|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
patavirar (v. tr.) : cambavirar (far tombar d'esquinas) patec nm, cf Ubaud Dicort : pastural ; landa ; « espace inculte qu’on laisse autour d’une habitation pour recevoir l’égout et servir de passage ; lieu qu’une personne fréquente habituellement, endroit très fréquenté » (v. TdF jos ‘pategue’). patejada nf, cf Ubaud Dicort :
« empreinte de pied, de patte » (Sèrras-Ess.) patejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. pachejaire.
(v. TdF
jos
‘pachejaire’) patejar 1 (v. tr.) : somsir / pompir / tralhar ; arpatejar ; « hésiter, v. patetejar » ; patinar [v. patinar 1] / patinejar / palpar / palpejar (tocar una persona o una bèstia de crompa amb las mans) (v. TdF ‘pateja 2’) ; manejar consí que siá ; Lo tropèl de fedas patejava la lusèrna. Patejava dins la ribièira, que se negava. Los maquinhons patejavan los vedèls. La farda, las crompairas la patejavan. patejar (se) : se palpejar ; se palpejar un a l'autre. Se patejavan sens vergonha totes dos. patejar 2 v : fardassejar, « v
intr, remuer des chiffons, farfouiller » TdF ‘pateja
1’. patèla : caduna de las doas ancas del tafanari (cuol) patelada nf : ancada
(còp de man sul tafanari) ;
« claque » TdF pateleta : pata de pòcha o de falset. (v. TdF) patelin nm, cf Ubaud Dicort :
« patelin, v. manèfle ; nigaud,
badaud » (v. TdF) patelinejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, pateliner, v. maneflejar »
(v. TdF) patelinejariá nf, cf Ubaud Dicort : « patelinage, v. maneflitge » (v. TdF) patelon 1 nm : entremeteire entre crompaire e vendeire. patelon 2 nm,
-a : entremeteire, -a per de maridatges. patelum nm, cf Ubaud Dicort :
« simagrées, fausses doléances » TdF patèn ~ patèrn ? nm :
(bruch), cf Ubaud Dicort. Menar de patèn. (Dicort) patena : coberton daurat o argentat per cobrir lo calici e per pausar l'ostia de consacrar pendent la messa. patent, -a : evident, -a. patenta : mena de talha ; aficha bèla ; fanga ; solhadura ; menstruas (R. IV, 214). patentable, -bla : susceptible,-a de pagar patenta. patentar (v. intr.) : s'ocupar de patentas o d'afichatge. patentat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« patenté, ée » TdF jos ‘patenta’ ; « breveté, -e » (Laus) patèr nm : orason
dominicala / pater noster (lat.) [v. patèr nòster] :
primièiras paraulas latinas del Paire del Cèl, Paire
nòstre. patèr blanc : pregària supersticiosa. (v. TdF) patèr borrut : invocacion diabolica. (v. TdF jos ‘pater-negre’) patèr de calenda nm, cf Ubaud Dicort : « prière
légendaire à laquelle les gens du peuple attribuent certaines
vertus ou indulgences » TdF patèr de lach : quincalha que las noiriças supersticiosas pòrtan al còl per far montar o passar lo lach. (v. TdF) patèr de santa Anna : anciana pregària populara. (v. TdF jos ‘pater-de-calèndo’) patèr negre : patèr borrut v. pus naut. patèr nòster nm, , cf Ubaud Dicort : « pater noster,
patenôtre, notre père, v. paternòstre ;
azédarach, arbrisseau » (v.
TdF) paterfamilias nm (lat.) : paire de familha ; paire de familha autoritari. patèrla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : caduna de las doas gautas del tafanari (del cuol) paterlièr (abs. Dicort) : las doas ancas / lo tafanari. (v. paternièr) paterlut, -uda : qu'a un brave tafanari. patèrn nm : v. patèn. « paterna » [patèrna 1 nf, cf Ubaud Dicort] e derivats : v. patèrla. patèrna 2 (subs. f. arc.) (L. 282 - R. IV, 394) [Azais : nm] : Dieu lo Paire ; Vièlh coma patèrna, vieux comme le
Père Éternel. (v. TdF jos ‘paterno 1’) patèrna 3 (subs.
f.): joanada / alada / flambada. Far patèrna : embalausir / enlusernar. patèrna 4 adj e n, cf Ubaud Dicort : « lambin,
lendore ; mou, olle ; méticuleux, euse, par corruption de patet » TdF ‘paterno 1’ paternal, -a : relatiu, -iva al paire. Amor paternal. paternalament : d'un biais paternal. paternalisme : actitud de paire de familha autoritari ; biais de comandar a l'encòp benvolent e autoritari. Lo paternalisme es passat de mòda. paternalista (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva al paternalisme ; que fa pròva de paternalisme. Un comportament paternalista. patèrne, -na adj, cf Ubaud Dicort :
« paterne » TdF paternejaire, -aira : persona que prèga en disent de patèrs. paternejar (v. intr.) : pregar prèga que pregaràs. paternièr nm, cf Ubaud Dicort : « les fesses [v. patèrna
1] »
(Alibert) paternitat nf : qualitat d'èsser paire. La paternitat d'una òbra. patèrnòstre : patèr o pregària mai o mens bataclats. patèrnostriaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
marmotte des patenôtres, qui a souvent le chapelet à la main, v.
capeletaire » (v. TdF) patèrnostriar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, dire des
patenôtres, marmotter des prières » TdF pateron, -a adj e n : beat, -a (persona
qu'acompanha un monge) « petit
père, frère qui accompagne un religieux ; béat,
ate, v. devotet ;
compère, confident, soubrette, entremetteur de mariages [v. patelon
2] » TdF pateronejar (v. intr.) : paternejar (dire de patèrs) ; « faire des commérages » TdF patés 1 nm, cf Ubaud Dicort : occitanizacion del mot «patois » (fr.) donat pejorativament pels Francimands als parlars de França autres que lo francés. (v. TdF ‘patés 1’) patés 2, -esa adj, cf Ubaud Dicort :
« patois, oise » TdF
‘patés
2’ patesejaire, -aira : (adj. e subs.) : que « pateseja » ; qu'escarraunha bravament sa lenga mairala ; qu'escriu sa lenga mairala amb una grafia estrangièira. |
|
patesejar (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : parlar « patés ». patet, -a adj e n : musardejaire, -a ; pataud, -a ; escrupulós, -osa ; minimós, -osa ; pimpilhós, -osa ; finaudèl, -a / rusat, -ada ; sedusent, -a. Trabalh patet : ... que demanda fòrça atencion. pateta 1 nf : patona (pata pichona) pateta 2 nf, cf Ubaud Dicort (v. pata 1) : « petit chiffon ; petit
magot d’une ménagère » (v. TdF ‘pateto 2’) Faire sa pateta, se faire en cachette des économies, faire sa pelote. (v. TdF) patetament adv : maladrechament ; escrupulosament ; minimosament ; pimpilhosament. patetariá : parpèlas d'agaça / pimpilhas / besucarietas ; escrupuls ; esitacion ; longanha / lentor. Sa patetariá comença que m'enfusca ! patetàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « grand lambin, grande
barguigneuse, vétillard, arde » TdF patetejaire, -aira [~ -airitz] n : longanha (adj. m. e f.) ; musardejaire, -a ; pimpilhós, -osa / minimós, -osa. patetejar (v. intr.) : musardejar / lambiardejar ; cercar pimpilhas ; balançar / esitar ; repapiar. patèti nm (TdF ;
abs. Dicort), -a :
longanha (m. e f.) ; bestiasson, -a. patetic, -a adj : qu'amòda bravament l'emocion. Un relat patetic. Una votz patetica. pateticament : d'un biais patetic. patetisme nm, cf Ubaud Dicort :
« pathétisme » (Rapin) pateton, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit
lambin, petite barguigneuse, minutieux, euse » TdF patetum nm, cf Ubaud Dicort :
« indécision, tatillonnage, esprit
méticuleux » TdF pati / pàtis [patis] / pàtus [patus] nm, cf Ubaud Dicort : pastural / pasquièr ; cobèrt ; sòl de bòria ; cort d'ostal ; galinièira ; solh / sulh ; femorièr ; comuns / privats / latrinas ; sot / trièl de pòrc. Menar lo tropèl al pàtus. -PATIA : forma sufixada del grèc pathòs (patiment / sofrença) v. antipatia - neuropatia - psicopatia - simpatia. patibulari, -ària : que marca mal. Òme de la mina patibulària. patibulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « souffrant, ante,
abîmé de fatigue et de douleur » TdF patilha 1 nf (v. Ubaud Dicort e TdF)
(plt.) : lentilha (Vicia lens ; patilha 2 nf (abs. TdF e Alibert) : sagata [v. sagatas] : tufet de pels que d'unes òmes laissan butar (créisser) de cada part de las gautas, entre pel e barba. Las patilhas [v. cigatas] de
Juli Ferry. patilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « vétilleux, minutieux,
euse, en Gascogne, v. patet » (v. TdF) patiment : sofrença / dolor ; misèria ; misèria negra. patin nm / patís [veire patin, cf Ubaud Dicort] : sòla aplechada d'una lama metallica per lisar sul glaç ; sòla de feutre par passir pas o raiar pas un ponde cerat ; galòcha ; t. tecn. de diferents mestièrs. (v. TdF ‘patin’) patin-cofin : patatin-patatan / e que te sabi mai... / etc., etc. patin e
cofin (e -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « patati patata » (Laus) ; « et caetera » (Lagarde) patina : oxidacion naturala del bronze vièlh ; coloracion que prenon los mòbles amb lo temps. patinadoira nf, cf Ubaud Dicort :
« patinoire » (Lagarde) patinaire 1 (mastrolhaire), -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort (v. patinar 1) : « patineur,
euse, v. pastissaire »
(v. TdF) patinaire 2 (lo que se desplaça en
patins), -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort (v. patinar 2) :
« patineur, -euse » (Laus). patinar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, patiner, manier indiscrètement, v. mastrolhar »
TdF patinar 2 (v. intr.) : lisar sul
glaç amb de patins ; poder pas avançar a causa de la fanga, de
la nèu, de la sabla... ; Mas ròdas patinan : mordisson pas lo pelsòl. patinar 3 (v. tr.) : vielhir
un mòble artificialament patinatge : accion de patinar t.a. çaisús. Patinatge artistic. (v. patinar
2) Patinatge d'un mòble. (v. patinar 3) patinejar 1
(v. tr.) : frequentatiu de patinar,
« patiner, remuer avec les mains » TdF patinejar 2 (v. intr.) :
frequentatiu de patinar, « marcher avec
des souliers en pantoufle » TdF ;
« marcher avec les patins » (Alibert) patineta nf, cf Ubaud Dicort :
« patinette » (Rapin) patinga-patorla adv, cf Ubaud Dicort : « patati-patata » (Sèrras-Ess.) . (v. patin-patorla) patin-patan nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du bruit d’une querelle ou d’une
grande volubilité de langue, bredi-breda » TdF jos ‘patin’ ; « loc
adv, clopin-clopant (onomatopée du bruit des galoches que
l’on fait en marchant) » (Carrasco) patin-patan-pas res [patin-patan-pas-res] adv, cf Ubaud Dicort : pas res de tot ; « personne absolument » TdF jos ‘pati-pata-pas-rèn’. « Se son plan venduts
los vedèls ? - Non ! patin-patan-pas res ! » patin-patorla adv : v. patin-patan (v. TdF jos ‘patin’) ; « onomatopée pour
exprimer la volubilité d’un imbécile, jacasseries,
absurdités ;-- moquerie » (Boucoiran) pation nm, cf Ubaud Dicort (v. pati) : « petit pacage, préau » TdF patir (v. intr. e tr.) : mancar de ; sofrir / endurar quicòm de penible ; aver de mal a far quicòm. Patir lo set (la set). Patir la fam. Patir lo pan. Patir de caud. Patir de freg. Patir de vielhum. Patir passa, aver patit demòra. Patís a córrer (caminar),
que se fa plan vièlh. patir las pèiras (v. intr.) : patir que jamai. Ai agut patidas las pèiras. patiràs 1 nm (Mouly Mas esping. p. 250) / patirassa nf (v. TdF ‘patirasso’) : misèria negra ; granda dolor. patiràs 2, -assa n (v. Alibert e TdF jos ‘patiras’): persona que patís de tot
un fum de rambalhadisses que venon dels autres ; persona qu'endura
fòrça causas, que se sap pas defendre ; marrit obrièr ;
marrit mestièr. Lo paure dròlle èra lo patiràs de totes los
autres. Patirassi (far sant -) loc v, cf Ubaud Dicort :
« souffrir de la faim »
TdF jos ‘patiras’.(vs Regalassi (far sant -) patirosa nf, cf Ubaud Dicort :
« souffrance, misère » TdF jos ‘patirasso’ patis nm, cf Ubaud Dicort : v. pati. patís
nm : v. patin, cf Ubaud Dicort. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|