|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
palarissa : pala pel fuòc. palason nf : accion de desplaçar amb una pala ; tèrra soslevada e desplaçada amb un palabés. palassa 1 nf : gauda (recipient pel lach, pichon e sens bèrle) palassa 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse pelle » TdF ‘palasso 1’ palasson nm : gauda pichona. v. gauda / gèrla. palastracha nf, cf Ubaud Dicort : relha de pòrta, « penture de porte » ; ferralha ; moneda. (v. TdF jos ‘palastraco’) palastre : bóstia de sarralha ; sarralha ; cadenat gròs. palat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« t. de blason, palé, ée, qui porte des pals » (v. TdF jos ‘pala’) palat 2, -ada adj : qu'a tota sa dentadura (caval o cavala) (Alibert) palatal, -a : relatiu, iva al paladar (cèl de boca) ; articulat, -ada entre la lenga e lo paladar. Vocalas
palatalas. palatala nf, cf Ubaud Dicort :
« (phonét.) palatale » (v.
çai sus) palatalizacion : accion o resulta de palatalizar. palatalizar (v. tr.) : desplaçar lo punt d'articulacion d'un fonèma cap al paladar dur. palatge : accion de bolegar o de desplaçar amb una pala. palatin 1, -a adj : relatiu, -iva al cèl de boca. palatin 2, -a (investit d’una carga) adj,
cf Ubaud Dicort : « (qui est d’un palais, du mont palatin ou du palatinat)
palatin, -e » (Per
Noste) Comte
palatin. (Laus) palatina nf, cf Ubaud Dicort :
« palatine, fourrure que portent les dames » TdF palatinat nm, cf Ubaud Dicort :
« palatinat » (Laus) palatiti (f.) : estomatiti localizada al paladar. PALATO- : forma prefixada del latin palatum (cèl de boca) palatoalveolar, -a : relatiu, -iva als alveòls e al paladar. Consonantas palatoalveolaras. palatograf : aparelh utilizat en palatografia. palatografia : metòde d'investigacion fonetica. palatograma (m.) : figuracion dels punts de contacte de la lenga contra lo cèl de boca. palatoplastia : operacion per reparar una manca
palatina. palatoplegia : paralisi del cèl de boca mòl. palatostafilin : muscle pichon del cèl de boca. palatrar (v. intr.) : landrar / landrejar / errar / passar país. palavèrs nm : mena de pala de la lama plana per revirar l'òrt. (v. Alibert) Butar un palavèrs es pas totjorn de bon far. palavèrsa nf : cabussada, « renversement, culbute » (Alibert) ; « bêche, v. palavèrs » TdF. palaversada nf, cf Ubaud Dicort :
« travail fait à la bêche, terre
bêchée » TdF palaversaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui
bêche » TdF palaversar (v. tr.) : trabalhar la tèrra amb un palavèrs ; far cabussar. palaversar (se) v pron : cabussar, « se renverser entièrement, tomber à la renverse » TdF jos ‘palaversa’. palavirar (v. tr.) : trespalar / palejar (trabalhar amb una pala) palejada nf / palejaira (Alibert ; v. jos palejaire) : trabalh fach amb un palavèrs, « … [ou] à la pelle ». (v. TdF ‘palejado’) palejaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui travaille
avec la pelle, qui remue les grains avec la pelle ; celui qui travaille
avec le louchet »
(Azaïs) palejar (v. tr.) : trabalhar amb una pala ; palaversar. palejatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de remuer à la pelle » TdF palenc nm, cf Ubaud Dicort :
« palanque, palissade, retranchement fait avec des pieux, v. palissada ;
ais de palissade, palis, v. palis » (v. TdF ‘palen 1’) palenca / palencada nf (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) / palenc (v. palenc) : palissada de pals e de pòstes, « palissade faite avec des ais taillés en pointe » TdF ‘palencado’. palencar (v. tr.) : enrodar d'una palencada. palencat nm, cf Ubaud Dicort :
v. palencada. (v. TdF jos ‘palencado’) palengra : gramenum en general. PALEO- : forma prefixada del grèc palaiòs (vièlh, ancian) paleoasiatic, -a : relatiu, -iva a d'unas lengas parladas en Siberia que pòdon pas èsser classadas dins cap de familha coneguda. paleobiogeografia : estudi de la reparticion geografica de totes los èssers vius pendent las epòcas geologicas. paleobotanica : branca de la paleontologia qu'estúdia las plantas fossilas. paleobotanista (m. e f.) : persona especialista (m. e f.) de paleobotanica. paleocèn (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la partida pus anciana del sistèma eocèna ; partida pus anciana del sistèma eocèna. paleoclimat [paleoclima, cf Ubaud Dicort] nm : natura del climat
[v. clima]
d'una epòca geologica. paleoclimatologia : estudi e reconstitucion dels climats passats. paleocrestian, -a : relatiu, -iva a l'art dels primièrs crestians. |
|
paleoecologia : estudi de las relacions entre los organismes fossils e lor environament. paleoenvironament : ensemble de las caracteristicas biologicas e fisicoquimicas dels environaments d'una region a una epòca donada. paleogèn : mitat primièira del terciari (eocèn e oligocèn) paleogeografia : sciéncia de la reparticion de las mars e dels continents a las epòcas geologicas. paleograf, -a : persona especialista (m. e f.) de paleografia. paleografia : sciéncia que sa coneissença permet de deschifrar las escripturas ancianas. paleografic, -a : relatiu, -iva a la paleografia. Una inscripcion paleografica. Una mapa paleografica. paleograficament : d'un biais paleografic. paleo-istologia (v. p. 20, N.B. 2) (paleoistologia, v. CLO § 11.3.7.d) nf : estudi de çò animal o vegetal servat dins los fossils. paleolit (m.) : pèira del periòde paleolitic. paleolitic, -a adj e nm : relatiu, -iva a la pus primièira cultura umana coneguda. paleoliticament : d'un biais paleolitic. paleològ, -a : especialista (m. e f.) de paleologia. paleologia : estúdi de las antiquitats preïstoricas. paleomagnetic, -a : relatiu, -iva al paleomagnetisme. paleomagnetisme : magnetisme terrèstre pendent las epòcas geologicas. paleontograf, -a : especialista de paleontografia. paleontografia : descripcion dels fossils. paleontològ, -a : especialista (m. e f.) de paleontologia. paleontologia : istòria dels animals e dels vegetals ancians basada sus l'estudi dels fossils. paleontologic, -a : relatiu, -iva a la paleontologia. paleontologicament : d'un biais paleontologic. paleo-oceanografia (paleooceonografia, v. CLO § 11.5. a) nf : estudi e reconstitucions dels oceans e dels fonzes marins pendent las epòcas geologicas. paleopatologia : estudi de las malautiás dels animals fossils d'après çò que demòra de lor ossamenta. paleopitèc : monin fossil antropomòrf. paleorelèu : relèu ancian recobèrt de sediments. paleosiberian, -a : paleoasiatic, a. v. pus avant. paleosòl : èra primària. paleotemperatura : temperatura d'un periòde geologic, obtenguda per analisi geoquimica. paleotèri nm : mamifèr fossil de la debuta del terciari. paleozoïc 1 nm : division geologica que va de la debuta del cambrian entrò a la fin del permian. paleozoïc 2, -a adj : relatiu,-iva al periòde del palezoïc. (I a una tièira plan pus longa de mots formats aital amb paleo- ) palès (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « ouvertement, clairement,
publiquement » TdF ‘palès 2’ Palestina : nom dels territòris que constituisson al jorn de uèi l'Estat d'Israèl e que d'unes d'aqueles territòris son reivindicats pels pròpris Palestinians o pels païses vesins. palestinian, -a : de Palestina ; relatiu, -iva a Palestina. palet 1 (pichon pal) nm, cf Ubaud Dicort :
« (petit) pieu » (L. 274) palet 2 nm : pèira o pèça de metal planièira e redonda utilizada dins d'unes jòcs. paleta : pala pichonèla (mena de culhièr grand per
far freginar quicòm a la padena) ; rispa (pala pel fuòc) ;
platèla / omoplata (t. tecn.) ; batedor de bugadièira ; raqueta
de jòc (t. a.) ; paleta de pintor o de cirurgian ; estèla per
manténer un òs fracturat ; aplech de sarralhièr ;
espatum (R. III, 167) (t. a.) e non pas
« espatula » (fr.) ; postarèla per envescar la
caveca ; agulha que i s'espinta la pluma de l'aucelum o de la polalha ;
recipient que i se reculhís lo sang d'una sangnadura ; t. tecn. de
marina ; mena d'aucèl (Platelea leucorodia) Faire paleta, causer et rire. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘paleto’) paletada
nf, cf Ubaud Dicort : « pelletée, contenu
d’une pelle à feu » TdF paletar / paletejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer au
palet, au petit palet, le faire glisser sur la terre, paleter ; tomber
d’aplomb, aller exactement »
TdF jos ‘paleteja’’ paleton 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit palet » TdF paleton 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petite pelle à feu ; verge de fer pour remuer la
braise » TdF ‘paletoun
2’ paletòt nm, cf Ubaud Dicort :
« paletot, vêtement, v. jarga » (v. TdF) paletuvi (abs. Dicort) (plt.) : mena d'arbre de
mangrova. (v. paletuvièr) paletuvièr nm, cf Ubaud Dicort : « (bot. exo.)
palétuvier » (Per Noste, Laus) palfèrre / palfèr [veire palfèrre, cf Ubaud Dicort] nm : perpal (barra rigida mobila) que vira sus un agre (mena de supòrt) e que servís per soslevar e desplaçar quicòm de pesuc. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|