paréisser (v. intr.) : pàrer / parir / aparir / aparéisser (se mostrar, se far véser) ; semblar.

parejar (v. intr.) : anar de par.

parèla : entalha sus un mast (mar.)

parelh : coble ; çò que va per dos (t. a.) ; (l.p.) dos o tres.

Un galant parelh, un joli couple. (v. TdF jos ‘parèu’)

Un parelh de colombs (lo mascle amb la feme)

Un parelh de vacas.

Un parelh de buòus.

Un parelh de grolas.

Un parelh d'esclòps.

parelhat nm : « couple, paire » TdF ; dos o tres.

Balha-me'n un parelhat.

Vendrem un parelhat, nous viendrons au moins deux ( v. TdF ‘pareiat’)

parelhon nm, cf Ubaud Dicort : (v. parelh)

parèli nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., parhélie, v. contrasolelh plus usité » TdF

paremiologia nf, cf Ubaud Dicort : « parémiologie » (Per Noste)

parenc nm, cf Ubaud Dicort : « tête de lit, l’extrémité du côté de la tête ou du côté des pieds » TdF

parença : aspècte / aparéncia.

parenquima nm, cf Ubaud Dicort : « (bot., anat.) parenchyme » (Rapin)

parenquimatós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (bot., anat.) parenchymateux, -euse » (Per Noste, Laus)

parent, -a adj e n : de la meteissa familha que q.q.mai (ascendent, descendent o collateral) per consanguinitat o afinitat.

A encara sos parents (son paire e sa maire)

Sèm totes parents, mai o mens.

parental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « parental, -e » (v. parent)

parentalha nf sing (pej.) : totes los parents en general.

parentat (f.) : ligam entre parents ; ensemble de parents.

parentatge nm : linhatge ; « parenté » (Per Noste).

parentèla nf, cf Ubaud Dicort : « parentèle, parenté » TdF. (v. parentilha)

parentèsi (f.) : remarca incidenta / digression ; mot, frasa, proposicion inserits coma explicacion dins una proposicion gramaticalament complèta, e enclauses entre aquestes dos signes ( ) ; suspension o interrupcion.

Obrir una parentèsi.

Metre entre parentèsis.

parentilha : parentat ; consanguinitat.

parentiu (m.) / parentor nm (los 2, R. IV, 397, abs. Dicort)  parentat.

Sèm dins un parentiu estrech.

pàrer / parir (v. intr.) : paréisser / aparéisser.

(Un dels vèrbs pus ancians (amb tornar, juvar, orar) atestats pels mss. occitans dels sègles VII e IX. Per pàrer v. Alba bilingua ; pels autres vèrbs, v. lor intrada.)

parescauma nm, cf Ubaud Dicort : « bateau portant mats et voiles, qui sert pour la pêche de la madrague, chasse-marée » TdF ‘paro-escaumo’

paresia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) parésie » (Laus)

parestesia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) paresthésie » (Laus)

paret (f.) : muralha ; escarpament rocalhut.

Entre jorn e nuèch i a pas de paret.

paretada nf, cf Ubaud Dicort : v. paredada.

paretaire nf, cf Ubaud Dicort : v. paredaire.

paretalha (plt.) : paredalha  v. paretària (abs. Dicort).

Èrba de la paretalha : v. jos èrba.

paretar (v. tr.) : bastir de parets / quilhar de parets.

paretària (abs. Dicort) (plt.) : (Paretaria officinalis); (Paretaria lusitanica) (v. parietària)

paretatge nm, cf Ubaud Dicort : « pariétaire, v. paredalha » (v. TdF)

paretejaire nm, cf Ubaud Dicort : « maçon qui fait des murs, et spécialement des murailles à pierre sèche, pour soutenir les terrains en gradins, v. muralhaire » (v. TdF)

paretejar (v. tr.) : far de parets de pèira seca.

parèu [pareu] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : panisson (galeta (R. III, 419) de farina de blat negre). (v. TdF jos ‘parèu’)

parga nf, cf Ubaud Dicort : « prestance » TdF

pargada : airal ocupat per un pargue (parc, v. R. IV, 426) ; bestial pargat / parcat sus un airal per lo femar.

« pargam / pargamin » : v. pergam / pergamin.

pargamèla : femna vièlha.

« pargantejar » (pargantejar v (v. Ubaud Dicort e TdF)) : v. pergamtejar (abs. Dicort).

pargantèla nf : filha fenestrièira, « fille coureuse de foires » (Bessou Brès p. 178) ; filha esvaporada.

pargar / parguejar (v. tr.) : parcar. v. pus avant.

Sabi pas pus ont pargar las fedas !

pargar / parguejar (se) : se parcar ; se plantar sus las cambas ; se quilhar sus las cambas.

Se parga coma un gal.

Qué parguejas aital ?

pargassièr nm, -ièira : pastre / pastra d'un pargue.

pargat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « parqué, campé, ée, placé de manière à être en vue » (v. TdF jos ‘parga’)

Luna pargada, lune entourée d’un cercle de vapeurs. (v. TdF). (v. jos pargue)

pargèla nf, cf Ubaud Dicort : « taille, impôt, v. talha » (v. TdF)

pargon nm, cf Ubaud Dicort : « petit parc, v. cast » TdF

pargue : clausura que l'òm i emparga las fedas ; airal que i se fa confir lo fems ; ròda a l'entorn de la luna o del solelh.

La luna fa pargue : lo temps vòl cambiar ; se va enfuscar / se va metre en colèra (en parlant de q.q. que se conten malaisidament / dificilament)

parguejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui parque » TdF

parguejar : v. pargar.

parguejatge nm, cf Ubaud Dicort : « parcage des troupeaux » TdF

parguial nm / porguiòl [veire parguial, cf Ubaud Dicort] : solaudi (pòrge de glèisa)

pari nm, cf Ubaud Dicort : « marbre de Paros » TdF ‘pàri 1’

pària / paria (R. IV, 414 - L. 278) (los 2, abs. Dicort) : companhiá ; associacion ; coble ; paritat. (v. pariá)

pariá nf, cf Ubaud Dicort : « compagnie, compagne ;  association de travailleurs, en Guyenne ; mâle ou femelle pour s’accoupler ; pairie, dignité de pair » TdF jos ‘parié 1’

parià [pària nm, cf Ubaud Dicort] : indian segregat de la societat ; òme mespresat.

Me mespresèt coma se foguèssi estat un parià.

pariable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « semblable, pareil » (v. Alibert)

 

 

pariaire 1 nm (arc.) : « sociétaire, associé, confrère, compagnon » (R. IV, 414). (v. pariar 1 e pariatge 1)

pariaire 2, -aira n, cf Ubaud Dicort : « parieur, celui, celle qui parie » (v. TdF e Alibert)

pariança nf, cf Ubaud Dicort : « pari, gageure, v. escomesa plus usité » TdF

pariar 1 (v. tr. arc.) (R. IV, 415 - L. 278) : possedir quicòm amb q.q. mai ; participar ; èsser l'egal de q.q. mai.

pariar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, parier, faire un pari, v. escometre » (v. TdF e Alibert).  « pariar » (fr.) : v. far una escomesa / jogar que.

pariatèla nf, cf Ubaud Dicort : « pariétaire » (v. Vayssier ‘poriotèle’). (v. parietària)

pariatge 1 nm (R. IV, 415 - L. 278) : mena de contracte d'onor a l'epòca dels trobadors ; union ; domeni comun. (v. Alibert e TdF jos ‘pariage’)

pariatge 2 nm : « pari, gageure » (v. TdF ‘pariage’ e Alibert)

paridigitat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « (zool.) paridigité, -e » (Laus)

parièirament : parivament.

parièr, -ièira adj e n : pariu, -iva / parion, -a ; « associé, ée, camarade, v. sòci » (v. TdF ‘parié 2’).

Çò parièr : çò meteis / çò « même » (l.p.) v. « mème »

Tot parièr, pareillement, mêmement, semblablement, uniformement. (Per Noste)

Tot parièr com, de même que. (Basic)

parietal, -a : que concernís una paret.

Peritòni parietal.

parietària nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : èrba de paret (Parietaria officinalis)

parion, -a adj : que fa parelh o que correspond simetricament amb un(a) autre,-a.

A pas son parion per far de brost.

paripennat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) paripenné, -e » (Laus)

parir 1 (v. intr. arc.) : v. pàrer.

parir 2 (v. tr.) (L. 279) : enfantar / parturir (L. 280).

París : capitala de França.

parisenc, -a : sortit, -ida de París ; relatiu, -iva a París. (v. TdF)

parisenca nf : candelièr de glèisa. (v. TdF ‘parisenco’)

parisenquisme nm, cf Ubaud Dicort : « parisianisme » (Sèrras-Ess.)

parisenquista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « parisianiste ». (v. parisenquisme)

pariseta (plt.) : rasim de guèine (Paris quadrifolia)

parisillabic, -a adj : mot latin qu'a totjorn, a totes los cases del singular, lo meteis nombre de sillabas.

paritari, -ària adj : se ditz d'una amassada qu'a lo meteis nombre de representants per las doas partidas en preséncia.

Una comission paritària.

paritat nf : egalitat.

Paritat de salaris.

pariu, -iva adj : parion, -a / parièr, -ièira.

parivament adv : parièirament.

parjòu ! interj, cf Ubaud Dicort : « jurement usité en Rouergue, v. pardieu » (v. TdF)

parlada / parladissa nf / parladís nm : parlicada / charrada (Pel francés  « charade », v. enigma.).

parlador : parlatòri (airal que i se parla).

Parlador de convent.

Parlador de preson.

parladura : biais de parlar ; lengatge ; dialècte ; lenga.

parlaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que parla bravament.

parlament : conversa ; discors ; parladissa amorosa ; amassada d'elegits del pòble (deputats e senators)

parlamentar (v. intr.) : negociar (t. a.)

parlamentari, -ària adj e n : membre d'un parlament ; negociator, -tritz.

parlamentarisme nm, cf Ubaud Dicort : « parlementarisme » (Rapin)

parlança nf, cf Ubaud Dicort : « propos, parole » (Brun Glossari Oc-Fr)

parlant, -a : que parla volontièr ; que revèrta bravament ; expressiu, -iva ; suggestiu, -iva ; eloquent, -a.

Retrach, image parlants.

Comparason parlanta.

parlantin 1, -a n, cf Ubaud Dicort : que parla plan, « éternel parleur, euse, v. barjaire » (v. TdF).

parlantin 2, -a adj : « babillard, -arde » (Brun Glossari Oc-Fr)

Fonts parlantinas, sources babillardes. (Brun Glossari Oc-Fr)

parlapàs nm, cf Ubaud Dicort : « chevalier combattant, Machella pugnax, oiseau de l’ordre des Echassiers, ainsi nommé parce qu’il ne fait entendre aucun cri » (Azaïs ‘parlo-pas’)

parlar 1  nm : lenga ; lengatge ; dialècte ; accent.

parlar 2 (v. intr.) : exprimir sa pensada oralament.

parlar del nas : parlar en fasent entendre de sons nasals

parlar entre sas dents : articular pas coma cal.

parlar gras : far rotlar las èrras en parlant.

parlar gròs : damnejar / renegar ; se metre en colèra.

parlar suau : parlar doçamenton.

parlar (se) : se cortejar / se frequentar.

Es passat lo dich que Lucian e Audeta se parlan.

parlariá : barjacada / bagol / charra / japa.

parlatejar [veire parlotejar, cf Ubaud Dicort] / parlotejar / parlufejar (v. TdF jos ‘parlufeja’) (v. intr.) : barjacar / charrar / japar ; secretejar.

parlatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de parler, parlage, langage, pourparler, entretien, délibération » TdF

parlatòri nm : parlador. v. pus naut.

parlejar (v. intr.) : començar de parlar ; parlar / conversar.

parleta : pichona barjacada.

parlicada : discors sens pretencion ; barjacada.

parlièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « causeur, jaseur, euse, babillard, arde » TdF

parlós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « bavard, babillard, arde » TdF

parlòta : convèrsa sens importància.

parlotejar / parlufejar 1 (v. intr.) : doblets de parlatejar, « bavarder, chuchoter, babiller » (Alibert).

parlufejar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (fam.) commérage » (Laus)

parlufièr, -ièira adj e n : lengut, -uda (que parla bravament)

parlum nm sing : tissa de parlar.