|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
pan de granolha (plt.) : (Alisma plantago) pan de lèbre (plt.) : (Orobanche elatior) pan de lop nm, cf Ubaud Dicort : « polypore bigarré, sorte d’agaric, v. pan del diable » TdF suppl pan de mescla : pan de froment e de segal... pan de murga (plt.) : (Stachys heraclea) pan de nòça nm, cf Ubaud Dicort : « Son encara al pan de las nòças, le pain des noces dure encore, ils sont encore dans la lune de miel » (v. TdF jos ‘noço’) pan de Nòstre Sénher : mèrda de cocut (goma de cerièis...) pan de nòvis nm : poton oficial dels novèls maridats, « pain de fiancé, de fiancée ou de fiancés, le baiser de félicitation qu’on donne aux nouveaux mariés, embrassade qu’on reçoit d’eux » (v. TdF jos ‘novi 1’). pan de passerat [-- passeron (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm (plt.) : (Brisa media) pan de sèrp (plt.) : (Arum dracuntulus / Dracuntulus vulgaris) pan de tordre (plt.) : (Brisa media) ; (Brisa maxima) pan del bon Dieu [... Bon Dieu] nm (plt.) : doceta (Valerianella) ; (Aphyllanthea monspeliensis) pan del diable : mena d'agaric gròs que buta suls arbres. (v. TdF suppl) pan dels Àngels nm, cf Ubaud Dicort : (v. ostia) pan froment [pan-froment] nm (plt.) : doceta (Valerianella) ; autra mena de plt. : (Samolus Valerandi) ; morilhon d'aiga (Montia rivularis) pan negre : pan de guèrra. pan nogat [pan-nogat] nm : tortèla (tortèl de marc de nose) pan perdut nm, cf Ubaud Dicort : « pain perdu » (Per Noste) ; « n. de lieu, mauvais pays » (v. TdF ‘Pan-perdu’) pan pinson [pan-pinçon] nm : còca dels Reis. pan recuèch : pan cuèch dos còps. pan-ris nm, cf Ubaud Dicort : « cataplasme de pain bouilli, v. pan bolit » TdF suppl pan senhat : pan benesit a la glèisa. Pan : divinitat pagana amb de patas, de banas e de pel de boc. Flaüta de Pan : flaüta de sèt canaveras inegalas. pana 1 nf : mena de velós grossièr ; ventresca (graissa espessa jos la pèl del pòrc) ; partida ponchuda d'un martèl (v. TdF ‘pano 1’) ; embestiament mecanic ; La pana de pòrc fa de bona sopa. Metre en pana : (t. tecn. de marina) mettre en panne, suspendre ou ralentir la marche d’un navire en le plaçant en travers (v. TdF) ; arrêter. (Alibert) Tombar en pana, tomber en panne. (Laus) pana 2 nf : « nuage léger qui flotte dans les airs » (v. panas) ; parda / tessèla (taca de rossor) (v.TdF ‘pano 2’ ) ; Temps en pana : temps cobèrt. Los Irlandeses son cobèrts de panas (tessèlas) Luciana es tota pana : tota cobèrta de tessèlas. pana 3 nf : pèça de carpenta que pòrta los cabirons ; pana 4 (Alibert ‘pana 4-) [veire padena, cf Ubaud Dicort] nf : fornèl / fornet de calfatge « poêle à frire, v. sartan » (v. TdF jos ‘padeno’). panabeutat nf, cf Ubaud Dicort : « (qui vole la beauté) femme fardée » (v. TdF ‘pano-bèutat’ panacèa nf : remèdi-miracle (universal) ; solucion universala. panada 1 nf : mena de sopa (aiga, sal, òli, mujòl (jaune d'uòu) e trempas de crostas de pan) ; micas de pan raspadas sus de carn ; torta d'èrbas, de pomas... ; panada 2 nf : accion de panar (de raubar) ; panada 3 nf : çò eissugat, çò netejat, çò tòrcat d'un còp de tòrca ; mornifla (sofla sul nas). panada argentada (plt.) : (Paronychia argentea) panada blanca (plt.) : (Paronychia nivea) panadèla (plt.) : (Rumex crispus) (v. TdF ‘panadello’) panadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite panade, v. sopeta » (v. TdF) panador, -doira adj : portat, -ada a èsser panat, -ada ; polit, -ida que jamai, e donc capable, -a o digne, -a d'èsser panat, -ada. panafrican, -a : que concernís Africa tota. panafricanisme : teoria per unificar çò que concernís Africa tota. panafricanista (m. e f.) : adèpte, -a del panafricanisme. panairar (v. intr.) : trabalhar / fermentar (en parlant de la pasta) panaire, -aira : persona que pana. Panamà (v. Ubaud Dicort Errata web) : nom de país entremièg las doas Americas. panamà (v. Ubaud Dicort Errata web) nm : capèl fòrt leugièr trenat amb la fuèlha d'un arbrilh de Panamà ; (per extension) capèl de palha en general. panaman nm, cf Ubaud Dicort : « essuie-main, v. eissugamans [v. panar 3] » (v. TdF ‘pano-man’). panamean (abs. Dicort), -a : de Panamà ; relatiu, -iva a Panamà. (v. panamenc) panamenc, -a, cf Ubaud Dicort : v. panamean. panament nm, cf Ubaud Dicort : « vol, larcin » (L. 276) panamerican, -a : que concernís las Americas. panamericanisme : teoria economica, culturala e politica per unificar çò que concernís las Americas. panamericanista (m. e f.) : adèpte, -a del panamericanisme. panangeïti (f.) :inflamacion de totes los vaissèls d'un organ. panaortiti (f.) : inflamacion de tota l'aòrta. panar 1 (v. tr.) : garnir amb de pan ; provesir de pan ; panar 2 (v. tr.) : raubar ; panar (se) : s'escapar ; se sostraire / evitar. panar 3 (v. tr.) (v. pana 1) : eissugar / netejar / torcar. panar (se) v pron : « s’essuyer » TdF jos ‘pana 2’ panarab, -àbia [panarab, -a ~ panarabi, -àbia] adj, cf Ubaud Dicort / panarabic, -a (abs. Dicort) : que concernís Arabia tota.
|
|
panarabisme : doctrina politica per amodar l'unitat arabia. panarabista (m. e f.) : adèpte, -a del panarabisme. panard, -a : garrèl, -a / que fa tres-quatre en caminant (l.p.) panardejar (v. intr.) : garrelejar (far tres-quatre) panardejat, -ada / panós, -osa (v. panós) adj : qu'a de tessèlas, de tacas de rossor (R. V, 113), « v. panós plus correct » (v. TdF ‘panardeja 2’). panarditge : garrelejadís (accion de garrelejar) panardòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit boiteux, méchante boiteuse » TdF panarèl : escobàs / fatràs / balaja de fornièr ; mercurial (m.) (plt.) : (Mercurialis) panariç [panarís] nm / panari (abs. Dicort) : inflamacion al ras d'una ongla. panarteriti (f.) : arteriti de tot lo sistèma arterial. panas (f. pl. de pana 2) : nivolinas ; tessèlas (tacas de rossor) panasiatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « panasiatique » (Rapin) panasiatisme nm, cf Ubaud Dicort : « panasiatisme » (v. çai sus) panat 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. panada 1. (v. TdF jos ‘panado 1’) panat 2, -ada (p.p. de panar) : « volé, ée » TdF jos ‘pana 2’ Sembla son paire tot panat. Aquel es pas panat, celui-là n’est pas volé ; se dit d’un enfant qui ressemble à son père ou à sa mère. (v. TdF jos ‘pana 2’) panat 3, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a des taches de rousseur [v. pana 2] » (v. TdF ‘pana 3’) panatariá : airal que i tenon lo pan dins las comunitats, los establiments grands, las manutencions. panatge : aglanatge (drech de far pàisser los pòrcs jols garrics) panatièira (f.) : fornairon (m.) : (Periplaneta orientalis) ; mena de biaça a provisions ; mena d'arna borruda del lard ; airal que i se retira lo pan ; saqueta / museta per far de provisions. panatièr, -ièira adj e n : persona que se manja fòrça pan ; persona cargada de distribuir lo pan. panaton nm, cf Ubaud Dicort : v. panon. (v. TdF jos ‘panoun’) panatòri nm : accion de panar (de raubar) ; airal que i se pana aisidament. panauçar (v. tr.) : rebussar la rauba o los cotilhons. pança : primièr estomac dels animals romiaires ; ventre gròs. pançada : ventrada. pançalh nm, cf Ubaud Dicort : « panse ; grand lambeau » (v. TdF jos ‘pansai’) pançar / pancejar (v. intr.) : metre de ventre. (v. TdF jos ‘pansa’) pançard 1, -a adj / pançarut, -uda (v. pançarut) / pançut, -uda (v. pançut) : ventrut, -uda. pançard 2 nm, cf Ubaud Dicort : « carrelet, plie, poisson de mer ; turbot » (v. TdF ‘pansard 2’) pancarditi (f.) : inflamacion de l'endocardi, del mesocardi e del pericardi. pancarra nf, cf Ubaud Dicort : « belette, v. mostèla 1 » (v. TdF) pancarta : placa de fust, de carton, de plastic... que pòrta d'entressenhas ; panèl de tèla mantengut per de pals e utilizat dins de manifestacions. pançarut, -uda adj e nm, cf Ubaud Dicort : « qui a une grosse panse, pansu, ventru, ue ; gras en parlant d’un terrain » TdF ‘pansaru’ Dins lo pançarut, dans la terre forte. (v. TdF) pançat (m.) : ventrada. Far un pançat de rire. pancatalan -a : que concernís totes los païses catalans. pancatalanisme : doctrina que buta a l'unitat politica dels païses catalans. pancatalanista : adèpte, -a del pancatalanisme. pancejar v : v. pançar. pancèl nm : pança « panse de porc » ; estomac (v. TdF jos ‘pansèu’). panceta nf : pança pichona ; pança de moton ; persona pichona e ventruda. panchòca (m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : bofon (persona que fa de badinadas) panchòta nf, cf Ubaud Dicort : « cuiller de bois, v. culhièr » (v. TdF) pancièira : partida de la coirassa que cobrissiá lo ventre. pancilh nm / pancilha nf : pichona pana de pòrc « petite panse » ; estomac de pòrc ; persona pichona e ventruda. (v. TdF ‘pansiho’) pancilhon nm, cf Ubaud Dicort : v. pancilha. (v. TdF jos ‘pansiho’) pançon nm, cf Ubaud Dicort : « ventricule, estomac » TdF ‘pansoun’ pancosièr (arc.) (Alibert ; abs. Dicort) : v. fornièr. (v. pancossièr) pancossariá nf, cf Ubaud Dicort : « boulangerie » (v. L. 276) pancossièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « revendeur de pain, regrattier qui le vend de seconde main ; boulanger » (v. TdF ‘pancoussié’) pancraci nm, cf Ubaud Dicort : « pancrace » (Rapin) pàncreas ('pankreas) [pancreàs] nm : glandola entremièg mèlsa e duodenum. pancreatic, -a : relatiu, -iva al pancreàs. Suc pancreatic. pancreatina nf, cf Ubaud Dicort : « pancréatine » (Rapin) pancreatiti (f.) : inflamacion del pancreàs. pançut, -uda adj : ventrut, -uda [v. pançard] ; « fainéant, ante » TdF ‘pansu’. panda nm, cf Ubaud Dicort : « panda » (Per Noste) pandèla nf, cf Ubaud Dicort : « pantière, filet pour la chasse aux palombes » (v. Per Noste) pandemia : marana / marrana (malautiá que s'espandís per tot un continent. pandemic, -a : relatiu, -iva a una pandemia. pandemòni nm : v. pandemonium. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|