parangon nm : arquetipe ; comparason ; « t. d’imprimerie [v. parangonar] » TdF ; brilhant sens cap de tara ; mena de marbre negre.

parangonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, parangonner ; t. d’imprimerie » (v. TdF)

paranòia : psicòsi (f) caracterizada per un orgulh exagerat, d'egoïsme, de susceptibilitat, de mesfisança.

paranoïac [paranoiac], -a adj e n : relatiu, -iva a la paranòia.

Deliri paranoïac.

paranormal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « paranormal, -e » (v. Per Noste)

parant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « parant, ante, qui pare, qui orne » TdF

paranton nm, cf Ubaud Dicort : « fossette, jeu d’enfant » TdF

Jogar al paranton, jouer à la fossette avec des billes. (v. TdF)

parapatapan nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du bruit du tambour ou du tambourin » TdF

parapenda nm, cf Ubaud Dicort : « parapente [v. penda] » (Sèrras)

parapet nm, cf Ubaud Dicort : « (milit.) parapet » (Rapin). « parapet » (it.) : v. parabanda - baranda - balustrada.

« parapèu » : v. parpèl.

paraplegia : paralisi de la mitat inferiora del còrs.

paraplegic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la paraplegia.

Après son accident, ne demorèt paraplegic.

parapluèja : aplech per s'aparar de la pluèja.

parapluejaire [paraplujaire], -aira n (v. Ubaud Dicort e TdF jos paro-pluiaire) : que fa, vend o repara de parapluèjas.

para pòrc [parapòrc] nm : mena d'aucèl (Saxicola torquata)

paraprat (abs. Dicort: Nòstra Dòna de paraprat : lo 11 d'abril « Nòstra Dama de paraprats, le 25 mars, fête de l’Annonciation de la Vierge, époque où l’on défend les prés aux bestiaux » (v. Vayssier ‘paro-prats)]

parapsicologia nf, cf Ubaud Dicort : « parapsychologie » (Rapin)

parapsiquic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « parapsychique » (Per Noste)

parar 1 (v. tr.) : adornar ; preparar ; aprestar ; batanar ; adobar (faiçonar) lo cuèr ; parar lo cuèr (lo fa venir pus tèunhe) ; podar çò vièlh o los rasigòts de la vinha ; adobar l'airal que l'òm i a copada una branca ; levar la crosta del lach ; donar, balhar, presentar ; empachar, evitar, gandir ; plaçar, tibar un filat, un aplech de caça ; venir a propaus.

Parar de flors la taula d'un regalèmus.

Parar la nòvia.

Parar (batanar) d'estòfas.

Parar la carn : ne dostar nèrvis e graissa.

Parar lo prat : i deslargar pas pus lo bestial.

Parar la man : l'estirar per recebre quicòm.

Parar las moscas : far partir las moscas d'endacòm.

Parar lo sac : lo far badar per l'emplenar.

Parar la saca : se laissar corroçar per q.q. mai.

Parar l'aurelha : tibar l'aurelha.

Parar del freg : gandir del freg.

Parar un còp.

parar (se) : s'adornar / s'aprestar ; se gandir.

Se parar del freg, de las moscas...

parar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo parar, le foulage des draps » TdF jos ‘para’

parariá nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on pare, où l’on apprête les draps » (v. TdF)

parasac (a -) loc adv : « à profusion » TdF jos ‘paro-lou-coufin’

A parasac : a bodre / a foison / a volontat.

parasceve (f.) : preparacion del sabat / jorn abans lo sabat ; divendres sant.

parasimpatic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « parasympathique » (Laus)

parasintèsi (f.) : formacion d'un mot per l'addicion combinada d'un prefix e d'un sufix.

parasintetic, -a : relatiu, -iva a la parasintèsi.

parasit 1, -a adj : que viu al despens d'un autre.

parasit 2 nm, cf Ubaud Dicort : « parasite » (Rapin). (v. parasits)

parasitar (v. tr.) : envasir un animal o una planta per ne viure ; perturbar un senhal radioelectric.

parasitari, -ària : relatiu, -iva als parasits.

Malautiás parasitàrias.

parasitat, -ada : envasit, -ida per de parasits.

parasitisme : estat d'una persona, d'un animal o d'una planta que viu en parasit.

parasitologia : estudi dels parasits.

parasitòsi (f.) : malautiá amodada per un parasit.

parasits (m. pl.) : perturbacions dins la recepcion de senhals radioelectrics.

parasòl nm / parasolelh (v. parasolelh): semblaparapluèja per s'aparar del solelh.

parasolar (se) : s'aparar del solelh amb un parasòl.

parasolelh nm, cf Ubaud Dicort : « parasol » (Laus) ; « pare-soleil » (Sèrras, Basic)

parat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « arnoglosse transparent, poisson de mer » TdF

parat doble nm, cf Ubaud Dicort : « solonette, petite sole » TdF jos ‘parat’

« parat » 2 nm : v. passerat.

paratge 1 nm (R. IV, 425 ; arc., mas tèrme tipic de l'occitanitat) : sentit de respècte dels dreches de tot un cadun, drechura, ajuda mutualas.

paratge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « parage, contrée, étendue de mer, v. encontrada » (v. TdF ‘parage 2’)

paratge 3 nm, cf Ubaud Dicort : « foulage des draps » TdF ‘parage 3’

paratíbia nm, cf Ubaud Dicort : « protège-tibia » (Sèrras-Ess.)

paratifoïde, -da adj e n, cf Ubaud Dicort : « paratyphoïde » (Per Noste)

paratiroïda nf, cf Ubaud Dicort : « parathyroïde » (Rapin)

paratiroïde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « parathyroïde » (Rapin)

paratròn nm, cf Ubaud Dicort : v. paratroneire. (v. TdF jos ‘paro-tron’)

paratroneire : aplech per s'aparar del pericle (fólzer, còp de tròn)

 

 

paratruc [paratrucs nm, cf Ubaud Dicort] : garnidura sul davant e sul darrièr d'una veitura per amortir un trucal.

paraula : facultat de parlar ; exercici d'aquela facultat ; ton de la votz ; mot o frasa deslargats ; promessa verbala.

Paraula d'òme.

Paraula de Dieu.

Paraula doça.

Aver la paraula.

Portar la paraula.

Téner paraula.

Mesurar sas paraulas.

Gardar o balhar la paraula.

Pèrdre o recobrar la paraula.

Demandar la paraula.

paraular / paraulejar (v. intr.) : quitar pas de parlar, « pérorer, parler » TdF jos ‘paraula’.

paraulassa : damne (mot desonèst / paraula grossièira)

paraulatge : verbositat (R. V, 504).

paraulejar : v. paraular.

parauleta : paraula pichona ; paraula de drollon ; paraula polida.

paraulièr, -ièira adj e n : que parla bravament ; « verbiageur, euse ; babillard, arde » ; que fa las paraulas d'una cançon, « parolier d’un opéra ». (v. TdF)

paraulís (subs. m.) : polidas paraulas ; paraulas enjaulairas.

A un bon paraulís.

Te fises pas de son paraulís.

paraulós, -osa : verbós, -a.

paraulum nm sing : verbositat (R. V, 504).

paravent : panèl de fust o de tèla (tela) per s'aparar dels corrents d'aire o de la vista dels autres.

paraviral (abs. Dicort) : viramadelon / viramarion / brave emplastre. (v. paravirar 2)

paravirar 1 (v. intr. ) (Alibert ; abs. TdF) : virar de bòrd (mar.)

paravirar 2 nm (v. TdF jos ‘paro-à-vira’) : « pare à virer, commandement pour disposer l’équipage à virer de bord ; grand soufflet, coup du revers de la main, v reviramadelon »

(I a de centenats d'autres mots sabents formats amb para-)

parbieu ! interj, cf Ubaud Dicort : « parbleu » TdF

parc nm (R. IV, 426) (non preconizat Dicort) : v. pargue.

Parc nacional.

Parc per veituras.

Parc (d’estacionament), parking. (Basic)

Parca : caduna de las tres divessas paganas que fialavan, debanavan e copavan lo fial de la vida.

Las tres Parcas.

parçan : quartièr / circomscripcion.

* parcar (v. tr.) (Lagarde ; abs. Dicort) : empargar (claure dins un parc o dins un pargue) (v. pargar)

* parcar (se) (abs. Dicort) : metre sa veitura dins un pargue. (v. pargar (se))

* parcatge (abs. Dicort) : accion de parcar o de se parcar, « parking » (Laus, Lagarde).

parcèla : tròç de terren ; part d'eretatge.

parcelar (abs. Dicort) (v. tr.) : devesir en parcèlas, « parceller » (Rapin).

parcelari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a una parcèla.

Plan, cadastre parcelari, plan, cadastre parcellaire  (Rapin)

parcelatge : partiment / particion / « partatge » (l. p.)

parcelièr, -ièira adj e n : persona que parteja quicòm amb una autra. (v. TdF ‘parcelié’)

parcellari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : v. parcelari.

parcellizacion nf, cf Ubaud Dicort : « parcellisation » (Per Noste)

parcellizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, parcelliser » (v. çai sus)

parcial, -a : qu'es pas total, -a ; qu'a una prevencion contra quicòm o q.q.

Un eclipsi parcial.

Un òme parcial.

parcialament : d'un biais parcial.

parcialitat nf : estat de çò parcial ; lo vici d'èsser parcial.

parcil : cèla (L. 74) / cellula ; trièl / casa / compartiment ; gàbia.

parcineta nf, cf Ubaud Dicort : « t. grivois, teton, sein » TdF

parcir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, épargner, v. esparnhar » (v. TdF)

parcmètre nm (abs. Dicort) : aparelh per far pagar lo temps del parcatge, « parcmètre » (Per Noste, Basic).

parçon nm : pargue pels pòrcs (en montanha) ; sot (f.) / estable pels pòrcs (dins una bòria) ; « compartiment, case, stalle d’écurie » (v. Alibert)

parçonar v, cf Ubaud Dicort : (v. parçon)

parçonièr [ ~ esparçonièr, -ièira, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : coeretièr, -ièira ; que parteja quicòm amb q.q. mai ; associat, -ada ; parcelièr,-ièira; boriaire, -a ; persona que trabalha a mièjas (pel 50%)

Son parçonièrs de la meteissa bòria.

parda nf : pana / tessèla / taca de rossor (R. V, 113).

pardal nm, cf Ubaud Dicort : « moineau, v. passerat » (v. TdF)

pardieu ! interj, cf Ubaud Dicort : « pardieu, pardi, pardine, parguienne, pargué, sortes de jurements » TdF

pardinche ! ~ pardincha ! interj, cf Ubaud Dicort : v. pardieu. (v. TdF jos ‘pardiéu’)

pardòla nf, cf Ubaud Dicort : « nom de vache aux taches rouges [v. parda] » (Carrasco)

pardós, -osa : panat, -ada / panós,-osa / tesselat, -ada ; (qu'a sus la pèl de tacas de rossor)

paredada [ ~ paretada] nf : espandida de parets.

paredaire [ ~ paretaire nm, cf Ubaud Dicort], -a : persona que fa de parets de pèira seca.

paredal : paret de sosten d'una terrassa. (v. TdF jos ‘paredau’)

paredalha [ ~ paretalha] nf (plt.) : (Parietaria officinalis) ; (P. lusitanica)

paredar / paredonar (v. paredonar) (v. tr.) : tampar amb una paret.

paredàs nm / paredassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand mur ou vieux mur en pierres sèches, v. muralhassa » (v. TdF suppl)

paredièira nf, cf Ubaud Dicort : « pariétaire » (Fettuciari). (v. paredalha)

paredièr : obrièr maçon.

paredon : paret pichona ; relaisset ; banc de pèira, de tèrra, de brica... davant l'ostal ; calfapança ; trepador d'escalièr.

Seguts sul paredon davant l'ostal.

paredonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soutenir par des murs » TdF