|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
pascajon / pescajon [veire pascajon, cf Ubaud Dicort] nm : « crêpe » TdF, panisson / parèu / borriòl (galeta de farina de blatnegre) ; crespèu fach amb d'uòus e de farina [v. crespèl]. pascajonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « crépier, -ière » (v. pascajon) pascajonièr nm, cf Ubaud Dicort : « clayon ou disque sur lequel on sert les crêpes » TdF Pascal - Pascala - Pascalina - Pasqueta : prenoms. pascal 1, -a : relatiu, -iva a Pascas. Lo temps pascal. Lo ciri pascal. Lo vestit pascal. pascal 2 nm : (fisica) « pascal » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 264) pascalenc 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui vient en temps pascal, v. pascal 1 » TdF jos ‘pascalen’ Caulet pascalenc, brocoli de Pâques. (v. TdF) pascalenc 2 nm (abs. Dicort ; v. p. 156) : caulet flòri d'ivèrn (v. çai sus). pascaleta : margarideta (Bellis perennis) ; (B. silvestris) ; (B. Bernardi) ; (B. annua) Pascas n pr f pl : resurreccion de Jèsus ; commemorason d'aquela resurreccion. Ganhar Pascas : far la comunion pascala. Per Pascas : a l'ocasion de Pascas. Pascas floridas : la fèsta de Pascas. Pascas granadas : Pentacosta. pascatèl [ ~ pascadèl], -a n : que fa la comunion pas que per Pascas. pascatge / pasquièr : pastural (airal per far pàisser) pascatièr, -ièira n : persona que far la comunion per Pasquetas. pascatjar / pasquieirar (v. intr. e tr.) : menar lo bestial al pascatge ; far pàisser lo bestial ; pàisser. pascor nf, cf Ubaud Dicort : « printemps » (L. 281) pascut, -uda (< pàisser) part pas, cf Ubaud Dicort : « pu, repu, ue » TdF jos ‘paisse 1’ pas-degun (subst. m. e f.) : paucval (m. e f.) pasi, pàsia adj, cf Ubaud Dicort : « d’un abord facile, paisible, tranquille, doux, ouce, affable, humain, aine ; souple, penaud, aude » (v. TdF) pasiblament : d'un biais pasible. pasible, -bla : en patz ; qu'aima la patz / pacific, -a. Es una persona pasibla. Un moment pasible. pasiment : maonatge / cairelatge. pasimentar (v. tr.) : maonar / cairelar (plaçar cairèls o maons) An pasimentadas d'unas carrièiras. pasimentatge : accion o resulta de pasimentar. pasinga-pasanga (adv.) : en trantalhant. Caminar pasinga-pasanga. pasmens (conj.) : ni per tot / ça que la / pr'aquò. paspal nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du cri du perdreau » TdF pasperdut nm : baca / pertús / escampadoira de molin. pasquejar (v. intr.) : « célébrer la pâque » ; rompre la quaresma (v. TdF) ; campejar (per Pascas o pendent lo temps de Pascas) (v. Alibert) pasqueta (plt.) : pascaleta / margarideta v. pascaleta. ; cotèla (plt.) : (Narcissus poeticus) ; Pasqueta n pr f : nom de filha nascuda per Pascas. pasquetas [Pasquetas n pr f pl] : lo primièr dimenge après Pascas. (v. qüasimodo) pasquieirar (v. tr. e intr.) : pascatjar. (v. pascatjar) pasquieiratge nm, cf Ubaud Dicort : « pâturage ; action de faire paître » TdF ‘pasqueirage’ pasquièr 1 nm : pascatge / pastural (airal per far pàisser) pasquièr 2, -ièira adj : de Pascas ; relatiu, -iva a Pascas. (v. pascal 1) pasquin nm, cf Ubaud Dicort : « pasquin, bouffon satirique » TdF pasquinada nf, cf Ubaud Dicort : « pasquinade » TdF pas-res nm, cf Ubaud Dicort : « vaurien » TdF jos ‘pas-ren’ passa 1 nf : periòde cortet ; encontre ; ocasion ; seria de jòc ; drech que fa pagar lo menaire de jòc ; drech de passatge ; passatge d'aucèls ; dispositiu per los trapar ; aplech de picapeirièr ; pèira per passar un riu a pè ; quantitat de vin que l'òm destilla ; « quantité de noix écrasées mises dans la chaudière lors de la cuisson » (Falissard) ; passatge de pòrt ; Aquesta passa : pel moment. Bona passa : temporada favorabla. Marrida passa / meissanta passa : temporada mala. Las passas d'un riu : pèiras per lo passar a pè. De passa : en mai / de rèsta. Far una passa, faire une chauffe. (Falissard) passa 2 nm o nf, cf Ubaud Dicort : « passe, devant d’un bonnet de femme ; partie de la coiffe que les Beaucairoises laissent passer sous le ruban » ; fòra-tech. (v. TdF ‘passo 2’) passa 3 (clau) nm, cf Ubaud Dicort : v. passapertot. (v. TdF jos ‘passo-pertout’) passa-a-valat nm, cf Ubaud Dicort : « défoncement d’un champ par tranchées » TdF ‘passa-valat’ passablament : d'un biais passable. passable, -bla : que pòt passar. passaborgés : borgés que se vòl far passar per nòble. (v. TdF ‘passo-bourgés’) passacalha nf, cf Ubaud Dicort : « (danse) passecaille » (Rapin) passacarrèu : aplech de sartre. passacarrièira nm : desfilat per carrièiras (t. a.) passacaval [passachaval, cf Ubaud Dicort] nm : barca per passar de l'autre costat « bac de rivière » (v. TdF jos ‘passo-chivau’). passacion nf, cf Ubaud Dicort : « passation d’un acte » TdF passacòrda nm, cf Ubaud Dicort : v. passacordèla. passacordèla nm (v. TdF jos ‘passo-cordo’) : agulha gròssa de borralièr. « passa cula » : v. çaijós. passa cura [passacura] nf (plt.) : (Androsæmum officinale) passada : moment ; temporada ; interval ; transit ; passatge; corredor ; caminòl ; passatge d'aucèls ; passatge cobèrt que far dintrar d'una carrièira dins una cort. Una meissanta (L. 240) passada de dolors. A passadas : per temporadas / per periòdes. Èstre de passada, être de passage. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘passado’) « passadabans » nm : v. passavant. passadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petit moment, petit intervalle » TdF passadís 1 nm : tèrra laurabla en repaus ; tèrra non cultivada.
|
|
passadís 2, -issa adj : que perdura pas / que passa. La joventut es passadissa. Tot es passadís. passadisc (m. e f.) (abs. Dicort) : persona que fa l'animacion e que passa los disques dins una fèsta o una discotèca. passadisme nm, cf Ubaud Dicort : « passéisme » (Rapin) passadista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « passéiste » (Rapin) passadoira nf : planca per sautar un riu ; pèira per passar un riu a pè ; passarèla ; tamisadoira / colador / passoira ; uèla / luseta / nivoleta. passador 1 nm : crivèl (maquina per passar lo cerealum e lo netejar) ; pas dins una paret o dins un tèrme ; sageta / vira / flecha (L. 191 - R. III, 339). passador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui passera » (L. 281). (v. passadís 2) passadrech nm : favor illicita. Va de passadrech en passadrech. passa-estaca [passaestaca nf, cf. Ubaud Dicort] [TdF ‘passo-estaco’ : nm] (l.p.) : passalacet. passafin, -a (adj.) (TdF ; abs. Dicort) : bravament finaudèl, -a / finòt, -a. passa flor [passaflor] nf (plt.) : (Anemone Pulsatilla) (v. Palay) passafloret nm, cf Ubaud Dicort : « espiègle, luron, personne déliée, subtile » TdF ‘passo-flouret’ passafòl, -a adj e n : fòl, -a que jamai. passagaveta nm, cf Ubaud Dicort : « goujat » TdF ‘passo-gaveto’ passagent (Alibert) [ / passagin] nm, (los 2, Ubaud Dicort) : jòc de còpacap ; « jeu d’enfants, dans lequel chacun des joueurs prête à son tour le dos à ses camarades qui doivent le franchir » (v. Azaïs jos ‘passo-chin’). passagrand adj m (v. Ubaud Dicort e TdF), -a : grand, -a que jamai. passagrola nm : jòc del furet. passaire, -aira [~ -airitz] n : persona que passa ; passador / crivèl. passalaç / passalacet (los 2, abs. Dicort) : agulha gròssa per far passar un lacet dins un òrle (orèl / orlet) (v. passaestaca) Passalacet de cordurièira. passalís [ / passalièch] nm, cf Ubaud Dicort : escampadoira (t. a.), « passe, pertuis d’une digue ou d’une chaussée de moulin qui traverse une rivière et à travers laquelle les bateaux passent ; rigole de bois ou de pierre qui sert à faire tomber l’eau sur la roue d’un moulin ; déversoir » (v. TdF jos ‘passo-lis’) passaman 1 nm (prononciacion [passO'ma], v. Ubaud Dicort) : engana ; torn d'adreça. passaman 2 nm (v. TdF) (prononciacion [passa'ma], v. Ubaud Dicort) : galon. passamantar [passamanar (v. Ubaud Dicort e TdF) (< passaman 2)] (v. tr.) : galonar (adornar amb de galon). passamantariá [passamanariá (v. Ubaud Dicort e TdF) (< passaman 2)] nf : fabrica, talhièr o botiga de passamantièr. passamantièr [passamanièr (v. Ubaud Dicort e TdF) (< passaman 2)] nm, -ièira : persona que fa o vend de passaman. passamarga nm, cf Ubaud Dicort : « (fam.) combine, passe-droit » (v. Sèrras-Ess.) passament : accion de passar. passamontanha nm : boneta de lana que cobrís lo cap, lo còl e las aurelhas. passança nf, cf Ubaud Dicort : « ce qui sert à passer » TdF ‘passanço’ Aquò farà ma passança, cela suffira pour mon usage. (v. TdF) passant, -a adj e n : adralhan / persona que passa ; mendicaire, -a ; passapaís ; boquet / mòrsa / pèira salhenta per ne clavar d'autras ; pèira botissa (que travèrsa tota la paret) ; esclòp o sabata de païsan clavelats amb de tachas (clavèls gròsses) passa-pagèla [passapagèla] (adj. inv.) : que despassa la mesura normala. Un veïcul passa-pagèla. e non pas fòra «gabarit» (fr.) passapaís (m. e f.) [nm] : rodaire, -a / vagabond, -a (R. V, 458), « mendiant » (v. TdF ‘passo-païs’). passapaïsan : pagés que se vòl far passar per borgés. (v. TdF ‘passo-païsan’) passaparaula nm, cf Ubaud Dicort : « passe-parole, commandement ou avis qu’on fait passer de bouche en bouche » TdF ‘passo-paraulo’ passa-passa nm : accion de far passar quicòm d'un airal a un autre sens que degun o veja. Far un torn de passa-passa. passa-passa-grola nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de la savate ou du furet » TdF passapèrla nm, cf Ubaud Dicort : « fil de fer très fin qu’on prépare à Libourne pour faire des cordes » TdF ‘passo-perlo’ passapertot : clau que dubrís totas las pòrtas clavadas. (v. TdF ‘passo-pertout’) passaplat nm, cf Ubaud Dicort : « passe-plat » (Rapin) passapòrt : document que permet de passar de país en país. passaprim : mècha (R. VI, 360) de foet. passapurèia (abs. Dicort) : premsapurèia (aplech per espotir los trufets bolits. passar 1 (v. intr.e tr.) : circular ; anar d'un airal a un autre ; traversar ; se trapar dins tala o tala situacion ; capitar ; tamisar ; despassar. Passar dins la carrièira. Passar sul pont. Passar d'Occitània en França. Passar per Tolosa. Passar de la paur a l'englag. Passar lís (v. intr.) : passar a l'amagat. Passa que t’ai vist ! je t’ai vu, à un autre ; espèce d’adieu ironique. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘passa’) Passar un examèn. I a bèl brieu qu'ai passats los setanta ans. Passar lo tè. Adressa passa coratge. passar 2 (v. intr.) : pèrdre sa frescor ; passar d'un estat a un autre ; èsser transmés per succession ; trescolar ; arribar / se produire. Aquela frucha a passat. Aquò a passat de mòda : ... es passat de mòda. Quina idèa t'es passada pel cap ? Passar en segonda. Son ben passèt als nebots. Lo cafè vòl pas passar. Lo sopar passa pas. Qué s'es passat ? (v. pr.) passar 3 (se) v. pr. : se privar de quicòm. Me passarai de cafè. passar flor loc v, cf Ubaud Dicort : v intr, « défleurir » TdF jos ‘passa’ passar franc loc v, cf Ubaud Dicort : « être exempt » TdF jos ‘passa’ passar país (< passapaís) (v. intr.) (abs. Dicort) : rodar / vagabondar (v. R. V, 458 : ‘vagabon’). passar per malhas loc v : v. jos malha 1. passar temps loc v, cf Ubaud Dicort : « prescrire » TdF jos ‘passa’
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|