patavirar (v. tr.) : cambavirar (far tombar d'esquinas)

patec nm, cf Ubaud Dicort : pastural ; landa ; « espace inculte qu’on laisse autour d’une habitation pour recevoir l’égout et servir de passage ; lieu qu’une personne fréquente habituellement, endroit très fréquenté » (v. TdF jos ‘pategue’).

patejada nf, cf Ubaud Dicort : « empreinte de pied, de patte » (Sèrras-Ess.)

patejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. pachejaire. (v. TdF jos ‘pachejaire’)

patejar 1 (v. tr.) : somsir / pompir / tralhar ; arpatejar ; « hésiter, v. patetejar » ; patinar [v. patinar 1] / patinejar / palpar / palpejar (tocar una persona o una bèstia de crompa amb las mans) (v. TdF ‘pateja 2’) ; manejar consí que siá ;

Lo tropèl de fedas patejava la lusèrna.

Patejava dins la ribièira, que se negava.

Los maquinhons patejavan los vedèls.

La farda, las crompairas la patejavan.

patejar (se) : se palpejar ; se palpejar un a l'autre.

Se patejavan sens vergonha totes dos.

patejar 2 : fardassejar, « v intr, remuer des chiffons, farfouiller » TdF ‘pateja 1’.

patèla : caduna de las doas ancas del tafanari (cuol)

patelada nf : ancada (còp de man sul tafanari) ; « claque » TdF

pateleta : pata de pòcha o de falset. (v. TdF)

patelin nm, cf Ubaud Dicort : « patelin, v. manèfle ; nigaud, badaud » (v. TdF)

patelinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pateliner, v. maneflejar » (v. TdF)

patelinejariá nf, cf Ubaud Dicort : « patelinage, v. maneflitge » (v. TdF)

patelon 1 nm : entremeteire entre crompaire e vendeire.

patelon 2 nm, -a : entremeteire, -a per de maridatges.

patelum nm, cf Ubaud Dicort : « simagrées, fausses doléances » TdF

patèn ~ patèrn ? nm : (bruch), cf Ubaud Dicort.

Menar de patèn. (Dicort)

patena : coberton daurat o argentat per cobrir lo calici e per pausar l'ostia de consacrar pendent la messa.

patent, -a : evident, -a.

patenta : mena de talha ; aficha bèla ; fanga ; solhadura ; menstruas (R. IV, 214). 

patentable, -bla : susceptible,-a de pagar patenta.

patentar (v. intr.) : s'ocupar de patentas o d'afichatge.

patentat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « patenté, ée » TdF jos ‘patenta’ ; « breveté, -e » (Laus)

patèr nm : orason dominicala / pater noster (lat.) [v. patèr nòster] : primièiras paraulas latinas del Paire del Cèl, Paire nòstre.

patèr blanc : pregària supersticiosa. (v. TdF)

patèr borrut : invocacion diabolica. (v. TdF jos ‘pater-negre’)

patèr de calenda nm, cf Ubaud Dicort : « prière légendaire à laquelle les gens du peuple attribuent certaines vertus ou indulgences » TdF

patèr de lach : quincalha que las noiriças supersticiosas pòrtan al còl per far montar o passar lo lach. (v. TdF)

patèr de santa Anna : anciana pregària populara. (v. TdF jos ‘pater-de-calèndo’)

patèr negre : patèr borrut v. pus naut.

patèr nòster nm, , cf Ubaud Dicort : « pater noster, patenôtre, notre père, v. paternòstre ; azédarach, arbrisseau » (v. TdF)

paterfamilias nm (lat.) : paire de familha ; paire de familha autoritari.

patèrla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : caduna de las doas gautas del tafanari (del cuol)

paterlièr (abs. Dicort) : las doas ancas / lo tafanari. (v. paternièr)

paterlut, -uda : qu'a un brave tafanari.

patèrn nm : v. patèn.

« paterna » [patèrna 1 nf, cf Ubaud Dicort] e derivats : v. patèrla.

patèrna 2 (subs. f. arc.) (L. 282 - R. IV, 394) [Azais : nm] : Dieu lo Paire ;

Vièlh coma patèrna, vieux comme le Père Éternel. (v. TdF jos ‘paterno 1’)

patèrna 3  (subs. f.): joanada / alada / flambada.

Far patèrna : embalausir / enlusernar.

patèrna 4 adj e n, cf Ubaud Dicort : « lambin, lendore ; mou, olle ; méticuleux, euse, par corruption de patet » TdF ‘paterno 1’

paternal, -a : relatiu, -iva al paire.

Amor paternal.

paternalament : d'un biais paternal.

paternalisme : actitud de paire de familha autoritari ; biais de comandar a l'encòp benvolent e autoritari.

Lo paternalisme es passat de mòda.

paternalista (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva al paternalisme ; que fa pròva de paternalisme.

Un comportament paternalista.

patèrne, -na adj, cf Ubaud Dicort : « paterne » TdF

paternejaire, -aira : persona que prèga en disent de patèrs.

paternejar (v. intr.) : pregar prèga que pregaràs.

paternièr nm, cf Ubaud Dicort : « les fesses [v. patèrna 1] » (Alibert)

paternitat nf : qualitat d'èsser paire.

La paternitat d'una òbra.

patèrnòstre : patèr o pregària mai o mens bataclats.

patèrnostriaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui marmotte des patenôtres, qui a souvent le chapelet à la main, v. capeletaire » (v. TdF)

patèrnostriar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, dire des patenôtres, marmotter des prières » TdF

pateron, -a adj e n : beat, -a (persona qu'acompanha un monge) « petit père, frère qui accompagne un religieux ; béat, ate, v. devotet ; compère, confident, soubrette, entremetteur de mariages [v. patelon 2] » TdF

pateronejar (v. intr.) : paternejar (dire de patèrs) ; « faire des commérages » TdF

patés 1 nm, cf Ubaud Dicort  : occitanizacion del mot «patois » (fr.) donat pejorativament pels Francimands als parlars de França autres que lo francés. (v. TdF ‘patés 1’)

patés 2, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « patois, oise » TdF ‘patés 2’

patesejaire, -aira : (adj. e subs.) : que « pateseja » ; qu'escarraunha bravament sa lenga mairala ; qu'escriu sa lenga mairala amb una grafia estrangièira.

 

 

 

patesejar (v. intr.) , cf Ubaud Dicort  : parlar « patés ».

patet, -a adj e n : musardejaire, -a ; pataud, -a ; escrupulós, -osa ; minimós, -osa ; pimpilhós, -osa ; finaudèl, -a / rusat, -ada ; sedusent, -a.

Trabalh patet : ... que demanda fòrça atencion.

pateta 1 nf : patona (pata pichona)

pateta 2 nf, cf Ubaud Dicort (v. pata 1) : « petit chiffon ; petit magot d’une ménagère » (v. TdF ‘pateto 2’)

Faire sa pateta, se faire en cachette des économies, faire sa pelote. (v. TdF)

patetament adv : maladrechament ; escrupulosament ; minimosament ; pimpilhosament.

patetariá : parpèlas d'agaça / pimpilhas / besucarietas ; escrupuls ; esitacion ; longanha / lentor.

Sa patetariá comença que m'enfusca !

patetàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « grand lambin, grande barguigneuse, vétillard, arde » TdF

patetejaire, -aira [~ -airitz] n : longanha (adj. m. e f.) ; musardejaire, -a ; pimpilhós, -osa / minimós, -osa.

patetejar (v. intr.) : musardejar / lambiardejar ; cercar pimpilhas ; balançar / esitar ; repapiar.

patèti nm (TdF ; abs. Dicort), -a : longanha (m. e f.) ; bestiasson, -a.

patetic, -a adj : qu'amòda bravament l'emocion.

Un relat patetic.

Una votz patetica.

pateticament : d'un biais patetic.

patetisme nm, cf Ubaud Dicort : « pathétisme » (Rapin)

pateton, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit lambin, petite barguigneuse, minutieux, euse » TdF

patetum nm, cf Ubaud Dicort : « indécision, tatillonnage, esprit méticuleux » TdF

pati / pàtis [patis] / pàtus [patus] nm, cf Ubaud Dicort : pastural / pasquièr ; cobèrt ; sòl de bòria ; cort d'ostal ; galinièira ; solh / sulh ; femorièr ; comuns / privats / latrinas ; sot / trièl de pòrc.

Menar lo tropèl al pàtus.

-PATIA : forma sufixada del grèc pathòs (patiment / sofrença) v. antipatia - neuropatia - psicopatia - simpatia.

patibulari, -ària : que marca mal.

Òme de la mina patibulària.

patibulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « souffrant, ante, abîmé de fatigue et de douleur » TdF

patilha 1 nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (plt.) : lentilha (Vicia lens ;

patilha 2 nf (abs. TdF e Alibert) : sagata [v. sagatas] : tufet de pels que d'unes òmes laissan butar (créisser) de cada part de las gautas, entre pel e barba.

Las patilhas [v. cigatas] de Juli Ferry.

patilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « vétilleux, minutieux, euse, en Gascogne, v. patet » (v. TdF)

patiment : sofrença / dolor ; misèria ; misèria negra.

patin nm / patís [veire patin, cf Ubaud Dicort] : sòla aplechada d'una lama metallica per lisar sul glaç ; sòla de feutre par passir pas o raiar pas un ponde cerat ; galòcha ; t. tecn. de diferents mestièrs. (v. TdF ‘patin’)

patin-cofin : patatin-patatan / e que te sabi mai... / etc., etc.

patin e cofin (e -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « patati patata » (Laus) ; « et caetera » (Lagarde)

patina : oxidacion naturala del bronze vièlh ; coloracion que prenon los mòbles amb lo temps.

patinadoira nf, cf Ubaud Dicort : « patinoire » (Lagarde)

patinaire 1 (mastrolhaire), -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort (v. patinar 1) : « patineur, euse, v. pastissaire » (v. TdF)

patinaire 2 (lo que se desplaça en patins), -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort (v. patinar 2) : « patineur, -euse » (Laus).

patinar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, patiner, manier indiscrètement, v. mastrolhar » TdF

patinar 2 (v. intr.) : lisar sul glaç amb de patins ; poder pas avançar a causa de la fanga, de la nèu, de la sabla... ;

Mas ròdas patinan : mordisson pas lo pelsòl.

patinar 3 (v. tr.) : vielhir un mòble artificialament

patinatge : accion de patinar t.a. çaisús.

Patinatge artistic. (v. patinar 2)

Patinatge d'un mòble. (v. patinar 3)

patinejar 1 (v. tr.) : frequentatiu de patinar, « patiner, remuer avec les mains » TdF

patinejar 2 (v. intr.) : frequentatiu de patinar, « marcher avec des souliers en pantoufle » TdF ; « marcher avec les patins » (Alibert)

patineta nf, cf Ubaud Dicort : « patinette » (Rapin)

patinga-patorla adv, cf Ubaud Dicort : « patati-patata » (Sèrras-Ess.) . (v. patin-patorla)

patin-patan nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du bruit d’une querelle ou d’une grande volubilité de langue, bredi-breda » TdF jos ‘patin’ ; « loc adv, clopin-clopant (onomatopée du bruit des galoches que l’on fait en marchant) » (Carrasco)

patin-patan-pas res [patin-patan-pas-res] adv, cf Ubaud Dicort : pas res de tot ; « personne absolument » TdF jos ‘pati-pata-pas-rèn’.

« Se son plan venduts los vedèls ?

- Non ! patin-patan-pas res ! »

patin-patorla adv : v. patin-patan (v. TdF jos ‘patin’) ; « onomatopée pour exprimer la volubilité d’un imbécile, jacasseries, absurdités ;-- moquerie » (Boucoiran)

pation nm, cf Ubaud Dicort (v. pati) : « petit pacage, préau » TdF

patir (v. intr. e tr.) : mancar de ; sofrir / endurar quicòm de penible ; aver de mal a far quicòm.

Patir lo set (la set).

Patir la fam.

Patir lo pan.

Patir de caud.

Patir de freg.

Patir de vielhum.

Patir passa, aver patit demòra.

Patís a córrer (caminar), que se fa plan vièlh.

patir las pèiras (v. intr.) : patir que jamai.

Ai agut patidas las pèiras.

patiràs 1 nm (Mouly  Mas esping. p. 250) / patirassa nf (v. TdF ‘patirasso’) : misèria negra ; granda dolor.

patiràs 2, -assa n (v. Alibert e TdF jos ‘patiras’): persona que patís de tot un fum de rambalhadisses que venon dels autres ; persona qu'endura fòrça causas, que se sap pas defendre ; marrit obrièr ; marrit mestièr.

Lo paure dròlle èra lo patiràs de totes los autres.

Patirassi (far sant -) loc v, cf Ubaud Dicort : « souffrir de la faim » TdF jos ‘patiras’.(vs Regalassi (far sant -)

patirosa nf, cf Ubaud Dicort : « souffrance, misère » TdF jos ‘patirasso’

patis nm, cf Ubaud Dicort : v. pati.

patís nm : v. patin, cf Ubaud Dicort.