partan adj m, cf Ubaud Dicort  p. 156, -a : que sa carn se destaca del clòsc (en parlant d'un persec, d'una persega (R. V. 467), d'una pressega  (L. 291)) (v. TdF ‘partan’)

Un persèc partan.

M'agradan mai las partanas que non pas las autras.

partatge nm, cf Ubaud Dicort : « partage » TdF ‘partage’. « partatge » (fr. de la l.p.) : v. partiment - partejament.

N’aver que l’enveja per partatge, n’avoir que l’envie en partage. (v. TdF)

partega : pèrga de barca ; pèrga de filat per lo manténer obèrt ; pèrga de linge brut (qu'es pas net). (v. TdF)

partegaire, -aira : persona qu'utiliza una partega.

partegar (v. intr.) : navigar amb l'ajuda d'una partega.

partejaire, -aira [~ -airitz] n : persona que partís, que devesís quicòm ; que balha volontièr un pauc de çò seu.

partejament (abs. Dicort) : accion o resulta de partejar. (v. partiment)

partejar (v. tr.) : partir / devesir ; participar a.

Partejar una poma.

Partejar un repais.

Partejar son temps.

Partejar lo poder.

Partegi [v. compartir] pas ton punt de vista : soi pas de ton dire.

partejar (se) : se copar en doas parts ; se devesir.

Lo comandar se parteja pas.

partenari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « partenaire » (Lèbre, Basic)

partenariat nm, cf Ubaud Dicort : « partenariat » (Sèrras)

partença nf : accion de partir endacòm ; « expédition d’une marchandise ; permission de partir » (v. TdF).

Naviri en partença.

partenement nm, cf Ubaud Dicort : « appartenance, département, juridiction » (v. TdF). (v. pertenement)

partenogenèsi (f.) : mòde de reproduccion sens intervencion del mascle ; germinacion sens fecondacion.

partenogenetic, -a : relatiu, iva a la partenogenèsi.

partenologia : estudi de l'organisme d'una verge e de son aparelh genital, del punt de vista embriologic, anatomic, fisiologic e patologic.

partent, -a (adj. e subs.) : p. present de partir (s'enanar) ; partan, -a (v. pus naut) : que sa carn se destaca del clòsc.

Jamai partent per far la guèrra !

partent de loc prep, cf Ubaud Dicort : « à partir de, dès » (Rapin)

partibus (in -) (lat.) : v. in partibus.

particion 1 nf (R. IV, 435) : division / separacion (t. a.)

particion 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (mus.) partition » (Rapin)

participacion (R. IV 437) : accion de participar.

participant, -a (adj. e subs.) : que participa.

Lo nombre dels participants se montava a 30.000.

participar (v. tr. ind.) (R. IV, 438) : prene part a quicòm.

participatiu, -iva (adj.) (R. IV, 437) : que participa.

Movement participatiu.

participi nm : forma verbala (v. p.p. 24 e 26).

Participi present : essent, avent, aimant, causissent, sentent, batent.

Participi passat : estat, agut, aimat, causit, sentit, batut.

participial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « participial, -e » (v. Rapin)

particula : partida de quicòm bravament pichonèla ; mot invariable monosillabic ; prefix.

particular, -a (adj. e subs.) : personal, -a ; unic, -a ; especial, -a ; privat,-ada ; singular / individual, -a ; especific, -a ; anormal, -a... ; persona privada.

Son secretari particular.

Estil particular.

Biais de parlar particular.

Vida particulara.

Genre particular.

Simptòma particular.

Cas particular.

Comportament particular.

Aquela particulara èra qualqu'un !

particular (en -) (loc. adv.) (abs. Dicort) : « (d’un point de vue particulier) en particulier » (Per Noste), « notamment [v. particularament] » (Lagarde) ; a part ; en privat...

particularament : d'un biais particular.

particularisme : interès particular o personal ; anar particular d'una populacion que volonta pas de se fondre dins un ensemble.

particularista (m. e f.) : adèpte, -a d'un particularisme.

Sens èsser particularista, se renegar pas !

particularitat nf : circomstància particulara ; estat de quicòm de particular.

particularizacion nf, cf Ubaud Dicort : « particularisation » (Per Noste)

particularizar (v. tr.) : individualizar.

particularizar (se) : se singularizar.

partida : porcion / element d'un tot (t. a.) ; especialitat ; partença ; jòc ; divertiment ; ensemble de manòbras. (v. partidas)

Las cinc partidas del mond.

Una partida de pesca.

Es pas brica ma partida.

Sa partida nos susprenguèt.

partidament adv : en partida, parcialament.

partidari, -ària (< cat.) adj e n, cf Ubaud Dicort : « partisan, -e » (Laus, Basic). « partidari » (cat.) : v. adèpte - aderent.

partidas nf pl (Laus, TdF jos ‘partido’) : organs de la generacion / partidas nòblas.

partideta nf, cf Ubaud Dicort : « petite partie de jeu, partie fine » TdF

partidoira nf : còpapasta (aplech per copar de pasta)

partidon nm, cf Ubaud Dicort : « petite partie de jeu » TdF

 

 

partidor 1 nm : ponhal / talhador / cotelàs.

partidor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit être partagé, à partager [v. partir 1] » (L. 280)

partiment nm : accion de partir / de partejar ; lotejament. (# partament)

partir 1 (v. tr.) : dividir / partejar.

partir 2 (v. intr.) : s'enanar / se n'anar ; morir.

A partit : es partit / se n'es anat / s'es enanat.

Tant val partir de la foira coma de l'esquichament.

partisan , -a (subs. e adj.) : adèpte, -a d'un partit, d'una doctrina ; maquisard (combatent, -a volontari, -ària que fa pas partida d'una armada) ; favorable, -a a una idèa ; qu'a un esperit de partit (pej.)

partison nf : despartiment / reparticion (f) / limit (m.)

partit 1 nm : resolucion ; ensemble de personas reünidas per d'opinions o d'interèsses comuns ; persona de maridar ;

Ne prenguèri mon partit : i me resolguèri.

Un partit politic.

Lo partit dels malcontents.

Tirar partit : profeitar.

Esperit de partit : sectarisme.

Un bon partit : un brave nòvi, una brava nòvia.

partit 2, -ida adj : « parti, ie ; lancé, ée » ; pintat, pintada (qu'a tròp begut). (v. TdF jos ‘parti 2’)

Es un bocin partida : a tròp cargat sus l'ais.

partit 3, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « parti, mi-parti, réparti, ie, partagé, ée » TdF jos ‘parti 1’

partitiu, -iva adj : (ling.) que designa una part d'un tot.

Article partitiu.

Substantiu partitiu.

partoricion nf, cf Ubaud Dicort [< partorir] : « parturition, accouchement » (Sèrras-Ess.)

partorienta nf, cf Ubaud Dicort : « parturiente » (Sèrras-Ess.)

partorir v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, accoucher, v. acochar 2, creaturar, parir 2 » (v. TdF). « partorir » : v. parturir (abs. Dicort).

parturicion nf (Laus, Per Noste ; abs. Dicort) : enfantament / jasilhas (f. pl.) (v. partoricion)

parturir (L. 280) (abs. Dicort) (v. tr.) : parir (L. 279) / enfantar. (v. partorir)

parucion nf, cf Ubaud Dicort : « parution » (Rapin)

parum nm sing, cf Ubaud Dicort : « parure, ce qui a été retranché avec un outil ; t. de relieur et corroyeur, v. carnassa ; crème qui se forme sur le lait ; ajustement, atours d’une femme » (v. TdF)

parussas nf pl, cf Ubaud Dicort : « brisoir de chanvre ou de lin » TdF jos ‘parusso’

parussar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, maquer, tilloter le chanvre ou le lin » TdF

« parvèl » (parvèl nm) : v. pavèl (abs. Dicort).

« parvenir » (fr.) : v. pervenir.

parvís nm, cf Ubaud Dicort : « parvis » (v. TdF)

pas 1 adv : non / non pas. (adv. neg. que se plaça totjorn après l'infinitiu tot sec) :

Manjar pas.

Plorar pas.

Venir pas.

Legir pas.

Me ven pas véser.

Me vòl pas parlar.

I n'a pas a manjar.

I n'a pas per plorar.

I n'a pas per vendre.

I a pas res a véser.

N'avèm pas.

Ne volèm pas.

I anarem pas.

Pas uèi, pas deman, pas l'an que ven, pas jamai !

pas 2 (subs.) : cadun dels movements dels pès d'un caminaire; biais de caminar ; airal que i se pòt passar ; passatge estrech, intrada d'un camp ; pertús ; espaci entre las circomvolucions d'una vitz, entre las dents d'una rèssa, entre las corbas d'un eliç ; pesada ; sèxe femenin.

Me'n vau far quatre passes.

A tot pas : a tot moment.

Caminar d'un pas decidit.

A pas de cat.

A pas de lop.

D'a pas / dapàs / d'a passet / dapasset : doçamenton.

Pas per pas : un pas après l'autre.

Lo Pas de La Casa.

Lo pas d'una rèssa.

pas cap loc adv, pas cap de loc prep, cf Ubaud Dicort : v. cap 4.

pas chòta loc adv, cf Ubaud Dicort : « pas grand chose » (Brun Glossari Oc-Fr)

pas d'ase (plt.) : (Tussilago Farfara)

pas que (occ.) : « ne... que, seulement » (Laus)

Sa femna a 16 ans. - Pas que ! - Oc, pas que.

I a pas qu'el que ne siá capable.

Pas qu’un, un seul.

I a pas qu’el que govèrne¸ il gouverne seul. (v. TdF jos ‘pas 2’)

pasadoble nm (cast.) (pasɔ'dɔble) (abs. Dicort) : dança populara espanhòla.

pasca (la -) nf (Laus ; abs. Dicort) : commemorason pels Ebrèus de lor sortida d'Egipte.

pascada nf [du latin pascha, par allusion aux œufs de Pâques close ou dimanche de Quasimodo, marqué par l’usage de manger une omelette (Vayssier ‘poscado’)] : « omelette » (Alibert) (uòus que se manjan per Pascas après la quaresma [los 40 jorns de peniténcia que se'n podiá pas manjar]) ; « espèce de galette ou de crêpe qui  consiste en un mélange d’œufs et de farine cuits à la poêle à frire » (Vayssier) ; crespèu als uòus e al lard.

Faire una pascada amb de lardons¸ faire une omelette au lard. (v. Vayssier)

Far pascada (arc.) : èsser suspreses per la pluèja sus un garbièr mièg entamenat.

pascadèl ~ pascatèl, -a n, cf Ubaud Dicort : v. pascatèl. (v. TdF)

pascadon nm, cf Ubaud Dicort : (v. pascada e pascajon)

pascairar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pacager, pâturer, paître » TdF ‘pasqueira’.  (v. L. 281)

pascairatge nm, cf Ubaud Dicort : « pâturage ; action de faire paître » TdF ‘pasqueirage’.  (v. L. 281)