palotariá : camelada / asenada. (v. TdF ‘paloutarié’)

palotàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros palot, malotru » TdF

palotejar (v. intr.) : caminar pesuc ; far lo bestiasson.

palotisa nf, cf Ubaud Dicort : v. palotariá. (v. TdF jos ‘paloutarié’)

palp : sens del tocar ; accion de tocar.

palpabat palpabat (abs. Dicort) : coscolhon coscolhon ! ; un, dos, tres / un, dos, tres ! (onom. del cant de la catla (calha). (v. pat--pabat)

palpable, -bla : que pòt èsser tocat, -ada ; evident, -a.

palpablament : d'un biais palpable, evident.

palpacion (abs. Dicort) / palpament (v. palpament) : accion o resulta de palpar, « palpation » (Rapin).

Palpacions de mètge.

palpada : accion de palpar ; calma de mar.

A palpadas : de quand en quand / a bèlas pausas / per intermiténcias.

palpaire, -aira adj e n : persona que palpa.

palpaissada nm, cf Ubaud Dicort : « paysan qui ménage sa houe, fainéant » TdF ‘paupo-eissado’

palpament nm / palpacion (abs. Dicort) : accion de palpar, « attouchement » TdF ‘paupamen’.

palpapenche nm, cf Ubaud Dicort : « (qui épargne le peigne) mal peigné, pauvre hère, gueux » TdF ‘paupo- pienche’

palpar / paupar [veire palpar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : examinar en tocant amb las mans ; pastissar / tastar (tocar) amb las mans ; tastuquejar.

Un maquinhon palpa lo bestial de crompar.

palpar (se) : se tocar endacòm amb las mans ; se sostar ; forçar pas tant per remar.

palparimòtas nm, cf Ubaud Dicort (v. jos det) : « nom de l’index, qui sert à lécher la bouillie » TdF ‘paupo-rimoto’

palpas (a -) loc adv : « à tâtons, en palpant » TdF jos ‘paupo’

A palpas : a tastas (al tocar)

palpatèrra nm, cf Ubaud Dicort : « (qui rase la terre) grand pluvier, oiseau » TdF ‘paupo-terro’

palpatiu, -iva : relatiu, -iva al tocar ; que pòt èsser tocat, -ada.

Contacte palpatiu.

Sensacion palpativa.

palpebral, -a adj  (abs. Dicort) : relatiu,-iva a las parpèlas, « palpébral, -e » (Laus).

palpejar (v. tr.) : frequentatiu de palpar.

palpèrga nf, cf Ubaud Dicort : pal de pargue de fedas. (v. Alibert)

palpitacion : batèc (baticòr) convulsiu del còr après un esfòrç.

palpitant, -a : que palpita ; que fa palpitar.

palpitar (v. intr.) (R. IV, 404) : far de palpitacions.

palpitatiu, -iva (R. IV, 404) : que fa palpitar.

palpuga nf, cf Ubaud Dicort : « tentacule » (v. Carrasco)

palpugar / palpuguejar (los 2, Doujat e TdF jos ‘paupeja) / palpuquejar (v. palpuguejar) (v. tr. e intr.) : cercar a palpas ; tastuquejar (tastar / tocar amb las mans)

palpugar (se) / palpuguejar (se) (TdF jos ‘paupeja’) v pron  : se torolhar / se sostar.

palpuquejar v (abs TdF: v. palpuguejar.

palput, -uda : repetenat, -ada / espompit, -ida / poput, -uda.

palsada nf, cf Ubaud Dicort : « ensemble des pieux des ridelles d’un char » TdF

palsat / paussat [veire palsat, cf Ubaud Dicort] nm : pal que manten las cledas d'un pargue.

palsemar [veire besalenar, v. Ubaud Dicort Errata web] (v. intr.) : guelsar / cleussar ; palpitar.

palsièira nf (v. TdF jos ‘peissiero’) : trauc per i espintar un pal de carreta ; barratge de ribièira.

palsièr adj m, cf Ubaud Dicort : « Taraire palsièr, grosse tarrière avec laquelle on fait les trous qui doivent recevoir les pieux d’un char » TdF

palsieirada nf, cf Ubaud Dicort : « eau contenue par une chaussée, éclusée d’un moulin » TdF jos ‘peissierado’

palson nm, cf Ubaud Dicort : « petit pieu, v. palon » (v. TdF)

paltrada nf (Alibert) [veire pautrada 2, cf Ubaud Dicort] : sisa de palha ; jaç de palha ; marrit lièch.

paltre nm  (Alibert) [veire pautra, cf Ubaud Dicort] : palhada ; marrit lièch ; canigon (abric per un can)

palú nf (non preconizat Dicort) : v. palús e palun, cf Ubaud Dicort.

paludièr nm, cf Ubaud Dicort : v. palunièr.

paludisme : malautiá febrila deguda a la preséncia dins lo sang de parasits animals.

palun nf : v. palú (non preconizat Dicort) e palús.

palunalha : marescatges en general.

palunari, -ària adj (v. Ubaud Dicort Errata web) : « marécageux, euse » TdF

palunenc / palusenc, -a adj : relatiu, -iva als paluns ; « habitant des marécages » TdF.

Buòu palunenc, taureau qui vit dans les marais. (v. TdF)

paluneta nf, cf Ubaud Dicort : « petit marais » TdF

palunièr [ / paludièr nm  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘palunié’)], -ièira : persona que trabalha dins un palun ; dalhaire, -a d'èrba de palun.

Pescaire palunièr, pêcheur de marais. (v. TdF)

palunós, -osa : marescatjós, -osa.

Camarga es mai que mai palunosa.

palús / palun / palú [veire palun, cf Ubaud Dicort] nf : maresca / marescatge ; tèrra de lapa dins un cambon o sus bòrd de ribièira.

Blat de palun (plt.) : (Agrostis vulgaris)

Èrba de palun (plt.) : (Gratiola officinalis)

palusèla : palun pichon.

palusenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. palunenc.

palussa nm : calinhaire / fringaire ; protector (R. V, 312). (v. palussas)

palussada : brandolada / brandolejada.

palussar (v. tr.) 1 (abs. Dicort) : bargar (fregar / fretar lo cambe, lo lin...) [v. palussas].

palussar 2 (se) v pron (v. Ubaud Dicort e TdF jos espalussa (s’)’) : brandolar / brandolejar de las espatlas ; se fregar l'esquina contra quicòm per apasiar un prusiment ; se gratar contra la vermena ; se far d'una filha.

 

 

 

palussas (f. pl.) : bargadoiras / bargadum. v. barga.

palustra nf, cf Ubaud Dicort : « truelle » (Lagarde). (v. tibla)

palustre, -tra adj (R. IV, 405) : palunós, -osa.

Èrba palustra.

Prat palustre.

pam 1 nm (non preconizat Dicort) : palm. v. palm.

pam ! 2 (TdF jos ‘pan 4’ ; abs. Dicort) : onom. per exprimir una explosion, un bruch sec, un còp de quicòm. (v. pan 2 !)

Pam ! Pam ! deslarguèt dos còps de fusil.

Pamfil [veire Panfil, cf Ubaud Dicort] : prenom.

pamflet (angl.) ('pamflet) [veire panflet, cf Ubaud Dicort] nm : librilhon cortet e satiric que se'n pren a las institucions, a la religion o als politicaires.

pamfletista (abs. Dicort) (adj. e subs. m. e f.) : persona que fa de pamflets [v. panfletista e panfletaire] ; relatiu, -iva a un pamflet.

Literatura pamfletista.

Pàmias : nom de vila d'Arièja (Occitània)

pampa 1 nf /pàmpol nm / pampe / pampre [los 2, veire pàmpol, cf Ubaud Dicort] / pampra (abs. Dicort) : cabelh (fuèlhas) de bledas, de trufas, de rutabagàs, de topinambors, de gramenum, de vinha... ; brotas novèlas.

pampa 2 ('pampa) [Pampa n pr f, cf Ubaud Dicort] : planas grandas d'Argentina.

pampalhejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que belugueja.

pampalhejar (v. intr.) : brilhar ; beleguejar.

pampalhejarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étincelant, -ante de reflets » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

pampalheta : palha pichona ; bala de gramenum ; pichons ornaments beluguejaires ; auripèl (pichons ornaments d'aur o de coire) ; nadon (plt.) : (Lemna polyrrhiza) ; (L. trisulca) ; (L. minor) ; (L. gibba)

pampalhòti nm, cf Ubaud Dicort : « flétan [...], poissons de mer » TdF jos ‘pampaloti’

Pampaligòssa [ ~ Pampaligosta] n pr : país imaginari.

pampaludet nm, cf Ubaud Dicort : « petit oiseau de la famille du pinson » TdF

pampanon nm, cf Ubaud Dicort : « moissine, pampre, branche de vigne avec ses grappes, rinceau » TdF

pamparruga nf : « danse de caractère [...] » ; cabeladura ; falsa cabeladura. (v. TdF)

pamparrugueta nf : pichona folastrejada de mainatge, « petite course, petits ébats que prend un enfant » TdF.

Far la pamparrugueta, faire un petit tour. (v.Vayssier ‘pomporrrugueto’)

pampàs nm / pampassa nf, cf Ubaud Dicort : « gros pampre, pampre touffu » TdF jos ‘pampas’

pampatge : pampe en general. v. çaijós.

pampe / pampre [los 2, nm, veire pàmpol, cf Ubaud Dicort] : cabelh (fuèlhas) en general.

pampegat nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir, cultivée à Nîmes » TdF

pampejar (v. intr.) : far de cabelh / far de pampe.

pampeta nf, cf Ubaud Dicort : « pampre naissant, petite feuille » TdF. (v. pampa)

« pamplamossa » : v. pomèla e aranjàs. (v. pompelmós)

pàmpol nm : cabelh. v. pampe (non preconizat Dicort).

pampola : ventre gròs / pança / ventresca / panolha.

pampolejar (v. intr.) : tremolejar (en parlant dels pompilhs, de las gautas, de las popas... d'una persona)

pampolha : clòsc de cerièira ; guina / guindola (frucha del guinièr / del guindolièr) (Prunus cerasus)

pampós, -osa / pamput, -uda : qu'a bravament de fuèlhas.

pampre 1 nm, cf Ubaud Dicort : « poupard, enfant potelé » TdF

pampre 2 (folhum) nm : v. pampa 1, cf Ubaud Dicort.

pamput, -uda adj : v. pampós.

PAN- : forma prefixada del grèc pas, -pantòs (tot) v. panacèa - panafrican - panoccitan - panteïsme.

« pan » 1 (prononciacion de palm) : v. palm / pam 1 (non preconizat Dicort).

pan ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : v. pam 2.

pan 3 nm (R. IV, 408 - L. 276) (del lat. pannus) : brave tròç de vestit ; tròç de paret, de maçonariá, de fustam... ; blòc.

Un pan de l'ostal vièlh s'esbosenèt.

Pan carrat [ / pan cairat] : malon (brica carrada)

Gaitar de pan, regarder de côté.

Dubrir de pan en pan, ouvrir entièrement. (Alibert ‘pan 2’)

Pan per pan, point par point. (Brun Glossari Oc-Fr)

pan 4 nm : pasta (farina, aiga, sal e levam) cuècha al for

pan acodit : pan mal levat.

pan azim : pan sens levam.

pan banhat : pichon pan redond copat en dos orizontalament, garnit d'ensalada, de tomatas, de ton, d'uòus durs, d'anchòias... e asagat d'òli d'oliva.

Lo pan banhat es tipicament provençal.

pan benesit nm, cf Ubaud Dicort : « pain bénit » (Vayssier ‘pa’). (v. pan senhat)

pan blanc 1 nm : pan de farina de froment.

pan blanc 2 nm : frucha de l'olm ; caulet (Brassica arvensis) ; (Clypeola maritima) ; (Viburnum opulus) ; (Isatis tinctoria)

pan blanc d'ase (plt.) : cardon rotlant / panicaut (Echinops Ritro)

pan bolit nm, cf Ubaud Dicort : « pain bouilli dans l’eau, que l’on emploie pour amener un abcès en suppuration ; pain cuit, espèce de soupe que l’on assaisonne avec un jaune d’œuf ou un peu d’huile ; affaire embrouillée, brouillamini » TdF ‘pan-bouli’

pan brun : pan bis.

pan calhetat : pan ulhetat / pan plan levat.

pan cuèch nm, cf Ubaud Dicort : « panade, bouillie de pain, espèce de soupe, v. panada » (v. TdF ‘pan-cue’)

pan d'aucèl (plt.) : (Fumaria) ; (Sedum acre) ; (Sedum telephium)

pan d'ostal : pan ordinari.

pan de coguol nm, cf Ubaud Dicort : « (pain de coucou) surelle, plante, v. pan de convent ; primevère, plante, v. bragueta de coguol  » (v. TdF jos ‘pan-de-couguiéu’)

pan de convent (plt.) : alleluià (Oxalis acetocella)

pan de gralha : blesta / nèula (Silicat de magnesium)