palfic : pilòt / pal / pilar [v. palfics] ; baston long e ponchut que los mainatges espintan endacòm en mòde de bigatana.

palfica nf, cf Ubaud Dicort : « fiche, fiche à gond, espèce de penture » TdF ‘pauficho’

palficadoira nf, cf Ubaud Dicort : « avant-pieu servant à planter la vigne » TdF ‘pauficadouiro’

palficaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui plante, qui fiche ; gaspilleur, euse » TdF ‘palaficaire’

palficament nm, cf Ubaud Dicort : « action de planter » TdF jos ‘pauficamen’

palficar / palaficar [veire palficar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : espintar en tèrra , « planter avec un pieu, comme on fait pour la vigne ; ficher en terre comme un pieu ; frapper d’étonnement, pétrifier ; perdre, égarer, gaspiller, gâter, friper » (TdF jos ‘palafica’).

palficar / palaficar [veire palficar] (se) v pron  : se plantar (s'arrestar còpsec estonat) se fòraviar ; « se carrer dans un fauteuil, se prélasser » ; se ronçar / se getar sus. (v. TdF jos ‘palafica’)

palficat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « planté, fiché en terre ; pétrifié d’étonnement, immobile ; perclus, impotent » TdF ‘jos ‘palafica’

palficatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de planter, de ficher ; gaspillage, v. degalh » (v. TdF ‘palaficage’)

palforc nm, cf Ubaud Dicort : « roulon d’une charrette à bœufs, v. ganche, ronca » (v. TdF jos ‘pau-fourc’)

palforca nf, cf Ubaud Dicort : « pieu fourchu, bâton fourchu » (L. 275)

palfics (m. pl.) : pilòts / pals / pilars que i se bastisson un ostal dessús, dins un airal (endrech) marescatjós.

palha : camba de cerealum ; defaut sus una pèça metallica, sus un veire, una vitra, una pèira preciosa... ; esteleta de metal que se destaca jol còp de martèl. (v. TdF ‘paio’)

A la palha ! : al lièch !

Òme de palha : prèsta-nom.

Èsser sus la palha : èsser sens lo sòu.

Far de Dieu barba de palha : ne parlar mal.

Fuòc de palha : passion passadissa.

Metre q.q. sus la palha : l'arroïnar (s.p.)

Tirar a la palha corta : tirar al sòrt.

Copar palhas : se mancar (s.f.) / se desavenir ; quitar de se far de q.q.

palha de bita : cavilha de fèrre (t. tecn. de mar.)

palha de cluèg : palha de segal per cobrir un ostal.

palha de fèrre : ribans de metal per netejar un ponde, una pèça de fust...

palha de milh : pampe de milh de balaja.

palhabard nm : tàpia (mescla de palha amb d'argila) v. bard.

palhada : sisa (espandida) de palha pel sòl (t. a.) ; palhat del bestial ; jaç de palha / lièch marrit ; membre d'ostal que i se jason mantunas personas ; solada (espandida) de frucha, de fuèlhas... sus un pelsòl ; solenca (fèsta) de fin de sègas (de meissons) ; calivari amb espandida de palha d'un ostal a l'autre ; mena de dança ; sòl de bòria ; solada de nèu. (v. TdF ‘paiado’)

palhagrada nf / palhagrat nm, cf Ubaud Dicort : v. palharada. (v. TdF jos ‘paiarado’)

palhairòla ~ palhieiròla nf, cf Ubaud Dicort : v. palhieiròla.

palhairon nm, cf Ubaud Dicort : v. palhieiron. (v. TdF jos ‘paieroun’)

palhar (v. tr. e intr.) : cobrir amb de palha ; empalhar (t. a.) ; apalhar lo bestial ; carpar (acabar d'amadurar) sus de palha

Palhar una cadièira.

Palhar una botelha.

palharada : brava solada (espandida) de palha ; contengut d'un palhièr o d'una palhièira. v. bas de p. 20.

palhard, -a adj e n : que se jai sus la palha ; luxuriós, -osa.

palhardament : d'un biais luxuriós.

palhardar (v. intr.) : èsser luxuriós, -osa.

palhardariá : gorrinitge / luxúria.

palhardiá nf, cf Ubaud Dicort : « paillardise » (L. 275). (v. çai sus)

palharga : brave montet de palha ; palhassa.

palhargon : passerat que frequenta los palhièrs (t. a.) ; ortolan (mena de passerat) (Emberiza hortulana)

palharguejaire, -aira adj (abs. Dicort) : (v. palharguejar)

Aucelons palharguejaires.

Filha palharguejaira.

palharguejar [v. clima] (abs. Dicort)x : frequentar las palhargas.

palharissa nf : palha achiquetada (v. TdF jos ‘paiarisso’) ; milhassa (palha de milh de balaja) (Alibert)

« palharquejar » (palharquejar v, cf Ubaud Dicort) : v. palharguejar (abs. Dicort).

palhàs : palha per far lo jaç del bestial ; palhassa per portar lo pan al forn ; faissèla (recipient per cachar la calhada) ; montet de palha ; jaç de can ; bornhon en palha ; brisum de palha.

palhason nf, cf Ubaud Dicort : « couche de paille dépiquée qu’on enlève de l’airée » TdF jos ‘paiesoun’

palhassa 1 (f.) : marfega (palhassa de lièch) ; banasta de palha per metre lo pan a levar, per metre d'uòus, o per tot autre emplec ; culèfa d'agland o d'avelana ; palhièr ; lar (pèira granda que pòrta lo fogal) ; persona que s'atardiva al lièch ; mena de rastèl per amassar la palha mesclada amb lo gran quand se batiá al flagèl o al rotlèu.

 

 

palhassa 2 (m.) : personatge de circ que fa exprès (o que fa lo semblant) de far d'asenadas.

palhassada : contengut d'una palhassa.

palhassaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, (ouvrier qui travaille la paille) pailleur » (Per Noste)

palhasseta : palhassa pichona ; panièr de palha planièr.

palhassièira : palhassa ; granja per la palha.

palhasson : nata de palha per se netejar los pès abans d'intrar ; palhassa pichona per mant emplec ; solada de palha ; culèfa d'agland ; dança anciana.

palhassonada nf, cf Ubaud Dicort : v. palhassonat. (v. TdF jos ‘paiassounado’)

palhassonaire [, -aira n, cf Ubaud Dicort] / palhassièr (abs. Dicort) : persona que fa de palhassons.

palhassonat nm : contengut d'un palhasson (palhassa pichona)

palhassonet : palhasson pichon.

palhat nm (v. TdF jos ‘paiado’)  : solada de palha per far jaire lo bestial. (v. palhada)

palhatge : tot çò que pòt servir per far palhat.

palhejaire, -aira n (arc.) : dalhaire, -a qu'escampilhava de palhas en segant al volam o a la dalha ; persona que dubrissiá las garbas per las engulhar dins la maquina de batre ; persona que fasiá un palhièr.

palhejar (v. intr. arc) : escampilhar de palhas. v. çaisús.

palhenc, -a : de palha / en palha.

palhenca : palha de graminèas grossièiras (fenassa, balca, joncasses...)

palhet 1 nm : nata de palha ; bonda ; ensenha de mercant de vin ; vièlhs cordatges de proteccion penjats lo long d'un naviri ; cabeçal (coissinet de palha per carrejar un fais sul cap)

palhet 2, -a adj : color de palha ; castanh, -a (color de castanha)

palheta : festuc de palha ; gisclet (destenda d'arma de fuòc) ; trena de palha ; brin de palha envescat ; solada de causas que cobrisson lo pelsòl (t.a.)

Far / jogar a las palhetas, jouer aux jonchets. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘paieto’)

palhièira 1 nf : palhièr gròs ; granja de palha ; alabastes (v. alabast ), « crochets pour transporter la paille à dos de mulet » (v. TdF ‘paiero 1’) ;

palhièira 2 nf : tina per faunhar la vendémia ; mesura pel vin. (v. TdF ‘paiero 2’)

palhieiràs nm, cf Ubaud Dicort : « gros pailler, grosse meule de paille » TdF jos ‘paieras’

palhieiret nm, cf Ubaud Dicort : (v. palhièr)

palhieireta nf, cf Ubaud Dicort : « cuveau » TdF ‘paieireto’. (v. palhièr 2)

palhieiròla (arc.) : ram per carrejar la palha sul palhièr.

palhieiron : palhièr pichon ; montet de palha pichon ; palhassa pichona.

palhièr 1 nm : gròs montet de palha. (v. TdF ‘paié’) (# palièr)

palhièr 2 nm / palhieireta nf : cubat / cubadèl / tinal.

palhòca : milhassa (bala de milh)

palhòl : sòla (ponde / plancat) de naviri ; matalàs pichon de drollon.

palhòla 1 nf : palha pichona ; capèl de palha ; palhassa / jaç ; temporada d'una jasilha ; jasenta tendrièira (femna en jasilhas) ; cordilhs de palha per far de palhassas ; morilhon (mena d'anet negrós) (Anas fuligula) ; fromentala (plt.) : (Avena elatior) ; civada bauja (plt.) : (Avena fatua) ;

palhòla 2 nf : filat de pesca de malhas estrechas  (v. TdF ‘paiolo 2’)

palholada : accion de sonhar una femna en jasilhas ; feston de batejalhas ; palhas achiquetadas / festucs.

palholaire nm, -aira : persona que pesca amb una palhòla.

palholar (v. tr.) : far la sòla (lo ponde / lo plancat) d'un naviri.

palholièr nm, cf Ubaud Dicort : « pailler, paille que l’on enferme, v. palhièr 1 » (v. TdF ‘paioulié’)

palhon : botelha granda cobèrta de palha trenada ; palha menuda ; brandon de palha ; manat de palha per selhonar o reservar un camp ; mena de peis (Mugil cephalus)

palhonar (v. tr.) : selhonar amb de palha un camp de semenar ; se reservar un camp amb un manat de palha.

palhós, -osa : cobèrt de palha.

palhosa : palhassa granda.

palhoset : palhassa pichona.

palhoson nm, cf Ubaud Dicort : « petite corbeille de paille, banneton » TdF jos ‘paiouset’

palhossàs : montet de palha vièlha mièja-confida (poirida)

palhòu nm, cf Ubaud Dicort : « plancher d’un vaisseau, d’un bateau, parcloses, fond de cale ; petit matelas d’enfant » TdF ‘paiòu’. (v. palholar)

palhum : brisum de palha ; palhat de bestial.

palhurgam nm sing : bargum (filassa de lin o de cambe)

palhurgat : brisum de palha, d'espigas ; crivelum.

palhús nm / palhusses [plur.] : brisum de palha.

palhussat nm, cf Ubaud Dicort : v. palhossàs. (v. TdF jos ‘paioussas’)

palhut, -uda : qu'a de brava palha.

Froment palhut.

Civada palhuda.