peirejar (v. tr.) : « v intr, s’amuser à lancer des pierres » TdF ‘peireja 1’ , desrocar / lapidar (R. IV, 20).

peirèla nf / peironèla (abs. Dicort): « champ pierreux, v. grès 1 » ; (plt.) (Rumex aquaticus) « parelle, orseille d’Auvergne, patellaria parella (Hoff.), espèce de lichen employé dans la teinture » TdF jos ‘peirello’

peirelaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui ramasse de l’orseille » TdF  (v. jos rasclaparets)

peirenc, -a : de pèira.

peireron nm, cf Ubaud Dicort : « carrier, v. caironièr » (v. TdF)

peiressilh nm (v. Ubaud Dicort e L. 285) : « persil, à Toulouse, v. jolvert plus usité » (v. TdF jos ‘persil’)

peiressilh salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « (Lin.), petite ciguë, v. jolvertina » (v. TdF jos ‘persil’

peiressilhada nf, cf Ubaud Dicort : v. persilhada

peiressilhat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « persillé, ée » (v. Palay ‘peyrassilhàt’)

Formatge peiressilhat, fromage persillé, par ex. le Roquefort. (v. Palay)

peiressilhat 2 nm : v. persilhat.

peireta / peiròta : pèira pichona.

peirièira : airal que se'n tira de pèira ; mena de castanha.

peirièr 1 nm : picapeirièr ; maçon ; montet de pèiras ; gresièr.

peirièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « où il y a des pierres, plein de pierres » TdF ‘peirié 2’

Peirigòrd [veire Peiregòrd, cf Ubaud Dicort] : region d'Occitània. v. mapa, p. 1053.

peirigordin [peiregordin (v. çai sus)], -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Peirigòrd ; sortit, -ida de Peirigòrd.

Una Peirigordina.

Peirigús (es atestat ; es pas un francisme) [non preconizat Dicort] : v. Peireguers.

peirilha : pèira pichonèla ; grava.

peirilhàs : depaus de peirilhas / depaus de grava.

peirilhós, -osa : plen, -a de peirilhas.

peirin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de pierre » (L. 285)

peirina nf, cf Ubaud Dicort : « petite pierre ; pierrerie, v. peirilha » (v. TdF)

peirís nm (Diccionari d'Alibèrt, 1966, p. 31 « ... sens collectif ») (abs. Dicort ) : banc, sèti de pèira (v. peiron) ; « (pierres de la voie ferrée) ballast ; débris de pierres » (Per Noste, v. Palay). (v. peirucha).

peiron nm :  « perron » ; banc de pèira ; seca / escuèlh ; pedestal ; calfapança ; pèira lavadoira ; paredon de pont o de cai ; mesuret pel blat ; airal que i se vendiá de gran ; jelha de ròda. (v. TdF ‘peiroun 1’)

peironada nf / peironat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu de l’auge de la halle, plein la halle » (v. TdF jos ‘peirounado’)

peironèla (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : v. peirèla.

peironenc, -a : peirós, -osa ; petrificat, -ada.

peironièr nm, cf Ubaud Dicort : « carrier, v. caironièr » (v. TdF)

peirós, -osa / peirut, -uda adj : v.  peiregós, -osa v. pus naut.

peiròstia : ustra gròssa de Mediterranèa.

peirostièr, -ièira n (abs. Dicort) : persona que fa venir las ustras. (v. ostreïcultor)

peirostion nm : ustra pichona.

peiròt nm, cf Ubaud Dicort : « personnage de parade, imbécile, saltimbanque ; coiffe d’indienne ; pot de chambre » (v. TdF)

peiròta nf : v. peireta.

peirotejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jeter des petites pierres » TdF

peirotèl / peirotet nm, cf Ubaud Dicort : « débris de pierre, v. peirucha » (v. TdF jos ‘peiroutet’)

peiruc, -uga adj, cf Ubaud Dicort : (v. peirut e TdF ‘Peiruc’)

peirucha : bricalha de pèiras talhadas.

« peirugar » : v. peiregar.

peirut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « pierreux, euse, v. peirós » (v. TdF)

peis nm : animal aqüatic vertebrat, provesit d'aletas, « plus particulièrement poisson de mer [v. peisson] » TdF. (v. Peisses)

Es ni carn ni peis, il n’est ni chair ni poisson, il est sans caractère. (v. TdF jos ‘car 1’)

peis àngel [peis-àngel] nm : (Squalus squatina)

peis argent [peis-argent] nm : meleta (Argentina sphyrna)

peis balèsta [peis-balèsta] nm : (Stromateus paru)

peis barbaresc nm : mena de peis de mar, « ausonie de Cuvier (Risso) » TdF.

peis blanc : (Gymnetrus Cepedianus)

peis-can nm, cf Ubaud Dicort : « requin de Rondelet, poisson de mer » TdF

peis cat nm (abs. Dicort): silur (Silurus glanis), « poisson-chat » (Sèrras-Ess.) (v. Rapin)

peis cavilha [peis-cavilha] nm : (Esox sphyrna)

peis civarèl (abs. Dicort) : (Petromizon branchialis) ; (Citula Bancks) (v. lamprilhon)

peis-colh nm, cf Ubaud Dicort : « spare haffara, poisson de mer » (v. TdF ‘pèis-coi’)

peis colomba [peis-colomba] nm : (Tetrodon hispidus)

peis còrb  (abs. Dicort) : ombrina negra (Scina umbra) (v. peis-ombra)

peis d'Africa : (Lampris luna)

peis d'America : (Stromateus paru)

peis d'argent : (Argentina sphyrna)

peis de Nadal (abs. Dicort) (plt.) : (Labrus pavo) (v. rocau)

peis escauma [peis-escaume (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pèis-escode’)] nm  : (Esox sphyrna)

peis espar (abs. Dicort) : esparlin (Sparus haffara) (v. espar)

peis espasa [peis-espasa] nm : (Xiphias gladius)

peis feran : mena de peis de mar bravament fèr e voraç.

peis foran : (Lepterus fetula)

peis forcat : (Peristidion Chabrontera) ; (P. malarmat)

peis josieu [peis-judieu (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pèis-judièu’)] nm : doblet de peis martel (Squalus martellus)

peis lima [peis-lima] nm : peis rèssa (mena de peis de mar)

peis luna [peis-luna] nm : (Tetraodon mola)

peis martèl [peis-martèl] nm : (Squalus martellus) (v. peis-judieu)

peis morron [peis-mora (v. Ubaud Dicort e v TdF ‘pèis-mouro’)] nm : (Centrolophus ovalis)

peis mulard [peis-mulard] nm : (Physcter tursio)

peis ombra [peis-ombra] nm : (Scina umbra)

peis òrgue [peis-òrgue] nm : (Mullus barbatus) (v. TdF ‘pèis-orgue’)

peis pòrc [peis-pòrc] nm : (Zeus aper)

peis rata [peis-rata] nm : (Squalus vulpes)

peis roge : (Cyprinus auratus)

peis saladièr (abs. Dicort) : (Atherina minuta) (v. non-nat 2)

peis salat [peissalat] nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pèis-sala’) : anchòia (Engraulis encrasicholus) ; aprestatge de peissum salat ; salsa d'aquel aprestatge ; fogassa a las anchòias ; plantas : (Pelargonium zonale) ; (Chenopodium vulvaria)

peis sant Pèire [peis-santpèire] nm : (Lepadogaster bimaculatus)

peis-sèrra nm (v. Ubaud Dicort) : « poisson-scie » (v. sèrra 2 e sèrra de mar)

peis tremolina [peis trebolina (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : (Narcobatus torpedo)

peis volant : (Exoctus) / (Mugil saliens)

peissaladièira : tarta (crostada) niçarda (pasta a pan, cebas, anchòias e olivas negras)

 

 

peissalat nm, cf Ubaud Dicort : v. peis salat.

peissalha nf sing / peissonalha (v. peissonalha) : rafatum de peissum, « fretin, menuaille ; plèbe ; vile mutitude, v. rafatalha » (v. TdF ‘peissaio’).

peissàs nm / peissonàs (v. peissonàs) : peis gròs, « grand poisson, mauvais poisson » (v. TdF ‘peissas’) ; peis de mar.

Gost de peissàs, arrière-goût de marée. (v. TdF)

Peisses n pr m pl : signe del zodiac.

peisset nm, cf Ubaud Dicort : « petit poisson » TdF

peissilha nf sing, cf Ubaud Dicort : « petits poissons, fretin, frai » TdF ‘peissiho’

peisson nm : peis d'aiga doça ; peis pichon, « Le mot peisson désigne plus particulièrement le poisson d’eau douce, et le mot peis le poisson de mer » (v. TdF jos ‘peissoun 1).

peissonalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « poissonnaille, fretin, le petit poisson » (TdF ‘peissounaio’)

peissonariá : botiga que i se vend de peis ; mercat de peis.

peissonàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand poisson, vilain poisson ; mauvais poisson » (v. TdF ‘peissounas’)

peissonenc, -a adj : relatiu, -iva al peissum ; « poissonneux, euse » TdF 

Aral peissonenc, airal peissonós.

peissonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit poisson, fretin » TdF

peissonièira nf : aisina per far còire lo peis ; pesquièr que i se sèrva de peis.

peissonièr, -ièira n : persona que carreja o vend de peis.

Lo peissonièr passava cada divendres.

peissonós, -osa : abondós, -a en peissum.

peissum nm sing, cf Ubaud Dicort : « les poissons » (Alibert)

peissutge nm, cf Ubaud Dicort : « odeur de poisson, odeur fétide » TdF ‘peissùgi’

pèita ! pèita ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « attends, attends ! cri des muletiers pour faire arrêter leurs mulets » TdF jos ‘apeita’

peitar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, attendre, v. esperar » (v. TdF jos ‘apeita’)

pèitas (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Far a pèitas, aller alternativement à pied et à cheval, lorsqu’on est deux et qu’on a une monture » (v. TdF ‘peitos’ e Vayssier)

Peitau : província de França que sa capitala es Peitieus.

peitavin, -a : de Peitau ; relatiu, -iva de Peitau.

peitral / pitral [veire peitral, cf Ubaud Dicort] nm : partida del còrs uman que va del còl al ventre e que conten còr e paumons ; partida anteriora d'un quadrupèd o d'un aucèl just après lo còl ; popas de dòna ; partida dels arnesques ; saumièr (pèça de fustam) (t. tecn.) ; cingla de bèstia de tira ; bas de la rèssa d'un chaule (chòine / ressaire) ; ariòla (esquila) de muòl, « gros grelot, grosse sonnaille de mulet, v. claparda » (v. TdF jos ‘peitrau’).

Un tirava a rèssa, l'autre a pitral.

peitralejar (v. intr.) : far esquilar una ariòla ; « faire charivari » TdF.

peitralet nm, cf Ubaud Dicort : « pièce de charpente, poitrail de bois ; cheville qui sert à fixer le peitral » TdF

peitrin nm, cf Ubaud Dicort : « poitrine, poitrail » TdF

peitrina : pitre / pitral ; t. tecn. de boquièr.

Peitrina de vedèl : estomac de vedel.

peitrinal : armadura d'autres còps.

peitrinari, -ària adj e n : paumonista (m. e f.) / tuberculós, -a.

peitrinassa nf, cf Ubaud Dicort : « large poitrine, grosse ou vilaine poitrine » TdF

peitrineta nf, cf Ubaud Dicort : « petite poitrine » TdF

peitrinièira nf : plastron « ...pour la poitrine usité dans certains métiers ». (v. TdF)

« pejar » - « peja » : v. piejar - pieja.

pèjaune nm, cf Ubaud Dicort : v. pè jaune.

pejor, -a (abs. Dicort) : pus grèu, -èva ; pus marrit, -ida. v. pièger.

pejoracion nf, cf Ubaud Dicort : « péjoration » (Per Noste)

pejorar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, empirer » (Sèrras-Ess., Per Noste)

pejoratiu, -iva : mot o expression que desvaloriza.

pejorativament : d'un biais pejoratiu.

pel 1 (prep.) : contraccion de « per lo ».

Pel prat : dins lo prat.

(Per la prada : dins la prada.)

Musar pel camin.

pel 2 / pial [veire pel, cf Ubaud Dicort] (m.) : cabel / cabeladura ; mena de fil (fial) que creis sus la pèl de la màger part dels mamifèrs ; brin / borrilh ; palha ; brega / guirguilh / querèla / disputa ; fendilha dins lo veire, la pèira, lo metal.

Lo pel del cap.

Los pels de la barba.

Pel de jolverd : brin de jolverd.

A reire pel, à contre-poil, à contre-sens, à contre-cœur. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘rèirepéu)

Montar a pel, monter un cheval à cru.

Èstre de bon pel, être dans de bons sentiments.

En pel, tête nue.

Tot pel, tout velu. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘péu)

pel d’angèl nm, cf Ubaud Dicort : « arbuste grimpant dont la floraison en touffes blondes ressemble à une chevelure » (v. TdF ‘péu-d’ange’)

pel de can nm / pial [veire pel] de can (plt.) : (Poa pratensis) ; (Bromus sterilis) ; (Nardus stricta) ; gram / agram / tranuga / èrba puta... (Agropyrum)

pel de coguol nm, cf Ubaud Dicort : « (poil de cocu) cuscute, v. pel de lin ; gramen ailé, v. pel de Sant Joan  » (v. TdF ‘péu-de-couguou’)

pel de dama nm, cf Ubaud Dicort : « cuscute, v. pel de lin » (v. TdF ‘péu-de-damo’)

pel de lach nm, cf Ubaud Dicort : « le poil, inflammation du sein et fièvre qu’elle occasionne aux nouvelles accouchées, maladie ainsi nommée parce qu’on croit qu’un poil en est la cause » TdF ‘péu-de-la’

pel de lin (plt.) : (Cuscuta Epilinum)

pel de milh : cima del pistil de milh que recep lo pollèn.

pel de Sant Joan nm, cf Ubaud Dicort : « gramen ailé, plante, v. balca a plumet » (v. TdF ‘péu-de-Sant-Jan’)

pel de Venus nm, cf Ubaud Dicort : « nigelle de Damas, plante, v. barba de capochin » (v. TdF ‘péu-de-Vènus’)

pel del diable nm, cf Ubaud Dicort : « cuscute, v. pel de lin » (v. TdF ‘péu-dòu-diable’)

pel folet : pelufòl / pelufon.

pèl (f.) : sisas de teissut organic que cobrisson lo còrs de l'òme e de fòrça animals ; envolòpa d'unas menas de frucha ; sisa consistenta que se forma sus d'unes liquids (lach, pintura...) membrana conjonctiva qu'enròda d'unes tròces de carn ; sinonim de rusca ; sinonim de vida :

« Enfant de ta maire, qué val la tia pèl ? » J.B.

Occitanista de la plena pèl : occitanista militant.

Amor de pèl : gausiment (estrementida sexuala)

pèl d’agaça nf, cf Ubaud Dicort : « (maladie) taie sur l’œil » (Lexic M. Roqueta)

pèl de grapaud (plt.) : (Hypochris glabra) (v. TdF ‘pèu de grapaud’)

pèla [pela] nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : rasclum (çò empegat al fons d'una aisina de cosinar)

pelachòla nf, cf Ubaud Dicort : « pellicule, v. pelechon » TdF

pelacon [pelacan (v. Ubaud Dicort p. 156 e TdF)] nm : mena de voltor (Neophron percnopterus)

pelada nf : contengut de la pèl ; ventrada ; malautiá del pel ; limbèl de pèl ; escorjal / escorjadura / escorgadura ; rosta / tabassada (v. TdF) ; « châtaigne bouillie dont on a enlevé la peau » TdF suppl.