|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
palfic : pilòt / pal / pilar [v. palfics] ; baston long e ponchut que los mainatges espintan endacòm en mòde de bigatana. palfica nf, cf Ubaud Dicort : « fiche, fiche à gond, espèce de penture » TdF ‘pauficho’ palficadoira nf, cf Ubaud Dicort : « avant-pieu servant à planter la vigne » TdF ‘pauficadouiro’ palficaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui plante, qui fiche ; gaspilleur, euse » TdF ‘palaficaire’ palficament nm, cf Ubaud Dicort : « action de planter » TdF jos ‘pauficamen’ palficar / palaficar [veire palficar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : espintar en tèrra , « planter avec un pieu, comme on fait pour la vigne ; ficher en terre comme un pieu ; frapper d’étonnement, pétrifier ; perdre, égarer, gaspiller, gâter, friper » (TdF jos ‘palafica’). palficar / palaficar [veire palficar] (se) v pron : se plantar (s'arrestar còpsec estonat) se fòraviar ; « se carrer dans un fauteuil, se prélasser » ; se ronçar / se getar sus. (v. TdF jos ‘palafica’) palficat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « planté, fiché en terre ; pétrifié d’étonnement, immobile ; perclus, impotent » TdF ‘jos ‘palafica’ palficatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de planter, de ficher ; gaspillage, v. degalh » (v. TdF ‘palaficage’) palforc nm, cf Ubaud Dicort : « roulon d’une charrette à bœufs, v. ganche, ronca » (v. TdF jos ‘pau-fourc’) palforca nf, cf Ubaud Dicort : « pieu fourchu, bâton fourchu » (L. 275) palfics (m. pl.) : pilòts / pals / pilars que i se bastisson un ostal dessús, dins un airal (endrech) marescatjós. palha : camba de cerealum ; defaut sus una pèça metallica, sus un veire, una vitra, una pèira preciosa... ; esteleta de metal que se destaca jol còp de martèl. (v. TdF ‘paio’) A la palha ! : al lièch ! Òme de palha : prèsta-nom. Èsser sus la palha : èsser sens lo sòu. Far de Dieu barba de palha : ne parlar mal. Fuòc de palha : passion passadissa. Metre q.q. sus la palha : l'arroïnar (s.p.) Tirar a la palha corta : tirar al sòrt. Copar palhas : se mancar (s.f.) / se desavenir ; quitar de se far de q.q. palha de bita : cavilha de fèrre (t. tecn. de mar.) palha de cluèg : palha de segal per cobrir un ostal. palha de fèrre : ribans de metal per netejar un ponde, una pèça de fust... palha de milh : pampe de milh de balaja. palhabard nm : tàpia (mescla de palha amb d'argila) v. bard. palhada : sisa (espandida) de palha pel sòl (t. a.) ; palhat del bestial ; jaç de palha / lièch marrit ; membre d'ostal que i se jason mantunas personas ; solada (espandida) de frucha, de fuèlhas... sus un pelsòl ; solenca (fèsta) de fin de sègas (de meissons) ; calivari amb espandida de palha d'un ostal a l'autre ; mena de dança ; sòl de bòria ; solada de nèu. (v. TdF ‘paiado’) palhagrada nf / palhagrat nm, cf Ubaud Dicort : v. palharada. (v. TdF jos ‘paiarado’) palhairòla ~ palhieiròla nf, cf Ubaud Dicort : v. palhieiròla. palhairon nm, cf Ubaud Dicort : v. palhieiron. (v. TdF jos ‘paieroun’) palhar (v. tr. e intr.) : cobrir amb de palha ; empalhar (t. a.) ; apalhar lo bestial ; carpar (acabar d'amadurar) sus de palha Palhar una cadièira. Palhar una botelha. palharada : brava solada (espandida) de palha ; contengut d'un palhièr o d'una palhièira. v. bas de p. 20. palhard, -a adj e n : que se jai sus la palha ; luxuriós, -osa. palhardament : d'un biais luxuriós. palhardar (v. intr.) : èsser luxuriós, -osa. palhardariá : gorrinitge / luxúria. palhardiá nf, cf Ubaud Dicort : « paillardise » (L. 275). (v. çai sus) palharga : brave montet de palha ; palhassa. palhargon : passerat que frequenta los palhièrs (t. a.) ; ortolan (mena de passerat) (Emberiza hortulana) palharguejaire, -aira adj (abs. Dicort) : (v. palharguejar) Aucelons palharguejaires. Filha palharguejaira. palharguejar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : frequentar las palhargas. palharissa nf : palha achiquetada (v. TdF jos ‘paiarisso’) ; milhassa (palha de milh de balaja) (Alibert) « palharquejar » v : v. palharguejar (abs. Dicort). palhàs : palha per far lo jaç del bestial ; palhassa per portar lo pan al forn ; faissèla (recipient per cachar la calhada) ; montet de palha ; jaç de can ; bornhon en palha ; brisum de palha. palhason nf, cf Ubaud Dicort : « couche de paille dépiquée qu’on enlève de l’airée » TdF jos ‘paiesoun’ palhassa 1 (f.) : marfega (palhassa de lièch) ; banasta de palha per metre lo pan a levar, per metre d'uòus, o per tot autre emplec ; culèfa d'agland o d'avelana ; palhièr ; lar (pèira granda que pòrta lo fogal) ; persona que s'atardiva al lièch ; mena de rastèl per amassar la palha mesclada amb lo gran quand se batiá al flagèl o al rotlèu.
|
|
palhassa 2 (m.) : personatge de circ que fa exprès (o que fa lo semblant) de far d'asenadas. palhassada : contengut d'una palhassa. palhassaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, (ouvrier qui travaille la paille) pailleur » (Per Noste) palhasseta : palhassa pichona ; panièr de palha planièr. palhassièira : palhassa ; granja per la palha. palhasson : nata de palha per se netejar los pès abans d'intrar ; palhassa pichona per mant emplec ; solada de palha ; culèfa d'agland ; dança anciana. palhassonada nf, cf Ubaud Dicort : v. palhassonat. (v. TdF jos ‘paiassounado’) palhassonaire [, -aira n, cf Ubaud Dicort] / palhassièr (abs. Dicort) : persona que fa de palhassons. palhassonat nm : contengut d'un palhasson (palhassa pichona) palhassonet : palhasson pichon. palhat nm (v. TdF jos ‘paiado’) : solada de palha per far jaire lo bestial. (v. palhada) palhatge : tot çò que pòt servir per far palhat. palhejaire, -aira n (arc.) : dalhaire, -a qu'escampilhava de palhas en segant al volam o a la dalha ; persona que dubrissiá las garbas per las engulhar dins la maquina de batre ; persona que fasiá un palhièr. palhejar (v. intr. arc) : escampilhar de palhas. v. çaisús. palhenc, -a : de palha / en palha. palhenca : palha de graminèas grossièiras (fenassa, balca, joncasses...) palhet 1 nm : nata de palha ; bonda ; ensenha de mercant de vin ; vièlhs cordatges de proteccion penjats lo long d'un naviri ; cabeçal (coissinet de palha per carrejar un fais sul cap) palhet 2, -a adj : color de palha ; castanh, -a (color de castanha) palheta : festuc de palha ; gisclet (destenda d'arma de fuòc) ; trena de palha ; brin de palha envescat ; solada de causas que cobrisson lo pelsòl (t.a.) Far / jogar a las palhetas, jouer aux jonchets. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘paieto’) palhièira 1 nf : palhièr gròs ; granja de palha ; alabastes (v. alabast ), « crochets pour transporter la paille à dos de mulet » (v. TdF ‘paiero 1’) ; palhièira 2 nf : tina per faunhar la vendémia ; mesura pel vin. (v. TdF ‘paiero 2’) palhieiràs nm, cf Ubaud Dicort : « gros pailler, grosse meule de paille » TdF jos ‘paieras’ palhieiret nm, cf Ubaud Dicort : (v. palhièr) palhieireta nf, cf Ubaud Dicort : « cuveau » TdF ‘paieireto’. (v. palhièr 2) palhieiròla (arc.) : ram per carrejar la palha sul palhièr. palhieiron : palhièr pichon ; montet de palha pichon ; palhassa pichona. palhièr 1 nm : gròs montet de palha. (v. TdF ‘paié’) (# palièr) palhièr 2 nm / palhieireta nf : cubat / cubadèl / tinal. palhòca : milhassa (bala de milh) palhòl : sòla (ponde / plancat) de naviri ; matalàs pichon de drollon. palhòla 1 nf : palha pichona ; capèl de palha ; palhassa / jaç ; temporada d'una jasilha ; jasenta tendrièira (femna en jasilhas) ; cordilhs de palha per far de palhassas ; morilhon (mena d'anet negrós) (Anas fuligula) ; fromentala (plt.) : (Avena elatior) ; civada bauja (plt.) : (Avena fatua) ; palhòla 2 nf : filat de pesca de malhas estrechas (v. TdF ‘paiolo 2’) palholada : accion de sonhar una femna en jasilhas ; feston de batejalhas ; palhas achiquetadas / festucs. palholaire nm, -aira : persona que pesca amb una palhòla. palholar (v. tr.) : far la sòla (lo ponde / lo plancat) d'un naviri. palholièr nm, cf Ubaud Dicort : « pailler, paille que l’on enferme, v. palhièr 1 » (v. TdF ‘paioulié’) palhon : botelha granda cobèrta de palha trenada ; palha menuda ; brandon de palha ; manat de palha per selhonar o reservar un camp ; mena de peis (Mugil cephalus) palhonar (v. tr.) : selhonar amb de palha un camp de semenar ; se reservar un camp amb un manat de palha. palhós, -osa : cobèrt de palha. palhosa : palhassa granda. palhoset : palhassa pichona. palhoson nm, cf Ubaud Dicort : « petite corbeille de paille, banneton » TdF jos ‘paiouset’ palhossàs : montet de palha vièlha mièja-confida (poirida) palhòu nm, cf Ubaud Dicort : « plancher d’un vaisseau, d’un bateau, parcloses, fond de cale ; petit matelas d’enfant » TdF ‘paiòu’. (v. palholar) palhum : brisum de palha ; palhat de bestial. palhurgam nm sing : bargum (filassa de lin o de cambe) palhurgat : brisum de palha, d'espigas ; crivelum. palhús nm / palhusses [plur.] : brisum de palha. palhussat nm, cf Ubaud Dicort : v. palhossàs. (v. TdF jos ‘paioussas’) palhut, -uda : qu'a de brava palha. Froment palhut. Civada palhuda. |
|
|
|
|
|
|