papilhòta nf, cf Ubaud Dicort : « papillote ; boucle de cheveux en papillote ; espèce de bonbon ; côtelette grillée dans du papier » TdF ‘papihoto’.  « papilhòta » (fr.) : v. guinhon.

papilhotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, papilloter, mettre des cheveux ou des dragées en papillote ; clignoter » (v. TdF ‘papihouta’). « papilhotar » (fr.) : v. cigalejar - parpalhejar.

Papilionacèas nf pl, cf Ubaud Dicort : v. papilhonacèas.

papilla nf, cf Ubaud Dicort : « papille » (Rapin)

papillòma nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) papillome » (Rapin)

papiòla nf, cf Ubaud Dicort : « l’auget du moulin ; le tic-tac » (Mouly, Esping., p. 249). (v. papòla 2)

papiri (m.) (R. IV, 413) [papirus ~ papir, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Cyperus papyrus)

papirològ, -a n, cf Ubaud Dicort : « papyrologue » (Laus)

papirologia nf, cf Ubaud Dicort : « papyrologie » (Per Noste)

papirus nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) papyrus » (Rapin, Basic)

papisme : tèrme pejoratiu emplegat per d'unes Protestants per parlar de la Glèisa catolica.

papista (m. e f.) : t. pej. d'unes Protestants per parlar dels Catolics ; persona qu'admira bravament lo papa.

Cal pas èsser pus papista que lo papa.

papòla 1 nf (Alibert) : bolida de farina ; sorra ; liga / rausa ;

papòla 2 nf (Alibert) : nauquet al dessús de la tremuèja d'un molin.

papon nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, petit papa, bon papa ; grand papa, aïeul » TdF

paponejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, remuer le menton, comme les personnes qui prient tout bas » TdF

papòta nf, cf Ubaud Dicort : « jabot d’oiseau, v. papach ; pli du menton des personnes très grasses, v. gaunhon » (v. TdF)

paprica nf, cf Ubaud Dicort : « paprika » (Sèrras-Ess., Basic)

papula : pichona lesion en relèu de la pèl.

papulacion : formacion de papulas.

papular, -a : relatiu, -iva a de papulas.

Erupcion papulara.

papulós, -osa : plen, -a de papulas.

papús, -ussa adj, cf Ubaud Dicort : « tâtillon, -onne ; lent, -e au travail » (Sèrras-Ess.)

paquebòt nm, cf Ubaud Dicort : « paquebot » (v. Honnorat). « paquebòt » (angl. packet-boat) : v. naviri.

paquet nm : ensemble de causas envolopadas, ligadas o apariadas ; « cancan, tripotage ; femme mal accoutrée » TdF.

Un paquet de farda (linge).

Un paquet de tabat.

Un paquet de cartas.

Un paquet de letras.

paqueta nf : « paquet de raisins secs, de figues, de pois verts, botte » TdF ; petòfia / comairatge (maldisenças o calomnias) (v. paquet)

paquetaire, -aira [~ -airitz] : persona que fa de paquets.

paquetalha : seda crusa portada per mantun pichon productor.

paquetar (v. tr.) : far de paquets.

paquetàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros paquet, paquet mal fagoté » TdF

paquetejar (v. tr. e intr.) : far de paquets ; dire de mal de q.q. [v. paquet]

Ai agut paquetejat, còp o autre.

paquetièr, -ièira adj e n : persona que fa de paquets ; persona que ditz de mal de q.q.

paqueton : paquet pichon ; còlportaire.

PAQUI- : forma prefixada del grèc pakhus (gròs, espés)

paquidèrm [paquidèrme, cf Ubaud Dicort] nm : mamifèr de la pèl espessa e pauc feluda ; (s.f.) persona fòrt gròssa o insensibla.

L'elefant, lo rinoceròs son de paquidèrms. L'ipopotam, lo pòrc, lo tapir atanben.

paquidermia : espessiment dermic degut a una infiltracion de la pèl.

paquidermic, -a : de la pèl espessa.

paquiglossia : espessiment anormal de la lenga.

paquimeningiti (f.) : inflamacion cronica amb espessiment de la duramaire.

paquipleuriti (f.) : espessiment inflamatòri de la pleura.

paquivaginaliti (f.) : espessiment inflamatòri de la tunica vaginala del testicul.

par 1, -a (divisible per dos) adj : (matematica) « pair, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 109)

par 2, -a adj : egal, -a / semblable, -a [v. parièr] ;

par 3 nm e nf (v. Ubaud Dicort e TdF: companh, -a ;

Sa par, sa compagne. (v. TdF)

par 4 nm : « paire, couple (vx) » (Alibert, Per Noste) ; títol / dignitat

PARA- : forma prefixada del grèc parà (a costat de ; a travèrs ; idèa de defectuositat) ;

  forma prefixada del latin parare (parar / gandir) ;

  prefix utilizat en petrografia per designar las ròcas metamorficas derivadas d'ancianas ròcas sedimentàrias.

  Per un exemple de caduna d'aquelas significacions diferentas, véser parabiòsi - paracentèsi - paracefal -- parabanda -- paragnèis.

-PARA [-PAR, -A , cf Ubaud Dicort] : forma sufixada del latin parere (donar naissença) v. ovipara [ovipar, -a] - vivipara [vivipar, -a].

para 1 nf, cf Ubaud Dicort : « espace qu’on laisse inculte autour d’une maison de campagne, pelouse, préau ; terrasse de jardin pour la commodité de la promenade ; bande de terre soutenue par un mur, gradin d’un terrain en pente » TdF ‘paro’. « para / paran » : v. parran.

para ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « gare ! » (Laus).

Para, gara ! prends garde, range-toi. (v. TdF jos ‘para’)

Sens dire ni para ni gara, sans dire gare, à la volée. (v. TdF jos ‘para’)

para-a-virar nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, pare à virer, commandement pour disposer l’équipage à virer de bord ; manière de prendre plusieurs points en reculant, au jeu de dames ; grand soufflet, coup du revers de la main » TdF

para la saca (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en veux-tu, en voilà » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. parasac (a -))

para lo lop ! loc interj, cf Ubaud Dicort : (cançon) « évite le loup » (v. Omelhièr)

para-te ! interj, cf Ubaud Dicort : « pare-toi, défends-toi » TdF jos ‘para’

 

 

parabalas nm e adj inv, cf Ubaud Dicort : « pare-balles » (Sèrras-Ess., Basic)

parabanda nf : parapet (ital.) / balustrada.

parabandon nm : ridèla / telièira de carreta.

parabast ! 1 (onom.) : bruch de casuda, de cabussada.

parabast 2 nm, cf Ubaud Dicort : « chute bruyante » TdF

parabastada : enrambolh grand / borramescla de tota mena de causas.

parabastar (v. tr. e intr.) : borramesclar ; cabussar (tombar) barrabin-barraban.

parabèla : gran d'alh ; noseta / jogador (articulacion) del genolh

parabelat, -ada : ja plan nosat (format) ; ja bèl.

parabin-paraban (loc. adv.) : forra-borra / en desòrdre.

parabinga-parabanga (far la -) (v. Ubaud Dicort) : « aller clopin-clopant, v. ranquejar » (v. TdF)

parabiòsi (f.) : associacion de dos organismes o mai que vivon a costat los uns dels autres al depens d'un d'aqueles organismes que viu d'una vida pròpria.

parabiòu (Alibert < Vayssier) [parabuòu, cf Ubaud Dicort] nm : palissada (R. IV, 12) dins l'aiga per endralhar lo peissum cap a una engana.

parabís-parabast adv, cf Ubaud Dicort : « avec fracas, en heurtant de côté et d’autre, sens dessus dessous, bredi-breda » (v. TdF)

parabissar (v. tr.) : borramesclar / far cabussar / cambavirar (metre çò de dessús dejós)

parabissar (se) : s'esparabissar / cabussar / s'esbosenar.

parabissat, -ada adj : çò de dessús dejós, « renversé, ée, sens dessus dessous » TdF jos ‘parabissa’.

parable, -bla : que pòt èsser parat, -ada (t. a.)

parabòla 1 nf : raconte allegoric que conten una morala ;

Las parabòlas de l'Evangèli.

parabòla 2 nf : mena de linha corba ; aplech de television per captar las ondas transmesas per satellit.

parabolic, -a : en forma de parabòla.

Miralh parabolic.

Movement parabolic.

parabolicament : d'un biais parabolic.

parabolicitat nf : forma parabolica.

La parabolicitat d'un miralh.

paraboloïde, -da adj e nm : (matematica) « paraboloïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 109)

parabòsc nm, cf Ubaud Dicort : « guêtre de cuir à l’usage des chasseurs » TdF ‘paro-bos’

parabrasas nm, cf Ubaud Dicort : « pare-braise »

parabrisa : vitra de veitura que para del vent lo menaire.

parabuòu nm, cf Ubaud Dicort : v. parabiòu.

parabustelada nf, cf Ubaud Dicort : v. tarabastada. (v. TdF jos ‘tarabastado’)

parabustelar v, cf Ubaud Dicort : v. tarabastejar. (v. TdF jos ‘tarabasteja’)

paracasudas [paracasuda (v. Ubaud Dicort e Rapin)] nm : aparelh en forma de grand parasòl per alentir la casuda de q.q. que se gèta d'un avion.

paracasudar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, parachuter » (Sèrras-Ess.)

paracasudisme nm, cf Ubaud Dicort : « parachutisme » (Laus)

paracasudista n (m. e f.) : persona que davala d'un avion en paracasudas.

paracefal (subs. m.) : mostre del cap atrofiat.

paracentèsi (f.) : incision per evacuar un liquid d'una cavitat naturala del còrs.

paracetamòl : remèdi que fa tombar la dolor e la fèbre.

paracinesia : forma d'apraxia.

Paraclet n pr m (del grèc parakletòs) : sinonim de Sofle Sant, d' Esperit Sant : Consolator, Defensor. (Jn. 14, 16)

paracosia : anomalia dins la percepcion dels sons.

paracronisme : error cronologica que plaça un eveniment pus tard que son epòca.

paracròta (v. Ubaud Dicort) nm : « parecrotte d’une voiture, v. fangassièira [v. parafanga] » TdF ‘paro-croto’ ; « pare-crotin, pare-boue » (Laus)

paracròtas (abs. Dicort) : pèça de metal o de plastic per se parar de las cròtas ; « pare-boue » (Laus). (v. paracròta)

Lo paracròtas d'una selha.

parada : accion de parar o de se parar (t. a.) ; tot çò fach, dich o expausat per èsser vist (t. a.) ; desfilat militar ; espectacle per atirar l'atencion (t. a.) ; ensemble d'actes rituals abans la copulacion d'unes animals.

Far parada de son saber.

Parada militara.

Parada de circ.

Sentiments de parada.

Lièch de parada.

Parada nupciala.

Prene parada, prendre escousse, s’élancer. (v. TdF jos ‘parado’)

paradaire nm, -aira : persona que parada.

paradar 1 (v. intr.) : prene un aire avantatjós per se far véser.

paradar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v. tr. agacer les dents » TdF

« paradar » 3 : v. paladar.

« paradèla » : v. panadèla.

para-d’enluòc nm, cf Ubaud Dicort : « berger qui lâche son troupeau dans les récoltes ; homme effréné, vaurien » TdF ‘paro-d’en-lio’

paradièira nf, cf Ubaud Dicort : « filet dont on forme une enceinte en le tendant sur des pieux, sorte de palissade destinée à conduire le poisson vers l’intérieur du filet » TdF jos ‘paladiero’

paradigma (m.) : exemple / forma.

Paradigmes d'un vèrb, d'una declinason.

paradigmatic, -a : exemplar, -a / tipic, -a.

paradís : airal qu'Adam e Èva i vivián uroses ; airal que i vivon los àngels e los sants ; çò que nos espèra dins l'Autre Mond ; airal mannat que lo mond i s'agradan fòrça ; mena de pomièr salvatge que servís per èsser empeutat (Malus acerba)

paradís gris nm, cf Ubaud Dicort : « pomme à écorce grise, espèce de fenouillette » TdF jos ‘paradis’

paradisenc, -a / paradisiac, -a adj relatiu, -iva al Paradís ; meravilhós que jamai pus.

Fèsta paradisenca.

Vacanças paradisencas.

Bonur paradisiac.

Jòia paradisiaca.