passarc nm, cf Ubaud Dicort (v. passarga) : « carrelet, plie, pleuronectes platessa (Lin.), poisson de mer, v. larba ; turbot, v. romb 2 » (v. TdF jos ‘pansard’)

passard [veire passarc, cf Ubaud Dicort] nm : mena de peis (Scophthalmus maximus)

passarèla : planca ; pontilh metallic sus una ribièira.

Planca (s.XII) es plan pus ancian que passarèla.

passarés nm, cf Ubaud Dicort : « (ne passe-t-il personne ?) gare dessous, gare l’eau, avertissement que l’on crie lorsqu’on veut jeter quelque chose dans la rue ; potée d’ordures, pot de chambre versé par la fenêtre » (v. TdF jos ‘passo-res’)

Crida : passarés, avertis les passants. (v. TdF)

passarga nf, cf Ubaud Dicort : « plie, poisson ? » (L. 281). (v. passarc)

passarilha nf : « raisin sec, v. pansa ; variété de raisin noir ; cerise séchée sur l’arbre » (v. TdF ‘passariho). (v. passarilhas)

passarilhar (v. tr. e v. intr.) (del latin passus : tressecat al solelh) : far secar los rasims al solelh ; « flétrir, faner, rider, v. agibir, secar ; se passer, se faner, s’altérer, v. passir » (v. TdF ‘passariha’)

passarilhar (se) v pron (abs. TdF e Alibert) : se rafir, se tressecar al solelh. (v. passarilhar)

passarilhas (f.pl.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rasims secs ; secons (cerièiras tressecadas sus un cerièr) [v. passarilha; « choses fanées, passées, vieilles guenilles » (Lexic M. Roqueta)

passariu nm, cf Ubaud Dicort : « (qui conduit un bac) passeur » (Palay, Sèrras-Ess.)

passa ròsa [passaròsa] nf (plt.) : flor que passa la ròsa (Althaea rosea) ; mena de poma.

passaròta nf, cf Ubaud Dicort : « va-et-vient, allées et venues » TdF

passassion / passassions (los 2, abs. Dicort) : acte / actes davant notari. (v. passacion)

passat nm : temps passat ; çò passat ; mena de brodariá.

passat ièr ~ ièr passat loc adv, cf Ubaud Dicort : « avant-hier » (v. TdF jos ‘ièr’)

passat temps (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « autrefois, jadis » TdF jos ‘passa’

passatalon nm, cf Ubaud Dicort : « cuir dont on couvre les talons des souliers, lorsqu’ils sont de bois, v. tacon » TdF ‘passo-taloun’

passatemps nm : distraccion / amusament ; ceses becuts.

passatge : corredor ; pas / passador de paret o de tèrme ; causa que passa ; fragment d'una òbra.

Lo passatge de las irondèlas.

Passatge cobèrt.

Passatge poetic.

Passatge a/de nivèl, passage à niveau. (v. Ubaud Dicort e Rapin)

Passatge pedonièr. (v. pedonièr)

Soi pas que de passatge.

passatgièirament : d'un biais passatgièr.

passatgièr, -ièira (adj. e subs.) : passadís, -issa ; que fa pas que passar ; persona que se far carrejar dins un traïn, una nau...

Bonur passatgièr.

Passatgièr de primièira classa.

passat-ièr adv, cf Ubaud Dicort : v. jos passat.

passatot nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui supérieur à tous » TdF ‘passo-tout’

passatrach nm, cf Ubaud Dicort : « trait, flèche ; distraction, passe-temps » TdF ‘passo-tra’

passavalat (abs. Dicort) : defonsament d'un camp per trencadas. (v. passa-a-valat)

passavam nm, cf Ubaud Dicort : mena de còrda. (v. TdF ‘passo-vam’)

passavant (m. o f.) [nm] : permés de passar ; persona que passa avant las autras ; mena de pala de terrassièr.

passavelhada nm : velhada passada en familha o en societat.

passa velós [passavelós] nm (plt.) : cresta de gal (mena d'amaranta)

passaveta nm : passa-estaca (v. p. 20, N.B. 2) / passalacet.

passaveton nm, cf Ubaud Dicort : v. passaveta. (v. TdF jos ‘passo-vetoun’)

passavila nm, cf Ubaud Dicort : « promenade faite à travers une ville par les ménétriers d’une fête » (v. TdF ‘passo-vilo’)

passavin : acquit per carrejar de vin.

passavòga nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, action de ramer en appuyant sur les avirons avec toute la force possible » TdF ‘passo-vogo’

passavolant nm, cf Ubaud Dicort : « passe-volant [= faux soldat (v. Littré)], intrus ; charlatan » TdF ‘passo-voulant’ ; « martinet, oiseau, v. martelet » TdF suppl

passeg nm, cf Ubaud Dicort : « sentier, v. caminet, carrairòl » (v. TdF ‘passé’)

passejada : accion de passejar o de se passejar ; camin que se fa en se passejant.

Una brava passejada : una longa passejada.

passejadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite promenade » TdF

passejaire, -aira [~ -airitz] : persona que se passeja.

Un passejaire del dimenge.

passejar (v. tr.) : anar d'un airal a un autre per prene l'aire, per far d'exercici ; far anar d'un airal a un autre.

Passejar lo can fa passejar lo mèstre.

passejar (se) v pron : « se promener, se divertir » (v. TdF jos ‘passeja’)

 Se calriá passejar un pauc cada jorn.

« pàsser » (arc.) : v. patir.

passera nf : passerat feme ; boscarla d'ivèrn (Motacilla passerina) ; mèrlhe roquièr (Turdus saxatilis)

passera blanca : (Fringilia leucura)

passera montanhièira : (Fringilia montana)

passera solitària : (Turdus solitarius)

passerada : passerat feme.

passeradàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros moineau, vilain oiseau » TdF

passeradon nm, cf Ubaud Dicort : « petit moineau » TdF

passerassa nf, cf Ubaud Dicort : « soulcie, espèce de gros-bec, oiseau » (v. TdF)

 

 

passerat : aucèl teuladièr (Passer domestica) ; (P. montana) ; (P. hispaniolensis) ; (P. Cisalpina) ; (Prunella modularis) ; (Petronia petronia) ; aucelon en general ; còn de mortièr sus un biscre d'ostal ; « (fam.) pénis » (Laus).

Nòstre passerat, notre enfant. (v. TdF)

passerat de bòrna / passerat greule nm, cf Ubaud Dicort : « friquet » TdF jos ‘passerat’

passerat de canon / passerat de teulada nm, cf Ubaud Dicort : « pierrot » TdF jos ‘passerat’

passerat greule nm : v. passerat de bòrna.

passeraton nm, cf Ubaud Dicort : « passereau (oiseau) » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

passereta : passerada (passerat feme) ; boscarida d'ivèrn ; biais amistós d'escaisnomenar una filha.

passerièira nf : trauc d'aucèl, nis d'aucèl « trou à moineaux, pot à moineau » (v. TdF ‘passeriero’).

Boscarla passerièira : v. jos boscarla.

passerin, -a adj : relatiu, -iva a un passerat.

La gent passerina.

passerina nf (plt.) : (Stellaria passerina)

passerineta nf, cf Ubaud Dicort : « passerinette, petite fauvette grise » TdF

passeron : passerat pichon ; aucelon en general ; « t. libre, pénis, v. aucèl » (v. TdF). (v. passerons)

passeron de teulissa nm, cf Ubaud Dicort : « moineau franc » TdF jos ‘passeroun’

passeron gavòt nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de moineau ou passereau sauvage » TdF

passeron solitari nm, cf Ubaud Dicort : « merle de roche, v. mèrle roquièr » (v. TdF)

passeronalha nf sing (pej.) : los passerats en general.

passeronet : passeron pichon.

passeroneta nf, cf Ubaud Dicort : v. passerineta. (v. TdF jos ‘passerineto’)

passeronièira nf : trauc o nis de passeron ; vesc o apais per trapar d'aucelons. (v. TdF)

passeronièr, -ièira n : persona que desanisa los passerons.

passerons (Alibert) (plt.) : (Valeriana officinalis).

De passerons, de la mâche couronnée, plante. (v. TdF jos ‘passeroun’

passet nm : pas pichon.

D'a passet (abs. Dicort) / dapasset : a pichons passes.

passeta : aplech de teisseire (t. tecn.)

passibilitat nf : natura de çò passible. (v. TdF ‘passibleta’)

passible, -bla : que pòt èsser passit, -ida (blasit / rafit / marcit, -da) ; susceptible de sentir, de patir, de sofrir.

Una flor es bravament passibla.

Passible d'un verbal.

Passible de mòrt.

passidàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très fané, ée » TdF

passidon, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu flétri, ie » TdF

passidura : blasidura / rafidura / estat de quicòm o de q.q. de passit.

passièira : airal de passatge d'animals ; passatge en montanha de mal traversar.

passiflor (f.) (abs. Dicort) (plt.) : (Passiflora cærulea). (v. passiflòra)

passiflòra nf, cf Ubaud Dicort : « passiflore » (Rapin)

passim (lat.) : un pauc pertot ; forra-borra.

passion : accion de patir o d'endurar una pena ; emocion violenta ; inclinacion intensa per quicòm o per q.q. : amor violent ; sermons o òbras teatralas sus la passion de Jèsus.

Parlar sens passion.

La passion del jòc te perdrà .

Passion : condemnacion, suplici e mòrt de Jèsus ; relat que ne faguèron los disciples que ne foguèron testimònis ; passatges dels Evangèlis que ne parlan...

Aquelas « passions », d'en primièr oralas a partir de las annadas 30, foguèron escrichas de l'an 50 a l'an 80 (evangèlis sinoptics) e dins las annadas 90 - 95 (evangèli de Joan).

Foguèron lo modèl de tot un fum de « passions » literàrias en vèrses que seràn escrichas en occitan o francoprovençal a partir del sègle X : la Passion de Clarmont d'Auvèrnha, de las annadas 950 -1000, (B.M.de Clarmont) e la Passion de Harley, cap a las annadas 1130, (British Museum n° 2928, Anglatèrra) son los dos sols manuscrits que ne son estats servats. v. p. 794.

passionadament adv, cf Ubaud Dicort : « passionnément, v. apassionadament » (v. TdF)

passional, -a : relatiu, -iva a la passion.

Amor passional.

Crim passional.

passionalament (abs. Dicort) : d'un biais passional.

passionant, -a : que passiona.

Un libre passionant.

passionar (v. tr.) : estrambordar.

passionar (se) : s'estrambordar.

passionat, -ada adj e n : jos l'influéncia d'una passion.

passir (v. tr.) : marcir / blasir / rafir / dessecar / tressecar ; embrutar / embochardir / passir / solhar.

passir (se) : se marcir / se blasir / se rafir / se dessecar / se tressecar ; s'embrutar / s'embochardir / se solhar.

passit 1 nm : malautiá dels manhans.

passit 2, -ida adj : t. a. de passir e de se passir, « passé, fané, ée, flétri, ie » TdF jos ‘passi’.

passiu 1 nm : forma verbala ; ensemble de çò que l'òm deu.

Lo passiu del vèrb. (v. jos passiu 2)

Lo passiu financièr de l'annada.

passiu impersonal nm, cf Ubaud Dicort : « (gram.) passif impersonnel » (v. Vernet Dict. gram. oc. p. 363)

passiu 2, -iva adj : « (gram.) passif » (Per Noste) ; que supòrta quicòm o q.q. sens reagir.

Forma activa : l'autò m'a trucat.

Forma passiva : soi estat trucat per l'autò.

Obesissença passiva.

Persona passiva.

passivament : d'un biais passiu.

passivitat nf : estat de quicòm o de q.q. de passiu.

passoira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : passadoira / tamís.

passon nm, cf Ubaud Dicort : « petit pas, v. passet » (v. TdF)

passon-passet (d’a -) adv, cf Ubaud Dicort : (v. çai sus e dapasset / dapasson)