pascajon / pescajon [veire pascajon, cf Ubaud Dicort] nm : panisson / parèu / borriòl (galeta de farina de blatnegre) ; crespèu fach amb d'uòus e de farina [v. crespèl].

pascajonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « crépier, -ière » (v. pascajon e pascajonièr)

pascajonièr nm, cf Ubaud Dicort : « clayon ou disque sur lequel on sert les crêpes » TdF

Pascal - Pascala - Pascalina - Pasqueta : prenoms.

pascal 1, -a : relatiu, -iva a Pascas.

Lo temps pascal.

Lo ciri pascal.

Lo vestit pascal.

pascal 2 nm : (fisica) « pascal » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 264)

pascalenc 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui vient en temps pascal, v. pascal 1 » TdF jos ‘pascalen’

Caulet pascalenc, brocoli de Pâques. (v. TdF)

pascalenc 2 nm (abs. Dicort ; v. p. 156) : caulet flòri d'ivèrn (v. çai sus).

pascaleta : margarideta (Bellis perennis) ; (B. silvestris) ; (B. Bernardi) ; (B. annua)

Pascas n pr f pl : resurreccion de Jèsus ; commemorason d'aquela resurreccion.

Ganhar Pascas : far la comunion pascala.

Per Pascas : a l'ocasion de Pascas.

Pascas floridas : la fèsta de Pascas.

Pascas granadas : Pentacosta.

pascatèl [ ~ pascadèl], -a n : que fa la comunion pas que per Pascas.

pascatge / pasquièr : pastural (airal per far pàisser)

pascatièr, -ièira n : persona que far la comunion per Pasquetas.

pascatjar / pasquieirar (v. intr. e tr.) : menar lo bestial al pascatge ; far pàisser lo bestial ; pàisser.

pascor nf, cf Ubaud Dicort : « printemps » (L. 281)

pascut, -uda (< pàisser) part pas, cf Ubaud Dicort : « pu, repu, ue » TdF jos ‘paisse 1’

pas-degun (subst. m. e f.) : paucval (m. e f.)

pasi, pàsia adj, cf Ubaud Dicort : « d’un abord facile, paisible, tranquille, doux, ouce, affable, humain, aine ; souple, penaud, aude » (v. TdF)

pasiblament : d'un biais pasible.

pasible, -bla : en patz ; qu'aima la patz / pacific, -a.

Es una persona pasibla.

Un moment pasible.

pasiment : maonatge / cairelatge.

pasimentar (v. tr.) : maonar / cairelar (plaçar cairèls o maons)

An pasimentadas d'unas carrièiras.

pasimentatge : accion o resulta de pasimentar.

pasinga-pasanga (adv.) : en trantalhant.

Caminar pasinga-pasanga.

pasmens (conj.) : ni per tot / ça que la / pr'aquò.

paspal nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du cri du perdreau » TdF

pasperdut nm : baca / pertús / escampadoira de molin.

pasquejar (v. intr.) : « célébrer la pâque » ; rompre la quaresma (v. TdF) ; campejar (per Pascas o pendent lo temps de Pascas) (v. Alibert)

pasqueta (plt.) : pascaleta / margarideta v. pascaleta. ; cotèla (plt.) : (Narcissus poeticus)  ;

Pasqueta n pr f : nom de filha nascuda per Pascas.

pasquetas [Pasquetas n pr f pl] : lo primièr dimenge après Pascas. (v. qüasimodo)

pasquieirar (v. tr. e intr.) : pascatjar. (v. pascatjar)

pasquieiratge nm, cf Ubaud Dicort : « pâturage ; action de faire paître » TdF ‘pasqueirage’

pasquièr 1 nm : pascatge / pastural (airal per far pàisser)

pasquièr 2, -ièira adj : de Pascas ; relatiu, -iva a Pascas. (v. pascal 1)

pasquin nm, cf Ubaud Dicort : « pasquin, bouffon satirique » TdF

pasquinada nf, cf Ubaud Dicort : « pasquinade » TdF

pas-res nm, cf Ubaud Dicort : « vaurien » TdF jos ‘pas-ren’

passa 1 nf : periòde cortet ; encontre ; ocasion ; seria de jòc ; drech que fa pagar lo menaire de jòc ; drech de passatge ; passatge d'aucèls ; dispositiu per los trapar ; aplech de picapeirièr ; pèira per passar un riu a pè ; quantitat de vin que l'òm destilla ; passatge de pòrt ;

Aquesta passa : pel moment.

Bona passa : temporada favorabla.

Marrida passa / meissanta passa : temporada mala.

Las passas d'un riu : pèiras per lo passar a pè.

De passa : en mai / de rèsta.

passa 2 nm o nf, cf Ubaud Dicort : « passe, devant d’un bonnet de femme ; partie de la coiffe que les Beaucairoises laissent passer sous le ruban » ; fòra-tech. (v. TdF ‘passo 2’)

passa 3 (clau) nm, cf Ubaud Dicort  : v. passapertot. (v. TdF jos ‘passo-pertout’)

passa-a-valat nm, cf Ubaud Dicort : « défoncement d’un champ par tranchées » TdF ‘passa-valat’

passablament : d'un biais passable.

passable, -bla : que pòt passar.

passaborgés : borgés que se vòl far passar per nòble. (v. TdF ‘passo-bourgés’)

passacalha nf, cf Ubaud Dicort : « (danse) passecaille » (Rapin)

passacarrèu : aplech de sartre.

passacarrièira nm : desfilat per carrièiras (t. a.)

passacaval [passachaval, cf Ubaud Dicort] nm : barca per passar de l'autre costat « bac de rivière » (v. TdF jos ‘passo-chivau’).

passacion nf, cf Ubaud Dicort : « passation d’un acte » TdF

passacòrda nm, cf Ubaud Dicort : v. passacordèla.

passacordèla nm (v. TdF jos ‘passo-cordo’) : agulha gròssa de borralièr.  

« passa cula » : v. çaijós.

passa cura [passacura] nf (plt.) : (Androsæmum officinale)

passada : moment ; temporada ; interval ; transit ; passatge; corredor ; caminòl ; passatge d'aucèls ; passatge cobèrt que far dintrar d'una carrièira dins una cort.

Una meissanta (L. 240) passada de dolors.

A passadas : per temporadas / per periòdes.

Èstre de passada, être de passage. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘passado’)

« passadabans » : v. passavant.

passadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petit moment, petit intervalle » TdF

passadís 1 nm : tèrra laurabla en repaus ; tèrra non cultivada.

 

 

 

passadís 2, -issa adj : que perdura pas / que passa.

La joventut es passadissa.

Tot es passadís.

passadisc (m. e f.) (abs. Dicort) : persona que fa l'animacion e que passa los disques dins una fèsta o una discotèca.

passadisme nm, cf Ubaud Dicort : « passéisme » (Rapin)

passadista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « passéiste » (Rapin)

passadoira nf : planca per sautar un riu ; pèira per passar un riu a pè ; passarèla ; tamisadoira / colador / passoira ; uèla / luseta / nivoleta.

passador 1 nm : crivèl (maquina per passar lo cerealum e lo netejar) ; pas dins una paret o dins un tèrme ; sageta / vira / flecha (L. 191 - R. III, 339).

passador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui passera » (L. 281). (v. passadís 2)

passadrech nm : favor illicita.

Va de passadrech en passadrech.

passa-estaca [passaestaca nf, cf. Ubaud Dicort] [TdF passo-estaco’ : nm)] (l.p.) : passalacet.

passafin, -a (adj.) (TdF ; abs. Dicort) : bravament finaudèl, -a / finòt, -a.

passa flor [passaflor] nf (plt.) : (Anemone Pulsatilla) (v. Palay)

passafloret nm, cf Ubaud Dicort : « espiègle, luron, personne déliée, subtile » TdF ‘passo-flouret’

passafòl, -a adj e n : fòl, -a que jamai.

passagaveta nm, cf Ubaud Dicort : « goujat » TdF ‘passo-gaveto’

passagent (Alibert) [ / passagin] nm, (los 2, Ubaud Dicort) : jòc de còpacap, « jeu d’enfants, dans lequel chacun des joueurs prête à son tour le dos à ses camarades qui doivent le franchir » (v. Azaïs jos ‘passo-chin’).

passagrand adj m (v. Ubaud Dicort e TdF), -a : grand, -a que jamai.

passagrola nm : jòc del furet.

passaire, -aira [~ -airitz] n : persona que passa ; passador / crivèl.

passalaç / passalacet (los 2, abs. Dicort) : agulha gròssa per far passar un lacet dins un òrle (orèl / orlet) (v. passaestaca)

Passalacet de cordurièira.

passalís [ / passalièch] nm, cf Ubaud Dicort : escampadoira (t. a.), « passe, pertuis d’une digue ou d’une chaussée de moulin qui traverse une rivière et à travers laquelle les bateaux passent ; rigole de bois ou de pierre qui sert à faire tomber l’eau sur la roue d’un moulin ; déversoir » (v. TdF jos ‘passo-lis’)

passaman 1 nm (prononciacion [passòma], v. Ubaud Dicort): engana ; torn d'adreça.

passaman 2 nm (v. TdF) (prononciacion [passama], v. Ubaud Dicort) : galon.

passamantar [passamanar (v. Ubaud Dicort e TdF) (< passaman 2)] (v. tr.) : galonar (adornar amb de galon).

passamantariá [passamanariá (v. Ubaud Dicort e TdF) (< passaman 2)] nf : fabrica, talhièr o botiga de passamantièr.

passamantièr [passamanièr (v. Ubaud Dicort e TdF) (< passaman 2)] nm, -ièira : persona que fa o vend de passaman.

passamarga nm, cf Ubaud Dicort : « (fam.) combine, passe-droit » (v. Sèrras-Ess.)

passament : accion de passar.

passamontanha nm : boneta de lana que cobrís lo cap, lo còl e las aurelhas.

passança nf, cf Ubaud Dicort : « ce qui sert à passer » TdF ‘passanço’

Aquò farà ma passança, cela suffira pour mon usage. (v. TdF)

passant, -a adj e n : adralhan / persona que passa ; mendicaire, -a ; passapaís ; boquet / mòrsa / pèira salhenta per ne clavar d'autras ; pèira botissa (que travèrsa tota la paret) ; esclòp o sabata de païsan clavelats amb de tachas (clavèls gròsses)

passa-pagèla [passapagèla] (adj. inv.) : que despassa la mesura normala.

Un veïcul passa-pagèla. e non pas fòra «gabarit» (fr.)

passapaís (m. e f.) [nm] : rodaire, -a / vagabond, -a (R. V, 458), « mendiant » (v. TdF ‘passo-païs’).

passapaïsan : pagés que se vòl far passar per borgés. (v. TdF ‘passo-païsan’)

passaparaula nm, cf Ubaud Dicort : « passe-parole, commandement ou avis qu’on fait passer de bouche en bouche » TdF ‘passo-paraulo’

passa-passa nm : accion de far passar quicòm d'un airal a un autre sens que degun o veja.

Far un torn de passa-passa.

passa-passa-grola nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de la savate ou du furet » TdF

passapèrla nm, cf Ubaud Dicort : « fil de fer très fin qu’on prépare à Libourne pour faire des cordes » TdF ‘passo-perlo’

passapertot : clau que dubrís totas las pòrtas clavadas. (v. TdF ‘passo-pertout’)

passaplat nm, cf Ubaud Dicort : « passe-plat » (Rapin)

passapòrt : document que permet de passar de país en país.

passaprim : mècha (R. VI, 360) de foet.

passapurèia (abs. Dicort) : premsapurèia (aplech per espotir los trufets bolits.

passar 1 (v. intr.e tr.) : circular ; anar d'un airal a un autre ; traversar ; se trapar dins tala o tala situacion ; capitar ; tamisar ; despassar.

Passar dins la carrièira.

Passar sul pont.

Passar d'Occitània en França.

Passar per Tolosa.

Passar de la paur a l'englag.

Passar lís (v. intr.) : passar a l'amagat.

Passa que t’ai vist ! je t’ai vu, à un autre ; espèce d’adieu ironique. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘passa’)

Passar un examèn.

I a bèl brieu qu'ai passats los setanta ans.

Passar lo tè.

Adressa passa coratge.

passar 2 (v. intr.) : pèrdre sa frescor ; passar d'un estat a un autre ; èsser transmés per succession ; trescolar ; arribar / se produire.

Aquela frucha a passat.

Aquò a passat de mòda : ... es passat de mòda.

Quina idèa t'es passada pel cap ?

Passar en segonda.

Son ben passèt als nebots.

Lo cafè vòl pas passar.

Lo sopar passa pas.

Qué s'es passat ?

passar 3 (se) : se privar de quicòm.

Me passarai de cafè.

passar flor loc v, cf Ubaud Dicort : v intr, « défleurir » TdF jos ‘passa’

passar franc loc v, cf Ubaud Dicort : « être exempt » TdF jos ‘passa’

passar país  (v. intr.) (abs. Dicort) (v. passapaís) : rodar / vagabondar (v. R. V, 458 : ‘vagabon’).

passar temps loc v, cf Ubaud Dicort : « prescrire » TdF jos ‘passa’)