|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
palotariá : camelada / asenada. (v. TdF ‘paloutarié’) palotàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros palot, malotru »
TdF palotejar (v. intr.) : caminar pesuc ; far lo
bestiasson. palotisa nf, cf Ubaud Dicort :
v. palotariá. (v. TdF jos ‘paloutarié’) palp : sens del tocar ; accion de tocar. palpabat palpabat (abs. Dicort) : coscolhon coscolhon ! ; un, dos, tres / un, dos, tres ! (onom. del cant de la catla (calha). (v. pat--pabat) palpable, -bla : que pòt èsser tocat, -ada ; evident, -a. palpablament : d'un biais palpable, evident. palpacion (abs. Dicort) / palpament (v. palpament) : accion o resulta de palpar, « palpation » (Rapin). Palpacions de mètge. palpada : accion de palpar ; calma de mar. A palpadas : de quand en quand / a bèlas pausas / per intermiténcias. palpaire, -aira adj e n : persona que palpa. palpaissada nm, cf Ubaud Dicort :
« paysan qui ménage sa houe, fainéant » TdF ‘paupo-eissado’ palpament nm / palpacion (abs. Dicort) : accion de palpar,
« attouchement » TdF
‘paupamen’.
palpapenche nm, cf Ubaud Dicort :
« (qui épargne le peigne) mal peigné, pauvre
hère, gueux » TdF ‘paupo- pienche’ palpar / paupar [veire palpar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : examinar en
tocant amb las mans ; pastissar / tastar (tocar) amb las mans ; tastuquejar. Un maquinhon palpa lo bestial de crompar. palpar (se) : se tocar endacòm amb las mans ; se sostar ;
forçar pas tant per remar. palparimòtas nm, cf Ubaud Dicort (v. jos det) :
« nom de l’index, qui sert à lécher la
bouillie » TdF ‘paupo-rimoto’ palpas (a -) loc adv :
« à
tâtons, en palpant » TdF jos ‘paupo’ A palpas : a tastas (al tocar) palpatèrra nm, cf Ubaud Dicort : « (qui rase la terre)
grand pluvier, oiseau » TdF ‘paupo-terro’ palpatiu, -iva : relatiu, -iva al tocar ; que pòt èsser tocat, -ada. Contacte palpatiu. Sensacion palpativa. palpebral, -a adj (abs. Dicort) : relatiu,-iva a las parpèlas, « palpébral, -e » (Laus). palpejar (v. tr.) : frequentatiu de palpar. palpèrga nf, cf Ubaud Dicort : pal de pargue de fedas. (v. Alibert) palpitacion : batèc (baticòr) convulsiu del còr après un esfòrç. palpitant, -a : que palpita ; que fa palpitar. palpitar (v. intr.) (R. IV, 404) : far de palpitacions. palpitatiu, -iva (R. IV, 404) : que fa palpitar. palpuga nf, cf Ubaud Dicort :
« tentacule » (v. Carrasco) palpugar / palpuguejar
(los 2, Doujat e TdF jos ‘paupeja) / palpuquejar (v. palpuguejar)
(v. tr. e intr.) : cercar a palpas ; tastuquejar (tastar / tocar amb las
mans) palpugar (se) / palpuguejar (se) (TdF jos
‘paupeja’) v pron : se torolhar / se sostar. palpuquejar v (abs TdF) : v. palpuguejar. palput, -uda : repetenat, -ada / espompit, -ida / poput, -uda. palsada nf, cf Ubaud Dicort :
« ensemble des pieux des ridelles d’un char » TdF palsat / paussat [veire palsat, cf Ubaud Dicort] nm : pal que manten las cledas d'un pargue. palsemar [veire besalenar, v. Ubaud Dicort Errata web] (v. intr.) : guelsar / cleussar ; palpitar. palsièira nf (v. TdF jos ‘peissiero’) : trauc per i espintar un pal de carreta ;
barratge de ribièira. palsièr adj m, cf Ubaud Dicort :
« Taraire palsièr, grosse tarrière avec
laquelle on fait les trous qui doivent recevoir les pieux d’un
char » TdF palsieirada nf, cf Ubaud Dicort :
« eau contenue par une chaussée, éclusée
d’un moulin » TdF jos ‘peissierado’ palson nm, cf Ubaud Dicort :
« petit pieu, v. palon » (v. TdF) paltrada nf (Alibert) [veire
pautrada 2, cf Ubaud Dicort] : sisa de palha ;
jaç de palha ; marrit lièch. paltre nm
(Alibert) [veire pautra, cf Ubaud Dicort] : palhada ; marrit
lièch ; canigon (abric per un can) palú nf (non preconizat Dicort) : v. palús e palun, cf Ubaud Dicort. paludièr nm, cf Ubaud Dicort : v. palunièr. paludisme : malautiá febrila deguda a la preséncia
dins lo sang de parasits animals. palun nf : v. palú (non preconizat Dicort) e palús. palunalha : marescatges en general. palunari, -ària adj (v. Ubaud Dicort Errata web) :
« marécageux, euse » TdF palunenc / palusenc, -a adj : relatiu, -iva als paluns ; « habitant des marécages » TdF. Buòu palunenc, taureau qui vit dans les marais. (v. TdF) paluneta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit marais » TdF palunièr [ / paludièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘palunié’)], -ièira : persona que trabalha dins un palun ; dalhaire, -a d'èrba de palun. Pescaire palunièr, pêcheur de marais. (v. TdF) palunós, -osa : marescatjós, -osa. Camarga es mai que mai palunosa. palús / palun / palú [veire palun, cf Ubaud Dicort] nf : maresca / marescatge ; tèrra de lapa dins un cambon o sus bòrd de ribièira. Blat de palun (plt.) : (Agrostis vulgaris) Èrba de palun (plt.) : (Gratiola officinalis) palusèla : palun pichon. palusenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. palunenc. palussa nm :
calinhaire / fringaire ; protector (R. V, 312).
(v. palussas) palussada : brandolada / brandolejada. palussar (v. tr.) 1 (abs. Dicort) : bargar (fregar /
fretar lo cambe, lo lin...) [v. palussas]. palussar 2 (se)
v pron (v. Ubaud Dicort e TdF jos espalussa (s’)’) : brandolar /
brandolejar de las espatlas ; se fregar l'esquina contra quicòm per
apasiar un prusiment ; se gratar contra la vermena ; se far d'una filha. |
|
palussas (f. pl.) : bargadoiras / bargadum. v.
barga. palustra nf, cf Ubaud Dicort :
« truelle » (Lagarde). (v. tibla) palustre, -tra adj (R.
IV, 405) : palunós, -osa. Èrba palustra. Prat palustre. pam 1 nm (non preconizat Dicort) : palm. v. palm. pam ! 2 (TdF jos ‘pan 4’ ;
abs. Dicort) : onom. per
exprimir una explosion, un bruch sec, un còp de quicòm. (v. pan 2 !) Pam ! Pam ! deslarguèt dos còps de fusil. Pamfil [veire Panfil, cf Ubaud Dicort] : prenom. pamflet (angl.) ('pamflet) [veire
panflet, cf Ubaud Dicort] nm : librilhon cortet e satiric que se'n pren a las institucions,
a la religion o als politicaires. pamfletista (abs. Dicort) (adj. e subs. m. e f.)
: persona que fa de pamflets [v.
panfletista e panfletaire] ; relatiu, -iva a un pamflet. Literatura pamfletista. Pàmias : nom de vila d'Arièja (Occitània) pampa 1 nf /pàmpol nm / pampe / pampre [los 2, veire pàmpol, cf Ubaud Dicort] / pampra (abs. Dicort) : cabelh (fuèlhas) de bledas, de trufas, de rutabagàs, de topinambors, de gramenum, de vinha... ; brotas novèlas. pampa 2 ('pampa) [Pampa n pr f, cf Ubaud Dicort] : planas grandas d'Argentina. pampalhejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que belugueja. pampalhejar (v. intr.) : brilhar ; beleguejar. pampalhejarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étincelant, -ante de
reflets » (v.
Brun Glossari Oc-Fr) pampalheta : palha pichona ; bala de gramenum ; pichons ornaments
beluguejaires ; auripèl (pichons ornaments d'aur o de coire) ; nadon
(plt.) : (Lemna polyrrhiza) ; (L. trisulca) ; (L. minor) ; (L. gibba) pampalhòti nm, cf Ubaud Dicort : « flétan [...],
poissons de mer » TdF jos ‘pampaloti’ Pampaligòssa [ ~ Pampaligosta] n pr : país imaginari. pampaludet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit oiseau de la famille du pinson » TdF pampanon nm, cf Ubaud Dicort :
« moissine, pampre, branche de vigne avec ses grappes,
rinceau » TdF pamparruga nf : « danse de caractère
[...] » ; cabeladura ; falsa cabeladura. (v. TdF) pamparrugueta nf : pichona folastrejada de mainatge, « petite course, petits ébats que prend un enfant » TdF. Far la
pamparrugueta, faire un petit tour. (v.Vayssier ‘pomporrrugueto’) pampàs nm / pampassa nf, cf Ubaud Dicort :
« gros pampre, pampre touffu » TdF jos ‘pampas’ pampatge : pampe en general. v. çaijós. pampe / pampre [los 2, nm, veire pàmpol, cf Ubaud Dicort] : cabelh (fuèlhas) en general. pampegat nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin noir, cultivée à
Nîmes » TdF pampejar (v. intr.) : far de cabelh / far de pampe. pampeta nf, cf Ubaud Dicort :
« pampre naissant, petite feuille » TdF. (v. pampa) « pamplamossa » : v. pomèla e aranjàs. (v. pompelmós) pàmpol nm : cabelh. v. pampe (non preconizat Dicort). pampola : ventre gròs / pança / ventresca / panolha. pampolejar (v. intr.) : tremolejar (en parlant dels pompilhs, de las gautas, de las popas... d'una persona) pampolha : clòsc de cerièira ; guina / guindola
(frucha del guinièr / del guindolièr) (Prunus cerasus)
pampós, -osa / pamput, -uda : qu'a bravament de
fuèlhas. pampre 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« poupard, enfant potelé » TdF pampre 2
(folhum) nm : v. pampa 1, cf Ubaud Dicort. pamput, -uda adj : v. pampós. PAN- : forma prefixada del grèc pas, -pantòs (tot) v. panacèa - panafrican - panoccitan - panteïsme. « pan » 1 (prononciacion de palm) : v. palm / pam 1 (non preconizat Dicort). pan ! 2 interj, cf Ubaud Dicort :
v. pam 2. pan 3
nm (R. IV, 408 - L. 276) (del lat. pannus) : brave
tròç de vestit ; tròç de paret, de
maçonariá, de fustam... ; blòc. Un pan de l'ostal vièlh s'esbosenèt. Pan carrat [ / pan cairat] : malon (brica
carrada) Gaitar de pan, regarder de côté. Dubrir de pan en
pan, ouvrir
entièrement. (Alibert
‘pan 2’) Pan per pan, point par point. (Brun
Glossari Oc-Fr) pan 4 nm : pasta (farina, aiga, sal e levam) cuècha al for pan acodit : pan mal levat. pan azim : pan sens levam. pan banhat : pichon pan redond copat en dos orizontalament, garnit d'ensalada, de tomatas, de ton, d'uòus durs, d'anchòias... e asagat d'òli d'oliva. Lo pan banhat es
tipicament provençal. pan benesit nm, cf Ubaud Dicort :
« pain bénit » (Vayssier ‘pa’). (v. pan senhat) pan blanc 1 nm : pan de farina de froment. pan blanc 2 nm :
frucha de l'olm ; caulet (Brassica arvensis) ; (Clypeola maritima) ;
(Viburnum opulus) ; (Isatis tinctoria) pan blanc d'ase (plt.) : cardon rotlant / panicaut
(Echinops Ritro) pan bolit nm, cf Ubaud Dicort :
« pain bouilli dans l’eau, que l’on emploie pour
amener un abcès en suppuration ; pain cuit, espèce de
soupe que l’on assaisonne avec un jaune d’œuf ou un peu
d’huile ; affaire embrouillée, brouillamini » TdF ‘pan-bouli’ pan brun : pan bis. pan calhetat : pan ulhetat / pan plan levat. pan
cuèch nm, cf Ubaud Dicort : « panade, bouillie de pain,
espèce de soupe, v. panada » (v. TdF ‘pan-cue’) pan d'aucèl (plt.) : (Fumaria) ; (Sedum
acre) ; (Sedum telephium) pan d'ostal : pan ordinari. pan de
coguol nm, cf Ubaud Dicort :
« (pain de coucou) surelle, plante, v. pan de
convent ; primevère, plante, v. bragueta de coguol » (v. TdF jos ‘pan-de-couguiéu’) pan de convent (plt.) : alleluià
(Oxalis acetocella) pan de gralha : blesta / nèula (Silicat de magnesium) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|