|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
parangon nm : arquetipe ; comparason ; « t. d’imprimerie [v. parangonar] » TdF ; brilhant sens cap de tara ; mena de marbre negre. parangonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, parangonner ; t. d’imprimerie » (v. TdF) paranòia : psicòsi (f) caracterizada per un orgulh exagerat, d'egoïsme, de susceptibilitat, de mesfisança. paranoïac [paranoiac], -a adj e n : relatiu, -iva a la paranòia. Deliri paranoïac. paranormal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « paranormal, -e » (v. Per Noste) parant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « parant, ante, qui pare, qui orne » TdF paranton nm, cf Ubaud Dicort : « fossette, jeu d’enfant » TdF Jogar al paranton, jouer à la fossette avec des billes. (v. TdF) parapatapan nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du bruit du tambour ou du tambourin » TdF parapenda nm, cf Ubaud Dicort : « parapente [v. penda] » (Sèrras) parapet nm, cf Ubaud Dicort : « (milit.) parapet » (Rapin). « parapet » (it.) : v. parabanda - baranda - balustrada. « parapèu » : v. parpèl. paraplegia : paralisi de la mitat inferiora del còrs. paraplegic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la paraplegia. Après son accident, ne demorèt paraplegic. parapluèja : aplech per s'aparar de la pluèja. parapluejaire [paraplujaire], -aira n (v. Ubaud Dicort e TdF jos 'paro-pluiaire') : que fa, vend o repara de parapluèjas. para pòrc [parapòrc] nm : mena d'aucèl (Saxicola torquata) paraprat (abs. Dicort) : Nòstra Dòna de paraprat : lo 11 d'abril « Nòstra Dama de paraprats, le 25 mars, fête de l’Annonciation de la Vierge, époque où l’on défend les prés aux bestiaux » (v. Vayssier ‘paro-prats)] parapsicologia nf, cf Ubaud Dicort : « parapsychologie » (Rapin) parapsiquic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « parapsychique » (Per Noste) parar 1 (v. tr.) : adornar ; preparar ; aprestar ; batanar ; adobar (faiçonar) lo cuèr ; parar lo cuèr (lo fa venir pus tèunhe) ; podar çò vièlh o los rasigòts de la vinha ; adobar l'airal que l'òm i a copada una branca ; levar la crosta del lach ; donar, balhar, presentar ; empachar, evitar, gandir ; plaçar, tibar un filat, un aplech de caça ; venir a propaus. Parar de flors la taula d'un regalèmus. Parar la nòvia. Parar (batanar) d'estòfas. Parar la carn : ne dostar nèrvis e graissa. Parar lo prat : i deslargar pas pus lo bestial. Parar la man : l'estirar per recebre quicòm. Parar las moscas : far partir las moscas d'endacòm. Parar lo sac : lo far badar per l'emplenar. Parar la saca : se laissar corroçar per q.q. mai. Parar l'aurelha : tibar l'aurelha. Parar del freg : gandir del freg. Parar un còp. parar (se) : s'adornar / s'aprestar ; se gandir. Se parar del freg, de las moscas... parar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo parar, le foulage des draps » TdF jos ‘para’ parariá nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on pare, où l’on apprête les draps » (v. TdF) parasac (a -) loc adv : « à profusion » TdF jos ‘paro-lou-coufin’ A parasac : a bodre / a foison / a volontat. parasceve (f.) : preparacion del sabat / jorn abans lo sabat ; divendres sant. parasimpatic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « parasympathique » (Laus) parasintèsi (f.) : formacion d'un mot per l'addicion combinada d'un prefix e d'un sufix. parasintetic, -a : relatiu, -iva a la parasintèsi. parasit 1, -a adj : que viu al despens d'un autre. parasit 2 nm, cf Ubaud Dicort : « parasite » (Rapin). (v. parasits) parasitar (v. tr.) : envasir un animal o una planta per ne viure ; perturbar un senhal radioelectric. parasitari, -ària : relatiu, -iva als parasits. Malautiás parasitàrias. parasitat, -ada : envasit, -ida per de parasits. parasitisme : estat d'una persona, d'un animal o d'una planta que viu en parasit. parasitologia : estudi dels parasits. parasitòsi (f.) : malautiá amodada per un parasit. parasits (m. pl.) : perturbacions dins la recepcion de senhals radioelectrics. parasòl nm / parasolelh (v. parasolelh): semblaparapluèja per s'aparar del solelh. parasolar (se) : s'aparar del solelh amb un parasòl. parasolelh nm, cf Ubaud Dicort : « parasol » (Laus) ; « pare-soleil » (Sèrras, Basic) parat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « arnoglosse transparent, poisson de mer » TdF parat doble nm, cf Ubaud Dicort : « solonette, petite sole » TdF jos ‘parat’ « parat » 2 nm : v. passerat. paratge 1 nm (R. IV, 425 ; arc., mas tèrme tipic de l'occitanitat) : sentit de respècte dels dreches de tot un cadun, drechura, ajuda mutualas. paratge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « parage, contrée, étendue de mer, v. encontrada » (v. TdF ‘parage 2’) paratge 3 nm, cf Ubaud Dicort : « foulage des draps » TdF ‘parage 3’ paratíbia nm, cf Ubaud Dicort : « protège-tibia » (Sèrras-Ess.) paratifoïde, -da adj e n, cf Ubaud Dicort : « paratyphoïde » (Per Noste) paratiroïda nf, cf Ubaud Dicort : « parathyroïde » (Rapin) paratiroïde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « parathyroïde » (Rapin) paratròn nm, cf Ubaud Dicort : v. paratroneire. (v. TdF jos ‘paro-tron’) paratroneire : aplech per s'aparar del pericle (fólzer, còp de tròn) paratruc [paratrucs nm, cf Ubaud Dicort] : garnidura sul davant e sul darrièr d'una veitura per amortir un trucal.
|
|
paraula : facultat de parlar ; exercici d'aquela facultat ; ton de la votz ; mot o frasa deslargats ; promessa verbala. Paraula d'òme. Paraula de Dieu. Paraula doça. Aver la paraula. Portar la paraula. Téner paraula. Mesurar sas paraulas. Gardar o balhar la paraula. Pèrdre o recobrar la paraula. Demandar la paraula. paraular / paraulejar (v. intr.) : quitar pas de parlar, « pérorer, parler » TdF jos ‘paraula’. paraulassa : damne (mot desonèst / paraula grossièira) paraulatge : verbositat (R. V, 504). paraulejar v : v. paraular. parauleta : paraula pichona ; paraula de drollon ; paraula polida. paraulièr, -ièira adj e n : que parla bravament ; « verbiageur, euse ; babillard, arde » ; que fa las paraulas d'una cançon, « parolier d’un opéra ». (v. TdF) paraulís (subs. m.) : polidas paraulas ; paraulas enjaulairas. A un bon paraulís. Te fises pas de son paraulís. paraulós, -osa : verbós, -a. paraulum nm sing : verbositat (R. V, 504). paravent : panèl de fust o de tèla (tela) per s'aparar dels corrents d'aire o de la vista dels autres. paraviral (abs. Dicort) : viramadelon / viramarion / brave emplastre. (v. paravirar 2) paravirar 1 (v. intr. ) (Alibert ; abs. TdF) : virar de bòrd (mar.) paravirar 2 nm (v. TdF jos ‘paro-à-vira’) : « pare à virer, commandement pour disposer l’équipage à virer de bord ; grand soufflet, coup du revers de la main, v reviramadelon » (v. TdF) (I a de centenats d'autres mots sabents formats amb para-) parbieu ! interj, cf Ubaud Dicort : « parbleu » TdF parc nm (R. IV, 426) (non preconizat Dicort) : v. pargue. Parc nacional. Parc per veituras. Parc (d’estacionament), parking. (Basic) Parca : caduna de las tres divessas paganas que fialavan, debanavan e copavan lo fial de la vida. Las tres Parcas. parçan : quartièr / circomscripcion. * parcar (v. tr.) (Lagarde ; abs. Dicort) : empargar (claure dins un parc o dins un pargue) (v. pargar) * parcar (se) (abs. Dicort) : metre sa veitura dins un pargue. (v. pargar (se)) * parcatge (abs. Dicort) : accion de parcar o de se parcar, « parking » (Laus, Lagarde). parcèla : tròç de terren ; part d'eretatge. parcelar (abs. Dicort) (v. tr.) : devesir en parcèlas, « parceller » (Rapin). parcelari, -ària adj (abs. Dicort 2022) : relatiu, -iva a una parcèla. parcelatge : partiment / particion / « partatge » (l. p.) parcelièr, -ièira adj e n : persona que parteja quicòm amb una autra. (v. TdF ‘parcelié’) parcellari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « parcellaire » (Per Noste) (v. parcelari) Plan, cadastre parcellari, plan, cadastre parcellaire. (v. Rapin) parcellizacion nf, cf Ubaud Dicort : « parcellisation » (Per Noste) parcellizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, parcelliser » (v. çai sus) parcial, -a : qu'es pas total, -a ; qu'a una prevencion contra quicòm o q.q. Un eclipsi parcial. Un òme parcial. parcialament : d'un biais parcial. parcialitat nf : estat de çò parcial ; lo vici d'èsser parcial. parcil : cèla (L. 74) / cellula ; trièl / casa / compartiment ; gàbia. parcineta nf, cf Ubaud Dicort : « t. grivois, teton, sein » TdF parcir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, épargner, v. esparnhar » (v. TdF) parcmètre nm (abs. Dicort) : aparelh per far pagar lo temps del parcatge, « parcmètre » (Per Noste, Basic). parçon nm : pargue pels pòrcs (en montanha) ; sot (f.) / estable pels pòrcs (dins una bòria) ; « compartiment, case, stalle d’écurie » (v. Alibert) parçonar v, cf Ubaud Dicort : (v. parçon) parçonièr [ ~ esparçonièr, -ièira, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : coeretièr, -ièira ; que parteja quicòm amb q.q. mai ; associat, -ada ; parcelièr,-ièira; boriaire, -a ; persona que trabalha a mièjas (pel 50%) Son parçonièrs de la meteissa bòria. parda nf : pana / tessèla / taca de rossor (R. V, 113). pardal nm, cf Ubaud Dicort : « moineau, v. passerat » (v. TdF) pardieu ! interj, cf Ubaud Dicort : « pardieu, pardi, pardine, parguienne, pargué, sortes de jurements » TdF pardinche ! ~ pardincha ! interj, cf Ubaud Dicort : v. pardieu. (v. TdF jos ‘pardiéu’) pardòla nf, cf Ubaud Dicort : « nom de vache aux taches rouges [v. parda] » (Carrasco) pardós, -osa : panat, -ada / panós,-osa / tesselat, -ada ; (qu'a sus la pèl de tacas de rossor) paredada [ ~ paretada] nf : espandida de parets. paredaire [ ~ paretaire nm, cf Ubaud Dicort], -a : persona que fa de parets de pèira seca. paredal : paret de sosten d'una terrassa. (v. TdF jos ‘paredau’) paredalha [ ~ paretalha] nf (plt.) : (Parietaria officinalis) ; (P. lusitanica) paredar / paredonar (v. paredonar) (v. tr.) : tampar amb una paret. paredàs nm / paredassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand mur ou vieux mur en pierres sèches, v. muralhassa » (v. TdF suppl) paredièira nf, cf Ubaud Dicort : « pariétaire » (Fettuciari). (v. paredalha) paredièr : obrièr maçon. paredon : paret pichona ; relaisset ; banc de pèira, de tèrra, de brica... davant l'ostal ; calfapança ; trepador d'escalièr. Seguts sul paredon davant l'ostal. paredonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soutenir par des murs » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|