PALI- : forma pefixada del grèc palin (tornarmai) v. palicinesia - palilalia - paligrafia.

pali nm  (abs. Dicort) : subrecèl / baldaquin. (v. palli)

paliacion [palliacion (R. IV, 402)] nf, cf Ubaud Dicort  : substitucion per excusar o amagar una fauta ; remèdi qu'amaga una malautiá sens la garir.

paliar [palliar (R. IV, 402)] (v. tr.) : portar remèdi a quicòm, mas d'un biais provisòri e garrèl.

paliatiu [palliatiu (R. IV, 402)], -iva : (adj. e subs.) : provisòri,-a e garrèl, -a ; solucion provisòria e garrèla.

palica : paissèl (pal de sosten per la vinha, per d'arbres...)

palicar (v. tr.) : espintar un paissèl de sosten.

palicinesia : repeticion espontanèa e involontària del meteis gèst, del meteis movement.

palièira : barratge fach amb de pals.

palièr nm, cf Ubaud Dicort : « lançoir, pale qui arrête l’eau dans la lancière d’un moulin, haussoir » (v. TdF ‘palié’). (# palhièr)

paligòt nm : pal de sosten / tutor « échalas de vigne » TdF.

paligrafia : repeticion abituala, dins un escrich, de la meteissa idèa, del meteis mot, de la meteissa expression.

palilalia : repeticion patologica, dins lo parlar, del meteis mot, de la meteissa frasa.

palimpa nf, cf Ubaud Dicort : « iris pumila, plante » TdF

palimpsèst : manuscrit sus un pergamin utilizat dos còps.

PALIN- / PALIM- : v. PALI-

palinambra nf, cf Ubaud Dicort : « prunier épineux, v. agrenàs » (v. TdF)

palinassa (plt) : (Scirpus silvaticus)

palindròm : mot, vèrs, frasa que se pòdon legir d'esquèrra a drecha coma de drecha a esquèrra.

palinfrasia : quequejadís.

palingenèsi (f.) : evolucion regressiva d'una ròca metamorfica.

palinodia : càmbiament brusc e frequent d'opinion.

palinologia nf, cf Ubaud Dicort : « palynologie » (Per Noste)

palinopsia : varietat d'allucinacions visualas caracterizadas per la persisténcia e la superposicion d'images.

paliquinesia nf : doblet de palicinesia.

palís : pal de clausura ; clausura de palisses.

palissa nf, cf Ubaud Dicort : « palissade, clôture ; rangée de pieux sur lesquels on fait sécher les filets » TdF

palissada nf (R. IV, 12) : clausura facha amb de pals e de pòstes margats ensemble ; « débarcadère, quai, v. desbarcador » (v. TdF).

palissadaire nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui fait des palissades » TdF

palissadar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, palissader, v. empalissar » (v. TdF)

palissandra nf, cf Ubaud Dicort : « palissandre, espèce de bois violet » TdF

palissar (v. tr.) : clausurar amb de palisses.

palissat nm, cf Ubaud Dicort : « palissade » TdF

palisson : pichon pal de sosten / tutor.

palissonament nm, cf Ubaud Dicort : « échalassement » TdF

palissonar (v. tr.) : « échalasser » TdF ; far una palissada (R. IV, 12).

palistre (plt.) : (Linaria striata)

palla nf, cf Ubaud Dicort : « pale [nf], carton qui sert à couvrir le calice » TdF jos ‘palo 2’. (v. palli 2)

palladi nm : (quimia) « palladium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 389)

palladian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « palladien, -enne [< Palladio] »

pallament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière pâle » TdF jos ‘palament’

pallàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très pâle, bien pâle, v. pallinàs » (v. TdF ‘palas’)

palle, -lla adj : blanc, -a de cara. (v. palme

palle-mòrt, palla-mòrta adj, cf Ubaud Dicort : « pâle comme un mort »

pallejar (v. intr.) : pallir (venir tot blanc de cara)

pallenga nf (plt.) : tarrastolha (Viola pinnata)

pallet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu pâle, v pallinèl » (v. TdF ‘palet 3’)

pallèvament nm, cf Ubaud Dicort : (v. pallevar)

pallevar (v. tr.) : soslevar amb un pal ; « soulever » TdF jos ‘paleva’.

palli 1 nm, cf Ubaud Dicort (R. IV, 401) : « poêle, dais ; drap mortuaire ; drap de soie, riche étoffe dont il est souvent question dans les Troubadours » (v. TdF ‘pàli’) ; « pallium » (Laus)

palli 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (liturgie) palle (nf) » (Rapin). (v. palla)

palliacion nf, cf Ubaud Dicort : v. paliacion.

palliar (v. tr.) (R. IV, 402) : doblet de paliar. (v. paliar)

palliatiu, -iva adj e nm, cf Ubaud Dicort : v. paliatiu.

pallifèc / pallufèc [veire pallifèc, cf Ubaud Dicort], -a adj : blanc coma lofa de can (campairòl)

pallinàs, -assa adj e n : d'una pallor malautissa.

pallinejar (v. intr.) : començar de venir palle.

pallinèl, -a : un pauc palle, -a.

pallinós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « d’un fond pâle, terne, blafard, arde » (TdF ‘palinous’)

pallir (v. intr.) : venir palle.

pallitge : palor.

pallium nm (lat.) (abs. Dicort) : pèça de vestit liturgic. (v. palli 1)

pallor nf : blancor de la cara.

pallós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « pâle, qui a le teint pâle, v. pallinós plus usité » (v. TdF ‘palous’)

palm nm (R. 1V, 403) / pam  [veire palm, cf Ubaud Dicort] (los 2, L. 275) (del lat. palmus) : mesura de longor de 22 centimètres (longor d'una man d'òme dobèrta, de la cima del det gròs a la del det coïc).

Mesurar a palms : amb la man dobèrta.

Far un palm (un pam) de nas a q.q. : se trufar d'el.

A palm de gat, très près, à une petite distance. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pan 3’)

 

 

 

palma / pauma nf : l'endedins concau de la man, entremièg los dets e lo ponhet ; fuèlha de palmièr ; simbòl de victòria ; recompensa ; bala de jogar al jòc de palma ; bala en general ; inflorescéncia d'unas plantas ; panicula de milh ; ornamentacion en forma de fuèlha palmada.

Palma de venceire.

Palmas academicas.

palmacrist [nm ~ paumacrista nf] / palma Christi (lat.) (abs. Dicort) (plt) : nom popular del langastièr / ricin (Ricinus) (v. TdF ‘paumo-cristo’)

palmada [ ~ paumada] nf : còp balhat amb la palma de la man ; aplaudiment amb las palmas de la man per encorar dançaires e cantaires.

Las palmadas del « flamenco » (cast.)

palmadèla [ ~ paumadèla] nf : travèrsa d'escaleta de carreta ; sofla (emplastre) ; ancada (còp sus las ancas, sul tafanari)

palmadura ~ paumadura nf, cf Ubaud Dicort : « (membrane interdigitale des palmipèdes) palmure » (Laus)

palmar 1 [ ~ paumar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : ressautar coma una palma : « jeter à terre d’un coup sec » ; lançar una bòla per la far tombar sens que rodòle (v. TdF pauma’).

palmar [ ~ paumar] (se) v pron (v. Alibert) : s'estavanir [v. paimar] ; èsser guifa / plan planièira (mar)

palmar 2 ~ paumar v, cf Ubaud Dicort (v. palm) : « v tr, mesurer avec la main ouverte » TdF pauma’

palmareda nf, cf Ubaud Dicort : « palmeraie » (Rapin, Laus)

palmarés : fust de palmièr ; tièira dels laureats (R. IV, 27) dins una competicion.

palmat 1 [ ~ paumat] nm : pelòta de cordilha.

palmat 2 [ ~ paumat], -ada adj : que revèrta una man amb los dets desplegats ; que sos dets son religats per una membrana.

Fuèlha palmada.

Pata palmada.

PALMATI- : forma prefixada del lat. palmatus (en forma de palma)

palmatifid [ ~ palmatifide], -da adj : doblet de palmifid, -a.

palmatifòrme, -ma : en forma de man dobèrta.

palmatilobat, -ada : en forma de palma amb de lòbes redonds.

palmatipartit, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) palmatipartite »

palmatisècte, -ta adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) palmatiséqué » (Rapin)

palme, -ma [veire palle, cf Ubaud Dicort] adj : pallufèc, -a (palle , -a que jamai) ; sangbegut, -uda / exsangüe, -gua (qu'a perdut, -uda fòrça sang)

palmejar [ ~ paumejar] (v. intr.) : èsser elastic, -a ; jogar a la palma.

palmèla 1 / paumèla nf, cf Ubaud Dicort : aplech d'afachaire (de congraire, d'aludièr, de correjaire) ; relha de pòrta ; fus provesit de fial (fil) ; travèrsa d'una escaleta de carreta ; mena d'òrdi (Hordeum distichum) ;

palmèla 2 / paumèla nf, cf Ubaud Dicort : mesura de petanca / mesura de longor, « ce qui sert, au jeu de boules, à mesurer la distance des boules entre elles ; palme [nm], mesure de longueur » (Alibert)

palmelar v, cf Ubaud Dicort : (v. palmèla 2)

palmeta ~ paumeta nf, cf Ubaud Dicort : « palmette » TdF jos ‘paumeto’

PALMI- : forma prefixada del latin palma (palma de la man)

palmièr [~ paumièr] nm : mena d'arbre exotic (Phnix doctylifera)

palmièr datilièr nm, cf Ubaud Dicort : « palmier dattier ». (v. datilièr)

palmifèr, -a : que pòrta de palmas.

Arbre palmifèr.

palmifid, -a (abs. Dicort) : caracteristica d'una fuèlha de nervaduras palmadas que lors divisions s'estiran fins al mitan del limb. (v. palmatifid)

palmifòrme, -ma : en forma de palma.

palmipède, -da : qu'a las patas palmadas.

palmista ~ paumista nm, cf Ubaud Dicort : « palmiste » TdF ‘jos ‘paumisto’

palmitic, -a : natura d'unes acids carboxilics.

palmitina : estèr palmitic de la glicerina.

palmola [ ~ paumola] nf (plt.) : palmèla (Hordeum distichum)

palmolàs  (abs. Dicort) (m.) : pan de palmèla ; filha grassa e qu'a la canha. (v. paumolàs)

palmolièr [ ~ paumolièr], -ièira n : campat de palmola. (v. TdF ‘paumoulié’, ‘paumouliero’)

palmon / paumon [veire palmon, cf Ubaud Dicort] nm : organ de la respiracion.

palmonèla (plt.) : (Pulmonaria officinalis)

palmonic, -a (pop) adj : v. pneumonic, cf Ubaud Dicort.

palmonièira (pop) nf : v. pneumonia, cf Ubaud Dicort.

palmonista n (dels dos genres) / paumonista [veire palmonista, cf Ubaud Dicort] : tuberculós, -osa.

palmura : membrana dels dets de palmipèdes.

palomb : palomba mascle ; aucèl grisós de 30 centimètres e mai o mens domesticat (Columba livia)

palomba : palomb salvatge (Columba palumbus)

palombat nm : pichon de la palomba.

palombèla : palomba pichona ; palomba polida.

La palombèla d'unes protestants (signe dinstinctiu)

palombièira : filat per caçar las palombas.

palomet : mena d'agaric (Agaricus virescens)

palon nm : « petit pieu, v. paligòt ; monture d’une bêche, manche de bêche ; bêche, v. luchet » (v. TdF) ; palabés pichon ; padon (pade pichon)

palonaire, -aira : persona que palabèssa.

palonar (v. tr.) : palabessar (trabalhar la tèrra amb un palabés)

palonièr : pèça de fust que i s'estacan los traches d'una bèstia de tira ; aplech mecanic per repartir un esfòrç ; aplech de transmission qu'amòda un governalh de direccion.

palosa nf, cf Ubaud Dicort : « raie bâtis, poisson de mer » TdF ‘palouso’

palòt 1 nm : tròç de fust / tròç de pal ; agota. v. agota.

palòt 2, -a adj : talibaud, -a / talibornàs, -assa (maladrechàs, -assa) ; bestiasson, -a.

palòta : còfa de fronda (t. tecn.)

palòtament adv, cf Ubaud Dicort : « lourdement, pesamment, maladroitement » TdF ‘paloutamen’