patissent, -a : que patís.

patna nf (non preconizat Dicort) : v. padena.

PATO- : forma prefixada del grèc pathòs (patiment /sofrença)

patòc : montet ; montet de fen ; brica bèla per bastir.

patòcha nf, cf Ubaud Dicort : « taloche, tape, claque dans la main, v. palmada » (v. TdF)

patofle, -fla : gras, -assa ; gautarut, -uda ; rebombèl, -a ; repetenat, -ada.

Una persona patofla es repetenada de pertot.

patofobia : paur malautissa de sofrir.

patogèn [, -a] adj : que pòt amodar una malautiá.

D'unes micròbis son patogèns.

patogenèsi (f.) : estudi del biais d'aparéisser e de se desvolopar quand se parla d'una malautiá.

patogenia : examèn e recèrca del consí un agent patogèn amòda una malautiá.

patogenic, -a : relatiu, -iva a la patogenia ; qu'amòda la malautiá.

Recèrcas patogenicas.

patogenicitat : natura de çò patogèn.

patognomonia : estudi dels simptòmas que permeton d'arribar a un diagnostic.

patognomonic, -a : relatiu, -iva als simptòmas pròpris a cada malautiá.

patografia : istòria o descripcion d'una malautiá.

patòla 1 adj e n, cf Ubaud Dicort : « lambin, ine, lendore, lourdaud » (v. TdF patolo 2’)

patòla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « claque, v. patelada » (v. TdF patolo 1’)

patolar (v. tr.) : tustar / tustassar / tanar / tabassar.

patolàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros lourdaud » TdF

patolh 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « minutieux, euse, indécis, ise, timoré, ée » TdF patoui 2’

patolh 2 nm / patrolh [veire patolh, cf Ubaud Dicort] : tautàs / lodràs / chauchàs / fangàs.

patolha nf / patrolha [veire patolha] : fangàs / fangalhàs. v. patolh.

patolhaire, -aira [~ -airitz] n / patrolhaire, -a [veire patolhaire, cf Ubaud Dicort]: que patolha ; « qui ne sait ce qu’il fait ni ce qu’il dit » (v. TdF patouiaire’).

patolhar / patrolhar [veire patolhar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : caminar dins un fangàs ; s'amusar dins un fangàs. v. patrolha.

patolhard nm, -a : persona que vend a prètz bas.

patolhariá : entremièjas (partidas sexualas de la femna)

patolhàs nm, cf Ubaud Dicort : « vieux chiffon, torchon » (TdF patouias’)

patolhatge : accion de patolhar ; bruch d'aquel patolhar.

patolhejar v, cf Ubaud Dicort : v. patolhar. (v. TdF jos ‘patouia’)

patolhièr nm : patolh. v. pus naut (patolh 2).

patolhon, -a adj, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui aime à patauger, à patrouiller » (TdF patouioun’)

patolhós, -osa : fangós, -osa.

patologia : sciéncia de las malautiás.

Patologia animala.

Patologia vegetala.

patologic, -a : relatiu a la patologia ; relatiu a la malautiá.

Estudis patologics.

Estat patologic.

patologicament adv, cf Ubaud Dicort : « pathologiquement » (Per Noste)

patologista n (m. e f.) : especialista (m. e f.) en patologia.

patolós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « lourdaud » (Alibert)

patomimia : besonh malautís de simular una malautiá o un simptòma.

paton 1 (pichòta pata 2) nm, cf Ubaud Dicort : « paton, morceau de cuir mis entre le dessus et la doublure d’un soulier, pour le tenir plus ferme ; petit chiffon » TdF patoun 2’

paton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petite patte, coup de patte, mornifle, tape ; t. de boucher, genou  » TdF patoun 1’

paton 3, -a adj, cf Ubaud Dicort : « barguigneur, euse » TdF patoun 3’

patona : pateta (pata pichona)

patoquet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tas de foin ou de paille » TdF

patorèa nf, cf Ubaud Dicort : « chiffe, vieux chiffon, guenille » (v. TdF)

patorlejar (v. tr.) [v intr] : patejar de pelhas, « v. patejar 2 » (v. TdF).

patòrlha (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « éblouir, causer, éprouver des éblouissements » (Vayssier jos ‘potèrno 1)

Lo solelh fa patòrlha, le soleil éblouit. (v. Vayssier)

Los uèlhs me fan patòrlha, mes yeux sont éblouis, j’éprouve des ébouissements. (v. Vayssier)

patòs nm, cf Ubaud Dicort : « pathos » (Rapin)

patós 1, -osa adj : qu'a de pats (reses) ;

patós 2, -osa adj : qu'a la natura d'una pata (pelha) ; que sembla de pelha ; mòl, -a coma de pelha.

Compreni pas qu'a vint ans siás tan patós !

patòssa nf, cf Ubaud Dicort : « grand bouton d’habit » TdF

patòt nm, cf Ubaud Dicort : « jeune chien à grosses pattes » (Honnorat : ‘patot’, v. ‘pataud’)

pat-pabat interj e nm, cf Ubaud Dicort : v. palpabat.

patpabatejar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « Patpabatejas, tu fais sonner ton courcaillet » (Carrasco). (v. pat-pabat)

patrac 1 nm (v. Alibert) : tè negre.

patrac 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « patraque, v. malautís » (v. Rapin)

Me sentissi patrac.

patraca 1 nf (Alibert) : trast ; maquina vièlha acabada o destrantalhada ; persona febla o malautissa ; 

Me sentissi un pauc patraca aqueste matin. (v. patrac 2)

patraca 2 nf : anciana pèça de moneda, « monnaie de peu de valeur » (Alibert)

patracalha nf sing : los patracas en general, « les lâches, la canaille, v. cacibralha » (v. TdF patracaio’).

patracar (v. intr. e tr.) : trastolejar / trafegar / traulhar ; pèbatre ; menar rambalh ; carcanhar.

patramand, -a adj e n : patricolejaire, -a ; espelhandrat, -ada ; ferralhaire, -a ; barjacaire, -a ; degalhaire, -a.

patramandejar (v. intr.) : patricolar / patricolejar ; degalhar son ben en patricolejant.

O a tot patramandejat : o a tot degalhat (despensat)

patranca : pluma vièlha de galina.

 

 

patran-patran adv, cf Ubaud Dicort : « d’un pas pressé, onomatopée du galop d’un cheval ou d’un vacarme quelconque » TdF jos ‘patata’

patràs nm : monge gròs e gras ; « personne sale et grasse, gueux » TdF.

Un patràs nos obriguèt la pòrta del convent.

patrassa (abs. Dicort e TdF) : persona grassa e bocharda ; gus, -a ; paucval. (v. çai sus)

patrassalha nf sing (pej.) : personas grassas e bochardas en general ;.cacibralha / paucvalum ; rafatum / rafatalha de la societat ; « les choses dégoûtantes, le rebut » (v. TdF patrassaio’).

I aviá pas que de patrassalha (t. a. çaisús)

patrassariá : paucvalum ; biais desonèst de far ; bocharditge.

patrassejar (v. intr.) : lambiardejar / musardejar.

patrat, -ada adj (eufemisme per dire pas « cagat, -ada ») : « achevé, fieffé, ée », que revèrta d'a fons q.q. mai. (v. TdF patra’)

Es un ase tot patrat, c’est un âne fieffé. (v. TdF)

Es son paire tot patrat.

Es sa maire tota patrada. (v. Ubaud Dicort)

PATRI- : forma prefixada del grèc patèr, patròs (paire)

patria : lo país de naissença o d'adopcion.

patrial, -a : relatiu, -iva a la patria.

patrialament : d'un biais patrial.

patriarca nm : vièlh fòrt venerable e d'una granda autoritat morala ; dignitat dels evesques d'unas glèisas grècas ; cap de familha vièlh e respectat ; cap de la Glèisa grèca.

Lo patriarca Abraham.

Los patriarcas de la Bíblia.

Lo patriarca de la familha.

Lo patriarca de Jerusalèm.

patriarcal, -a : relatiu, -iva als patriarcas.

Societat patriarcala.

Sèti patriarcal.

Vida patriarcala.

Glèisa patriarcala.

patriarcalament : d'un biais patriarcal.

patriarcat nm : dignitat, fonccion de patriarca ; territòri somés a la jurisdiccion d'un patriarca.

patrici nm, -ícia : nòble, -a de la Roma d'autres còps.

Patrici - Patrícia - Patricià (abs. Dicort) : prenoms.

patricial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « patricial, -e » (Laus)

patrician, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, patricien, enne » TdF

patriciat nm : dignitat de patrician.

patricida (adj. e subs. m. e f.) (abs. Dicort) : que tua son paire.

(v. parricida)

patricidi (m.) (abs. Dicort) : accion de tuar son paire. (v. parricidi)

patricolada nf, cf Ubaud Dicort : (v. patricolar)

patricolaire [ / patricolejaire], -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que patricola t. a. çaijós.

patricolar / patricolejar (v. intr.) : trochamandejar / patramandejar (crompar, vendre, escambiar... de merça de segonda man) ; pachacar / pachocar ; intrigar ; maldire.

patricolatge : accion o resulta de patricolejar t. a. çaisús.

patricolejaire, -aira (~ -airitz) adj e : v. patricolaire.

patricolejar (v. intr.) : frequentatiu de patricolar.

patricolet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. patricolaire. (v. TdF jos ‘patricoulaire’)

patricòt nm, cf Ubaud Dicort : « troc, échange ; mélange, bouleversement ; tripotage, intrigue, manigance, médisance » (v. TdF)

patricotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « tripotier, ière, brouillon, onne » TdF

patricotar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tripoter, cancaner  » TdF

patricotariá nf, cf Ubaud Dicort : « tripotage, v. patricotatge » (v. TdF)

patricotatge nm, cf Ubaud Dicort : « tripotage, brouillerie, désordre » TdF

patricotièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. patricotaire. (v. TdF jos ‘patricotaire’)

patric-patrac loc adv (onom.) : galòp (R. III, 420) de caval (v. TdF jos ‘papata’) ; « nm, vacarme, bruit discordant » TdF jos ‘patri-patra’.

patrifassi (m.) : patricolatge ; pachòca ; pachòla ; trecimaci ; pasti-fasti ; maquinhonatge.

patrifassièr, -ièira n : patricolejaire, -a v. pus naut. ; cavilhaire, -a (que cèrca a enganar los autres)

patrilinear, -a adj, cf Ubaud Dicort : « patrilinéaire » (Per Noste)

patrimòni : çò eretat de sos ascendents ; çò seu.

Tot çò occitan es nòstre patrimòni.

Las òbras literàrias son lo patrimòni del mond entièr.

patrimonial, -a : relatiu, -iva al patrimòni.

patrimonialament adv, cf Ubaud Dicort : « patrimonialement » (v. çai sus)

patriòta adj e n (m. e f.) : qu'aima sa patria.

patriotic, -a : relatiu, -iva al patriotisme.

patrioticament : d'un biais patriotic.

patriotisme : amor prigond de la patria.

patristic, -a : relatiu, iva a la patristica.

patristica nf : estudi de la vida, de las òbras e de las idèas dels Paires de la Glèisa.

PATRO- : v. PATRI- v. patronim - patronimic.

patrocin nm  (v. Ubaud Dicort) : « t. de palais, droit de patronage, salaire d’avocat, dans les Statuts de Provence (vieux) » (v. TdF)

patrocina nf, cf Ubaud Dicort : « métier de praticien sans diplôme ; paperasse de plaidoierie » TdF

patrocinaire, -aira : (adj. e subs.) : que patrocina / que combina, « mauvais praticien, avocat véreux » TdF.

patrocinar (v. tr.) : calcular / combinar ; « manigancer » (Alibert) ; intrigar per far capitar quicòm ; « v intr, patrociner, faire tout ce qui concerne le métier d’avocat,  plaider » TdF.

patrolh nm (non preconizat Dicort) : v. patolh, pastolh o pastrolh, cf Ubaud Dicort.

patrolha 1 nf : destacament de soldats que lor trabalh es de manténer l'òrdre dins una vila o dins un autre airal ;

patrolha 2 [veire patolha, cf Ubaud Dicort] nf : nèu mesclada amb de fanga.

Caminèrem dins la patrolha tota la matinada.

patrolhar 1 (far de patrolhas, susvelhar) v, cf Ubaud Dicort : « (milit.) patrouiller » (Rapin)

patrolhar 2 (non preconizat Dicort) : v. patolhar, pastolhar o pastrolhar, cf Ubaud Dicort.

patrologia nf, cf Ubaud Dicort : « patrologie » (Rapin)