|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
peirejar (v. tr.) : « v intr, s’amuser à lancer des pierres » TdF ‘peireja 1’ , desrocar / lapidar (R. IV, 20). peirèla nf /
peironèla (abs. Dicort): « champ pierreux, v. grès 1 » ; (plt.) (Rumex
aquaticus)
« parelle, orseille d’Auvergne, patellaria parella (Hoff.),
espèce de lichen employé dans la teinture » TdF jos ‘peirello’ peirelaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui ramasse de
l’orseille » TdF (v. jos rasclaparets) peirenc, -a : de pèira. peireron nm, cf Ubaud Dicort :
« carrier, v. caironièr » (v. TdF) peiressilh
nm (v. Ubaud Dicort e L. 285) :
« persil, à Toulouse, v. jolvert plus usité » (v. TdF jos ‘persil’) peiressilh
salvatge nm,
cf Ubaud Dicort : « (Lin.),
petite ciguë, v. jolvertina » (v. TdF jos ‘persil’ peiressilhada
nf, cf Ubaud Dicort : v. persilhada peiressilhat
1, -ada adj,
cf Ubaud Dicort : « persillé,
ée » (v.
Palay ‘peyrassilhàt’) Formatge
peiressilhat, fromage persillé,
par ex. le Roquefort. (v.
Palay) peiressilhat
2 nm : v. persilhat. peireta / peiròta : pèira pichona. peirièira : airal que se'n tira de pèira ; mena de castanha. peirièr 1 nm : picapeirièr ; maçon ; montet de pèiras ; gresièr. peirièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « où il y a des
pierres, plein de pierres » TdF ‘peirié 2’ Peirigòrd [veire Peiregòrd, cf Ubaud Dicort] : region d'Occitània. v. mapa, p. 1053. peirigordin [peiregordin (v. çai sus)], -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Peirigòrd ; sortit, -ida de Peirigòrd. Una Peirigordina. Peirigús (es atestat ; es pas un francisme) [non preconizat Dicort] : v. Peireguers. peirilha : pèira pichonèla ; grava. peirilhàs : depaus de peirilhas / depaus de grava. peirilhós, -osa : plen, -a de peirilhas. peirin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« de pierre » (L. 285) peirina nf, cf Ubaud Dicort :
« petite pierre ; pierrerie, v. peirilha » (v. TdF) peirís nm (Diccionari d'Alibèrt, 1966, p. 31 : « ...
sens collectif ») (abs. Dicort ) : banc,
sèti de pèira (v. peiron) ; « (pierres
de la voie ferrée) ballast ; débris de
pierres » (Per
Noste, v. Palay). (v. peirucha). peiron nm : « perron » ; banc de pèira ; seca / escuèlh ; pedestal ; calfapança ; pèira lavadoira ; paredon de pont o de cai ; mesuret pel blat ; airal que i se vendiá de gran ; jelha de ròda. (v. TdF ‘peiroun 1’) peironada nf / peironat nm, cf Ubaud Dicort :
« contenu de l’auge de la halle, plein la halle » (v. TdF jos ‘peirounado’) peironèla (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : v. peirèla. peironenc, -a : peirós, -osa ; petrificat, -ada. peironièr nm, cf Ubaud Dicort : « carrier, v. caironièr » (v. TdF) peirós, -osa / peirut, -uda adj : v. peiregós, -osa v. pus
naut. peiròstia : ustra gròssa de Mediterranèa. peirostièr, -ièira n (abs. Dicort) : persona que fa venir las ustras. (v. ostreïcultor) peirostion nm : ustra pichona. peiròt nm, cf Ubaud Dicort :
« personnage de parade, imbécile, saltimbanque ;
coiffe d’indienne ; pot de chambre » (v. TdF) peiròta nf : v. peireta. peirotejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, jeter des petites pierres » TdF peirotèl / peirotet nm, cf Ubaud Dicort : « débris de pierre, v. peirucha » (v. TdF jos ‘peiroutet’) peiruc, -uga adj, cf Ubaud Dicort :
(v. peirut e TdF ‘Peiruc’) peirucha : bricalha de pèiras talhadas. « peirugar » : v. peiregar. peirut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « pierreux, euse,
v. peirós » (v. TdF) peis nm :
animal aqüatic vertebrat, provesit d'aletas,
« plus
particulièrement poisson de mer
[v. peisson] » TdF. (v. Peisses) Es ni carn ni peis, il n’est ni chair ni poisson, il est sans caractère. (v. TdF jos ‘car 1’) peis àngel [peis-àngel] nm : (Squalus squatina) peis argent [peis-argent] nm : meleta (Argentina sphyrna) peis balèsta [peis-balèsta] nm : (Stromateus paru) peis barbaresc nm : mena de peis de mar, « ausonie de Cuvier (Risso) » TdF. peis blanc : (Gymnetrus Cepedianus) peis-can nm, cf Ubaud Dicort :
« requin de Rondelet, poisson de mer » TdF peis cat nm (abs. Dicort): silur (Silurus
glanis),
« poisson-chat » (Sèrras-Ess.) (v. Rapin) peis cavilha [peis-cavilha] nm : (Esox sphyrna) peis civarèl (abs.
Dicort) : (Petromizon
branchialis) ; (Citula Bancks) (v. lamprilhon) peis-colh nm, cf Ubaud Dicort :
« spare haffara, poisson de mer » (v. TdF ‘pèis-coi’) peis colomba [peis-colomba] nm : (Tetrodon hispidus) peis còrb (abs. Dicort) : ombrina negra (Scina umbra) (v. peis-ombra) peis d'Africa : (Lampris luna) peis d'America : (Stromateus paru) peis d'argent : (Argentina sphyrna) peis de Nadal (abs. Dicort) (plt.) : (Labrus
pavo) (v. rocau) peis escauma [peis-escaume (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pèis-escode’)] nm : (Esox sphyrna) peis espar (abs. Dicort) : esparlin (Sparus
haffara) (v. espar) peis espasa [peis-espasa] nm : (Xiphias gladius) peis feran : mena de peis de mar bravament fèr e voraç. peis foran : (Lepterus fetula) peis forcat : (Peristidion Chabrontera) ; (P. malarmat) peis josieu [peis-judieu (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pèis-judièu’)] nm : doblet de peis martel (Squalus martellus) peis lima [peis-lima] nm : peis rèssa (mena de peis de mar) peis luna [peis-luna] nm : (Tetraodon mola) peis martèl [peis-martèl] nm : (Squalus martellus) (v. peis-judieu) peis morron [peis-mora (v. Ubaud Dicort e v TdF ‘pèis-mouro’)] nm : (Centrolophus ovalis) peis mulard [peis-mulard] nm : (Physcter tursio) peis ombra [peis-ombra] nm : (Scina umbra) peis òrgue [peis-òrgue] nm : (Mullus barbatus) (v. TdF ‘pèis-orgue’) peis pòrc [peis-pòrc] nm : (Zeus aper) peis rata [peis-rata] nm : (Squalus vulpes) peis roge : (Cyprinus auratus) peis saladièr
(abs. Dicort) : (Atherina
minuta) (v.
non-nat 2) peis salat [peissalat] nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pèis-sala’)
: anchòia (Engraulis encrasicholus) ; aprestatge de peissum
salat ; salsa d'aquel aprestatge ; fogassa a las anchòias ; plantas : (Pelargonium
zonale) ; (Chenopodium vulvaria) peis sant Pèire [peis-santpèire] nm : (Lepadogaster bimaculatus) peis-sèrra nm (v. Ubaud Dicort) : « poisson-scie » (v. sèrra 2 e sèrra de mar) peis tremolina [peis trebolina (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : (Narcobatus
torpedo) peis volant : (Exoctus) / (Mugil saliens) peissaladièira : tarta (crostada) niçarda (pasta a pan, cebas, anchòias e olivas negras) |
|
peissalat nm, cf Ubaud Dicort : v. peis salat. peissalha nf sing / peissonalha (v. peissonalha) : rafatum de peissum, « fretin, menuaille ; plèbe ; vile mutitude, v. rafatalha » (v. TdF ‘peissaio’). peissàs nm / peissonàs (v. peissonàs) : peis gròs, « grand poisson, mauvais poisson » (v. TdF ‘peissas’) ; peis de mar. Gost de
peissàs, arrière-goût
de marée. (v. TdF) Peisses n pr m pl : signe del zodiac. peisset nm, cf Ubaud Dicort :
« petit poisson » TdF peissilha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« petits poissons, fretin, frai » TdF ‘peissiho’ peisson nm : peis d'aiga doça ; peis pichon, « Le mot peisson désigne plus particulièrement le poisson d’eau douce, et le mot peis le poisson de mer » (v. TdF jos ‘peissoun 1). peissonalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « poissonnaille, fretin,
le petit poisson » (TdF ‘peissounaio’)
peissonariá : botiga que i se vend de peis ; mercat de peis. peissonàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand poisson, vilain poisson ; mauvais
poisson » (v. TdF ‘peissounas’) peissonenc, -a adj :
relatiu, -iva al peissum ; « poissonneux,
euse » TdF Aral peissonenc, airal peissonós. peissonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit poisson, fretin » TdF peissonièira nf : aisina per far còire lo peis ; pesquièr que i se sèrva de peis. peissonièr, -ièira n : persona que carreja o vend de peis. Lo peissonièr passava cada divendres. peissonós, -osa : abondós, -a en peissum. peissum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« les poissons » (Alibert) peissutge nm, cf Ubaud Dicort : « odeur de poisson,
odeur fétide » TdF ‘peissùgi’ pèita ! pèita ! loc interj, cf
Ubaud Dicort : « attends,
attends ! cri des muletiers pour faire arrêter leurs
mulets » TdF jos
‘apeita’ peitar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, attendre, v. esperar » (v. TdF jos ‘apeita’) pèitas (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Far a pèitas, aller
alternativement à pied et à cheval, lorsqu’on est deux et
qu’on a une monture » (v. TdF ‘peitos’
e Vayssier) Peitau : província de França que sa capitala es Peitieus. peitavin, -a : de Peitau ; relatiu, -iva de Peitau. peitral / pitral [veire peitral, cf Ubaud Dicort] nm : partida del còrs
uman que va del còl al ventre e que conten còr e paumons ;
partida anteriora d'un quadrupèd o d'un aucèl just après
lo còl ; popas de dòna ; partida dels arnesques ; saumièr
(pèça de fustam) (t. tecn.) ; cingla de bèstia de tira ;
bas de la rèssa d'un chaule (chòine / ressaire) ; ariòla
(esquila) de muòl, « gros grelot,
grosse sonnaille de mulet, v. claparda »
(v. TdF jos ‘peitrau’). Un tirava a rèssa, l'autre a pitral. peitralejar (v. intr.) : far esquilar una ariòla ; « faire charivari » TdF. peitralet nm, cf Ubaud Dicort :
« pièce de charpente, poitrail de bois ; cheville qui
sert à fixer le peitral » TdF peitrin nm, cf Ubaud Dicort :
« poitrine, poitrail » TdF peitrina : pitre / pitral ; t. tecn. de boquièr. Peitrina de vedèl : estomac de vedel. peitrinal : armadura d'autres còps. peitrinari, -ària adj e n : paumonista (m. e f.) / tuberculós, -a. peitrinassa nf, cf Ubaud Dicort :
« large poitrine, grosse ou vilaine poitrine » TdF peitrineta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite poitrine » TdF peitrinièira nf : plastron « ...pour la poitrine usité dans certains métiers ». (v. TdF) « pejar » - « peja » : v. piejar - pieja. pèjaune nm, cf Ubaud Dicort : v. pè jaune. pejor, -a (abs. Dicort) : pus grèu, -èva ; pus marrit, -ida. v. pièger. pejoracion nf, cf Ubaud Dicort :
« péjoration » (Per Noste) pejorar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr e tr, empirer » (Sèrras-Ess., Per Noste) pejoratiu, -iva : mot o expression que desvaloriza. pejorativament : d'un biais pejoratiu. pel 1 (prep.) : contraccion de « per lo ». Pel prat : dins lo prat. (Per
la prada : dins la prada.) Musar pel camin. pel 2 / pial [veire pel, cf Ubaud Dicort] (m.) : cabel / cabeladura ; mena de fil (fial) que creis sus la pèl de la màger part dels mamifèrs ; brin / borrilh ; palha ; brega / guirguilh / querèla / disputa ; fendilha dins lo veire, la pèira, lo metal. Lo pel del cap. Los pels de la barba. Pel de jolverd : brin de jolverd. A reire pel, à contre-poil, à contre-sens, à
contre-cœur. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘rèirepéu) Montar a pel, monter un cheval à cru. Èstre de bon pel, être dans de bons sentiments. En pel,
tête nue. Tot pel,
tout velu. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘péu) pel
d’angèl nm, cf Ubaud Dicort : « arbuste grimpant dont la
floraison en touffes blondes ressemble à une chevelure » (v. TdF ‘péu-d’ange’) pel de can nm / pial [veire pel] de can (plt.) : (Poa pratensis) ; (Bromus sterilis) ; (Nardus stricta) ; gram / agram / tranuga / èrba puta... (Agropyrum) pel de
coguol nm, cf Ubaud Dicort :
« (poil de cocu) cuscute, v. pel de lin ; gramen ailé, v. pel
de Sant Joan » (v. TdF ‘péu-de-couguou’) pel de dama
nm, cf Ubaud Dicort :
« cuscute, v. pel de lin » (v. TdF ‘péu-de-damo’) pel de lach
nm, cf Ubaud Dicort :
« le poil, inflammation du sein et fièvre qu’elle
occasionne aux nouvelles accouchées, maladie ainsi nommée parce
qu’on croit qu’un poil en est la cause » TdF ‘péu-de-la’ pel de lin (plt.) : (Cuscuta Epilinum) pel de milh : cima del pistil de milh que recep lo pollèn. pel de Sant
Joan nm, cf Ubaud Dicort :
« gramen ailé, plante, v. balca a plumet » (v. TdF ‘péu-de-Sant-Jan’) pel de
Venus nm, cf Ubaud Dicort :
« nigelle de Damas, plante, v. barba de capochin » (v. TdF ‘péu-de-Vènus’) pel del
diable nm, cf Ubaud Dicort :
« cuscute, v. pel de lin » (v. TdF ‘péu-dòu-diable’) pel folet : pelufòl / pelufon. pèl (f.) : sisas de teissut organic que cobrisson lo còrs de l'òme e de fòrça animals ; envolòpa d'unas menas de frucha ; sisa consistenta que se forma sus d'unes liquids (lach, pintura...) membrana conjonctiva qu'enròda d'unes tròces de carn ; sinonim de rusca ; sinonim de vida : « Enfant de ta maire, qué val la tia pèl ? » J.B. Occitanista de la plena pèl : occitanista militant. Amor de pèl : gausiment (estrementida sexuala) pèl d’agaça nf, cf Ubaud Dicort : « (maladie) taie sur
l’œil » (Lexic
M. Roqueta) pèl de grapaud (plt.) : (Hypochris glabra) (v. TdF ‘pèu de grapaud’) pèla [pela] nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : rasclum (çò empegat al fons d'una aisina de cosinar) pelachòla nf, cf Ubaud Dicort : « pellicule, v. pelechon » TdF pelacon [pelacan (v. Ubaud Dicort p. 156 e TdF)] nm : mena de voltor (Neophron percnopterus) pelada nf : contengut de la pèl ; ventrada ; malautiá del pel ; limbèl de pèl ; escorjal / escorjadura / escorgadura ; rosta / tabassada (v. TdF) ; « châtaigne bouillie dont on a enlevé la peau » TdF suppl. |
|
|
|
|
|
|