|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
pecar (v. intr. e tr.) : far un pecat ; mancar ; « ne pas rencontrer quelqu’un, manquer à quelqu’un, v. mancar » (v. TdF jos ‘peca’). Pecar per orgulh. Fusta que
pèca per la longor, poutre qui
manque de longueur. (v. TdF) Pecar la
messa, manquer la messe. (v. TdF) Se me
pècas en quicòm, si tu me
manques en quelque chose. (v. TdF) pecar (se) v pron : se
mancar (s'encontrar pas) [v. pecar] ; s'enganar (v. TdF jos ‘peca’). Nos sèm pecats de cinc minutas. Se pecar de
camin, se tromper de chemin (v. TdF) peçar (v. tr.) : bresar ; asclar ; emmalholar un nenon. (# pessar) Pèça
lo pan, il rompt le pain. (v. TdF jos
‘peça’ e Lo Vèrb occ. ‘peçar’) pecat : fauta ; mancament ; prejudici. Lo pecat original : lo pecat d'Adam e Èva. Cometre un pecat. Confessar un pecat. Pecat venial. Pecat mortal. pecatàs : pecat gròs. pecatejar v, cf Ubaud Dicort :
« (fréq. de pecar), pécher avec un sens de
dim. » (v. Palay) pecatet nm, cf Ubaud Dicort :
(v. pecaton)’ pecaton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit péché » TdF ‘pecatoun’ pecatós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a des
péchés » TdF suppl pecatòt nm, cf Ubaud Dicort :
« petit péché » (v.
Palay) pècauquet nm, cf Ubaud Dicort : « clochement, saut sur un seul
pied » TdF ‘pèd-cauquet’ pecejaire, -aira n : que petaça ; que bresa. pecejar (v. tr.) : petaçar ; bresar. peceta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite pièce, v. pecilha ; petite
pièce d’argent, piécette ; parpaing, petite pierre
de taille, v. parpin ; lopin de terre ; sorte de filet de
pêche à mailles étroites » (v. TdF) pecetaire, -aira n e adj (v. Ubaud Dicort) : « (fam)
changeur [de monnaie] ;
âpre au gain, (péj) économe » (v. Per Noste e Palay) pecetejar (v. intr.) : frequentatiu de pecejar, « v tr, rapiécer, mettre pièces sur pièces, v. repetaçar » (v. TdF). peceton nm /
pecetòta nf, cf Ubaud Dicort :
(‘v. peceta) pechairada ~ pechieirada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un pechièr ;
cruchée, cruche pleine, pinte de vin » (v. TdF jos ‘pecheirado’) pechairàs ~ pechieiràs nm, cf Ubaud Dicort : « grand pechièr,
grosse cruche, v. dorgàs » (v. TdF jos ‘pecheiras’) pechairassa ! interj, cf Ubaud Dicort : « augmentatif de pecaira ! » (v. TdF jos ‘pecaire’) pechairet ! interj, cf Ubaud Dicort : « diminutif de pecaire ! » (v. TdF jos ‘pecaire’) pechaireta ! interj, cf Ubaud Dicort : « diminutif de pecaira ! » (v. TdF jos ‘pecaire’) pechairièr nm, cf Ubaud Dicort : « potier
d’étain » (L. 284) pechairon ~ pechieiron nm, cf Ubaud Dicort : « petite cruche, cruchon de
vin, v. dorguet » (v. TdF ‘pecheiroun’) pechaironet ~ pechieironet nm, cf Ubaud Dicort : « cruche toute
petite » (v. TdF ‘pecheirounet’) pecharmand nm : (vin), cf Ubaud Dicort, « pécharmant
(24) » pechau nm, cf Ubaud Dicort :
v. peitral. (v. TdF jos
‘peitrau’) pechblenda (f.) : oxid d'urani natural. pèche nm, cf Ubaud Dicort :
« coin d’un sac, d’une étoffe » (v.
Alibert). (# pètge) pechièira 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« ivrognesse, femme adonnée
au vin et qui va souvent au pichet » (Vayssier ‘pichièyro’) pechièira 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« cruche à trois anses, v. orjòl ;
grande bouteille » (v. TdF jos ‘pechiero’) ;
« vase à traire » (Alibert ‘pichièra’) pechieirada nf : v. pechairada. pechieiràs nm, cf Ubaud Dicort :
v. pichieiràs. pechieirat nm : v. pichieirat. pechieiret nm, cf Ubaud Dicort :
« petit pechièr, cruchon, v. cruguet, dornet » (v. TdF jos ‘pecheiret’) pechieiron nm, cf Ubaud Dicort :
« petite cruche, cruchon de vin, v. dorguet » (v. TdF ‘pecheiroun’) pechièr nm, cf Ubaud Dicort : « cruche, pinte ; mesure de vin qui équivaut à un peu plus d’un litre ; deux litres en Béarn ; pot à eau ; narcisse des prés, plante » TdF. « pechièr » e derivats : v. pichièr (non preconizat Dicort). pechin nm, cf Ubaud Dicort :
« petit, ite, en bas âge, v. pichon » (v. TdF) pechinchin, -a n, cf Ubaud Dicort :
« chicanier, ière, hargneux, euse ; que
l’avarice rend pâle et maigre, chiche-face ; qui se
tourmente pour des riens » (v. TdF) pechina nf, cf Ubaud Dicort :
« sardine, v. sardina ; ivrogne » (v. TdF) « pechugar » / peçugar : v. pecigar. pecic / peçuc [veire pecic, cf Ubaud Dicort] nm : quantitat pichonèla de substància polverosa que se pòt prene entre dos dets ; porcion de pèl que se pòt cachar entre dos dets ; marca laissada per aquela pression dels dets. Un pecic de sal. Far un pecic a q.q. pecigada : accion de pecigar q.q. pecigaire, -aira [~ -airitz] n : persona que peciga. pecigament (< pecigar) nm, cf Ubaud Dicort :
« pincement » (Sèrras-Ess.) pecigar / peçugar [veire pecigar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : cachar una
porcion pichona de pèl o de carn de q.q. entremièg lo det
gròs e l'indèx ;
« critiquer, v. piussar ;
attraper, escroquer, prendre, v. arrapar »
(v. TdF jos ‘pessugar’). L'ai pecigat per lo
desrevelhar. En pecigant, en critiquant (style familier). (v. Carrasco jos ‘pessugar’) pecigonèl
nm, cf Ubaud Dicort :
(v. peciguet) peciguet : pecic pichon ; pecigada pichona. pecilh nm /
pecilha nf : bocin / bocinon (trocilhon /
tròç pichonèl) pecilhar (v. tr.) : apecilhar / abocinar
(copar a tròces pichons) pecilhon nm : « petite pièce
d’étoffe, de terre ou d’argent ; rondelle de
drap de couleur différente que les juifs étaient obligés
de porter sur leur habit, pour les distinguer des chrétiens, par
ordonnance d’un concile tenu à Narbonne en 1227 » TdF ‘pecihoun’ peciòl nm (Diccionari d'Alibèrt, p. 47, ed. de 1966) (sab, cf Ubaud Dicort) : pecol. peciolat, -ada adj (v. peciòl) : pecolat, -ada (dotat, -a d'un pè) pecol : coa de flor, de fuèlha, de frucha ; pè de taula, de banc, de cadièira... ; estaca de muscle. pecòla nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pecolo 1’) : cròta / crotarèla (de feda, d'anhèl, de lèbre...) peçòla nf :
(pichòta peça)
, cf Ubaud Dicort. (v. peçòta) pecolar 1 (v. tr.) : aplechar un
pè a un banc, una cadièira... ; pecolar 2 (v. intr.) : femsar
/ far de cròtas / far de crotarèlas pecolariá nf, cf Ubaud Dicort : « bégueulerie ;
niaiserie, v. patetariá » (v. TdF) pecolat 1 nm : femsa de feda, de lapin, de conilh, de lèbre ; pecolat 2[, -ada] adj, cf Ubaud Dicort : aplechat d'un
pè, d'una coa. Aquela cadièira a besonh d'èsser pecolada. pecolet 1 nm : pecol pichon ; pè pichon. pecolet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dont le
pédoncule plie ; bien mûr, mûre » TdF jos ‘pecouiet 2’ Figa pecoleta, figue ridée et
pendante. Femna pecoleta, femme sur le retour. (v. TdF) pecolièira nf, cf Ubaud Dicort : « quenouille du
lit » (v. TdF ‘pecouiero’) pecolós, -osa : femsós, -osa (passit, -ida de cròtas) Aquela feda a la coa pecolosa. pecolut, -uda : aplechat d'un pecol o d'un pè. pecòra nf (del lat. pecora, pl. de pecus, -oris, bestial pichon) : pèca / nècia / bèstia ; bestiassa ; bestiassona. (TdF ‘pecolo 2’). (La lenga literària utiliza lèumens « pèca ») pecoreta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite pécore, béguine » TdF jos ‘pecouleto’ peçorièr nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on a
cassé des noix, des amandes » TdF peçòta nf :
« piécette » (Laus) ;
« petite pièce, lopin » (Sèrras-Ess.) ; « (théâtre)
saynette »
(Rapin, Basic) pectasa : enzim que muda la pectina en acid pectic. pectic, -a : de la natura de la pectina ; que ne conten. |
|
pectina : substància que se tròba dins las membranas cellulàrias vegetalas. pectinat, -ada : en forma de penche (f.) pectoral 1, -a adj : relatiu, -iva a la peitrina. Muscles pectorals. Crotz pectorala d'evesque. Flors pectoralas. Tisana pectorala. pectoral 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« pectoral » (Rapin) pectòsa : complèx glucidic d'unes vegetals. peçuc (non preconizat Dicort) e derivats : v. pecic. peçugar (non preconizat Dicort) : doblet de pecigar. peculat nm, cf Ubaud Dicort : « péculat, concussion » TdF. « peculat » (cat.) : v. concussion. peculi (m.) (R. IV, 476) : esquipòt (argent estalviat) pecun nm, cf Ubaud Dicort : « pécune, argent, v. pecúnia plus usité » (v. TdF ‘pecun’) pecunh nm (Alibert ; abs. Dicort) :
paurum / paurièira / misèria ; « fumier ; rebut » (Sèrras-Ess.). pecunha 1 [pecúnia, cf Ubaud Dicort p. 156] nf : moneda ; pecunha 2 nf, cf Ubaud Dicort : fems de feda, « ... de bétail, v. fems » (v. TdF ‘pecugno’) ; rafatum ; racalha. pecunhós, -osa adj (Alibert ; abs. Dicort) : sens argent [v. impecuniós]. pecúnia nf, cf Ubaud Dicort : « pécune, argent
monnayé, v. argent, arbilha,
moneda... » (v. TdF jos ‘pecùni’) A de pecúnia, il a de l’argent. (v. TdF) pecuniari, -ària : relatiu, -iva a l'argent. D'embestiaments pecuniaris n'agèri !! pecuniàriament adv : financièirament. pecuniós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. pecúnia) : « pécunieux, euse, v. argentós » (v. TdF ‘pecunious’). PED- : forma prefixada del grèc
pais, paidòs (dròlle) pedaç [~ petaç] nm e derivats : v. petaç. pedaça nf, cf Ubaud Dicort :
v. petaça. pedaçada nf, cf Ubaud Dicort : v. petaçada. pedaçaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. petaçaire. pedaçalha nf, cf Ubaud Dicort : v. petaçalha. pedaçar 1 v, cf Ubaud Dicort : v. petaçar
1. pedaçar 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. petaçar
2. pedaçariá nf, cf Ubaud Dicort : v. petaçariá. pedaçat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
v. petaçat. pedaçatge nm, cf Ubaud Dicort : v. petaçatge. pedacejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. petacejaire. pedacejar v, cf Ubaud Dicort :
v. petacejar. pedacet nm, cf Ubaud Dicort :
v. petacet. pedaçièr
nm : « enfant dans les langes, v. popon » TdF ‘pedassié’. pedaçon nm, cf Ubaud Dicort :
v. petaçon ;
« savetier, ravaudeur, pièce de ravaudage » (Alibert) pedaçòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. pedaç
e petaçon) pedaçum nm : v. petaçum. pedagòg, -a adj e n : persona qu'ensenha ; persona capabla en pedagogia. pedagogia : art d'ensenhar e d'educar ; principis e règlas de l'ensenhament ; qualitats pedagogicas. Aquel professor a bravament de pedagogia. pedagogic, -a : relatiu, -iva a la pedagogia. Conselhièr pedagogic. Formacion pedagogica. pedagogicament : d'un biais pedagogic. Pedagogicament capable. pedala : mecanisme amodat amb lo pè (t. a.) Pedala de bicicleta, de maquina de cordurar... pedalaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« pédaleur, -euse » (Per Noste,
Rapin) pedalanha nf, cf Ubaud Dicort :
« lange d’enfant »
TdF pedalar (v. intr.) : accionar una pedala (t.
a.) Pedala que pedalaràs, n'anava al brutle. pedalatge : accion de pedalar. pedalièr : ensemble del mecanisme per pedalar pedalo nm, cf Ubaud Dicort :
« pédalo » (Per Noste) pedanha : airal que lo pè i s'apèva per remar. pedant, -a (subs. e adj.) (it.) : persona que se confla de son saber. Un ton pedant. pedantariá / pedantisme : vici de q.q. que se confla de son saber. (v. TdF ‘pedantarié’) pedantejar (v. intr.) : se conflar de son saber. pedantesc, -a adj : pretensiós, -osa. Un ton pedantesc. pedantescament : d'un biais pedantesc. pedantisme nm : v. pedantariá. -PÈDE : forma sufixada del latin pes, pedis (pè) v. bipède - qüadrupède - velocipède. pedèl : trespès ; rodet. pederasta (m.) : pedofil ; omosexual. v. omosexual.
pederastia : omosexualitat entre un òme e un dròlle [v. PEDO-] ; omosexualitat en general. v. omosexualitat. pèdescauç, -a (adj e n ; plur. : -ces, -ças, cf Ubaud Dicort) : persona que camina sens res als pès ; passapaís (m. e f.) / vagabond, -a ; carme descauç. Òme
pèdescauç. Femna pèdescauça. (v. bas de pagina 19) M'agrada de caminar dins l'èrba pès descauces. v. descauç. pèdescauçar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se
déchausser » (TdF ‘ped-descaussa (se)’)
pedestal : pè / supòrt (t.
a.) Pedestal d'estatua. Pedestal de colomna. Metre q.q. sul pedestal : lo remirar aicisèm (fòrça) pedèstre, -tra : que se fa a pè ; que representa un personatge a pè, per oposicion a equèstre, -a (a caval) Viatge pedèstre. Estatua pedèstra. « pedestrian » (angl.) : v. adralhan - caminaire. -PEDIA : forma sufixada del grèc paideia, educacion. v. enciclopedia. pediatre, -tra : mètge / medecin que s'es especializat en pediatria. De pediatres, ne calriá mai. pediatria : branca de la medecina que s'ocupa de l'igièna e de las malautiás enfantilas. pediatric, -a : relatiu, -iva a la pediatria. pedibus (lat) : a pè. pedic nm, cf Ubaud Dicort :
« bout inférieur des échasses » (v. TdF) pedicar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, piétiner » (v. TdF) pedicèl
nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot., zool.) pédicelle » (v.
çai jos) pedicellari
nm, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) pédicellaire » (Rapin) pedicellat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot., zool.)
pédicellé, -e » (v. çai sus) pedicul nm, cf Ubaud Dicort :
« pédicule » (Rapin) pediculari,
-ària adj,
cf Ubaud Dicort :
« pédiculaire » (v. Rapin) pediculària
nf, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) pédiculaire, herbe-aux-poux » (v. Per
Noste) pediculat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « pédiculé,
-e » (Laus) pedicur, -a n : especialista que s'ocupa de las afeccions dels pès. pedigree (angl.) : genealogia d'un animal de raça. pedil nm, cf Ubaud Dicort :
« dévidoir » (Alibert) pediluvi nm (del lat. pediluvium) : banh de pès administrat a d'unes animals dels pès congestionats ; en temps de marrana, dins los airals contaminats, banh de pès impausat a totes los que ne sortisson, o que dintran dins un airal non contaminat ; recipient o bacin per prene aquel banh. pediman nm, cf Ubaud Dicort :
« pédimane » (Laus) pediment nm, cf Ubaud Dicort :
« (géol.) pédiment » (Laus) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|