pasturatge [ ~ pasturgatge, cf Ubaud Dicort] nm : pastural (airal que lo bestial i pòt pasturar)

pasturenc, -a : relatiu, -iva a la pastura o a l'èrba.

pasturgal n, cf Ubaud Dicort : v. pastural. (v. TdF jos ‘pasturau’)

pasturgar (v. intr. e tr.) : far pàisser ; pàisser.

pasturgatge nm, cf Ubaud Dicort : v. pasturage.

pasturgau [veire pasturgal nm, cf Ubaud Dicort] : pastural v. pus naut.

pasturguièr [ ~ pasturièr], -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a la pastura.

Lençòl pasturgièr [ou tout court pasturguièr, drap de toile servant à porter du fourrage (v. TdF jos ‘pasturié’)].

Tèrra pasturguièira.

pasturon nm, cf Ubaud Dicort : « pâturon, partie de la jambe du cheval par laquelle on l’attache dans un lieu de pâture » TdF

pat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « t. du jeu d’échec, pat » TdF

pat 2 nm : gorgolin / berbesin de las fedas (Ixodes reticulatus) ; rese / lagast dels cans (Ixodes ricinus)

-PATA : forma sufixada del grèc pathòs (patiment) v. neuropata - psicopata.

pata 1 nf : pelha. v. fata.

pata 2 [ / pauta] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pato 1) : rese / bedòs dels buòus (Ixodes reticulatus) ; arpian (pesolh de l'aranhàs / de la mata / del pubis (lat.))  

pata 3 / pauta nf : man o pè de l'òme ; pè de bèstia ; arpa ; mena de clavèl (t. tecn.) ; t. tecn. de calligrafia ; present. (v. TdF ‘pato 1)

De patas : de quatre patas.

Anar de patas / de pautas, marcher à quatre pattes. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Tombar de patas [ / de pautas] : tombar sus las mans.

A patas : a pè.

D’a patas ~ d’a pautas, à pied ; à quatre pattes. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Li pòdi pas metre la pata dessús.

Ónher la pata de q.q.

Far de patas : far las patas dels rais d'una ròda. (t. tecn.)

pata d'ancora nf : pèça triangulara dels braces d'ancora.

pata d'aranha (plt.) : (Cichorum Intybus) ; (Nigella damascena)

pata d'ase (plt.) : (Tussilago Farfara)

pata d'auca (plt.) : (Ranunculus repens) ; (Chenopodium)

pata d'auca roja (plt.) : (Chenopodium rubrum)

pata d'aucèl (plt.) : (Ornithopus compressus)

pata d'èrba : insècte d'èrba que revèrta una cime.

pata d'orsa (plt.) : (Acanthus)

pata de can : boton planièr de cinc traucs.

pata de galina (plt.) : (Potentilla reptans)

pata de lapin (plt.) : (Trifolium arvense)

pata de lèbre 1 nf : aplech d'aurivelaire.

pata de lèbre 2 nf (plt.) : (Trifolium campestre)

pata de leon (plt.) : (Alchimilla vulgaris) ; (A. alpina)

pata de lop (plt.) : (Ranunculus repens)

pata de passerat (plt.) : (Lampsana communis)

pata de pola nf, cf Ubaud Dicort : « panic pied-de-coq, plante » TdF

pata de rat (abs. Dicort) : campairòl (Clavaria cinerea) (v. pata de rata)

pata de rata nf, cf Ubaud Dicort : « clavaire coralloïde » TdF

pata del diable (plt.) : (Cactus opuntia)

pata laganha (abs. Dicort) (plt.) : (Taraxacum) (v. petalaganha)

patac 1 nm : còp bravament fòrt ; espet (bruch de còp) ; petassal ;

patac 2 nm (v. TdF jos ‘pata 2’) : moneda d'autres còps ; quicòm de pauc de valor.

patac-patac-patac ! (onom.) : bruch de galòp de caval.

patacada : rosta / tustassada ; granda quantitat.

Quina patacada se trapèt !

patacadura : macadura (marca de còp)

patacaire, -aira [~ -airitz] n : persona querelaira ; tustassaire, -a.

patacal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de la valeur d’un patac » TdF jos ‘patacau’

patacar (v. tr.) : tustar q.q. ; tustassar / tabassar.

patacat, -ada : tustassat, -ada ; pomelat, -ada. (v. TdF jos ‘pataca’)

Cèl patacat : cèl pomelat.

patacha : tartana (mena de barca) ; anciana veitura publica malcomòda (mena de vièlha diligéncia)

patachaire : menaire de patacha.

pataclet nm, cf Ubaud Dicort : « nom de divers poissons de mer : spare haffara ; picarel commun ; sargue de Salvien » (v. TdF)

pataclin nm, cf Ubaud Dicort : « oiseau de passage dont le chant est assez agréable et qu’on met en cage pour cette raison. Il est granivore et va en troupe » TdF ; « sorte de petit oiseau, v. lucre » TdF Additions

patacon nm, cf Ubaud Dicort : « petit coup ; martin-bâton, gourdin » (v. TdF)

patacort, -a adj : persona bascambada (qu'es pas nautcambada)

Òme patacort. v. fons de p. 19.

pata corta [patacorta, cf Ubaud Dicort] nf : mena de lèbre pus pichona que l'autra mena. (v. TdF ‘pato-courto’)

patacula (Alibert ; abs. Dicort) : frucha del micocolièr (Celtis australis). (v. batacuola e

micocola)  

patacular / batacular v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire choir sur le derrière, frapper sur les fesses, fesser » TdF jos ‘batacula’. patacular : v. patacuolar (non preconizat Dicort).

patacuòla nf, cf Ubaud Dicort : v. batacuola. (v. TdF jos ‘batacuelo’)

patacuolada (abs. Dicort) : brave còp de man sus las patèrnas.

patacuolar [veire patacular, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tustar q.q. sus las patèrnas (sul tafanari).

patada [ ~ pautada] nf : còp de pata ; emplastre ; pesada ; ponhada.

Patada sus las gautas.

Patada sul tafanari (cuòl)

Una patada de can.

De patadas de moscas.

pata doça [patadoça, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Potentilla Anserina)

patafina nf, cf Ubaud Dicort : « sainte Nitouche » TdF ‘pato-fino’

patafiolar : « v. tr. terme burlesque qu’on emploie dans cette expression :  Que lo diable te patafiòle ! (t'empòrte) » (v. TdF ‘patafioula’)

Que lo bon Dieu te patafiòle ! que le bon Dieu te bénisse ou te donne du bon sens » (v. TdF)

patafla (abs. Dicort) : femna grossassa. (v. pataflac 1)

pataflac 1 nm, cf Ubaud Dicort : « Un gròs pataflac, une grosse femme » (v. TdF jos ‘pataflau’)

pataflac ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « patatras, onomatopée du bruit que fait un corps qui tombe » TdF jos ‘pataflau’

pataflada : granda quantitat.

pataflau (abs. Dicort ; v. pataflac 1) / pataflesc / pataflesca / pataflòsc / pataflòsca ! interj e nm : onomatopèias que marcan un bruch de cabussada.

pataflet nm, -a (subs. e adj.) : mainatge de las gautas grassas ; mainatge maissut ; patofle, -a.

pataflòsc / pataflòsca interj e nm, cf Ubaud Dicort : v. jos pataflau.

pataflòt nm, cf Ubaud Dicort : « mouflard, v. pataflet ; espèce de gros champignon comestible » TdF

patagon nm, cf Ubaud Dicort : « patagon, ancienne monnaie d’Espagne en argent » TdF

patais nm : caminament de persona cansada (lassa)

patalafa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (plt.) : (Lappa communis), « bardane, plante à grandes feuilles et à capitules accrochants » (v. Vayssier ‘potolàfo’)

patalafa a campanas nf, cf Ubaud Dicort : « la digtale pourprée » (v. Vayssier ‘petolafo’ e « patolafo’)

patalàs nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : (Tetragonia expansa)

patalassa nf, cf Ubaud Dicort : « noyau d’abricot, à Montpellier, v. meselhon » TdF suppl

 

 

patalè nm : badabèc / badaluc / badaire ; bestiasson.

patalhon nm, cf Ubaud Dicort : « chiffon ; lambeau de linge qui conduit l’écoulement d’un cuvier ; écouvillon ; langue babillarde » (v. TdF ‘pataioun’)

patalhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, écouvillonner un four » TdF

pataló  (Alibert) [patalon nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘patalou’)] (adj. m. e f.) : maladrechàs,-assa / pataud,-a.

patalong, -a adj, cf Ubaud Dicort : « haut sur pattes » (Lagarde)

patament : accion de patar, de tustar.

pata-mineta (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire patte de velours » TdF ‘pato-mineto’

patamòl 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : persona molassa.

patamòl 2 nm : v. patamòla. (v. TdF jos ‘pato-molo’)

pata mòla [patamòla ~ fatamòla nf, cf Ubaud Dicort / fatamòl nm] (v. TdF jos ‘pato-molo’) (plt.) : (Viburnum Tinus), « laurier-tin, v. favelon ; personne indolente, v. patòla 1 » (v. TdF jos ‘pato-molo’)

pata-mosca [patamosca (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nf : mosca bòrlha / moscat de vaca, de buòu, de caval.

patana nf : trufa / trufet / perilha / tartifle / tartifla.

patanada nf, cf Ubaud Dicort : (v. patana e patanaire)

patanaire, -aira n : manjaire, -a de trufas ; « marchand de pommes de terre » (Alibert).

patanassa nf, cf Ubaud Dicort : « fane de pommes de terre » (Carrasco)

pata negra [patanegra] nf : mena d'aucèl (Turdus pilaris), « litorne » TdF ‘pato-negro’

patanièira / patanilhièira : trufièira (campat de trufas)

patanilh / patanon : trufet / trufa / patana.

patanonièira nf, cf Ubaud Dicort : v. patanilhièira. (v. TdF jos ‘patanouniero’)

patantan nm : trast / trastes ; bruch de campanas, de martèls, de tròt de caval ; quicòm de grandor excessiva.

patantèina nf : antifa / tralla / gorrinariá / gorrinatge.

Córrer la patantèina : rodar l'antifa / far la tralla.

patantèra nm : persona que corrís a caval. (v. TdF ‘patantèro’)

patantin nm, cf Ubaud Dicort : « grande étendue de terre » TdF

patanut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « tout nu, déguenillé, ée, v. nud » (v. TdF)

pataplan ! 1 : onom. del bruch de tambora.   

pataplan 2 nm, cf Ubaud Dicort : « panse, ventre » TdF jos ‘patapan’

patapon ! interj e nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée d’une détonation ou d’une chute lourde » TdF

pataquejar (v. tr.) : tustassar ; palpitar (R. IV, 404).

patar 1 nm (v. Ubaud Dicort e L. 282 jos ‘patac’) : « patard, ancienne monnaie dauphinoise ; gros sou » TdF

patar 2 v / pautar (abs. Dicort e TdF) (v. tr.) : tustar ; tachar ; « fixer avec des pattes de fer » TdF ‘pata 1’ ; palpitar / polsejar.

Patar coma un sord, frapper comme un sourd. (v. TdF)

Patar de las mans, battre des mains. (v. TdF)

Dins un amàs (abscès) lo pols i pauta (i polseja)

Se l'amàs pauta, aquò marca que s'amadura.

Cal prene lo pols a l'endrech ont pauta.

patar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, poncer, v. poncivar » (v. TdF ‘pata 2’)

pataramanta nf, cf Ubaud Dicort : « boutade, caprice, saillie, emportement, grain de folie » TdF

pataràs 1, -assa (adj.) : malabilhadàs, -assa.

pataràs 2, -assa (subs.) : pelhaire, -a.

patarassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvais chiffon, vieux linge [v. pata 1] ; femme en haillons, guenipe, gaupe, niaise ; t. de marine, patarasse, outil de calfat qui sert à enfoncer l’étoupe dans les joints ; molène, plante à larges feuilles » TdF

patarassar (v. intr. e tr.) : « t. de marine, patarasser, se servir de la patarassa » TdF ; bolegar de pelhas ; sarcir (v. çai jos).

patarassejar (v. intr. e tr.) : frequentatiu de patarassar, « v intr, manier du linge, tripoter des haillons ; plier son paquet, en parlant d’un mourant qui a la carphologie » TdF.

patarassitge nm, cf Ubaud Dicort : « négligence dans sa mise, dépenaillement, laisser aller, indolence » TdF

patarasson nm, cf Ubaud Dicort : « guenillon, petit chiffon ; écouvillon du four ; petit souillon, moutard ; rondelle de drap de couleur différente que les juifs portaient sur leur habit, v. pecilhon » (v. TdF)

« pataraunha » : v. paparaunha.

patarèl nm, cf Ubaud Dicort : « chiffon, linge servant de lange » TdF jos ‘patarèu’

patarelós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « à demi couvert, en parlant du temps » TdF

patari nm, cf Ubaud Dicort : « palot, rustre, lourdaud, imbécile » TdF

patarin [, -a n] : escaisnom dels catars d'Itàlia, dels catars albigeses e dels Valdeses (disciples de Valdò) ; passapaís / vagabond ; òme atjat (R. III, 235) que fa la tralla. (v. TdF ‘patarin’)

patarinalha nf sing (pej.) : los patarins en general.

patarinatge : accion de far la tralla (patantèina) ; bruch / tabust / tabusta ; querèla ; disputa.

patarinejar (v. intr.) : passar país / vagabondar.

pataròca nf, cf Ubaud Dicort : « petite nippe, guenille d’enfant » TdF

patarossa n, cf Ubaud Dicort : « sobriquet des paysans, à Narbonne » TdF ‘pato-rousso’

pataròt nm, cf Ubaud Dicort : « façon de travailler la vigne qui ressemble à de petits monceaux de terre, v. bordon 1 » TdF

patarut, -uda : qu'a de patas gròssas ; qu'a de mans gròssas.

patàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse patte, vilaine patte, grosse main, gros pied » TdF

patassa [ ~ pautassa] nf : pata gròssa ; man gròssa. (v. TdF jos ‘patas’)

A de patassas-batedors !

patassal (abs. Dicort) : ancal / patacuolada v. pus naut. (v. pataussal)

patastèla (adj. e subs. m. e f.) : patraca, -a ; estropiat, -ada / entravat, -ada ; pataud, -a ; claquet de glèisa.

patata nf, cf Ubaud Dicort : « patate ; topinambour ; pomme de terre » (v. TdF)

patatin ! interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée d’un bruit de coups, v. pin ! pan ! » TdF

patatin e patatan (e -) loc adv, v. Ubaud Dicort Errata web : « e patati et patata, et de parler à tort et à travers » TdF jos ‘patatin’

patatin-patatan (abs. Dicort) : patin-cofin / e que te sabi mai / etc., etc. (v. çai sus)

patatintèina nf, cf Ubaud Dicort : « turlurette, ritournelle usitée dans certaines rondes » TdF

patatrac ! 1 (onom.) : bruch de cabussada o d'acuolada.

patatrac 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vacarme » TdF jos ‘patata’

patatran ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : v. patatrac 1. (v. TdF jos ‘patata’)

patatran 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. patatrac 2. (v. TdF jos ‘patata’)

patatric-patatrac adv, cf Ubaud Dicort : « d’un pas pressé, onomatopée du galop d’un cheval ou d’un vacarme quelconque » (v. TdF jos ‘patat’)

patatruc nm, cf Ubaud Dicort : « lourdaud » (Sèrras-Ess.)

pataud, -a adj : pataló (m. e f.) / maladrechàs, -assa.

pataudament adv : maladrechament.

pataudàs, -assa adj e n  : bravament pataud, -a.

pataudassa (abs. TdF e Alibert) / pataussal (v. pataussal) : brave còp de man sul cuol ; brava rosta a còps de ponhs. (v. pataussada)

pataunhar (v. tr.) : patejar / tripotar / tripotejar.

pataussada nf / pataussal nm, cf Ubaud Dicort : « coup avec le plat de la main, volée de coups de poing » (Alibert). (v. TdF jos ‘petassado’ e ‘petassau’) 

pataussal nm  : patassal ; brava rosta a còps de ponhs. (v. pataussada)

Trapèt un pataussal coma i n'a pas gaire !