pè de mosca : pata de mosca (escritura de fòrt mal legir) ; signe d'estampariá (t. tecn.)

pè de muòla (v. Ubaud Dicort e TdF) nm (plt.) : (Nuphar luteum)

pè de perditz (plt.) : (Geranium ciconium) ; (Erodium ciconium) ; mena de campairòl (Clavaria coralloides) ; ulhada (mena de rasim negre)

pè de pol (plt.) : (Panicum crus-galli) ; mena de campairòl : (Clavaria botrytis) ; nivol que marca que vòl plòure.

pè de pola (plt.) : (Trifolium alpinum) ; (Trifolium ftidum) ; pata d'auca (punt de jonccion de linhas divergentas)

pè de polin / pèpolin (plt.) : (Tussilago farfara) (v. pèpolin)

pè de pòrc : pè de rit (pè de la sòla planièira) ; palfèrre forcarut ; perpal / alús (aplech per soslevar quicòm) ; borla (marrit torn jogat a q.q.) ; maladressa grossièira.

Maladrechàs coma pè de pòrc.

M'as fach un pè de pòrc que lo t'oblidarai pas !

pè de rei (arc.) : anciana mesura de longor.

pè de ròda : t. tecn. de cotelièr ; t. tecn. de marina. (v. TdF ‘pèd-de-rodo’)

pè de rome (abs. Dicort) (plt.) : espargue fèr (Asparagus ferus) (v. espargue salvatge)

pè de Sant Joan (plt.) : cabrifuèlh (Lonicera caprifolium)

pè de taula : encastre de taula.

pè del bon Dieu (abs. Dicort) (plt.) : (Lotus corniculatus) (v. pè d’aucèl)

pè del fuòc : lar / fogal.

Lo nòstre papeta quita pas lo pè del fuòc.

pè drech [pèdrech] nm / pè dreit [veire pèdrech, cf Ubaud Dicort] : caduna de las partidas lateralas que supòrtan la naissença d'un arc ; cadun dels montants laterals d'un mantèl de chimenèia, del cambatge d'una pòrta, d'una fenèstra...

pè dur [pèdur] nm : mena de campairòl (Marasmius oreades)

pè fin [pèfin] nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pèd-fin’) : persona camba fina [v. cambafin].

pè forcut [pèforcut] nm : anciana talha sul bestial dels pès forcuts.

pè garrèl [pègarrèl] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pè esquèr.

pè jaune [pèjaune] nm : mena d'anet salvatge (Anas clangula)

pè lèva [pèlèva] nm : engana / tracanard.

pè mòl (adj. e subs. m. e f.) (abs. Dicort) : marrit caminaire, -a. (v. pèmòl)

pè negre 1 [pènegre] nm (v. TdF ‘pèd-negre’) : mesenga carbonièira (Parus ater) ; (Motacilla nanthe) ; (M. nigra)

pè-negre 2 [pènegre] n, cf Ubaud Dicort : colon argerian que tornèt en França en 1962.

pè nud adj e n (abs. Dicort) : v. pèdescauç e pènud.

pè ranquet nm  : pè garrèl. (v. pècauquet)

Aver un pè ranquet.(v. jos ranquet 2)

Jogar al pè ranquet : s'amusar a sautejar sus un sol pè. (v. jos ranquet 2)

pè redond [pèredond] nm : mena d'aucèl (Rallus porzana)

pè roge (abs. Dicort) : mena d'escacièr (Tringa gambetta) (v. pèroge)

pè rosset [pèrosset] nm : mena d'aucèl de passatge (Tringa cocorli)

pè sabata (subs. m.) (abs. Dicort) : bona plaça / bon mestièr. (v. pè--sabata)

pè terrós (abs. Dicort) nm : païsan. (v. pèterrós)

pè tort [pètòrt] nm : pè desformat.

pè tortut (abs. Dicort) : cep de vinha.

pè verd [pèverd] nm : mena d'aucèl (Tringa ochropus); (Tringa squatarola) ; (Charadrius hiaticula)

pèa nf, cf Ubaud Dicort : « piste, trace que les animaux laissent sur  la neige » TdF jos ‘pèu 2’

peatge : leuda (mena de talha per aver lo drech de passar per un camin, un pont, una autostrada...) ; airal qu'aquel drech i se paga.

peatgièr nm, cf Ubaud Dicort : « péager, receveur de péage » (TdF jos ‘pesagié’)

peatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soumettre au péage. v pron, payer le droit de péage » (L. 284)

pèbatre (v. intr. e tr.) : tresfolir / tressalir ; se gancilhar / se bolegar / se remenar / téner pas en plaça ; bolegar / remenar.

Aquel dròlle quita pas de pèbatre.

« pebinhar » : v. pevinhar.

pèblanc adj m  e nm, cf Ubaud Dicort : « balzan, nom qu’on donne aux chevaux et aux chiens qui ont aux pieds une tache de poils blancs » TdF ‘pèd-blanc’

pè-bordon adv, cf Ubaud Dicort : « de pied ferme » (v. TdF ‘pèd-bourdoun’)

Pè-bordon ! halte-là ! (v. TdF jos ‘pèd’)

Pallet, pè-bordon, Joan l’espèra. (v. TdF)

pebrada : cibièr (carn de lèbre, de conilh, de singlar... cosinada amb de ciboleta e relevada amb de saupiquet) ; espet de colèra. 

Una pebrada, de quand en quand, m'agrada plan.

Ne faguèt una pebrada de colèra memorabla.

pebraire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'aima lo pebre ; persona que s'enfusca aisidament.

pebram nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : campairòl fòl.

pebrar (v. tr. e intr.) : metre de pebre ; vendre tròp car ; s'enfuscar / se cargar una colèra.

pebrariá nf, cf Ubaud Dicort : « poivrerie » (R. IV, 474)

Mestièr de pebrariá, commerce du poivre. (L. 284),

pebrassa (abs. Dicort) : nom generic de mai d'una mena de campairòls verenoses.

pebrat 1 nm : nom generic de mai d'una mena de campairòls. mena de lactari (Lactarius piperatus) ; mena de russula v. russula.

pebrat 2, -ada adj : relevat, -ada amb de pebre ; calhòl, -a.

Istòria pebrada : istòria calhòla.

 

 

pebre : liana que balha los granons de pebre ; condiment.

pebre d'aiga (plt.) : (Polygonum hydropiper)

pebre d'ase (plt.) : (Satureia montana)

pebre de capuchin [pebre de capochin (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm (plt.) : (Nigella damascena)

pebrejar (v. intr.) : picar coma lo pebre ; se metre en colèra ; èsser en colèra.

pebreta (plt.) : (Nigella arvensis)

pebriana (plt.) : frigola (Thymus vulgaris)

pebrièira : mercanda de pebre ; recipient pichon per metre de pebre ; garita maçonada que sa cima es un còn ; fortalesa

Abocar la pebrièira : l'escampar sus la taula.

Teulada en pebrièira : teulada conica de torre.

pebrièr : (plt.) mena de liana cultivada (Piper nigrum) ; autra mena de plt. : (Vitex agnus-castus) ; mercand de pebre.

pebrièr fèr (plt.) : pebrièr salvatge (Schinus Molle)

pebrin 1 nm / pebrina nf (plt.) : (Capsicum annuum); pebreta (Nigella arvensis)

pebrin 2, -a adj e n : que se met en colèra aisidament.

pebrinada : espet de colèra.

pebron / pebròt (plt.) : pebrin 1 (Capsicum annuum)

pebrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « où il y a beaucoup de poivre, fortement épicé, ée » TdF

pebròt nm : v.pebron.

pèc 1 nm, cf Ubaud Dicort : « faute, manquement » TdF jos ‘pè 1’

pèc 2, -a adj (apocòpas de l'occitan pecòra) : nèci, nècia / bestiasson, -a ; bedòs, -òssa / quèc, -a / bles, -a ; bret, -a.

pèca nf : culpa / fauta / mancament ; manca / abséncia ; defaut (R. IV, 23) / defectuositat (R. III, 268) ; ban / amenda (L. 18)

Far pèca : mancar l'escòla.

pèça nf (del gallés PETTIA, pèça de tèrra) : partida d'un tot (t. a.) ; tròç (t. a.) ; òbra teatrala ; òbra musicala ; document ; fusta de ponde ; camp ; inflamacion de la mèlsa de las fedas ; filat de pesca ; membre d'un ostal.

Pèça d'estòfa.

Pèça de moneda.

Pèça de blat.

Pèça de vin.

Pèça de doble / gras doble.

Lo Simon a un ostal de cinc pèças.

pèça de la perdic (abs. Dicort) : trocha (filet de pòrc)

pecable, -bla : que pòt pecar.

Sèm totes pecables.

pèçabòsc nm, cf Ubaud Dicort : « fendeur de bois » TdF ‘pèço-bos’

pecadilh nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pecatoun’) / pecadilha (v. pecadilha) : pecat pichon.

pecadilha nf, cf Ubaud Dicort : « peccadille, v. fauteta » TdF jos ‘pecatiho’

pecadís, -issa : relatiu, -iva al pecat.

pecador [, -dora] n, cf Ubaud Dicort, pecairitz (v. jos pecaire) / pecadoira (abs. Dicort) : persona que fa de pecats, « pécheur ; celui qui pèche par habitude » TdF ‘pecadou’

peçador nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on casse les amandes » TdF

pecaira nf : v. jos pecaire.

pecairàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « augmentatif de pecaire 1 » (v. TdF jos ‘pecaire’)

pecaire 1, -aira [~ -airitz] n : « pécheur, v. pecador plus usité » TdF. v. pecador.

pecaire ! 2 [, pecaira !] interj, cf Ubaud Dicort] : tèrme de compassion.

« Mon paire, pecaire ! aviá qu'una dent

e mai trantolava quand fasiá de vent...» (cançon)

« Jogaire, caçaire, pescaire... pecaire ! » (provèrbi)

Pecaira ! pauvrette ! (v. TdF jos ‘pecairis’)

peçaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui met en pièces, briseur, casseur, euse ; bûcheron, fendeur de bois » TdF

pecairejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se plaindre sans cesse » TdF

pecairet 1, -a / pecairon 1, -a n, cf Ubaud Dicort : « diminutifs de pecaire 1 » TdF jos ‘pecaire’

pecairet ! 1, pecaireta ! / pecairon ! 2 pecairona ! interj, cf Ubaud Dicort : « diminutifs de pecaire ! 2 » TdF jos ‘pecaire’

pecaironèl 1, -a n (v. Ubaud Dicort) : « diminutif de pecaire 1 » TdF jos ‘pecaire’

pecaironèl ! 2, pecaironèla ! interj, cf Ubaud Dicort : « diminutifs de pecaire ! 2 » TdF jos ‘pecaire’

pecaironet, -a n, cf Ubaud Dicort : « diminutif de pecaire 1 » TdF jos ‘pecaire’

pecairòt 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « diminutif de pecaire 1 » TdF jos ‘pecaire’

pecairòt ! 2, pecairòta ! interj, cf Ubaud Dicort : « diminutifs de pecaire ! 2 » TdF jos ‘pecaire’

pècalèbre nm : « apprenti chasseur, tirailleur, caçairòt » (v. TdF ‘pèco-lèbre’), « Etym. :  pèca, celui qui manque, lèbre, le lièvre » (v. Azaïs ‘peco-lebre’)

pècament adv, cf Ubaud Dicort : « stupidement » (Carrasco). (v. Alibert jos ‘pèc’)

peçan nm, cf Ubaud Dicort : « bloc de pierre de taille, par opposition à peceta » (v. TdF) ; « gros morceau de quelque-chose » (Brun Glossari Oc-Fr)

peçandièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « casseur, casseuse de noix ou d’amandes » TdF

pecant 1 nm (Alibert) : fauta ; pecat ; prejudici.

pecant 2, -a (v. Ubaud Dicort) : « adj, peccant, ante » TdF ‘pecant’. « ... humeur peccante, en style de la vieille médecine » (Honnorat ‘peccant’)

pèçaolivas nm (v. Ubaud Dicort: « gros bec, oiseau qui se nourrit de noyaux d’olives ; imbécile » (v. TdF ‘pèço-oulivo’e Lo Vèrb occ.’pèça’ jos ‘peçar’)

pèçaòsses nm, cf Ubaud Dicort : « gros-bec, dur-bec, genre d’oiseaux ; nigaud » TdF ‘pèço-os’

pèçapinhas nm (v. Ubaud Dicort: « bec-croisé, oiseau qui se nourrit de noyaux de pin » (v. TdF ‘pèço-pigno’ e Lo Vèrb occ. ’pèça’ jos ‘peçar’)