|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
pais nm / paissença nf / paissin (v. paissin) : pàtus. v. pàtus [patus] país 1 nm (plur. : païses) : territòri de nacion o de pòble ; airal de naissença ; patria ; contrada en general. Mon país es Occitània. Lo País-Bas : Lengadòc-Sud. país 2 / païsa adj e n : persona del meteis airal de
naissença,
« indigène » TdF
‘païs
2’. Saludèt
mon ostal e ma musa païsa. (Jasmin, v. TdF) País-Bas [País Bas] : Lengadòc-Sud. País Basc [País basc ~ bàscol] : país colonizat per França en 1451. v. p. 1053. païsan [ ~ paisan], -a n : cultivator, -tritz ; òme o femna de la campanha. Nasquèri païsan e faguèri païsan fins a 30 ans. Dançar la païsana : èsser tustada per son òme. païsanalha [ ~ paisanalha] nf sing (pej.) : los païsans en general. païsanariá [ ~ paisanariá] nf : classa dels païsans ; rusticitat (R. V, 119). païsanàs [ ~ paisanàs], -assa / païsantàs [ ~ paisantàs], -assa n (pej.) : « gros paysan » ; païsan ruste. (v. TdF ‘païsanas’) païsand ~ paisand, -a n (> apaisandir),
cf Ubaud Dicort :
« paysan » (v. TdF jos ‘païsano’) païsandon ~ paisandon, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit paysan, jeune
paysane » TdF jos
‘païsanot’ païsanejar [ ~ paisanejar] (v. intr.) : parlar o se comportar en païsan. païsanèla [ ~ paisanèla] nf : mena de poesia rustica. païsanet ~ paisanet, -a n, cf Ubaud Dicort : v. païsandon. (v. TdF jos ‘païsanot’) païsanilha [ ~ paisanilha] nf (sovent pej.) : classa dels païsans. païsanòt [ ~ paisanòt], -a n : enfanton o enfantona de païsan. païsantalha ~ paisantalha nf sing, cf Ubaud Dicort : v. païsanalha. (v. TdF jos ‘païsanaïo’) païsantàs / paisantàs nm, cf Ubaud Dicort : v. païsanàs.
(v. TdF
jos
‘païsanas’) païsantet ~ paisantet, -a n, cf Ubaud Dicort : v. païsandon. (v. TdF jos ‘païsanot’) païsanton ~ paisanton, -a n, cf Ubaud Dicort : v. païsandon. (v. TdF jos ‘païsanot’) païsantonèl [ ~ paisantonèl], -a n : enfantonèl o enfantonèla de païsan. païsantonelon (~ paisantonelon), -a n : diminutiu de doble diminutiu. païsantòt ~ paisantòt, -a n, cf Ubaud Dicort : v. païsandon. (v. TdF jos ‘païsanot’) païsatge [ ~ paisatge] nm : aspècte d'un airal natural ; panorama v. pus luènh. païsatgièr ~ paisatgièr,
-ièira adj, cf Ubaud Dicort :
« (horticulture) paysager, -ère » (Rapin) Jardin païsatgièr, jardin paysager. (Rapin)
païsatgista [ ~ paisatgista] n (m. e f.) : persona que dessenha e pinta de païsatges ; persona que sa fonccion es de modificar, de melhorar, d'apolidir los espacis naturals. païsatjat ~ paisatjat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « paysagé,
-e » (Per Noste) paisbassòl, -a : persona del País-Bas (de Lengadòc-Sud) Païses
Basses (> neerlandés) n pr m pl, cf Ubaud Dicort :
« les Pays-Bas » païset
~ paiset nm,
cf Ubaud Dicort : « petit
pays, cher pays » TdF paissa : mena de jòc d'adreça (d'abiletat) paissatge nm, cf Ubaud Dicort : « pacage ;
action de paître » (TdF ‘peissage’) paissedors (m. pl.) : mordas / mordassas (pòtas del bestial) paisseire nm, cf Ubaud Dicort :
« ouvrier qui met les olives sous la meule » TdF ‘peissèire’ paissejaire nm, -a : persona que mena pàisser. paissejar (v. intr.) : pasturar / pàisser (manjar d'èrba) paissèl : pal que servís de tutor ; ganche v. ganche. paisselaire nm, -a : persona qu'espinta de paissèls. paisselar (v. tr.) : metre de paissèls ; ramar peses o mongetas ; jalonar / selhonar. paisselatge : accion de paisselar ; de ramar ; de jalonar. paisselièira : anèla de fèrre dels ganches de carreta. paissença nf / pais nm / paissin (v. paissin) : pàtus. v. pàtus [patus]. pàisser 1 (v. tr. e intr.) : far pasturar ; pasturar ; alimentar ; pasturgar / tramar / téisser (t. tecn. de teisseire) pàisser 2 (subs. m.) : pàtus. v. pàtus [patus]. paisseron nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « petit barrage, petite chaussée, v. levadon » (v. TdF jos ‘peisseroun’) paissièira : barratge de ribièira ; restanca / peirada / levada ; restanca de molin ; bastardèl / resclausa ; sèrva de peissum. Ma menina rança lavava lo linge a una paissièira. paissieirada : restanca de molin. paissieiron (abs. Dicort) : barratge
pichon. (v. paisseron) paissieu nm, cf Ubaud Dicort :
« pâturage, pâtis » (v. TdF jos ‘peissieu’) paissin [paissieu (v. çai sus) nm (v. Ubaud Dicort p. 155)] : v. paissença. paisson (pichòt pais =
pasquièr) nm, cf Ubaud Dicort : « paisson, pâture,
pacage » (v. TdF jos
‘peissoun 2’) « paja » e derivats (fr.) : v. pagina. pal : paissèl long e afustat (aponchat) per èsser espintat en tèrra ; pèrga de marinièr ; postèl ; baston. pal barrièr : pal gròs. pal culhièr [pal-culhièr] nm : taravèla / taraira / virona per espintar de bastons, de paissèls, de plants... pal indicador nm, cf Ubaud Dicort :
« poteau indicateur » (Rapin) pal semalièr : pal per portar de semaladas de rasims. pal telegrafic nm, cf Ubaud Dicort :
« poteau télégraphique » (Rapin) pala : aplech format d'una placa de fèrre mai o mens concava, margada pro long, e que servís a desplaçar de tèrra, de carbon o tota matèria solida o pastosa... ; ala / alet / alibre de ròda idraulica. Pala de carbon. Pala de mortièr. Pala de cantonièr. Pala de fornièr. pala a versar nf, cf Ubaud Dicort :
(v. palavèrs) pala de fèrre nf, cf Ubaud Dicort : « pelle de fer » TdF jos ‘palo 1’ pala de fòc nf, cf Ubaud Dicort : « pelle à
feu » TdF jos
‘palo 1’ pala-forca (abs. Dicort) : puat / palabessa / andusac / palagrilh. pala ventadoira nf, cf Ubaud Dicort : « pelle de bois » TdF jos ‘palo 1’ palabès nm, cf Ubaud Dicort :
« pelleversoir, pelle de jardinier, bêche » TdF jos ‘palavers’. (v. palavèrs) palabessa [palabèssa nf (v. Ubaud Dicort p. 155)] : puat
(mena de pala-forca per trabalhar l'òrt
« louchet, bêche » (Alibert). |
|
palabessada : temporada de trabalh amb un palabés ; tèrra trabalhada amb un palabés. Una palabessada de tres oras. palabessaire, -aira : persona que trabalha amb un palabés. palabessar (v. tr.) :
trabalhar la tèrra amb un palabés. (v. palaversar) palabordon nm, cf Ubaud Dicort :
« pierre qu’on met dans l’eau pour traverser un
gué, v. passa ; morceau de pain qu’on trempe dans la
sauce » (v. TdF) palabra : parladissa. palabraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « parleur
intarissable » (Per Noste) palabrar (v. intr.) : parlotejar / parlufejar, « bonimenter, parler beaucoup » (Per Noste). palada : contengut d'una pala ; partida planièira d'un rem ;
còp de rem ; impulsion. A paladas : a bodre (en abondància) A bèlas paladas, à pelletées. (v. Ubaud Dicort e TdF) Prene palada : prene lanç. (v. TdF jos ‘palado’).
(v. jos parada) paladaire, -aira : persona que bolega quicòm amb una pala. (v. palaire) paladan nm, cf Ubaud Dicort : v. paladaire. (v. TdF jos ‘paladaire’) paladar 1 (v. tr.) : bolegar o desplaçar amb una pala. Paladava las cunhièiras de nèu per poder passar. paladar 2 nm : cèl de boca. paladejar (v. intr.) : bolegar los braçes
per nadar. paladièira : filat de pesca tibat sus de pals e que fa una encencha en forma de palís o de palenc. v. pus luènh. paladin (de l'it. paladino) : servicial o oficièr de palatz. palador : filassa grossièira (t. a) ; plana (cotèl que se maneja amb las doas mans / aplech de rodièr, de menusièr...) palafic (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« à foison, à profusion » TdF palaficar (non preconizat Dicort) : doblet de palficar. v. palficar e empalaficar. palaficat, -ada (non preconizat Dicort) : pallufèc, -a ; malautís, -issa ; mai o mens paralisat, -ada (s. p. e s. f.) (v. palficat). Palaficat de dolors. palafit nm, cf Ubaud Dicort :
« (archéol) palafitte (= habitation lacustre sur
pilotis) » (Per Noste) palafré [palafren (v. Ubaud Dicort p. 155 e L. 274)] nm : tèrme nòble per dire caval ; caval de parada. palafrenièr, -ièira : persona que son trabalh es de s'ocupar dels cavals. palagrilh : andusac de dos puas / palabés de doas puas. palagrilhaire, -aira : persona que palagrilha. palagrilhar (v. tr.) : trabalhar la tèrra amb un palagrilh. Palai Simin : lexicograf occitan bearnés (1874-1965). palaiga nf / palaigon nm : mena de peis (Solea vulgaris) palaire nm, -aira : persona que trabalha amb una pala. palairon nm, cf Ubaud Dicort :
« paleron, os de l’épaule, v. paleta » (v. TdF ‘paleiroun’) palais nm (plur. : palaises) : palatz. (los 2, L. 274) palaisar (se) : se galaminar ; pavonar / pavonejar ; se congostar. palaison nm, cf Ubaud Dicort :
« petit palais » TdF ‘paleisoun’ « palaissar » (se) : v. çaisús (palaisar). palaissòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit palais » (Alibert) palalam [ ~ palaman] nm, cf Ubaud Dicort : mòstra ufanosa / ufan / ufana. Far lo palalam : festejar ufanosament. palamalh nm : maça de fust per butar la bòla del jòc del malh. (v. TdF jos ‘palamard’) palamalhièr (abs. Dicort) : persona que fa de palamalhs. (v. palamardièr) palamard nm, -a : « mail, masse de bois dont on se sert au jeu de mail » ; pataló (m.) / persona rusta. (v. TdF ‘palamard’) palamarda (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « lourdement,
grossièrement » (v. TdF jos ‘palamard’) palamardàs nm, -assa : maladrechàs, -assa. palamardièr nm, cf Ubaud Dicort : « loueur de mails, fabricant
de boules » TdF palamèla nf / palmèla / paumèla (v. palmèla 1) : relha de pòrta. « palamida » (palamida nf) : v. pelamida. palanc : aparelh per levar o desplaçar de faisses pesucs. palanca : planca (pòst espessa / madièr) per sautar un riu ; posaraca ; marrit caval ; persona inchalhenta ; postarèla que fasiá virar lo rodet ; palissada (R. IV, 12). palancadoira : alibre de molin. v. alibre. palancar (v. tr.) : tirar amb un palanc. palancon : postarèla ; pòst non trabalhada. palanconar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, planchéier avec de la planche
courte » TdF palandra nf :
ample mantèl sens margas. (v. TdF
‘palandro’). (v. balandrana) palandran, -a n, cf Ubaud Dicort :
« lourdaud, personne maladroite, v. balandran 2 » (v. TdF) palandrejar (v. intr.) : passar país / vagabondar. palangra nf : v. palangre. palangrar (v. tr.) : pescar amb lo palangre. palangre nm / palangra nf : còrda provesida de linhas amb de musclaus per trapar de peis de mar. palangrièr nm, -ièira : persona que pesca amb lo palangre. palangrin nm, cf Ubaud Dicort :
« petit bateau pour la pêche au palangre » (v. TdF) palangròta : linha de fons per pescar. palanquejar (v. intr.) : palandrejar / vagabondar. palanqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite
passerelle » (Rapin) palanquin nm (del sanscrit, pel portugués) : liechòta de transpòrt carrejada per d'òmes ; abric leugièr sus una esquina d'elefant ; cadieireta de transpòrt carrejada per d'òmes. palanquin-palancant adv, cf Ubaud Dicort : « en désordre,
pêle-mêle » TdF palanquinet nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine, petit palan qui servait à mouvoir le
timon des galères » TdF palar (v. tr. e intr.) : trabalhar amb una pala ; completar sa dentadura (en parlant d'un caval) Palar lo
cubert, enlever la neige qui est sur le
toit. (v. TdF jos ‘pala’) palabessa [palabèssa nf (v. Ubaud Dicort p. 155)] : puat
(mena de pala-forca per trabalhar l'òrt
« louchet, bêche » (Alibert). palard nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte de pioche plate » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|