|
||||
|
|
|
|
|
|
pantarra (abs. Dicort) : doblet de pantena e de pantièira. pantàs nm [augm. de panta 3] / pantièira / pantèla nf : mena de filat de caça doble. (v. pantièira) panteïsme : doctrina que fa de l'univèrs Dieu meteis. panteïsta (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva al panteïsme ; persona que fa de l'univèrs Dieu meteis. pantejaire nm, cf Ubaud Dicort : « chasseur au filet, v. aucelaire » (v. TdF) pantejar 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : caçar amb un pantàs. v. pus naut. pantejar 2 [pantaisejar, cf Ubaud Dicort p. 156] (v. intr.) : somiar / soscar / èsser en combor. pantèla : doblet de pantièira. pantena : vertolet / bichon (filat en forma de marga per trapar d'anguilas) ; conèl (nassa en vim per trapar de conilhs). panteon : temple grèc o roman per totas las divinitats ; monument pels grands òmes d'una nacion. (Una sensfin d'autres mots sabents, mai que mai de medecina, son formats amb pan- ) pantèra : jagoar / leopard (mamifèr carnassièr) « pantèrna » nf : v. fautèrna. pantés nm, cf Ubaud Dicort : « manant, rustre, v. pàntol » (v. TdF) pantièira / pantèla nf / pantàs nm : mena de filat de caça doble ; filat grand tibat verticalament entremièg dos arbres per trapar de palombas. pantiga nf : ortoptèr de pels òrts bravament nosible, que quita pas de curar de tunas qu'afraban las plantas de pels òrts, « jardinièira » (fr. de l.p.), (Gryllotalpa vulgaris) ; cosin / cantarèla de Besièrs (Ephippiger crucigèr) ; coleoptèr de pels òrts fòrt util, que se manja babas, limaucas, escagaròls... pantimar (v. tr.) : destibar una madaissa e ne destacar la centena (per descrusar la madaissa o la tintar) (tèrmes tecnics de teisseire) pantin nm, cf Ubaud Dicort : « pantin, v. estève ; pantalon, homme versatile ; mystification » TdF pantir (v. tr.) : servir ; provesir (en parlant d'un vendeire) pantir (se) : se servir ; se provesir. pantit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « servi, ie, pourvu, ue » TdF jos ‘panti’ PANTO- : forma prefixada del grèc pas, pantòs (tot) v. v. pantograf - pantomima - pantofobia. pantofla : sabata d'estòfa sens talon que se carga quand òm demòra a l'ostal. pantoflar v, cf Ubaud Dicort : « v. tr. gripper, attraper, v. agripar » (v. TdF e Alibert) pantoflejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. pantoflejar) pantoflejar / pantoflar (v. pantoflar) (v. intr.) : « avoir le soulier en pantoufle » ; rebalar los pès coma una persona amb de pantoflas tròp grandas. (v. TdF ‘pantoufleja’) pantofleta nf (plt.) : « petite pantoufle » ; gòrja de lop (Antirrhinum majus) (v. TdF) pantoflièr : (Squalus tiburo / Zygaena tiburo) pantoflon nm, cf Ubaud Dicort : « petite ou jolie pantoufle » TdF pantofobia : fobia d'un malaut per tot çò que l'enròda. pantograf : instrument per copiar plans, mapas, grafismes... pantografia : art de se servir d'un pentograf. pantografic, -a : relatiu,-iva a la pantografia o al pantograf. pantografista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « pantographiste [v. pantograf] ». pàntol nm (v. TdF jos ‘panto 4’) / pantés (adj. e subs. m.) (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : pataló (maladrechàs) ; ruste ; moquet ; embadoquit (badòc) pantomètre : instrument d'arpentar per mesurar los angles e tirar de perpendicularas sul terren. pantomim [pantomime nm], -a : actor, -tritz dins una pantomima. pantomima nf : art de representar una accion dramatica son que per gèsts ; çò representat aital. pantoquet nm, cf Ubaud Dicort : « paltoquet, jeune rustre, fils de paysan ; jeu de la patte, où l’on jette une pièce contre un mur, v. palm » (v. TdF) pantoqueta nf, cf Ubaud Dicort : « femme ou fille de paysan ; chanson rustique, chanson du bon vieux temps ; danse rustique ; bruit que font les talons de bois ; castagnettes » TdF pantoquièira nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, pantoquière, corde entrelacée entre les haubans pour les tenir fermes » TdF pantòri nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, voile en forme de trapèze, pour voguer avec le vent en poupe » TdF pantostièr nm, cf Ubaud Dicort : « boulanger, revendeur de pain (vieux), terme injurieux, v. pancossièr » (v. TdF) pantòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit pan, lambeau » (Palay) pantralha nf, cf Ubaud Dicort : « canaille, bélitre, personne déguenillée » TdF jos ‘pantraio’ pantranha nf, cf Ubaud Dicort : « n, femme malpropre ou mal vêtue ; lendore, lambin, musard » TdF pantranhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, agencer maladroitement, fagoter, v. engimbrar » (v. TdF) pantre (m.) : pàntol / pantés v. pus naut. pantropical, -a : que se tròba dins totas las regions tropicalas. pantsa / pantsil (los 2, Alibert ; non preconizats Dicort) : milh ; prunas ; uòus ; carn. pantugar (v. intr.) : doblet de pantaissar (v. pus naut), « panteler, haleter » (Mouly Esping. p. 249). panturla (m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e TdF)] : filha fenestrièira ; femna gorrina, « gouge [= femme ou fille avec un sens très familier et quelquefois de dénigrement (Littré)] » (v. Alibert) goja / gòbia : instrument de mantun obrièr ; passapaís (v. çai jos). panturlar (v. intr.) : errar a l'azard. panturlejar (v. intr.) : frequentatiu de panturlar. papa 1 nm : mèstre suprèm de la Glèisa catolica. papa 2 nm : personatge bravament capable e que fa vertadièirament autoritat. Lo papa del cubisme. papa 3 nf : farineta (bolida de farina pels nenons ) ; pichon pan de milh bolit. (v. papas) papà : biais afectiu de dire paire. papable adj (abs. Dicort) : que pòt èsser elegit papa, « (fam ; relig.) papable » (Per Noste, Rapin). papach nm : fafièr d'aucèl, de galina, d'auca... v. fafièr ; « gorge, gavion » (v. TdF jos ‘papa 3’). S’enflar / se conflar lo papach, remplir sa panse. (v. TdF) papachada nf / papachat nm : contengut del papach o de l'estomac. papachblau nm, cf Ubaud Dicort : « gorge bleue, oiseau » TdF ‘papa-blu’ papach ros [papachrós] nm : rigal (Erythacus rubecula) papachrosset nm, cf Ubaud Dicort : v. papachrós. (v. TdF jos ‘papa-rous’) papador, -airitz [, -doira] n (v. Ubaud Dicort e Laus) : brave manjaire, -a / gulampe, -a. (v. papaire) papa estront [papaestront] nm : coleoptèr que s'avida de mèrda boïna o cavalina. (v. TdF ‘papo-estront’) (v. papamèrda)
|
|
papafard nm (pej.) : formulari mai o mens inutil [v. papafards] ; « grande affiche, écrit long et ennuyeux ; pamphlet, cancan, tripotage » TdF papafards nm pl (pej.) : ensemble de formularis inutils. papafardejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des cancans, des tripotages, des médisances » TdF papafardièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « faiseur de tripotages, cancanier, ière, pamphlétaire » TdF papa figa [papafigas, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'aucèl que se noirís de figas. papagai nm (arc.) (v. TdF) : v. parroquet, « perroquet (vx) ; oiseau de carton ou de bois servant de cible (vx) » (v. Alibert). papaia [papàia] nf : frucha del papaièr. (Carica papaia) papaièr (abs. Dicort) : mena d'arbre fruchièr, « papayer » (Rapin). papaire, -aira [~ -airitz] n : manjaire golard, manjaira golarda. papal, -a : relatiu, -iva al papa. L'autoritat papala. papalaissòlas [papalaissòla nf, cf Ubaud Dicort] : laissòla (bolida de farina de lach) papalard, -a : persona gròssa e grassa. papalin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « papal, ale, en style familier ; papalin, soldat du pape » TdF papalina nf, cf Ubaud Dicort : « papeline, popeline, étoffe mince et claire que l’on fabriquait primitivement à Avignon ; toile d’araignée, petit nuage » TdF ‘papalino’ papamanòli nm, cf Ubaud Dicort : « grosse bouteille carrée, de verre noir » TdF jos ‘papo-manoli’ papamèrda nm, cf Ubaud Dicort : « scarabée stercoraire » TdF ‘papo-mèrdo’ (v. papaestront) papanon nm, cf Ubaud Dicort : « Lo papanon, mon grand-père ; Grand-père » (Calelhon ‘Lo pan tendre 1’, p. 247, 257) papa non-creis [papa-non-creis nm] (plt.) : (Spiraea hypericifolia) papanonèl nm, cf Ubaud Dicort : (v. papanon) papar (v. tr. e intr.) : manjar quicòm golardament ; manjar golardament ; engolar / engolir sens machugar. paparat nm : sopa de lach. paparaunha : trèva (f.) / fantauma (m. e f.) ; espavental. papard nm, cf Ubaud Dicort : « bouillie pour les enfants, v. papa 3 » (v. TdF) paparèl, -a n : nenon que manja encara de papa (farinetas) paparonha nf, cf Ubaud Dicort : « inule dyssentérique, plante, v. èrba de Sant Ròc » (v. TdF ‘papo-rougno’) paparòt nm, cf Ubaud Dicort : « papin, panade, bouillie trop épaisse ; vase, boue, lie sédiment, v. papòla ; petit enfant ; petite prune bâtarde » (v. TdF) paparotiar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bouillr à peine, v. rire » TdF paparoton nm, cf Ubaud Dicort : (v. paparòt) paparri nm, cf Ubaud Dicort : « pavot (vieux), v. pavòt ; pavot sauvage, coquelicot ; fruit du grenadier sauvage ; grenadier à fleur double ; arabesque ; feuilllage dessiné, brodé ou peint sur une étoffe » (v. TdF) paparuda nf, cf Ubaud Dicort : « morgeline, alsine, mouron des oiseaux, plante, v. morilhon 2 ; véronique à feuilles de lierre, plante, v. tirasseta » (v. TdF) paparuda d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « véronique mouron » TdF jos ‘paparudo’ papas nf pl (Alibert) : farinetas (bolida de farina al lach e al sucre) (v. papa 3) papassar [papassard nm, cf Ubaud Dicort p. 156] : papafard (v. pus naut) ; aficha bèla. papat nm (L. 277 e TdF) / papautat nf : pontificat (dignitat, fonccion de papa) papaveracèa : planta de la familha de las papaveracèas. Lo pavòt es una papaveracèa. papaveracèas (f. pl.) : familha de plantas. La rosèla, la çaladuènha son de papaveracèas. papaverina nf, cf Ubaud Dicort : « (chimie) papavérine » (Rapin) papessa : segon la legenda, femna venguda papa. La papessa Joana. papet 1 nm : papòla / farineta (bolida de farina pels nenons) papet 2 nm / papeta nm : pairegrand. papetariá nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : fabrica de papièr ; botiga que i se vend de papièr. (v. papièira) papetièr, -ièira adj e n (abs. Dicort) : persona que fabrica o vend de papièr, « papetier, -ère » (Laus, Rapin). (v. papiaire) « papi » : v. pèpi. papiaire (Alibert), -aira n, cf Ubaud Dicort : papetièr, -ièira. papièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF papiero’) : papetariá v. pus naut. papieirada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une feuille de papier » TdF ‘papeirado’ papieiralha : papafars. papieirassa nf, cf Ubaud Dicort : « paperasse, grande affiche » TdF ‘papeirasso’ papieirassar : doblet de papieirejar. papieirat nm (Alibert) : ensemble de papièrs, massa de papièrs. (v. papieirada) Un papieirat de flors de retorica. (v. TdF jos ‘papeirado’) papieirejar (v. intr.) : far o patejar de papafards. papieiret / papieiron [ / papieiròt] nm, cf Ubaud Dicort : pichon papièr. (v. TdF jos ‘papeiret’) papièr : matèria a basa de cellulòsa que se'n fa de fuèlhs per escriure, envolopar, recobrir... ; fuèlh metallic bravament tèunhe ; documents d'identitat ; escrich. Los gendarmas me demandèron los papièrs. Signatz-me aquel papièr, sens vos comandar. Papièr d'embalatge. Papièr de fumar. Papièr d'estanh. Papièr de carbon. Papièr de letras. Papièr de musica. cf Ubaud Dicort Papièr d'estraça [~ de traça, cf Ubaud Dicort] : papièr de getar après usatge. Papièr marcat, papier timbré. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘papié’) Papièr colant. Papièr igienic. Papièr millimetrat. Papièr pintrat. cf Ubaud Dicort Papièr moneda. [Papièr-moneda] Papièr-bristòl. Papièr-calc. Papièr-filtre. cf Ubaud Dicort Papièr-veire. v. Ubaud Dicort Errata web papilhon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « mèche de papier qu’on met dans un vase où il y a de l’huile ; sorte de croix en diamant que les femmes portent au cou » TdF ‘papihoun’ papilhon 2 (insècte) nm : v. parpalhon, cf Ubaud Dicort. papilhonacèa [papilionacèa] nf : planta de la familha de las papilhonacèas. papilhonacèas [Papilionacèas, cf Ubaud Dicort] (f. pl.) : familha de plantas. Trefuèlh e lusèrna son de papilhonacèas. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|