pais nm / paissença nf / paissin (v. paissin) : pàtus. v. pàtus [patus]

país 1 nm (plur. : païses) : territòri de nacion o de pòble ; airal de naissença ; patria ; contrada en general.

Mon país es Occitània.

Lo País-Bas : Lengadòc-Sud.

país 2 / païsa adj e n : persona del meteis airal de naissença, « indigène » TdF ‘païs 2’.

Saludèt mon ostal e ma musa païsa. (Jasmin, v. TdF)

País-Bas [País Bas] : Lengadòc-Sud.

País Basc [País basc ~ bàscol] : país colonizat per França en 1451. v. p. 1053.

païsan [ ~ paisan], -a n : cultivator, -tritz ; òme o femna de la campanha.

Nasquèri païsan e faguèri païsan fins a 30 ans.

Dançar la païsana : èsser tustada per son òme.

païsanalha [ ~ paisanalha] nf sing (pej.) : los païsans en general.

païsanariá [ ~ paisanariá] nf : classa dels païsans ; rusticitat (R. V, 119).

païsanàs [ ~ paisanàs], -assa / païsantàs [ ~ paisantàs], -assa n (pej.) : « gros paysan » ; païsan ruste. (v. TdF ‘païsanas’)

païsand ~ paisand, -a n (> apaisandir), cf Ubaud Dicort : « paysan » (v. TdF jos ‘païsano’)

païsandon ~ paisandon, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit paysan, jeune paysane » TdF jos ‘païsanot’

païsanejar [ ~ paisanejar] (v. intr.) : parlar o se comportar en païsan.

païsanèla [ ~ paisanèla] nf : mena de poesia rustica.

païsanet ~ paisanet, -a n, cf Ubaud Dicort : v. païsandon. (v. TdF jos ‘païsanot’)

païsanilha [ ~ paisanilha] nf (sovent pej.) : classa dels païsans.

païsanòt [ ~ paisanòt], -a n : enfanton o enfantona de païsan.

païsantalha ~ paisantalha nf sing, cf Ubaud Dicort : v. païsanalha. (v. TdF jos ‘païsanaïo’)

païsantàs / paisantàs nm, cf Ubaud Dicort : v. païsanàs. (v. TdF jos ‘païsanas’)

païsantet ~ paisantet, -a n, cf Ubaud Dicort : v. païsandon. (v. TdF jos ‘païsanot’)

païsanton ~ paisanton, -a n, cf Ubaud Dicort : v. païsandon. (v. TdF jos ‘païsanot’)

païsantonèl [ ~ paisantonèl], -a n : enfantonèl o enfantonèla de païsan.

païsantonelon (~ paisantonelon), -a n : diminutiu de doble diminutiu.

païsantòt ~ paisantòt, -a n, cf Ubaud Dicort : v. païsandon. (v. TdF jos ‘païsanot’)

païsatge [ ~ paisatge] nm : aspècte d'un airal natural ; panorama v. pus luènh.

païsatgièr ~ paisatgièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « (horticulture) paysager, -ère » (Rapin)

Jardin païsatgièr, jardin paysager. (Rapin)  

païsatgista [ ~ paisatgista] n (m. e f.) : persona que dessenha e pinta de païsatges ; persona que sa fonccion es de modificar, de melhorar, d'apolidir los espacis naturals.

païsatjat ~ paisatjat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « paysagé, -e » (Per Noste)

paisbassòl, -a : persona del País-Bas (de Lengadòc-Sud)

Païses Basses (> neerlandés) n pr m pl, cf Ubaud Dicort : «  les Pays-Bas »

païset ~ paiset nm, cf Ubaud Dicort : « petit pays, cher pays » TdF

paissa : mena de jòc d'adreça (d'abiletat)

paissatge nm, cf Ubaud Dicort : « pacage ; action de paître » (TdF ‘peissage’)

paissedors (m. pl.) : mordas / mordassas (pòtas del bestial)

paisseire nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui met les olives sous la meule » TdF ‘peissèire’

paissejaire nm, -a : persona que mena pàisser.

paissejar (v. intr.) : pasturar / pàisser (manjar d'èrba)

paissèl : pal que servís de tutor ; ganche v. ganche.

paisselaire nm, -a : persona qu'espinta de paissèls.

paisselar (v. tr.) : metre de paissèls ; ramar peses o mongetas ; jalonar / selhonar.

paisselatge : accion de paisselar ; de ramar ; de jalonar.

paisselièira : anèla de fèrre dels ganches de carreta.

paissença nf / pais nm / paissin (v. paissin) : pàtus. v. pàtus [patus].

pàisser 1 (v. tr. e intr.) : far pasturar ; pasturar ; alimentar ; pasturgar / tramar / téisser (t. tecn. de teisseire)

pàisser 2 (subs. m.) : pàtus. v. pàtus [patus].

paisseron nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « petit barrage, petite chaussée, v. levadon » (v. TdF jos ‘peisseroun’)

paissièira : barratge de ribièira ; restanca / peirada / levada ; restanca de molin ; bastardèl / resclausa ; sèrva de peissum.

Ma menina rança lavava lo linge a una paissièira.

paissieirada : restanca de molin.

paissieiron (abs. Dicort) : barratge pichon. (v. paisseron)

paissieu nm, cf Ubaud Dicort : « pâturage, pâtis » (v. TdF jos ‘peissieu’)

paissin [paissieu (v. çai sus) nm (v. Ubaud Dicort p. 155)] : v. paissença.

paisson (pichòt pais = pasquièr) nm, cf Ubaud Dicort : « paisson, pâture, pacage » (v. TdF jos ‘peissoun 2’)

« paja » e derivats (fr.) : v. pagina.

pal : paissèl long e afustat (aponchat) per èsser espintat en tèrra ; pèrga de marinièr ; postèl ; baston.

pal barrièr : pal gròs.

pal culhièr [pal-culhièr] nm : taravèla / taraira / virona per espintar de bastons, de paissèls, de plants...

pal indicador nm, cf Ubaud Dicort : « poteau indicateur » (Rapin)

pal semalièr : pal per portar de semaladas de rasims.

pal telegrafic nm, cf Ubaud Dicort : « poteau télégraphique » (Rapin)

pala : aplech format d'una placa de fèrre mai o mens concava, margada pro long, e que servís a desplaçar de tèrra, de carbon o tota matèria solida o pastosa... ; ala / alet / alibre de ròda idraulica.

Pala de carbon.

Pala de mortièr.

Pala de cantonièr.

Pala de fornièr.

pala a versar nf, cf Ubaud Dicort : (v. palavèrs)

pala de fèrre nf, cf Ubaud Dicort : « pelle de fer » TdF jos ‘palo 1’

pala de fòc nf, cf Ubaud Dicort : « pelle à feu » TdF jos ‘palo 1’

pala-forca (abs. Dicort) : puat / palabessa / andusac / palagrilh.

pala ventadoira nf, cf Ubaud Dicort : « pelle de bois » TdF jos ‘palo 1’

palabès nm, cf Ubaud Dicort : « pelleversoir, pelle de jardinier, bêche » TdF jos ‘palavers’. (v. palavèrs)

palabessa [palabèssa nf (v. Ubaud Dicort p. 155)] : puat (mena de pala-forca per trabalhar l'òrt « louchet, bêche » (Alibert).

 

 

palabessada : temporada de trabalh amb un palabés ; tèrra trabalhada amb un palabés.

Una palabessada de tres oras.

palabessaire, -aira : persona que trabalha amb un palabés.

palabessar (v. tr.) : trabalhar la tèrra amb un palabés. (v. palaversar)

palabordon nm, cf Ubaud Dicort : « pierre qu’on met dans l’eau pour traverser un gué, v. passa ; morceau de pain qu’on trempe dans la sauce » (v. TdF)

palabra : parladissa.

palabraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « parleur intarissable » (Per Noste)

palabrar (v. intr.) : parlotejar / parlufejar, « bonimenter, parler beaucoup » (Per Noste).

palada : contengut d'una pala ; partida planièira d'un rem ; còp de rem ; impulsion.

A paladas : a bodre (en abondància)

A bèlas paladas, à pelletées. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Prene palada : prene lanç. (v. TdF jos ‘palado’). (v. jos parada)

paladaire, -aira : persona que bolega quicòm amb una pala. (v. palaire)

paladan nm, cf Ubaud Dicort : v. paladaire. (v. TdF jos ‘paladaire’)

paladar 1 (v. tr.) : bolegar o desplaçar amb una pala.

Paladava las cunhièiras de nèu per poder passar.

paladar 2 nm : cèl de boca.

paladejar (v. intr.) : bolegar los braçes per nadar.

paladièira : filat de pesca tibat sus de pals e que fa una encencha en forma de palís o de palenc. v. pus luènh.

paladin (de l'it. paladino) : servicial o oficièr de palatz.

palador : filassa grossièira (t. a) ; plana (cotèl que se maneja amb las doas mans / aplech de rodièr, de menusièr...)

palafic (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à foison, à profusion » TdF

palaficar (non preconizat Dicort) : doblet de palficar. v. palficar e empalaficar.

palaficat, -ada (non preconizat Dicort) : pallufèc, -a ; malautís, -issa ; mai o mens paralisat, -ada (s. p. e s. f.) (v. palficat).

Palaficat de dolors.

palafit nm, cf Ubaud Dicort : « (archéol) palafitte (= habitation lacustre sur pilotis) » (Per Noste)

palafré [palafren (v. Ubaud Dicort p. 155 e  L. 274)] nm : tèrme nòble per dire caval ; caval de parada.

palafrenièr, -ièira : persona que son trabalh es de s'ocupar dels cavals.

palagrilh : andusac de dos puas / palabés de doas puas.

palagrilhaire, -aira : persona que palagrilha.

palagrilhar (v. tr.) : trabalhar la tèrra amb un palagrilh.

Palai Simin : lexicograf occitan bearnés (1874-1965).

palaiga nf / palaigon nm : mena de peis (Solea vulgaris)

palaire nm, -aira : persona que trabalha amb una pala.

palairon nm, cf Ubaud Dicort : « paleron, os de l’épaule, v. paleta » (v. TdF ‘paleiroun’)

palais nm (plur. : palaises) : palatz. (los 2, L. 274)

palaisar (se) : se galaminar ; pavonar / pavonejar ; se congostar.

palaison nm, cf Ubaud Dicort : « petit palais » TdF ‘paleisoun’

« palaissar » (se) : v. çaisús (palaisar).

palaissòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit palais » (Alibert)

palalam [ ~ palaman] nm, cf Ubaud Dicort  : mòstra ufanosa / ufan / ufana.

Far lo palalam : festejar ufanosament.

palamalh nm : maça de fust per butar la bòla del jòc del malh. (v. TdF jos ‘palamard’)

palamalhièr (abs. Dicort) : persona que fa de palamalhs. (v. palamardièr)

palamard nm, -a : « mail, masse de bois dont on se sert au jeu de mail » ; pataló (m.) / persona rusta. (v. TdF ‘palamard’)

palamarda (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « lourdement, grossièrement » (v. TdF jos ‘palamard’)

palamardàs nm, -assa : maladrechàs, -assa.

palamardièr nm, cf Ubaud Dicort : « loueur de mails, fabricant de boules » TdF

palamèla nf / palmèla / paumèla (v. palmèla 1) : relha de pòrta.

« palamida » (palamida nf) : v. pelamida.

palanc : aparelh per levar o desplaçar de faisses pesucs.

palanca : planca (pòst espessa / madièr) per sautar un riu ; posaraca ; marrit caval ; persona inchalhenta ; postarèla que fasiá virar lo rodet ; palissada (R. IV, 12).

palancadoira : alibre de molin. v. alibre.

palancar (v. tr.) : tirar amb un palanc.

palancon : postarèla ; pòst non trabalhada.

palanconar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, planchéier avec de la planche courte » TdF

palandra nf : ample mantèl sens margas. (v. TdF ‘palandro’). (v. balandrana)

palandran, -a n, cf Ubaud Dicort : « lourdaud, personne maladroite, v. balandran 2 » (v. TdF)

palandrejar (v. intr.) : passar país / vagabondar.

palangra nf : v. palangre.

palangrar (v. tr.) : pescar amb lo palangre.

palangre nm / palangra nf : còrda provesida de linhas amb de musclaus per trapar de peis de mar.

palangrièr nm, -ièira : persona que pesca amb lo palangre.

palangrin nm, cf Ubaud Dicort : « petit bateau pour la pêche au palangre » (v. TdF)

palangròta : linha de fons per pescar.

palanquejar (v. intr.) : palandrejar / vagabondar.

palanqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite passerelle » (Rapin)

palanquin nm (del sanscrit, pel portugués) : liechòta de transpòrt carrejada per d'òmes ; abric leugièr sus una esquina d'elefant ; cadieireta de transpòrt carrejada per d'òmes.

palanquin-palancant adv, cf Ubaud Dicort : « en désordre, pêle-mêle » TdF

palanquinet nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, petit palan qui servait à mouvoir le timon des galères » TdF

palar (v. tr. e intr.) : trabalhar amb una pala ; completar sa dentadura (en parlant d'un caval)

Palar lo cubert, enlever la neige qui est sur le toit. (v. TdF jos ‘pala’)

palabessa [palabèssa nf (v. Ubaud Dicort p. 155)] : puat (mena de pala-forca per trabalhar l'òrt « louchet, bêche » (Alibert).

palard nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de pioche plate » TdF