|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
pè de mosca : pata de mosca (escritura de fòrt mal legir) ; signe d'estampariá (t. tecn.) pè de muòla (v. Ubaud Dicort e TdF) nm (plt.) : (Nuphar luteum) pè de perditz (plt.) : (Geranium ciconium) ; (Erodium ciconium) ; mena de campairòl (Clavaria coralloides) ; ulhada (mena de rasim negre) pè de pol (plt.) : (Panicum crus-galli) ; mena de campairòl : (Clavaria botrytis) ; nivol que marca que vòl plòure. pè de pola (plt.) : (Trifolium alpinum) ; (Trifolium ftidum) ; pata d'auca (punt de jonccion de linhas divergentas) pè de polin / pèpolin (plt.) : (Tussilago farfara)
(v. pèpolin) pè de pòrc : pè de rit (pè de la sòla planièira) ; palfèrre forcarut ; perpal / alús (aplech per soslevar quicòm) ; borla (marrit torn jogat a q.q.) ; maladressa grossièira. Maladrechàs coma pè de pòrc. M'as fach un pè de pòrc que lo t'oblidarai pas ! pè de rei (arc.) : anciana mesura de longor. pè de ròda : t. tecn. de cotelièr ; t. tecn. de marina. (v. TdF ‘pèd-de-rodo’) pè de rome (abs. Dicort) (plt.) : espargue
fèr (Asparagus ferus) (v. espargue salvatge) pè de Sant Joan (plt.) : cabrifuèlh (Lonicera caprifolium) pè de taula : encastre de taula. pè del bon Dieu (abs. Dicort) (plt.) : (Lotus corniculatus) (v. pè d’aucèl) pè del fuòc : lar / fogal. Lo nòstre papeta quita pas lo pè del fuòc. pè drech [pèdrech] nm / pè dreit [veire pèdrech, cf Ubaud Dicort] : caduna de las partidas lateralas que supòrtan la naissença d'un arc ; cadun dels montants laterals d'un mantèl de chimenèia, del cambatge d'una pòrta, d'una fenèstra... pè dur [pèdur] nm : mena de campairòl (Marasmius oreades) pè fin [pèfin] nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pèd-fin’) :
persona camba fina [v. cambafin]. pè forcut [pèforcut] nm : anciana talha sul bestial dels
pès forcuts. pè garrèl [pègarrèl] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pè esquèr. pè jaune [pèjaune] nm : mena d'anet salvatge (Anas clangula) pè lèva [pèlèva] nm : engana / tracanard. pè mòl (adj. e subs. m. e f.) (abs. Dicort)
: marrit caminaire, -a. (v. pèmòl) pè negre 1 [pènegre] nm (v. TdF ‘pèd-negre’) : mesenga carbonièira (Parus ater) ; (Motacilla nanthe) ; (M. nigra) pè-negre 2 [pènegre] n, cf Ubaud Dicort : colon argerian que tornèt en França en 1962. pè nud adj e n (abs. Dicort) : v. pèdescauç e pènud. pè ranquet nm : pè garrèl. (v. pècauquet) Aver un pè ranquet.(v. jos ranquet
2) Jogar al pè ranquet : s'amusar a sautejar sus un sol
pè. (v. jos ranquet 2) pè redond [pèredond] nm : mena d'aucèl (Rallus porzana) pè roge (abs. Dicort) : mena
d'escacièr (Tringa gambetta) (v. pèroge) pè rosset [pèrosset] nm : mena d'aucèl de passatge (Tringa cocorli) pè sabata (subs. m.) (abs. Dicort) :
bona plaça / bon mestièr. (v. pè--sabata) pè terrós
(abs. Dicort) nm :
païsan. (v. pèterrós) pè tort [pètòrt] nm : pè desformat. pè tortut (abs. Dicort) : cep de vinha. pè verd [pèverd] nm : mena d'aucèl (Tringa ochropus); (Tringa squatarola) ; (Charadrius hiaticula) pèa nf, cf Ubaud Dicort :
« piste, trace que les animaux laissent sur la neige » TdF jos ‘pèu 2’ peatge : leuda (mena de talha per aver lo drech de passar per un camin, un pont, una autostrada...) ; airal qu'aquel drech i se paga. peatgièr nm, cf Ubaud Dicort : « péager, receveur de
péage » (TdF jos ‘pesagié’) peatjar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, soumettre au péage. v pron, payer le
droit de péage » (L. 284) pèbatre (v. intr. e tr.) : tresfolir / tressalir ; se gancilhar / se bolegar / se remenar / téner pas en plaça ; bolegar / remenar. Aquel dròlle quita pas de pèbatre. « pebinhar » : v. pevinhar. pèblanc adj m
e nm, cf Ubaud Dicort : « balzan, nom qu’on
donne aux chevaux et aux chiens qui ont aux pieds une tache de poils
blancs » TdF ‘pèd-blanc’ pè-bordon adv, cf Ubaud Dicort : « de pied ferme » (v. TdF ‘pèd-bourdoun’) Pè-bordon !
halte-là ! (v. TdF jos ‘pèd’) Pallet,
pè-bordon, Joan l’espèra. (v. TdF) pebrada : cibièr (carn de lèbre, de conilh, de singlar... cosinada amb de ciboleta e relevada amb de saupiquet) ; espet de colèra. Una pebrada, de quand en quand, m'agrada plan. Ne faguèt una pebrada de colèra memorabla. pebraire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'aima lo pebre ; persona que s'enfusca aisidament. pebram nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : campairòl fòl. pebrar (v. tr. e intr.) : metre de pebre ; vendre tròp car ; s'enfuscar / se cargar una colèra. pebrariá nf, cf Ubaud Dicort : « poivrerie » (R.
IV, 474) Mestièr de pebrariá, commerce du poivre. (L. 284), pebrassa (abs. Dicort) : nom generic de mai d'una mena de campairòls verenoses. pebrat 1 nm : nom generic de mai d'una mena de campairòls. mena de lactari (Lactarius piperatus) ; mena de russula v. russula. pebrat 2, -ada adj : relevat, -ada amb de pebre ; calhòl, -a. Istòria pebrada : istòria calhòla. |
|
pebre : liana que balha los granons de pebre ; condiment. pebre d'aiga (plt.) : (Polygonum hydropiper) pebre d'ase (plt.) : (Satureia montana) pebre de capuchin [pebre de capochin (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm (plt.) : (Nigella damascena) pebrejar (v. intr.) : picar coma lo pebre ; se metre en colèra ; èsser en colèra. pebreta (plt.) : (Nigella arvensis) pebriana (plt.) : frigola (Thymus vulgaris) pebrièira : mercanda de pebre ; recipient pichon per metre de pebre ; garita maçonada que sa cima es un còn ; fortalesa Abocar la pebrièira : l'escampar sus la taula. Teulada en pebrièira : teulada conica de torre. pebrièr : (plt.) mena de liana cultivada (Piper nigrum) ; autra mena de plt. : (Vitex agnus-castus) ; mercand de pebre. pebrièr fèr (plt.) : pebrièr salvatge (Schinus Molle) pebrin 1 nm / pebrina nf (plt.) : (Capsicum annuum); pebreta (Nigella arvensis) pebrin 2, -a adj e n : que se met en colèra aisidament. pebrinada : espet de colèra. pebron / pebròt (plt.) : pebrin 1 (Capsicum annuum) pebrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « où il y a beaucoup de
poivre, fortement épicé, ée » TdF pebròt nm : v.pebron. pèc 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« faute, manquement » TdF jos ‘pè 1’ pèc 2, -a adj (apocòpas de l'occitan pecòra) : nèci, nècia / bestiasson, -a ; bedòs, -òssa / quèc, -a / bles, -a ; bret, -a. pèca nf : culpa / fauta / mancament ; manca / abséncia ; defaut (R. IV, 23) / defectuositat (R. III, 268) ; ban / amenda (L. 18) Far pèca : mancar l'escòla. pèça nf (del gallés PETTIA, pèça de tèrra) : partida d'un tot (t. a.) ; tròç (t. a.) ; òbra teatrala ; òbra musicala ; document ; fusta de ponde ; camp ; inflamacion de la mèlsa de las fedas ; filat de pesca ; membre d'un ostal. Pèça
d'estòfa. Pèça de moneda. Pèça de blat. Pèça de vin. Pèça de doble /
gras doble. Lo Simon a un ostal de cinc pèças. pèça de la perdic (abs. Dicort) : trocha (filet de pòrc) pecable, -bla : que pòt pecar. Sèm totes pecables. pèçabòsc
nm, cf Ubaud Dicort :
« fendeur de bois » TdF ‘pèço-bos’ pecadilh nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘pecatoun’) / pecadilha (v. pecadilha) : pecat pichon. pecadilha nf, cf Ubaud Dicort :
« peccadille, v. fauteta » TdF jos ‘pecatiho’ pecadís, -issa : relatiu, -iva al pecat. pecador [, -dora] n, cf Ubaud Dicort, pecairitz (v. jos pecaire)
/ pecadoira (abs. Dicort) : persona
que fa de pecats,
« pécheur ; celui qui pèche par
habitude » TdF ‘pecadou’ peçador nm, cf Ubaud Dicort :
« lieu où l’on casse les amandes » TdF pecaira nf : v. jos pecaire. pecairàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « augmentatif de pecaire 1 » (v. TdF jos ‘pecaire’) pecaire 1, -aira [~ -airitz] n : « pécheur, v. pecador plus usité » TdF. v. pecador. pecaire ! 2 [, pecaira !] interj, cf Ubaud Dicort] : tèrme de compassion. « Mon paire, pecaire !
aviá qu'una dent e mai trantolava quand fasiá de vent...» (cançon) « Jogaire, caçaire, pescaire... pecaire ! » (provèrbi) Pecaira !
pauvrette ! (v. TdF jos
‘pecairis’) peçaire, -aira (~
-airitz) n, cf
Ubaud Dicort : « celui,
celle qui met en pièces, briseur, casseur, euse ; bûcheron,
fendeur de bois » TdF pecairejar v, cf
Ubaud Dicort : « v intr, se plaindre sans cesse » TdF pecairet 1, -a / pecairon 1, -a n, cf Ubaud Dicort :
« diminutifs de pecaire 1 » TdF jos ‘pecaire’ pecairet ! 1, pecaireta ! / pecairon ! 2
pecairona ! interj,
cf Ubaud Dicort : « diminutifs
de pecaire ! 2 » TdF jos ‘pecaire’ pecaironèl 1, -a n (v. Ubaud Dicort) : « diminutif
de pecaire 1 » TdF jos ‘pecaire’ pecaironèl ! 2, pecaironèla ! interj, cf Ubaud Dicort :
« diminutifs de pecaire ! 2 » TdF jos ‘pecaire’ pecaironet, -a n, cf Ubaud Dicort : « diminutif de
pecaire 1 » TdF jos ‘pecaire’ pecairòt 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « diminutif
de pecaire 1 » TdF jos ‘pecaire’ pecairòt ! 2, pecairòta ! interj, cf Ubaud Dicort :
« diminutifs de pecaire ! 2 » TdF jos ‘pecaire’ pècalèbre nm : « apprenti chasseur,
tirailleur, caçairòt » (v. TdF ‘pèco-lèbre’), « Etym. : pèca,
celui qui manque, lèbre, le
lièvre »
(v. Azaïs ‘peco-lebre’) pècament adv, cf Ubaud Dicort : « stupidement » (Carrasco). (v. Alibert jos
‘pèc’) peçan nm, cf Ubaud Dicort : « bloc de
pierre de taille, par opposition à peceta » (v. TdF) ; « gros morceau de
quelque-chose »
(Brun Glossari Oc-Fr) peçandièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort :
« casseur, casseuse de noix ou d’amandes » TdF pecant 1 nm (Alibert) : fauta ; pecat ; prejudici. pecant 2,
-a (v. Ubaud Dicort) : « adj, peccant,
ante » TdF ‘pecant’.
« ... humeur peccante, en style de
la vieille médecine » (Honnorat ‘peccant’) pèçaolivas
nm (v. Ubaud Dicort) : « gros
bec, oiseau qui se nourrit de noyaux d’olives ;
imbécile » (v. TdF ‘pèço-oulivo’e Lo Vèrb occ.’pèça’ jos ‘peçar’) pèçaòsses
nm, cf Ubaud Dicort :
« gros-bec, dur-bec, genre d’oiseaux ;
nigaud » TdF ‘pèço-os’ pèçapinhas
nm (v. Ubaud Dicort) :
« bec-croisé, oiseau qui se nourrit de noyaux de
pin » (v. TdF ‘pèço-pigno’ e Lo Vèrb occ. ’pèça’
jos ‘peçar’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|