pantarra (abs. Dicort) : doblet de pantena e de pantièira.

pantàs nm [augm. de panta 3] / pantièira / pantèla nf : mena de filat de caça doble. (v. pantièira)

panteïsme : doctrina que fa de l'univèrs Dieu meteis.

panteïsta (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva al panteïsme ; persona que fa de l'univèrs Dieu meteis.

pantejaire nm, cf Ubaud Dicort : « chasseur au filet, v. aucelaire » (v. TdF)

pantejar 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : caçar amb un pantàs. v. pus naut.

pantejar 2 [pantaisejar, cf Ubaud Dicort p. 156] (v. intr.) : somiar / soscar / èsser en combor. 

pantèla : doblet de pantièira.

pantena : vertolet / bichon (filat en forma de marga per trapar d'anguilas) ; conèl (nassa en vim per trapar de conilhs).

panteon : temple grèc o roman per totas las divinitats ; monument pels grands òmes d'una nacion.

(Una sensfin d'autres mots sabents, mai que mai de medecina, son formats amb pan- )

pantèra : jagoar / leopard (mamifèr carnassièr)

« pantèrna » nf : v. fautèrna.

pantés nm, cf Ubaud Dicort : « manant, rustre, v. pàntol » (v. TdF)

pantièira / pantèla nf / pantàs nm : mena de filat de caça doble ; filat grand tibat verticalament entremièg dos arbres per trapar de palombas.

pantiga nf : ortoptèr de pels òrts bravament nosible, que quita pas de curar de tunas qu'afraban las plantas de pels òrts, « jardinièira » (fr. de l.p.), (Gryllotalpa vulgaris) ; cosin / cantarèla de Besièrs (Ephippiger crucigèr) ; coleoptèr de pels òrts fòrt util, que se manja babas, limaucas, escagaròls...

pantimar (v. tr.) : destibar una madaissa e ne destacar la centena (per descrusar la madaissa o la tintar) (tèrmes tecnics de teisseire)

pantin nm, cf Ubaud Dicort : « pantin, v. estève ; pantalon, homme versatile ; mystification » TdF

pantir (v. tr.) : servir ; provesir (en parlant d'un vendeire)

pantir (se) : se servir ; se provesir.

pantit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « servi, ie, pourvu, ue » TdF jos ‘panti’

PANTO- : forma prefixada del grèc pas, pantòs (tot) v. v. pantograf - pantomima - pantofobia.

pantofla : sabata d'estòfa sens talon que se carga quand òm demòra a l'ostal.

pantoflar v, cf Ubaud Dicort : « v. tr. gripper, attraper, v. agripar » (v. TdF e Alibert)

pantoflejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. pantoflejar)

pantoflejar /  pantoflar (v. pantoflar) (v. intr.) : « avoir le soulier en pantoufle » ; rebalar los pès coma una persona amb de pantoflas tròp grandas. (v. TdF pantoufleja’)

pantofleta nf (plt.) : « petite pantoufle » ; gòrja de lop (Antirrhinum majus) (v. TdF)

pantoflièr : (Squalus tiburo / Zygaena tiburo)

pantoflon nm, cf Ubaud Dicort : « petite ou jolie pantoufle » TdF

pantofobia : fobia d'un malaut per tot çò que l'enròda.

pantograf : instrument per copiar plans, mapas, grafismes...

pantografia : art de se servir d'un pentograf.

pantografic, -a : relatiu,-iva a la pantografia o al pantograf.

pantografista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « pantographiste [v. pantograf] ».

pàntol nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘panto 4’) / pantés  (adj. e subs. m.) (los 2, Alibert) : pataló (maladrechàs) ; ruste ; moquet ; embadoquit (badòc)

pantomètre : instrument d'arpentar per mesurar los angles e tirar de perpendicularas sul terren.

pantomim [pantomime nm], -a : actor, -tritz dins una pantomima.

pantomima nf : art de representar una accion dramatica son que per gèsts ; çò representat aital.

pantoquet nm, cf Ubaud Dicort : « paltoquet, jeune rustre, fils de paysan ; jeu de la patte, où l’on jette une pièce contre un mur, v. palm » (v. TdF)

pantoqueta nf, cf Ubaud Dicort : « femme ou fille de paysan ; chanson rustique, chanson du bon vieux temps ; danse rustique ; bruit que font les talons de bois ; castagnettes » TdF

pantoquièira nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, pantoquière, corde entrelacée entre les haubans pour les tenir fermes » TdF

pantòri nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, voile en forme de trapèze, pour voguer avec le vent en poupe » TdF

pantostièr nm, cf Ubaud Dicort : « boulanger, revendeur de pain (vieux), terme injurieux, v. pancossièr » (v. TdF)

pantòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit pan, lambeau » (Palay)

pantralha nf, cf Ubaud Dicort : « canaille, bélitre, personne déguenillée » TdF jos ‘pantraio’

pantranha nf, cf Ubaud Dicort : « n,  femme malpropre ou mal vêtue ; lendore, lambin, musard » TdF

pantranhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, agencer maladroitement, fagoter, v. engimbrar » (v. TdF)

pantre (m.) : pàntol / pantés v. pus naut.

pantropical, -a : que se tròba dins totas las regions tropicalas.

pantsa / pantsil (los 2,  Alibert ; non preconizats Dicort) : milh ; prunas ; uòus ; carn.

pantugar (v. intr.) : doblet de pantaissar (v. pus naut), « panteler, haleter » (Mouly Esping. p. 249).

panturla (m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e TdF)] : filha fenestrièira ; femna gorrina, « gouge [= femme ou fille avec un sens très familier et quelquefois de dénigrement (Littré)] » (v. Alibert) goja / gòbia : instrument de mantun obrièr ; passapaís (v. çai jos).

panturlar (v. intr.) : errar a l'azard.

panturlejar (v. intr.) : frequentatiu de panturlar.

papa 1 nm : mèstre suprèm de la Glèisa catolica.

papa 2 nm : personatge bravament capable e que fa vertadièirament autoritat.

Lo papa del cubisme.

papa 3 nf : farineta (bolida de farina pels nenons ) ; pichon pan de milh bolit. (v. papas)

papà : biais afectiu de dire paire.

papable adj (abs. Dicort) : que pòt èsser elegit papa, « (fam ; relig.) papable » (Per Noste, Rapin).

papach nm : fafièr d'aucèl, de galina, d'auca... v. fafièr ; « gorge, gavion » (v. TdF jos ‘papa 3’).

S’enflar / se conflar lo papach, remplir sa panse. (v. TdF)

papachada nf / papachat nm : contengut del papach o de l'estomac.

papachblau nm, cf Ubaud Dicort : « gorge bleue, oiseau » TdF papa-blu’

papach ros [papachrós] nm : rigal (Erythacus rubecula)

papachrosset nm, cf Ubaud Dicort : v. papachrós. (v. TdF jos ‘papa-rous’)

papador, -airitz [, -doira] n (v. Ubaud Dicort e  Laus) : brave manjaire, -a / gulampe, -a. (v. papaire)

 

 

papa estront [papaestront] nm : coleoptèr que s'avida de mèrda boïna o cavalina. (v. TdF papo-estront’)

papafard nm (pej.) : formulari mai o mens inutil [v. papafards; « grande affiche, écrit long et ennuyeux ; pamphlet, cancan, tripotage » TdF

papafards nm pl (pej.) : ensemble de formularis inutils.

papafardejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des cancans, des tripotages, des médisances » TdF

papafardièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « faiseur de tripotages, cancanier, ière, pamphlétaire » TdF

papa figa [papafigas, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'aucèl que se noirís de figas.

papagai nm (arc.) (v. TdF) : v. parroquet, « perroquet (vx) ; oiseau de carton ou de bois servant de cible (vx) » (v. Alibert).

papaia [papàia] nf : frucha del papaièr. (Carica papaia)

papaièr (abs. Dicort) : mena d'arbre fruchièr, « papayer » (Rapin).

papaire, -aira [~ -airitz] n : manjaire golard, manjaira golarda.

papal, -a : relatiu, -iva al papa.

L'autoritat papala.

papalaissòlas [papalaissòla nf, cf Ubaud Dicort] : laissòla (bolida de farina de lach)

papalard, -a : persona gròssa e grassa.

papalin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « papal, ale, en style familier ; papalin, soldat du pape » TdF ‘’

papalina nf, cf Ubaud Dicort : « papeline, popeline, étoffe mince et claire que l’on fabriquait primitivement à Avignon ; toile d’araignée, petit nuage » TdF papalino’

papamanòli nm, cf Ubaud Dicort : « grosse bouteille carrée, de verre noir » TdF jos ‘papo-manoli’

papamèrda nm, cf Ubaud Dicort : « scarabée stercoraire » TdF papo-mèrdo’

papanon nm, cf Ubaud Dicort : « Lo papanon, mon grand-père ; Grand-père » (Calelhon ‘Lo pan tendre 1’, p. 247, 257)

papa non-creis [papa-non-creis nm] (plt.) : (Spiraea hypericifolia)

papanonèl nm, cf Ubaud Dicort : (v. papanon)

papar (v. tr. e intr.) : manjar quicòm golardament ; manjar golardament ; engolar / engolir sens machugar.

paparat nm : sopa de lach.

paparaunha : trèva (f.) / fantauma (m. e f.) ; espavental.

papard nm, cf Ubaud Dicort : « bouillie pour les enfants, v. papa 3 » (v. TdF)

paparèl, -a n : nenon que manja encara de papa (farinetas)

paparonha nf, cf Ubaud Dicort : « inule dyssentérique, plante, v. èrba de Sant Ròc » (v. TdF papo-rougno’)

paparòt nm, cf Ubaud Dicort : « papin, panade, bouillie trop épaisse ; vase, boue, lie sédiment, v. papòla ; petit enfant ; petite prune bâtarde » (v. TdF)

paparotiar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bouillr à peine, v. rire » TdF

paparoton nm, cf Ubaud Dicort : (v. paparòt)

paparri nm, cf Ubaud Dicort : « pavot (vieux), v. pavòt ; pavot sauvage, coquelicot ; fruit du grenadier sauvage ; grenadier à fleur double ; arabesque ; feuilllage dessiné, brodé ou peint sur une étoffe » (v. TdF)

paparuda nf, cf Ubaud Dicort : « morgeline, alsine, mouron des oiseaux, plante, v. morilhon 2 ; véronique à feuilles de lierre, plante, v. tirasseta » (v. TdF)

paparuda d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « véronique mouron » TdF jos ‘paparudo’

papas nf pl (Alibert) : farinetas (bolida de farina al lach e al sucre) (v. papa 3)

papassar [papassard nm, cf Ubaud Dicort p. 156] : papafard (v. pus naut) ; aficha bèla.

papat nm (L. 277 e TdF) / papautat nf : pontificat (dignitat, fonccion de papa)

papaveracèa : planta de la familha de las papaveracèas.

Lo pavòt es una papaveracèa.

papaveracèas (f. pl.) : familha de plantas.

La rosèla, la çaladuènha son de papaveracèas.

papaverina nf, cf Ubaud Dicort : « (chimie) papavérine » (Rapin)

papessa : segon la legenda, femna venguda papa.

La papessa Joana.

papet 1 nm : papòla / farineta (bolida de farina pels nenons)

papet 2 nm / papeta nm : pairegrand.

papetariá nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : fabrica de papièr ; botiga que i se vend de papièr. (v. papièira)

papetièr, -ièira adj e n (abs. Dicort) : persona que fabrica o vend de papièr, « papetier, -ère » (Laus, Rapin). (v. papiaire)

« papi » : v. pèpi.

papiaire (Alibert), -aira n, cf Ubaud Dicort  : papetièr, -ièira.

papièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF papiero’) : papetariá v. pus naut.

papieirada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une feuille de papier » TdF papeirado’

papieiralha : papafars.

papieirassa nf, cf Ubaud Dicort : « paperasse, grande affiche » TdF papeirasso’

papieirassar : doblet de papieirejar.

papieirat nm (Alibert) : ensemble de papièrs, massa de papièrs. (v. papieirada)

Un papieirat de flors de retorica. (v. TdF jos ‘papeirado’)

papieirejar (v. intr.) : far o patejar de papafards.

papieiret / papieiron [ / papieiròt] nm, cf Ubaud Dicort : pichon papièr. (v. TdF jos ‘papeiret’)

papièr : matèria a basa de cellulòsa que se'n fa de fuèlhs per escriure, envolopar, recobrir... ; fuèlh metallic bravament tèunhe ; documents d'identitat ; escrich.

Los gendarmas me demandèron los papièrs.

Signatz-me aquel papièr, sens vos comandar.

Papièr d'embalatge.

Papièr de fumar.

Papièr d'estanh.

Papièr de carbon.

Papièr de letras.

Papièr de musica.  cf Ubaud Dicort

Papièr d'estraça [~ de traça, cf Ubaud Dicort] : papièr de getar après usatge.

Papièr marcat, papier timbré. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘papié’)

Papièr colant.

Papièr igienic.

Papièr millimetrat.

Papièr pintrat.  cf Ubaud Dicort

Papièr moneda. [Papièr-moneda]

Papièr-bristòl.

Papièr-calc.

Papièr-filtre.  cf Ubaud Dicort

Papièr-veire. v. Ubaud Dicort Errata web

papilhon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « mèche de papier qu’on met dans un vase où il y a de l’huile ; sorte de croix en diamant que les femmes portent au cou » TdF papihoun’

papilhon 2 (insècte) nm : v. parpalhon, cf Ubaud Dicort.

papilhonacèa [papilionacèa] nf : planta de la familha de las papilhonacèas.

papilhonacèas [Papilionacèas, cf Ubaud Dicort] (f. pl.) : familha de plantas.

Trefuèlh e lusèrna son de papilhonacèas.