|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
passarc nm, cf Ubaud Dicort (v. passarga) :
« carrelet, plie, pleuronectes
platessa (Lin.), poisson de mer, v. larba ;
turbot, v. romb 2 »
(v. TdF jos ‘pansard’) passard [veire passarc, cf Ubaud Dicort] nm : mena de peis (Scophthalmus maximus) passarèla : planca ; pontilh metallic sus una ribièira. Planca (s.XII) es plan pus ancian que passarèla. passarés
nm, cf Ubaud Dicort :
« (ne passe-t-il personne ?) gare dessous, gare
l’eau, avertissement que l’on crie lorsqu’on veut jeter
quelque chose dans la rue ;
potée d’ordures, pot de chambre versé par la
fenêtre » (v. TdF jos ‘passo-res’) Crida :
passarés, avertis les passants.
(v. TdF) passarga nf, cf Ubaud Dicort :
« plie, poisson ? »
(L. 281). (v. passarc) passarilha nf : « raisin sec, v. pansa ; variété de raisin noir ; cerise séchée sur l’arbre » (v. TdF ‘passariho). (v. passarilhas) passarilhar (v. tr. e v.
intr.) (del latin passus :
tressecat al solelh) : far
secar los rasims al solelh ; « flétrir, faner, rider, v. agibir, secar ; se passer, se faner,
s’altérer, v. passir » (v. TdF ‘passariha’) passarilhar (se) v pron (abs. TdF e Alibert) : se rafir, se tressecar al solelh. (v. passarilhar) passarilhas (f.pl.) (v.
Ubaud Dicort e Alibert) :
rasims secs ; secons (cerièiras tressecadas sus un cerièr) [v. passarilha] ; « choses fanées, passées,
vieilles guenilles » (Lexic M. Roqueta) passariu nm, cf Ubaud Dicort :
« (qui conduit un bac) passeur » (Palay,
Sèrras-Ess.) passa ròsa [passaròsa] nf (plt.) : flor que passa la ròsa (Althaea rosea) ; mena de poma. passaròta nf, cf Ubaud Dicort : « va-et-vient, allées
et venues » TdF passassion / passassions
(los 2, abs. Dicort) : acte
/ actes davant notari. (v. passacion) passat nm : temps passat ; çò passat ; mena de brodariá. passat ièr ~ ièr passat loc adv, cf Ubaud Dicort :
« avant-hier » (v. TdF jos ‘ièr’) passat temps (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « autrefois,
jadis » TdF jos
‘passa’ passatalon nm, cf Ubaud Dicort :
« cuir dont on couvre les talons des souliers, lorsqu’ils
sont de bois, v. tacon » TdF ‘passo-taloun’ passatemps nm : distraccion / amusament ; ceses becuts. passatge : corredor ; pas / passador de paret o de tèrme ; causa que passa ; fragment d'una òbra. Lo passatge de las
irondèlas. Passatge cobèrt. Passatge poetic. Passatge
a/de nivèl,
passage à niveau. (v.
Ubaud Dicort e Rapin) Passatge pedonièr. (v. pedonièr) Soi pas que de passatge. passatgièirament : d'un biais passatgièr. passatgièr, -ièira (adj. e subs.) : passadís, -issa ; que fa pas que passar ; persona que se far carrejar dins un traïn, una nau... Bonur passatgièr. Passatgièr de primièira classa. passat-ièr adv, cf Ubaud Dicort : v. jos passat. passatot nm, cf Ubaud Dicort :
« celui qui supérieur à tous » TdF ‘passo-tout’ passatrach nm, cf Ubaud Dicort :
« trait, flèche ; distraction,
passe-temps » TdF ‘passo-tra’ passavalat (abs. Dicort) : defonsament d'un camp
per trencadas. (v. passa-a-valat) passavam nm, cf Ubaud Dicort : mena de còrda. (v. TdF ‘passo-vam’) passavant (m. o f.) [nm] : permés de passar ; persona que passa avant las autras ; mena de pala de terrassièr. passavelhada nm : velhada passada en familha o en societat. passa velós [passavelós] nm (plt.) : cresta de gal (mena d'amaranta) passaveta nm :
passa-estaca (v. p. 20, N.B. 2) /
passalacet. passaveton nm, cf Ubaud Dicort :
v. passaveta. (v. TdF jos ‘passo-vetoun’) passavila nm, cf Ubaud Dicort :
« promenade faite à travers une ville par les
ménétriers d’une fête » (v. TdF ‘passo-vilo’) passavin : acquit per carrejar de vin. passavòga nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, action de
ramer en appuyant sur les avirons avec toute la force possible » TdF ‘passo-vogo’ passavolant nm, cf Ubaud Dicort :
« passe-volant [=
faux soldat (v. Littré)], intrus ; charlatan » TdF ‘passo-voulant’ ; « martinet, oiseau, v. martelet » TdF suppl passeg nm, cf Ubaud Dicort : « sentier, v. caminet, carrairòl »
(v. TdF
‘passé’) passejada : accion de passejar o de se passejar ; camin que se fa en se passejant. Una brava passejada : una longa passejada. passejadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite promenade » TdF passejaire, -aira [~ -airitz] : persona que se passeja. Un passejaire del dimenge. passejar (v. tr.) : anar d'un airal a un autre per prene l'aire, per far d'exercici ; far anar d'un airal a un autre. Passejar lo can fa passejar lo mèstre. passejar (se) v pron : « se
promener, se divertir » (v. TdF
jos
‘passeja’) Se calriá passejar
un pauc cada jorn. « pàsser » (arc.) : v. patir. passera nf : passerat feme ; boscarla d'ivèrn (Motacilla passerina) ; mèrlhe roquièr (Turdus saxatilis) passera blanca : (Fringilia leucura) passera montanhièira : (Fringilia montana) passera solitària : (Turdus solitarius) passerada : passerat feme. passeradàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros moineau, vilain
oiseau » TdF passeradon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit moineau » TdF passerassa nf, cf Ubaud Dicort :
« soulcie, espèce de gros-bec, oiseau » (v. TdF) |
|
passerat : aucèl teuladièr (Passer domestica) ; (P. montana) ; (P. hispaniolensis) ; (P. Cisalpina) ; (Prunella modularis) ; (Petronia petronia) ; aucelon en general ; còn de mortièr sus un biscre d'ostal ; « (fam.) pénis » (Laus). Nòstre
passerat, notre enfant. (v. TdF) passerat de bòrna / passerat greule nm, cf Ubaud Dicort : « friquet » TdF jos ‘passerat’ passerat de canon / passerat de teulada nm, cf Ubaud Dicort : « pierrot » TdF jos ‘passerat’ passerat greule nm :
v. passerat de bòrna. passeraton nm, cf Ubaud Dicort :
« passereau (oiseau) » (v. Brun Glossari
Oc-Fr) passereta : passerada (passerat feme) ; boscarida d'ivèrn ; biais amistós d'escaisnomenar una filha. passerièira nf : trauc d'aucèl, nis d'aucèl « trou à moineaux, pot à moineau » (v. TdF ‘passeriero’). Boscarla passerièira : v.
jos boscarla. passerin, -a adj :
relatiu, -iva a un passerat. La gent passerina. passerina nf
(plt.) : (Stellaria passerina) passerineta nf, cf Ubaud Dicort :
« passerinette, petite fauvette grise » TdF passeron : passerat pichon ; aucelon en general ; « t.
libre, pénis, v. aucèl »
(v. TdF). (v. passerons) passeron
de teulissa nm,
cf Ubaud Dicort : « moineau
franc » TdF jos
‘passeroun’ passeron
gavòt nm,
cf Ubaud Dicort : « sorte de
moineau ou passereau sauvage » TdF passeron
solitari nm,
cf Ubaud Dicort : « merle de
roche, v. mèrle roquièr » (v. TdF) passeronalha nf sing (pej.) : los passerats en general. passeronet : passeron pichon. passeroneta
nf, cf Ubaud Dicort :
v. passerineta. (v. TdF jos ‘passerineto’) passeronièira nf : trauc o nis de passeron ; vesc o apais per trapar d'aucelons. (v. TdF) passeronièr, -ièira n : persona que desanisa los passerons. passerons (Alibert)
(plt.) : (Valeriana officinalis). De passerons, de la mâche couronnée, plante. (v. TdF jos ‘passeroun’ passet nm : pas pichon. D'a passet (abs. Dicort) / dapasset : a pichons passes. passeta : aplech de teisseire (t. tecn.) passibilitat nf : natura de çò passible. (v. TdF ‘passibleta’) passible, -bla : que pòt èsser passit, -ida (blasit / rafit / marcit, -da) ; susceptible de sentir, de patir, de sofrir. Una flor es bravament passibla. Passible d'un verbal. Passible de mòrt. passidàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très fané,
ée » TdF passidon, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« un peu flétri, ie » TdF passidura : blasidura / rafidura / estat de quicòm o de q.q. de passit. passièira : airal de passatge d'animals ; passatge en montanha de mal traversar. passiflor (f.) (abs. Dicort) (plt.) : (Passiflora cærulea). (v. passiflòra) passiflòra nf, cf Ubaud Dicort : « passiflore » (Rapin) passim (lat.) : un pauc pertot ; forra-borra. passion : accion de patir o d'endurar una pena ; emocion violenta ; inclinacion intensa per quicòm o per q.q. : amor violent ; sermons o òbras teatralas sus la passion de Jèsus. Parlar sens passion. La passion del jòc te perdrà . Passion : condemnacion, suplici e mòrt de Jèsus ; relat que ne faguèron los disciples que ne foguèron testimònis ; passatges dels Evangèlis que ne parlan... Aquelas « passions », d'en
primièr oralas a partir de las annadas 30, foguèron escrichas
de l'an 50 a l'an 80 (evangèlis sinoptics) e dins las annadas 90 - 95
(evangèli de Joan). Foguèron lo modèl de tot un
fum de « passions » literàrias en vèrses
que seràn escrichas en occitan o francoprovençal a partir del
sègle X : la Passion de Clarmont d'Auvèrnha, de las annadas 950
-1000, (B.M.de Clarmont) e la Passion de Harley, cap a las annadas 1130, (British
Museum n° 2928, Anglatèrra) son los dos sols manuscrits que ne son
estats servats. v. p. 794. passionadament adv, cf Ubaud Dicort :
« passionnément, v. apassionadament »
(v. TdF) passional, -a : relatiu, -iva a la passion. Amor passional. Crim passional. passionalament (abs. Dicort) : d'un biais
passional. passionant, -a : que passiona. Un libre passionant. passionar (v. tr.) : estrambordar. passionar (se) : s'estrambordar. passionat, -ada adj e n : jos l'influéncia d'una passion. passir (v. tr.) : marcir / blasir / rafir / dessecar / tressecar ; embrutar / embochardir / passir / solhar. passir (se) : se marcir / se blasir / se rafir / se dessecar / se tressecar ; s'embrutar / s'embochardir / se solhar. passit 1 nm : malautiá dels manhans. passit 2, -ida adj : t. a. de passir e de se passir, « passé, fané, ée, flétri, ie » TdF jos ‘passi’. passiu 1 nm : forma verbala ; ensemble de çò que l'òm deu. Lo
passiu del vèrb. (v. jos passiu 2) Lo passiu financièr de l'annada. passiu impersonal nm, cf Ubaud Dicort : « (gram.) passif
impersonnel » (v. Vernet Dict. gram. oc. p. 363) passiu 2, -iva adj : « (gram.) passif » (Per Noste) ; que supòrta quicòm o q.q. sens reagir. Forma activa : l'autò m'a trucat. Forma passiva : soi estat trucat per l'autò. Obesissença passiva. Persona passiva. passivament : d'un biais passiu. passivitat nf : estat de quicòm o de q.q. de passiu. passoira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : passadoira / tamís. passon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit pas, v. passet » (v. TdF) passon-passet
(d’a -) adv,
cf Ubaud Dicort : (v. çai sus e dapasset / dapasson) |
|
|
|
|
|
|