palarissa : pala pel fuòc.

palason nf : accion de desplaçar amb una pala ; tèrra soslevada e desplaçada amb un palabés.

palassa 1 nf : gauda (recipient pel lach, pichon e sens bèrle)

palassa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « grosse pelle » TdF ‘palasso 1’

palasson nm : gauda pichona. v. gauda / gèrla.

palastracha nf, cf Ubaud Dicort : relha de pòrta, « penture de porte » ; ferralha ; moneda. (v. TdF jos ‘palastraco’)

palastre : bóstia de sarralha ; sarralha ; cadenat gròs.

palat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « t. de blason, palé, ée, qui porte des pals » (v. TdF jos ‘pala’)

palat 2, -ada adj : qu'a tota sa dentadura (caval o cavala) (Alibert)

palatal, -a : relatiu, iva al paladar (cèl de boca) ; articulat, -ada entre la lenga e lo paladar.

Vocalas palatalas.

palatala nf, cf Ubaud Dicort : « (phonét.) palatale » (v. çai sus)

palatalizacion : accion o resulta de palatalizar.

palatalizar (v. tr.) : desplaçar lo punt d'articulacion d'un fonèma cap al paladar dur.

palatge : accion de bolegar o de desplaçar amb una pala.

palatin 1, -a adj : relatiu, -iva al cèl de boca.

palatin 2, -a (investit d’una carga) adj, cf Ubaud Dicort : « (qui est d’un palais, du mont palatin ou du palatinat) palatin, -e » (Per Noste)

Comte palatin. (Laus)

palatina nf, cf Ubaud Dicort : « palatine, fourrure que portent les dames » TdF

palatinat nm, cf Ubaud Dicort : « palatinat » (Laus)

palatiti (f.) : estomatiti localizada al paladar.

PALATO- : forma prefixada del latin palatum (cèl de boca)

palatoalveolar, -a : relatiu, -iva als alveòls e al paladar.

Consonantas palatoalveolaras.

palatograf : aparelh utilizat en palatografia.

palatografia : metòde d'investigacion fonetica.

palatograma (m.) : figuracion dels punts de contacte de la lenga contra lo cèl de boca.

palatoplastia : operacion per reparar una manca palatina.

palatoplegia : paralisi del cèl de boca mòl.

palatostafilin : muscle pichon del cèl de boca.

palatrar (v. intr.) : landrar / landrejar / errar / passar país.

palavèrs nm : mena de pala de la lama plana per revirar l'òrt. (v. Alibert)

Butar un palavèrs es pas totjorn de bon far.

palavèrsa nf : cabussada, « renversement, culbute » (Alibert) ; « bêche, v. palavèrs » TdF.

palaversada nf, cf Ubaud Dicort : « travail fait à la bêche, terre bêchée » TdF

palaversaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui bêche » TdF

palaversar (v. tr.) : trabalhar la tèrra amb un palavèrs ; far cabussar.

palaversar (se) v pron : cabussar, « se renverser entièrement, tomber à la renverse » TdF jos ‘palaversa’.

palavirar (v. tr.) : trespalar / palejar (trabalhar amb una pala)

palejada nf / palejaira (Alibert ; v. jos palejaire) : trabalh fach amb un palavèrs, « … [ou] à la pelle ». (v. TdF ‘palejado’)

palejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui travaille avec la pelle, qui remue les grains avec la pelle ; celui qui travaille avec le louchet » (Azaïs)

palejar (v. tr.) : trabalhar amb una pala ; palaversar.

palejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de remuer à la pelle » TdF

palenc nm, cf Ubaud Dicort : « palanque, palissade, retranchement fait avec des pieux, v. palissada ; ais de palissade, palis, v. palis » (v. TdF ‘palen 1’)

palenca / palencada nf (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) / palenc (v. palenc) : palissada de pals e de pòstes, « palissade faite avec des ais taillés en pointe » TdF ‘palencado’.

palencar (v. tr.) : enrodar d'una palencada.

palencat nm, cf Ubaud Dicort : v. palencada. (v. TdF jos ‘palencado’)

palengra : gramenum en general.

PALEO- : forma prefixada del grèc palaiòs (vièlh, ancian)

paleoasiatic, -a : relatiu, -iva a d'unas lengas parladas en Siberia que pòdon pas èsser classadas dins cap de familha coneguda.

paleobiogeografia : estudi de la reparticion geografica de totes los èssers vius pendent las epòcas geologicas.

paleobotanica : branca de la paleontologia qu'estúdia las plantas fossilas.

paleobotanista (m. e f.) : persona especialista (m. e f.) de paleobotanica.

paleocèn (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la partida pus anciana del sistèma eocèna ; partida pus anciana del sistèma eocèna.

paleoclimat [paleoclima, cf Ubaud Dicort] nm : natura del climat [v. clima] d'una epòca geologica.

paleoclimatologia : estudi e reconstitucion dels climats passats.

paleocrestian, -a : relatiu, -iva a l'art dels primièrs crestians.

 

 

paleoecologia : estudi de las relacions entre los organismes fossils e lor environament.

paleoenvironament : ensemble de las caracteristicas biologicas e fisicoquimicas dels environaments d'una region a una epòca donada.

paleogèn : mitat primièira del terciari (eocèn e oligocèn)

paleogeografia : sciéncia de la reparticion de las mars e dels continents a las epòcas geologicas.

paleograf, -a : persona especialista (m. e f.) de paleografia.

paleografia : sciéncia que sa coneissença permet de deschifrar las escripturas ancianas.

paleografic, -a : relatiu, -iva a la paleografia.

Una inscripcion paleografica.

Una mapa paleografica.

paleograficament : d'un biais paleografic.

paleo-istologia (v. p. 20, N.B. 2) (paleoistologia, v. CLO § 11.3.7.d) nf : estudi de çò animal o vegetal servat dins los fossils.

paleolit (m.) : pèira del periòde paleolitic.

paleolitic, -a adj e nm : relatiu, -iva a la pus primièira cultura umana coneguda.

paleoliticament : d'un biais paleolitic.

paleològ, -a : especialista (m. e f.) de paleologia.

paleologia : estúdi de las antiquitats preïstoricas.

paleomagnetic, -a : relatiu, -iva al paleomagnetisme.

paleomagnetisme : magnetisme terrèstre pendent las epòcas geologicas.

paleontograf, -a : especialista de paleontografia.

paleontografia : descripcion dels fossils.

paleontològ, -a : especialista (m. e f.) de paleontologia.

paleontologia : istòria dels animals e dels vegetals ancians basada sus l'estudi dels fossils.

paleontologic, -a : relatiu, -iva a la paleontologia.

paleontologicament : d'un biais paleontologic.

paleo-oceanografia (paleooceonografia, v.  CLO § 11.5. a) nf : estudi e reconstitucions dels oceans e dels fonzes marins pendent las epòcas geologicas.

paleopatologia : estudi de las malautiás dels animals fossils d'après çò que demòra de lor ossamenta.

paleopitèc : monin fossil antropomòrf.

paleorelèu : relèu ancian recobèrt de sediments.

paleosiberian, -a : paleoasiatic, a. v. pus avant.

paleosòl : èra primària.

paleotemperatura : temperatura d'un periòde geologic, obtenguda per analisi geoquimica.

paleotèri nm : mamifèr fossil de la debuta del terciari.

paleozoïc 1 nm : division geologica que va de la debuta del cambrian entrò a la fin del permian.

paleozoïc 2, -a adj : relatiu,-iva al periòde del palezoïc.

(I a una tièira plan pus longa de mots formats aital amb paleo- )

palès (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « ouvertement, clairement, publiquement » TdF ‘palès 2’

Palestina : nom dels territòris que constituisson al jorn de uèi l'Estat d'Israèl e que d'unes d'aqueles territòris son reivindicats pels pròpris Palestinians o pels païses vesins.

palestinian, -a : de Palestina ; relatiu, -iva a Palestina.

palet 1 (pichon pal) nm, cf Ubaud Dicort : « (petit) pieu » (L. 274)

palet 2 nm : pèira o pèça de metal planièira e redonda utilizada dins d'unes jòcs.

paleta : pala pichonèla (mena de culhièr grand per far freginar quicòm a la padena) ; rispa (pala pel fuòc) ; platèla / omoplata (t. tecn.) ; batedor de bugadièira ; raqueta de jòc (t. a.) ; paleta de pintor o de cirurgian ; estèla per manténer un òs fracturat ; aplech de sarralhièr ; espatum (R. III, 167) (t. a.) e non pas « espatula » (fr.) ; postarèla per envescar la caveca ; agulha que i s'espinta la pluma de l'aucelum o de la polalha ; recipient que i se reculhís lo sang d'una sangnadura ; t. tecn. de marina ; mena d'aucèl (Platelea leucorodia)

Faire paleta, causer et rire. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘paleto’)

paletada nf, cf Ubaud Dicort : « pelletée, contenu d’une pelle à feu » TdF

paletar / paletejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer au palet, au petit palet, le faire glisser sur la terre, paleter ; tomber d’aplomb, aller exactement » TdF jos ‘paleteja’’

paleton 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit palet » TdF

paleton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petite pelle à feu ; verge de fer pour remuer la braise » TdF ‘paletoun 2’

paletòt nm, cf Ubaud Dicort : « paletot, vêtement, v. jarga » (v. TdF)

paletuvi (abs. Dicort) (plt.)  : mena d'arbre de mangrova. (v. paletuvièr)

paletuvièr nm, cf Ubaud Dicort : « (bot. exo.) palétuvier » (Per Noste, Laus)

palfèrre / palfèr [veire palfèrre, cf Ubaud Dicort] nm : perpal (barra rigida mobila) que vira sus un agre (mena de supòrt) e que servís per soslevar e desplaçar quicòm de pesuc.