pan de granolha (plt.) : (Alisma plantago)

pan de lèbre (plt.) : (Orobanche elatior)

pan de lop nm, cf Ubaud Dicort : « polypore bigarré, sorte d’agaric, v. pan del diable » TdF suppl

pan de mescla : pan de froment e de segal...

pan de murga (plt.) : (Stachys heraclea)

pan de nòça nm, cf Ubaud Dicort : « Son encara al pan de las nòças, le pain des noces dure encore, ils sont encore dans la lune de miel » (v. TdF jos ‘noço’)

pan de Nòstre Sénher : mèrda de cocut (goma de cerièis...)

pan de nòvis nm : poton oficial dels novèls maridats, « pain de fiancé, de fiancée ou de fiancés, le baiser de félicitation qu’on donne aux nouveaux mariés, embrassade qu’on reçoit d’eux » (v. TdF jos ‘novi 1’).

pan de passerat [-- passeron (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm (plt.) : (Brisa media)

pan de sèrp (plt.) : (Arum dracuntulus / Dracuntulus vulgaris)

pan de tordre (plt.) : (Brisa media) ; (Brisa maxima)

pan del bon Dieu [-- Bon Dieu] nm (plt.) : doceta (Valerianella) ; (Aphyllanthea monspeliensis)

pan del diable : mena d'agaric gròs que buta suls arbres. (v. TdF suppl)

pan dels Àngels nm, cf Ubaud Dicort : (v. ostia)

pan froment [pan-froment] nm (plt.) : doceta (Valerianella) ; autra mena de plt. : (Samolus Valerandi) ; morilhon d'aiga (Montia rivularis)

pan negre : pan de guèrra.

pan nogat [pan-nogat] nm : tortèla (tortèl de marc de nose)

pan perdut nm, cf Ubaud Dicort : « pain perdu » (Per Noste) ; « n. de lieu, mauvais pays » (v. TdF Pan-perdu’)

pan pinson [pan-pinçon] nm : còca dels Reis.

pan recuèch : pan cuèch dos còps.

pan-ris nm, cf Ubaud Dicort : « cataplasme de pain bouilli, v. pan bolit » TdF suppl

pan senhat : pan benesit a la glèisa.

Pan : divinitat pagana amb de patas, de banas e de pel de boc.

Flaüta de Pan : flaüta de sèt canaveras inegalas.

pana 1 nf : mena de velós grossièr ; ventresca (graissa espessa jos la pèl del pòrc) ; partida ponchuda d'un martèl (v. TdF pano 1’; embestiament mecanic ;

La pana de pòrc fa de bona sopa.

Metre en pana : (t. tecn. de marina) mettre en panne, suspendre ou ralentir la marche d’un navire en le plaçant en travers (v. TdF) ; arrêter (Alibert)

Tombar en pana, tomber en panne. (Laus)

pana 2 nf : « nuage léger qui flotte dans les airs » (v. panas) ; parda / tessèla (taca de rossor) (v.TdF pano 2’ ) ;

Temps en pana : temps cobèrt.

Los Irlandeses son cobèrts de panas (tessèlas)

Luciana es tota pana : tota cobèrta de tessèlas.

pana 3 nf : pèça de carpenta que pòrta los cabirons ;

pana 4  (Alibert ‘pana 4-) [veire padena, cf Ubaud Dicort] nf : fornèl / fornet de calfatge « poêle à frire, v. sartan » (v. TdF jos ‘padeno’).

panabeutat nf, cf Ubaud Dicort : « (qui vole la beauté) femme fardée » (v. TdF pano-bèutat’

panacèa nf : remèdi-miracle (universal) ; solucion universala.

panada 1 nf : mena de sopa (aiga, sal, òli, mujòl (jaune d'uòu) e trempas de crostas de pan) ; micas de pan raspadas sus de carn ; torta d'èrbas, de pomas... ;

panada 2 nf : accion de panar (de raubar) ;

panada 3 nf : çò eissugat, çò netejat, çò tòrcat d'un còp de tòrca ; mornifla (sofla sul nas).

panada argentada (plt.) : (Paronychia argentea)

panada blanca (plt.) : (Paronychia nivea)

panadèla (plt.) : (Rumex crispus) (v. TdF panadello’)

panadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite panade, v. sopeta » (v. TdF)

panador, -doira adj : portat, -ada a èsser panat, -ada ; polit, -ida que jamai, e donc capable, -a o digne, -a d'èsser panat, -ada.

panafrican, -a : que concernís Africa tota.

panafricanisme : teoria per unificar çò que concernís Africa tota.

panafricanista (m. e f.) : adèpte, -a del panafricanisme.

panairar (v. intr.) : trabalhar / fermentar (en parlant de la pasta)

panaire, -aira : persona que pana.

Panamà (v. Ubaud Dicort Errata web) : nom de país entremièg las doas Americas.

panamà (v. Ubaud Dicort Errata web) nm : capèl fòrt leugièr trenat amb la fuèlha d'un arbrilh de Panamà ; (per extension) capèl de palha en general.

panaman nm, cf Ubaud Dicort : « essuie-main, v. eissugamans [v. panar 3] » (v. TdF pano-man’).

panamean (abs. Dicort), -a : de Panamà ; relatiu, -iva a Panamà. (v. panamenc)

panamenc, -a, cf Ubaud Dicort : v. panamean.

panament nm, cf Ubaud Dicort : « vol, larcin » (L. 276)

panamerican, -a : que concernís las Americas.

panamericanisme : teoria economica, culturala e politica per unificar çò que concernís las Americas.

panamericanista (m. e f.) : adèpte, -a del panamericanisme.

panangeïti (f.) :inflamacion de totes los vaissèls d'un organ.

panaortiti (f.) : inflamacion de tota l'aòrta.

panar 1 (v. tr.) : garnir amb de pan ; provesir de pan ;

panar 2 (v. tr.) : raubar ;

panar (se) : s'escapar ; se sostraire / evitar.

panar 3 (v. tr.) : eissugar / netejar / torcar. (v. pana 1)

panar (se) v pron : « s’essuyer » TdF jos ‘pana 2’

 

 

panarab, -àbia [panarab, -a ~ panarabi, -àbia] adj, cf Ubaud Dicort / panarabic, -a (abs. Dicort) : que concernís Arabia tota.

panarabisme : doctrina politica per amodar l'unitat arabia.

panarabista (m. e f.) : adèpte, -a del panarabisme.

panard, -a : garrèl, -a / que fa tres-quatre en caminant (l.p.)

panardejar (v. intr.) : garrelejar (far tres-quatre)

panardejat, -ada / panós, -osa (v. panós) adj : qu'a de tessèlas, de tacas de rossor (R. V, 113), « v. panós plus correct » (v. TdF panardeja 2’).

panarditge : garrelejadís (accion de garrelejar)

panardòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit boiteux, méchante boiteuse » TdF

panarèl : escobàs / fatràs / balaja de fornièr ; mercurial (m.) (plt.) : (Mercurialis)

panariç [panarís] nm /  panari (abs. Dicort) : inflamacion al ras d'una ongla.

panarteriti (f.) : arteriti de tot lo sistèma arterial.

panas (f. pl. [v. pana 2]) : nivolinas ; tessèlas (tacas de rossor)

panasiatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « panasiatique » (Rapin)

panasiatisme nm, cf Ubaud Dicort : « panasiatisme » (v. çai sus)

panat 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. panada 1. (v. TdF jos ‘panado 1’)

panat 2, -ada (p.p. de panar) : « volé, ée » TdF jos ‘pana 2’

Sembla son paire tot panat.

Aquel es pas panat, celui-là n’est pas volé ; se dit d’un enfant qui ressemble à son père ou à sa mère. (v. TdF jos ‘pana 2’)

panat 3, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a des taches de rousseur [v. pana 2] » (v. TdF pana 3’)

panatariá : airal que i tenon lo pan dins las comunitats, los establiments grands, las manutencions.

panatge : aglanatge (drech de far pàisser los pòrcs jols garrics)

panatièira (f.) : fornairon (m.) : (Periplaneta orientalis) ; mena de biaça a provisions ; mena d'arna borruda del lard ; airal que i se retira lo pan ; saqueta / museta per far de provisions.

panatièr, -ièira adj e n : persona que se manja fòrça pan ; persona cargada de distribuir lo pan.

panaton nm, cf Ubaud Dicort : v. panon. (v. TdF jos ‘panoun’)

panatòri nm : accion de panar (de raubar) ; airal que i se pana aisidament.

panauçar (v. tr.) : rebussar la rauba o los cotilhons.

pança : primièr estomac dels animals romiaires ; ventre gròs.

pançada : ventrada.

pançalh nm, cf Ubaud Dicort : « panse ; grand lambeau » (v. TdF jos ‘pansai’)

pançar / pancejar (v. intr.) : metre de ventre. (v. TdF jos ‘pansa’)

pançard 1, -a adj / pançarut, -uda (v. pançarut) / pançut, -uda (v. pançut) : ventrut, -uda.

pançard 2 nm, cf Ubaud Dicort : « carrelet, plie, poisson de mer ; turbot » (v. TdF pansard 2’)

pancarditi (f.) : inflamacion de l'endocardi, del mesocardi e del pericardi.

pancarra nf, cf Ubaud Dicort : « belette, v. mostèla 1 » (v. TdF)

pancarta : placa de fust, de carton, de plastic... que pòrta d'entressenhas ; panèl de tèla mantengut per de pals e utilizat dins de manifestacions.

pançarut, -uda adj e nm, cf Ubaud Dicort : « qui a une grosse panse, pansu, ventru, ue ; gras en parlant d’un terrain » TdF pansaru’

Dins lo pançarut, dans la terre forte. (v. TdF)

pançat (m.) : ventrada.

Far un pançat de rire.

pancatalan -a : que concernís totes los païses catalans.

pancatalanisme : doctrina que buta a l'unitat politica dels païses catalans.

pancatalanista : adèpte, -a del pancatalanisme.

pancejar v : v. pançar.

pancèl nm : pança « panse de porc » ; estomac (v. TdF jos ‘pansèu’).

panceta nf : pança pichona ; pança de moton ; persona pichona e ventruda.

panchòca (m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : bofon (persona que fa de badinadas)

panchòta nf, cf Ubaud Dicort : « cuiller de bois, v. culhièr » (v. TdF)

pancièira : partida de la coirassa que cobrissiá lo ventre.

pancilh nm / pancilha nf : pichona pana de pòrc « petite panse » ; estomac de pòrc ; persona pichona e ventruda. (v. TdF pansiho’)

pancilhon nm, cf Ubaud Dicort : v. pancilha. (v. TdF jos ‘pansiho’)

pançon nm, cf Ubaud Dicort : « ventricule, estomac » TdF pansoun’

pancosièr (arc.) (Alibert ; abs. Dicort) : v. fornièr. (v. pancossièr)

pancossariá nf, cf Ubaud Dicort : « boulangerie » (v. L. 276)

pancossièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « revendeur de pain, regrattier qui le vend de seconde main ; boulanger » (v. TdF pancoussié’)

pancraci nm, cf Ubaud Dicort : « pancrace » (Rapin)

pàncreas ('pankreas) [pancreàs] nm : glandola entremièg mèlsa e duodenum.

pancreatic, -a : relatiu, -iva al pancreàs.

Suc pancreatic.

pancreatina nf, cf Ubaud Dicort : « pancréatine » (Rapin)

pancreatiti (f.) : inflamacion del pancreàs.

pançut, -uda adj : ventrut, -uda [v. pançard] ; « fainéant, ante » TdF pansu’.

panda nm, cf Ubaud Dicort : « panda » (Per Noste)

pandèla nf, cf Ubaud Dicort : « pantière, filet pour la chasse aux palombes » (v. Per Noste)

pandemia : marana / marrana (malautiá que s'espandís per tot un continent.

pandemic, -a : relatiu, -iva a una pandemia.

pandemòni nm : v. pandemonium.