|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
PALI- : forma pefixada del grèc palin (tornarmai) v. palicinesia - palilalia - paligrafia. pali nm (abs. Dicort) : subrecèl / baldaquin. (v. palli) paliacion [palliacion (R. IV, 402)] nf, cf Ubaud Dicort : substitucion per excusar o amagar una fauta ; remèdi qu'amaga una malautiá sens la garir. paliar [palliar (R. IV, 402)] (v. tr.) : portar remèdi a quicòm, mas d'un biais provisòri e garrèl. paliatiu [palliatiu (R. IV, 402)], -iva : (adj. e subs.) : provisòri,-a e garrèl, -a ; solucion provisòria e garrèla. palica : paissèl (pal de sosten per la vinha, per d'arbres...) palicar (v. tr.) : espintar un paissèl de sosten. palicinesia : repeticion espontanèa e involontària del meteis gèst, del meteis movement. palièira : barratge fach amb de pals. palièr nm, cf Ubaud Dicort :
« lançoir, pale qui arrête l’eau dans la
lancière d’un moulin, haussoir » (v. TdF ‘palié’).
(# palhièr) paligòt nm : pal de sosten / tutor « échalas de vigne » TdF. paligrafia : repeticion abituala, dins un escrich, de la meteissa idèa, del meteis mot, de la meteissa expression. palilalia : repeticion patologica, dins lo parlar, del meteis mot, de la meteissa frasa. palimpa nf, cf Ubaud Dicort :
« iris pumila, plante »
TdF palimpsèst : manuscrit sus un pergamin utilizat dos còps. PALIN- / PALIM- : v. PALI- palinambra nf, cf Ubaud Dicort :
« prunier épineux, v. agrenàs » (v. TdF) palinassa (plt) : (Scirpus silvaticus) palindròm : mot, vèrs, frasa que se pòdon legir d'esquèrra a drecha coma de drecha a esquèrra. palinfrasia : quequejadís. palingenèsi (f.) : evolucion regressiva d'una ròca metamorfica. palinodia : càmbiament brusc e frequent d'opinion. palinologia nf, cf Ubaud Dicort :
« palynologie » (Per Noste) palinopsia : varietat d'allucinacions visualas caracterizadas per la persisténcia e la superposicion d'images. paliquinesia nf : doblet de palicinesia. palís : pal de clausura ; clausura de palisses. palissa nf, cf Ubaud Dicort : « palissade,
clôture ; rangée de pieux sur lesquels on fait
sécher les filets » TdF palissada nf (R. IV, 12) :
clausura facha amb de pals e de pòstes margats ensemble ; « débarcadère, quai, v. desbarcador »
(v. TdF). palissadaire nm, cf Ubaud Dicort :
« ouvrier qui fait des palissades » TdF palissadar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, palissader, v. empalissar » (v. TdF) palissandra nf, cf Ubaud Dicort :
« palissandre, espèce de bois violet » TdF palissar (v. tr.) : clausurar amb de palisses. palissat nm, cf Ubaud Dicort :
« palissade » TdF palisson : pichon pal de sosten / tutor. palissonament nm, cf Ubaud Dicort :
« échalassement »
TdF palissonar (v. tr.) : « échalasser » TdF ; far una palissada (R. IV, 12). palistre (plt.) : (Linaria striata) palla nf, cf Ubaud Dicort :
« pale [nf],
carton qui sert à couvrir le calice » TdF jos ‘palo 2’. (v. palli 2) palladi nm : (quimia)
« palladium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 389) palladian,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« palladien, -enne [< Palladio] » pallament adv, cf Ubaud Dicort :
« d’une manière pâle » TdF jos ‘palament’ pallàs,
-assa adj,
cf Ubaud Dicort :
« très pâle, bien pâle, v. pallinàs » (v. TdF ‘palas’) palle, -lla adj : blanc,
-a de cara. (v. palme) palle-mòrt,
palla-mòrta adj,
cf Ubaud Dicort : « pâle comme un mort » pallejar (v. intr.) : pallir (venir tot blanc de cara) pallenga nf (plt.) : tarrastolha (Viola pinnata) pallet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu
pâle, v pallinèl » (v. TdF ‘palet 3’) pallèvament nm, cf Ubaud Dicort : (v. pallevar) pallevar (v. tr.) : soslevar amb un pal ; « soulever » TdF jos ‘paleva’. palli 1 nm, cf Ubaud Dicort (R. IV, 401) : « poêle, dais ; drap mortuaire ; drap de
soie, riche étoffe dont il est souvent question dans les
Troubadours » (v. TdF ‘pàli’) ; « pallium » (Laus) palli 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« (liturgie) palle (nf) » (Rapin). (v. palla) palliacion nf, cf Ubaud Dicort : v. paliacion. palliar (v. tr.) (R. IV, 402) : doblet de paliar. (v. paliar) palliatiu, -iva adj e nm, cf Ubaud Dicort :
v. paliatiu. pallifèc / pallufèc [veire pallifèc, cf Ubaud Dicort], -a adj : blanc coma lofa de can (campairòl) pallinàs, -assa adj e n : d'una pallor malautissa. pallinejar (v. intr.) : començar de venir palle. pallinèl, -a : un pauc palle, -a. pallinós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « d’un fond
pâle, terne, blafard, arde » (TdF ‘palinous’) pallir (v. intr.) : venir palle. pallitge : palor. pallium nm (lat.)
(abs. Dicort) :
pèça de vestit liturgic. (v. palli 1) pallor nf : blancor de la cara. pallós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort :
« pâle, qui a le teint pâle, v. pallinós plus usité » (v. TdF ‘palous’) palm nm (R. 1V, 403) / pam [veire palm, cf Ubaud Dicort] (los 2, L. 275) (del lat. palmus) : mesura de longor de 22 centimètres (longor d'una man d'òme dobèrta, de la cima del det gròs a la del det coïc). Mesurar a palms : amb la man dobèrta. Far un palm (un pam) de nas a q.q. : se trufar d'el. A palm de
gat, très près, à
une petite distance. (v.
Ubaud Dicort e TdF jos ‘pan 3’) |
|
palma / pauma nf : l'endedins concau de la man, entremièg los dets e lo ponhet ; fuèlha de palmièr ; simbòl de victòria ; recompensa ; bala de jogar al jòc de palma ; bala en general ; inflorescéncia d'unas plantas ; panicula de milh ; ornamentacion en forma de fuèlha palmada. Palma de venceire. Palmas academicas. palmacrist [nm ~ paumacrista nf] / palma Christi (lat.) (abs. Dicort) (plt) : nom popular del langastièr / ricin (Ricinus) (v. TdF ‘paumo-cristo’) palmada [ ~ paumada] nf : còp balhat amb la palma de la man ; aplaudiment amb las palmas de la man per encorar dançaires e cantaires. Las palmadas del «
flamenco » (cast.) palmadèla [ ~ paumadèla] nf : travèrsa d'escaleta de carreta ; sofla (emplastre) ; ancada (còp sus las ancas, sul tafanari) palmadura ~ paumadura nf, cf Ubaud Dicort : « (membrane interdigitale
des palmipèdes) palmure » (Laus) palmar 1 [ ~ paumar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : ressautar coma una palma : « jeter à terre d’un coup sec » ; lançar una bòla per la far tombar sens que rodòle (v. TdF ’pauma’). palmar [ ~ paumar] (se) v pron (v. Alibert) : s'estavanir [v. paimar] ; èsser guifa / plan planièira (mar) palmar 2 ~ paumar v, cf Ubaud Dicort (v. palm) :
« v tr, mesurer avec la main ouverte » TdF
’pauma’ palmareda nf, cf Ubaud Dicort :
« palmeraie » (Rapin, Laus) palmarés : fust de palmièr ; tièira dels laureats (R. IV, 27) dins una competicion. palmat 1 [ ~ paumat] nm : pelòta de cordilha. palmat 2 [ ~ paumat], -ada adj : que revèrta una man amb los dets desplegats ; que sos dets son religats per una membrana. Fuèlha palmada. Pata palmada. PALMATI- : forma prefixada del lat. palmatus (en forma de palma) palmatifid [ ~ palmatifide], -da adj : doblet de palmifid, -a. palmatifòrme, -ma : en forma de man dobèrta. palmatilobat, -ada : en forma de palma amb de lòbes redonds. palmatipartit, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
palmatipartite » palmatisècte, -ta adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
palmatiséqué » (Rapin) palme, -ma [veire palle, cf Ubaud Dicort] adj : pallufèc, -a (palle , -a que jamai) ; sangbegut, -uda / exsangüe, -gua (qu'a perdut, -uda fòrça sang) palmejar [ ~ paumejar] (v. intr.) : èsser elastic, -a ; jogar a la palma. palmèla 1 / paumèla nf, cf Ubaud Dicort : aplech d'afachaire (de congraire,
d'aludièr, de correjaire) ; relha de pòrta ; fus provesit de
fial (fil) ; travèrsa d'una escaleta de carreta ; mena d'òrdi (Hordeum
distichum) ; palmèla 2 / paumèla nf, cf Ubaud Dicort : mesura de petanca / mesura de
longor, « ce
qui sert, au jeu de boules, à mesurer la distance des boules entre
elles ; palme [nm], mesure de longueur » (Alibert) palmelar v, cf Ubaud Dicort :
(v.
palmèla 2) palmeta ~ paumeta nf, cf Ubaud Dicort :
« palmette » TdF jos ‘paumeto’ PALMI- : forma prefixada del latin palma (palma de la man) palmièr [~ paumièr] nm : mena d'arbre exotic (Phnix doctylifera) palmièr datilièr nm, cf Ubaud Dicort : « palmier
dattier ». (v. datilièr) palmifèr, -a : que pòrta de palmas. Arbre palmifèr. palmifid, -a (abs. Dicort) : caracteristica d'una
fuèlha de nervaduras palmadas que lors divisions s'estiran fins al
mitan del limb. (v. palmatifid) palmifòrme, -ma : en forma de palma. palmipède, -da : qu'a las patas palmadas. palmista ~ paumista nm, cf Ubaud Dicort : « palmiste » TdF ‘jos ‘paumisto’ palmitic, -a : natura d'unes acids carboxilics. palmitina : estèr palmitic de la glicerina. palmola [ ~ paumola] nf (plt.) : palmèla (Hordeum distichum) palmolàs (abs. Dicort) (m.) : pan
de palmèla ; filha grassa e qu'a la canha. (v. paumolàs) palmolièr [ ~ paumolièr], -ièira n : campat de palmola. (v. TdF ‘paumoulié’, ‘paumouliero’) palmon / paumon [veire palmon, cf Ubaud Dicort] nm : organ de la respiracion. palmonèla (plt.) : (Pulmonaria officinalis) palmonic, -a (pop) adj : v. pneumonic, cf Ubaud Dicort. palmonièira (pop) nf : v. pneumonia, cf Ubaud Dicort. palmonista n (dels dos genres) / paumonista [veire palmonista, cf Ubaud Dicort] : tuberculós, -osa. palmura : membrana dels dets de palmipèdes. palomb : palomba mascle ; aucèl grisós de 30
centimètres e mai o mens domesticat (Columba livia) palomba : palomb salvatge (Columba palumbus) palombat nm : pichon de la palomba. palombèla : palomba pichona ; palomba polida. La palombèla d'unes protestants (signe dinstinctiu) palombièira : filat per caçar las palombas. palomet : mena d'agaric (Agaricus virescens) palon nm :
« petit pieu, v. paligòt ; monture d’une bêche, manche de
bêche ; bêche, v. luchet »
(v. TdF) ; palabés
pichon ; padon (pade pichon) palonaire, -aira : persona que palabèssa. palonar (v. tr.) : palabessar (trabalhar la tèrra amb un
palabés) palonièr : pèça de fust que i s'estacan los traches d'una bèstia de tira ; aplech mecanic per repartir un esfòrç ; aplech de transmission qu'amòda un governalh de direccion. palosa nf, cf Ubaud Dicort :
« raie bâtis, poisson de mer » TdF ‘palouso’ palòt 1 nm : tròç de fust / tròç de pal ; agota. v. agota. palòt 2, -a adj : talibaud, -a / talibornàs,
-assa (maladrechàs, -assa) ; bestiasson, -a. palòta : còfa de fronda (t. tecn.) palòtament adv, cf Ubaud Dicort : « lourdement, pesamment,
maladroitement » TdF ‘paloutamen’ |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|