paradoira nf (nom collectiu) (Alibert) : drapariás de las carrièiras per la Fèsta-Dieu (v. p. 20, 1°, a), « draperie, tenture... » TdF ‘paradouiro’.

paradona nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF

parador 1 nm : batan (molin a folon per parar (aprestar) las estòfas) ; batanaire / paraire (persona qu'aprèsta las estòfas) ; flassadièr (persona que fasiá de flassadas) ; rasclet (instrument d'esclopièr, d'afachaire...)

parador 2, -doira adj : que servís a parar, adornar (v. TdF ‘paradou 2’) ; placa de fogal.

Cotèl parador.

Plana paradoira.

Lençòls paradors dels autars de la Fèsta-Dieu.

paradoriaire / paradorièr nm, cf Ubaud Dicort : « foulonnier, foulon, ouvrier ou directeur d’un moulin à foulon, v. parador 1 » (v. TdF jos ‘paradouriaire’)

paradós (Alibert) [paradòs nm, paradòssa nf, cf Ubaud Dicort] : fals paradís ; paradís (pej.) (v. paradòssas)

paradòssas nf pl : « paradis imaginaire, faux paradis » (v. Sauvages ‘paradôssos’ e v. Azaïs nf pl) (v. TdF jos ‘paradouge’)

paradòxa (f.) : opinion que truca la rason o la logica, mas que pòt èsser bona ça que la.

paradoxal, -a : relatiu, -iva a una paradòxa.

Opinion paradoxala.

Esperit paradoxal.

paradoxalament : d'un biais paradoxal.

paradràs nm, cf Ubaud Dicort : « bardane commune, plante » TdF

paradura : çò que met en valor quicòm o q.q. ; ondradura / belaròia / pimpalhadura (çò que servís a parar (adornar) quicòm o q.q.) ; garnidura de pèrlas, de brilhants... ; ensemble dels vestits femenins de dejós ; accion o resulta de parar (adornar) o de se parar (s'adornar) ; totas las tombadas de carn de bocariá que pòdon pas èsser vendudas.

La gràcia es la paradura del joventum.

Una paradura de joièls.

Una paradura de dentèla.

Ramonda passa fòrça temps a sa paradura.

Paradura de nòvia.

Noirís son can de paraduras.

paraescolar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « parascolaire » (Rapin)

paraf nm, cf Ubaud Dicort : « paraphe » (Sèrras)

parafanga nm : aplech per parar quicòm de la fanga ; ala de veitura.

parafar v, cf Ubaud Dicort : v tr « parapher » (Basic)

parafarmacia nf, cf Ubaud Dicort : « parapharmacie » (Per Noste)

parafasia : perturbacion del parlar que de mots incompreensibles i son substituits als tèrmes normals.

parafernal, -a : relatiu, -iva a çò que pòrta la femna dins un matrimòni en mai de sa verquièira, o çò que ganha per eretatge o donacion pendent lo maridatge.

Bens parafernals.

paraficha nf : corondat. v. corondat.

parafina : mescla d'idrocarburs solids.

Òli de parafina.

parafinar (v. tr.) : embeure o cobrir d'òli de parafina.

parafinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « paraffiné, ée » (v. parafinar)

parafiscal, -a : relatiu, -iva a la parafiscalitat.

parafiscalitat nf : mena de dobla fiscalitat.

La parafiscalitat es una practica vergonhabla.

parafisi nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) paraphyse » (Rapin)

parafòc nm : parafuòc v. pus bas.

parafolhar v (abs. Dicort) : v. parafulhar.

parafrasa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. parafrasi.

parafrasaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « paraphraseur, -euse » (Laus)

parafrasar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. littéraire, paraphraser » TdF. « parafrasar » (fr.) : v. çaijós.

parafrasejar (v. tr.), cf Ubaud Dicort  : far una parafrasi.

parafrasi (f.) (abs. Dicort) : repeticion de frasa, d'idèa, de tèxt; amb d'autres mots que pòrtan pas res de novèl ; marrida explicacion d'un tèxt ; amplificacion inutila « paraphrase ». (Per Noste) (v. parafrasa)

parafrasia (abs. Dicort) : doblet de parafasia.

parafrastic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « paraphrastique » (Rapin)

parafreg nm, cf Ubaud Dicort : « pardessus » (Lèbre) ; « couverture ; paillasse » (Sèrras-Ess.)

parafrenia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) paraphrénie » (Per Noste)

parafuèlh : revestiment (placatge) de fust, de marbre...sus las parets de l'endedins d'un membre ; corondat de pòstes o de bricas tèunhas ; doèla.

parafulhar (v. tr.) : pausar un parafuèlh ; pausar la doèla.

Parafulhar los cabirons d'una teulada.

parafum nm, cf Ubaud Dicort : « (locomotive) pare-fumée » (Rapin)

parafuòc / parafòc nm : dispositiu per empachar un fuòc de s'espandir (t. a.), « garde-feu, grille, écran » (v. TdF ‘paro-fiò’) ; dins una selva, dralha sens vegetacion per entravar la progression d'un fuòc.

Cal netejar sovent los parafuòcs.

parafurt nm, cf Ubaud Dicort : « antivol » (v. furt)

paragangliòma (m.) : tumor ganglionara.

paraganta nm, cf Ubaud Dicort : « paraguante, étrennes ; profit, revenu-bon » TdF jos ‘paragànti’

para-gara nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘paro-garo’) : avertiment d'un malparat (perilh imminent) ; remochinada ; querèla / disputa. (v. para, gara ! jos para 2)

 

 

paragnèis : gnèis format per metamorfisme de ròcas sedimentàrias.

paragnosia : error patologica d'identificacion d'un objècte.

paragraf : division d'un tèxt de pròsa en tròces que fan una unitat e que son separats.

Los paragrafs son la respiracion d'un tèxt.

paragrafia nf (abs. Dicort) : perturbacion patologica caracterizada per la confusion dels mots dins la lenga escricha, « (méd.) paragraphie » (Per Noste).

paragrais : recipient de cosina longarut plaçat jos l'ast o la grasilha per reculhir lo chuc e lo grais.

parairar (v. tr.) : accion de batanar, de parar (d'aprestar) las estòfas.

paraire 1 nm, cf Ubaud Dicort : « foulon, moulin à foulon ; lieu où l’on foule les draps, fouloire, v. parador ; t. de chapelier et de bonnetier, fouloir ; outil de tonnelier » (v. TdF ‘paraire 1’)

paraire 2, -aira n : persona que paraira las estòfas.

parairiá [veire parariá, cf Ubaud Dicort] nf : talhièr de paraire.

paralalia : perturbacion del parlar, caracterizada per la dificultat a trobar lo mot que cal.

paralengatge nm, cf Ubaud Dicort : « (ling.) paralangage » (Per Noste)

paralexia nf (abs. Dicort) : perturbacion de la lectura que lo malaut i substituís , als mots del tèxt, d'autres mots sens cap ni centena, « (méd.) paragraphie » (Per Noste).

para-li nm, cf Ubaud Dicort : « t. de jeu, paroli, le double de ce qu’on a joué la première fois » TdF

paralisador, -airitz (abs. Dicort) : que paralisa. (v. paralisant)

Accion paralisairitz d'unas potingas.

paralisant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « paralysant, -e » (Laus)

paralisar (v. tr.) : far patir de paralisi.

Paralisar un país per una cauma generala.

paralisar (se) : pèrdre la sensibilitat dins una partida del còrs.

Paralisat per un atac.

paralisi [paralisia] (f.) : privacion o diminucion totala o parciala dels movements volontaris o de la sensibilitat ; impossibilitat totala de far quicòm.

Paralisi d'una man.

Paralisi de l'Estat.

paraliterari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « paralittéraire » (Per Noste)

paralitic, -a adj e n : persona que patís de paralisi.

paraliticar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, paralyser » (v. TdF) (v. paralisar)

paraliturgia : ceremoniá religiosa non prevista dins los libres liturgics, mas organizada d'un biais liturgic.

paraliuces nm, cf Ubaud Dicort : « parefoudre » (Laus)

parallaxi (f.) : desplaçament de la posicion aparenta d'un còrs, degut al càmbiament de posicion de l'observator.

parallèl, -a : se ditz d'una linha, d'una massa... egalament alunhada d'una autra linha, d'una autra massa... sus tota lor superficia.

Doas linhas parallèlas.

Dos massisses parallèls.

parallèlament : d'un biais parallèl.

parallelepipède nm : polièdre de sièis fàcias que son totas de parallelograms, las fàcias opausadas essent egalas e parallèlas entre elas.

Parallelepipède drech.

Parallelepipède rectangle.

parallelepipedic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « parallélépipédique » (Rapin)

parallelisme : qualitat de çò parallèl.

parallelogram [parallelograma, cf Ubaud Dicort] nm : qüadrilatèr que sos costats opausats son parallèls dos per dos.

paralogisme nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., paralogisme » TdF

paramagnetisme nm, cf Ubaud Dicort : « (électr.) paramagnétisme » (Rapin)

paraman nm : jòc de la man cauda.

paramar nm (t. tecn.) : pèça de fust plaçada sul bordatge d'un naviri, a la proa, per regetar las aigas de las èrsas.

paramecia : grand protozoari d'aigas doças estadissas.

paramedical, -a : relatiu, -iva als suènhs dels malauts donats per de personas capablas, mas que son pas del còrs medical.

Professions paramedicalas.

parament nm, cf Ubaud Dicort : « parement, ornement ; face d’une pierre taillée ; surface apparente, devanture » TdF

paramètre : element constant dins un calcul, dins una operacion intellectuala.

paramètri (abs. Dicort) (m.) : teissut cellular qu'enròda l'utèr.

parametric, -a : relatiu, -iva a un paramètre o al paramètri.

parametriti (f.) : inflamacion aguda del paramètri.

paramilitar, -a : que son estructura revèrta la d'una organizacion militara.

paramitjal [paramijal (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : pal de fust que forma lo fons d'un naviri ; carlinga / abitacle.

paramilitar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « paramilitaire » (Rapin)

paramnesia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) paramnésie » (Rapin)

paramoscas nm : moscalh (filat que l'òm ne cobrís los cavals per los aparar de las moscas) ; « frange d’une toile, pène, v. peselh » (v. TdF jos ‘paro-mousco’)

« paran » : v. parran.