar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pela’) : levar (dostar / enlevar) la pèl, lo pel, la rusca ; espelar / escorgar / escorjar ; tondre ; rasar ; rasclar ; rascalar ; far cuf / plomar (s.f.) / descavar (s.f.) ; castigar / punir ; grapilhar / pilhar / raubar / panar.

Pelar una frucha, un arbre, un pòrc...

Pelar la pelena : tondre la pelena.

Fa un freg que pela : fa freg que jamai.

Se far pelar : se far tondre / se far rascalar ; se far metre cuf.

pelar (se) v pron  : s'espelar (pèrdre sa pèl) ; « se dépiler » TdF jos ‘pela’

pelard 1, -a adj : envolopada dins sa pèl.

Castanha pelarda : castanha dins son eriç.

Nose pelarda : nose dins son rascal.

pelard 2 nm, cf Ubaud Dicort : « noix ou amande verte ; brou, enveloppe de la noix » TdF ‘pelard 2’

pelardon ~ peraldon nm, cf Ubaud Dicort : « petit fromage rond, de lait de chèvre, d’un goût sec et piquant, et propre aux Cévennes ; petit fromage frais, v. tometa » (v. TdF jos ‘pelaudoun’)

pelargòni nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) pélargonium » (v. Laus)

pelariá nf, cf Ubaud Dicort : « pelleterie, fourrure ; corporation des pelletiers ; rue, quartier des pelletiers » (L. 286)

pelason nf, cf Ubaud Dicort : « action de tuer et de peler le porc » (Palay)

pelat 1 nm : espessor d'un pel ; sisa / solada bravament tèunha ; pelada / escorgadura.

Faguèt pas qu'un pelat fòrt tèunhe de nèu.

pelat 2, -ada adj : sens pèl o sens pel.

Castanha pelada : castanha sortida de son eriç.

Tèsta pelada / suca pelada / cap pelat. (substantius)

Clòscapelat, -ada : que sa suca es sens cap de pel.

pelatariá : industria o comèrci de pelatièr ; las pèls afachadas o vendudas per un pelatièr.

pelatge : cabeladura / pel ; color del pel.

Lo polit pelatge negre de la talpa.

pelatièr nm, -ièira : pelissièr, -ièira (persona qu'afacha (qu'adoba) o que vend de pèls).

pelaud 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pelaud 1’) : peral (formatge fresc) ; toma (formatge fresc)

pelaud 2, -a adj e n : belitre, -a / paucval (m. e f.) ; sarrat, -ada / avar, -a.

pelaudar (v. tr.) : tustassar / tabassar / pelejar / batre ; capinhar. (pelaudar vòl pas jamai dire tocar, alisar sensualament, pastejar d'amor, pelotar)

pelaudàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : (v. pelaud 2 + -ÀS)

pelaudejar (v. intr.) : far pas res que valga ; passar país ; vagabondar.

pelaudiá (abs. Dicort) : paucvalum.

pelaudon : formatge de cabra fresc.

pelblanc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le poil ou les cheveux blancs » TdF ‘péu-blanc’

pelbufat, -ada adj / pelbuf, -a (abs. Dicort) : eriçat, -ada.

pelbufar (se) : metre lo pel eriçat e tèrne del bestial mal apasturat.

pelcort, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le poil ou les cheveux courts » (coma pelblanc,  pelgrís)

pelechon nm, cf Ubaud Dicort : « petit filet de peau, pellicule, envie des doigts, v. pelanchon ; filament des légumes ; puceron des plantes potagères ; barbe de plume, petit poil » (v. TdF)

peleganhièira (TdF ; abs. Dicort) : tèrra de marrida qualitat ; pelenc ; èrm. (v. champina)

pelegant nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a : gus, -a ; passapaís (m. e f.) / vagabond, -a.

peleganta nf, cf Ubaud Dicort : « peau flasque, chair pendante, lambeau de viande, joue flétrie, membrane » (v. TdF)

pelegantièr, ièira : pelatièr, -ièira v. pus naut.

pelegre / pelucre nm, cf Ubaud Dicort : paure diable qu'a pas que la pèl e los òsses ; « pauvre hère, pauvre diable » (v. TdF jos ‘pelègre’)

pelegrin, -a / pelerin, -a [veire pelegrin, cf Ubaud Dicort] n : romieu, -ieva (persona que fa un pelegrinatge) ; mena de castanhièr.      

Pelegrin es la forma de l'occitan central.

Pelerin es la forma de l'occitan oriental.

(Aquela distinccion val pels derivats.)

 

 

pelegrina nf (l.p. : « pelerina ») : mena d'alauseta tufada ; « variété de châtaigne, velue, et presque aussi délicate que les marrons (v. TdF) ; arcèli (cauquilha sant Jacme).

pelegrinacion nf : accion de pelegrinar, « pérégrination » TdF.

pelegrinar (v. intr.) (abs. Dicort) (l.p. : « pelerinar ») : far un pelegrinatge

pelegrinatge nm (l.p. : « pelerinatge ») : viatge a un sanctuari.

pelejada nf : capinhada / querèla.

pelejal nm : doblet de pelejada.

pelejar (v. tr.) : capinhar ; peltirar ; brandir las pelhas a q.q.

pelen 1 (cuba de tanaire) nm, cf Ubaud Dicort : v. pelin 1. (v. TdF jos ‘‘pelen 1’)

pelena nf / pelen 2 (abs. Dicort) : « hautes graminées des bois et des landes, v. balca » ; tepièira / codèrc / lipa (pelenc al pè de l'ostal) (v. TdF ‘peleno’). (v. pelenc)

pelenar 1 (v. tr.) (abs. TdF) : rasclar (tondre) una pelena.

pelenar 2 v (v. Ubaud Dicort e TdF) « v intr, ratisser, brûler, en parlant d’une chose forte, difficile à avaler » TdF ‘pelena’

Pelena, aquela ; es plus fòrta qu’una ceba. (v. TdF)

pelenc / pelhenc [veire pelenc, cf Ubaud Dicort] nm : codenàs (gleva en general), « pelouse, gazon, graminées qui croissent sur le talus des champs, pâtis, v. balquièira » ; èrm / ermàs / peleganhièira, « champ laissé en friche, pré ou pâturage maigre, v erbatge » (v. TdF jos ‘pelen 2)

pelencha nf, cf Ubaud Dicort : crivèl en pèl « ... dans l’Auvergne, v. dralh » (v. TdF)

pelencut, -uda (abs. Dicort e TdF) : glevut, -uda / erbut, -uda.

pelenquejar (v. intr.) : se passejar sus una pelena ; « se mouvoir avec peine ». (v. TdF, Couzinié)

peleson nf, cf Ubaud Dicort : « calvitie » TdF

pelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit poil ; cuscute, plante ; petite quantité, brin » TdF

peleta nf : pichona pèl, « peau mince, surpeau, épiderme, pellicule » TdF.

Peleta de conilh, peau de lapin.

(v. TdF)

Mòrt-peleta : v. jos mòrt.

peletariá nf, cf Ubaud Dicort : « pelleterie, v. pelissariá » (v. TdF jos ‘pelatarié’)

peletièr nm, cf Ubaud Dicort : « pelletier, marchand de peaux, v. pelissièr » (v. TdF jos ‘pelatié’)

peletina adj f, cf Ubaud Dicort : « La torre peletina, nom d’une ancienne tour d’Alès, ayant appartenu aux Pelet, seigneurs de cette ville » TdF

peleuch (TdF ; abs. Dicort) : mena d'èrba que buta (creis) pels camps cultivats.

pèlèva nm, cf Ubaud Dicort : v. pè -lèva.

pelferit, -ida : espelofit, -ida ; engrepesit, -sida / engrepit, -ida.

pelfic, -a : qu'a lo pel eriçat.

pèlfin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la peau fine » TdF ‘pèu-fin’

pelfrisat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a les cheveux frisés » (v. jos frisar 1)

pèlfronzit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « ridé, -e » (Sèrras-Ess.). (v. jos fronzit)

pelgrís, -a adj, cf Ubaud Dicort : « grisonnant, -e » (Sèrras-Ess.), « qui a les cheveux, le pelage gris » (v. Palay ‘péu-gris’)

pelh nm, cf Ubaud Dicort : « vieux vêtement, haillon, en Gascogne, v. pelha » (v. TdF)

pelha : farda vièlha ; vestit vièlh ; petaç / pelhòc / pelhandra. (v. TdF ‘peio’)

Èsser a pelhas amb q.q. : se poder pas véser.

Tombar a pelhas sus q.q. : lo corroçar, lo malmenar.

Portar a pelhas, porter quelqu’un sur le dos, à la manière des chiffonniers. (v. TdF)

Brandir las pelhas a q.q. : lo corroçar bravament.

Cambiar de pelha : cambiar de vestit.

Lenga de pelha : persona maldisenta.

Metre sa pelha a la bugada : metre son nas endacòm.

Prene la pelha : metre la sotana (se far curat).

Quitar la pelha : desfrocar.

Portar a pelhas : carrejar q.q. sus l'esquina.

Tirassar la pelha : èsser dins la misèria.

Al pus fòrt la pelha ! : que lo pus fòrt ganhe !

pelhagondrit, -ida : espelhandrat, -ada (vestit, -ida de pelhas).

pelhaire nm, -a : persona qu'amassa las pèls e las pelhas.

Lo pelhaire bramava : « Pèl de lèbre, pèl de lapin ! »

pelhalenga n, cf Ubaud Dicort : « babillard, arde » TdF ‘peio-lengo’

pelham (abs. Dicort) : forma orientala de pelhum (qu'es la forma meridionala)

pelhamàs (abs. Dicort) : augmentatiu de pelham / doble sufix de pelha. (v. pelhomàs)

pelhandra n  (v. Ubaud Dicort e TdF ‘peiandro’) : andralh / pelha ; persona espelhandrada (vestit, -ida de pelhas) ; pèl o membrana flaca.

pelhandran nm (v. Ubaud Dicort e TdF’peiandran’), -a : persona espelhandrada / andralhosa.

pelhandràs nm, cf Ubaud Dicort : (v. pelhandra)

pelhandre nm, cf Ubaud Dicort : v. pelhandra. (v. TdF jos ‘peiandro’)

pelhandrós, -osa : andralhós, -osa / espelhandrat, -ada.

pelhar (v. tr.) : tapar quicòm amb de pelhas ; closcar de noses o d'amètlas ; descoscolhar ; pelar ; corroçar (brandir las pelhas a q.q.) ; insolentar q.q.

Pelhar un bornhon traucat pel pic.

Pelhar l'enbàs d'una pòrta, d'una fenèstra.

pelhar (se) : se pelar ; se despolhar ; s'insolentar.

pelhard, -a (adj. e. subs) : espelhandat, -ada ; gus, -a, « galopin, mendiant, ante ; berger en second, aide-berger, v. mendic 1 » (v. TdF ‘peiard’).

pelhardàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « tout dépenaillé, loqueteux, euse » TdF jos ‘peiardas’

pelhardon nm, cf Ubaud Dicort : « petit déguenillé » TdF jos ‘peiardoun’

pelhardonàs nm, cf Ubaud Dicort : v. pelhardon. (v. TdF jos ‘peiardoun’)

pelhardonet nm, cf Ubaud Dicort : (v. pelhardon)

pelharòt 1 nm, -a / pelharòc / pelharocaire, -a [(los 2 (Alibert), veire pelharòt, cf Ubaud Dicort] : pelhaire, -a.

Portar a pelharòt : a cabra mòrta (sus las espatlas)

pelharòt ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « cri des chiffonniers languedociens » (v. TdF jos ‘peiarot’)

pelharotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « chiffonnier, ière » TdF

pelhàs : pelha bèla ; filha o femna espelhandrada ; varicèla.

pelhasson nm : borrassa de nene.

pelhe, -lha adj, cf Ubaud Dicort : « mauvais, -e » (v. Omelhièr)

Un pelhe de cotèl (Omelhièr), un mauvais couteau.

pelheret nm, -a : turbulent, -a ; boleguet, -a. (v. TdF ‘peieret’)

pelhet nm, cf Ubaud Dicort : « t. de tisserand, pène, bouts de laine ou de fil qui restent attachés à l’ensouple » (v. TdF jos ‘peiet’)

pelheta nf, cf Ubaud Dicort : « loquette, petit haillon, v. patalhon ; petit collet, rabat » (v. TdF ‘peieto’)