onorific, -a : que balha d'onors, de consideracion, mas sens cap d'avantatge material.

Onorina / Norina (dim.) : prenoms.

onors (f. pl.) : distinccion ; ceremoniá en l'onor de q.q.

L'onor, òc ! Las onors, ni mai ni mens !

ONT- : forma prefixada del grèc òn, -tòs (èsser) (subs.)

ont (adv. de lòc) : « où, en quel lieu » (Alibert)

L'ostal ont soi nascut : l'ostal que i nasquèri.

Aquí ont, là où. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ounte)

Ont vas ? - Ont que siá !

D'ont mai... d'ont mai... : v. d'ont mai.

onta : vergonha (sentiment de desonor)

ontable, -bla : vergonhós, -osa.

ontejar (v. intr.) : aver vergonha.

ontic, -a : se ditz de tota coneissença relativa als objèctes del mond, per oposicion a la coneissença ontologica.

ONTO- : v. ONT-

ontogenèsi (f.) : desvolopament de l'individú, a partir de l'uòu fecondat, entrò a l'estat adult.

ontogenetic, -a : relatiu, -iva a l'ontogenèsi.

ontogenia : doblet d'ontogenèsi.

ontogenic, -a : doblet d'ontogenetic, -a.

ontològ, -a : doblet d'ontologista.

ontologia : estudi de l'èsser (subs.) en tant qu'èsser.

ontologic, -a : relatiu, -iva a l'ontologia.

ontologicament : d'un biais ontologic.

ontologisme : teoria metafisica qu'afortís que la coneissença de Dieu dirècta e immediata es naturala a l'òme.

ontologista (m. e f.) :adèpte, -a de l'ontologisme metafisic ; adèpte, -a d'una doctrina abandonada que considerava las malautiás coma d'entitats vertadièiras, independentas de l'organisme.

ontós, -osa : vergonhós, -osa.

ontosament adv : vergonhosament.

« ontric » : v. ortic.

ontuós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (gras) onctueux, -euse » (Basic, Per Noste). (v. onchós)

ontuositat nf, cf Ubaud Dicort : « onctuosité » (Per Noste)

O N U [ONÚ, cf Ubaud Dicort] : acronim per Organizacion de las Nacions Unidas.

« onzada » : v. ondada.

onze (adj. num. card.) : 11 (dètz + un)

Lo onze de mai. (Lèbre)

L’onze, le onze. (Laus, Rapin ; v. Canta-Grelh n° 124)

onzen [, -a] (adj. num. ord. e n) : 11en.

OO- : forma prefixada del grèc òòn (uòu)

oocentre : centre cellular de l'uòu.

oocit : gamet feme.

oogenèsi (f.) : formacion de l'oocit dins los ovaris.

oogenia : estudi de l'oogenèsi.

oogòni nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) oogone » (Laus)

oolit (m.) : pichona concrecion esferica formada de sisas concentricas qu'enròdan un nucli.

oolita (f.) : ròca calquièira amb d'oolits.

oolitic, -a adj e nm : relatiu, -iva a l'oolita ; jurassic, -a.

oologia : estudi scientific dels uòus dels aucèls.

oomicèts : sosgrop de fonges.

oosfèra nf : nom balhat al gamet feme madur dels vegetals.

oospòre [oospòra nf, cf Ubaud Dicort] : nom donat als uòus de las algas o dels fonges.

ootèca : envolopa resistenta que i son a l'abric los uòus d'unes insèctes.

-ÒP : forma sufixada del grèc òps, òpòs (uèlh) v. ciclòp (forma sabenta) - ipermetròp.

opac, -a : que laissa pas passar la lutz ; (per extension) : que laissa pas passar la calor, l'electricitat... , que dona pas de lutz, qu'a pas la clartat abituala.

Vitra opaca.

Opac a la calor.

D'uèlhs opacs.

Comptabilitat opaca.

opacament : d'un biais opac.

opacificacion : accion o resulta d'opacificar o de s'...

opacificar (v. tr.) : far venir opac.

opacificar (s') : venir opac.

opacimètre : aparelh per mesurar l'opacitat d'unas substàncias.

opacimetria : mesura de l'opacitat d'unas substàncias.

opacitat nf : estat de çò opac (t. a.)

opal 1 (m.) , cf Ubaud Dicort : mena de pèira preciosa.

opal 2, -a adj (abs. Dicort) : color o aspècte de l'opal. (v. opalin)

 

 

Opala : prenom.

opalanda nf (v. Ubaud Dicort e L. 268) : « houppelande, redingote, habit long et large » (v. TdF jos ‘palandro’)

opalescéncia : coloracion opalina.

opalescent, -a : que pren una coloracion opalina.

opalin, -a adj : que revèrta l'opal.

M'agradan las colors opalinas.

opalina nf, cf Ubaud Dicort : « opaline » (Rapin)

opalizacion : accion o resulta d'opalizar o de s'opalizar.

opalizar (v. tr.) : donar a quicòm una coloracion opalina.

opalizar (s') : venir opalin.

opausabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « opposabilité » (v. çai jos)

opausable, -bla : que pòt èsser opausat, -ada (t. a.)

Lo det gròs es opausable a totes los autres.

opausaire, -aira [~ -airitz] n : persona que s'opausa a q.q. o a quicòm.

opausant, -a (adj. e subs.) : « opposant, ante » TdF

Un opausant es pas totjorn q.q. de negatiu.

opausar (v. tr.) : objectar ; combatre...

Opausar un argument, una objeccion.

opausar (s') : far obstacle ; s'afrontar ; luchar contra ; èsser pas d'acòrdi amb quicòm o q.q.

S'opausèt a sa nominacion.

opausat, -ada : plaçat, -ada dins una posicion contrària ; contradictòri, -òria ; ostil,-a a quicòm o a q.q.

Soi opausat a la television bufèca.

A l'opausat de : al senscontra de.

O.P.C. : Ofèrta Publica de Crompa (sigla propausada per revirar la sigle francesa de O.P.A.)

opcion : accion o facultat de causir ; çò causit ; drech de causir entre doas causas o mai ; promessa de venda o de crompa.

Prenguèt l'occitan en opcion e capitèt son examèn.

opcional, -a : que permet de causir.

Programa opcional.

operà [opèra nf (v. Ubaud Dicort e Basic) : òbra dramatica cantada e en musica.

opèra-balet nf, cf Ubaud Dicort (v. opèra) : « opéra-ballet »

opèra bofa nf, cf Ubaud Dicort (v. opèra) : « opéra-bouffe »

opèra comica nf, cf Ubaud Dicort (v. opèra) : « opéra-comique » (v. TdF jos ‘opera’)

operable, -bla : que pòt èsser operat, -ada (t. a.)

Lo paure òme es pas operable.

operacion : accion o resulta d'operar (t. a.).

Operacion militara.

Operacion de publicitat.

Operacion de borsa.

Operacion cirurgicala.

Operacion de la gràcia divina.

Operacion matematica.

operacional, -a : que pòt èsser utilizat, -ada sulcòp.

Una maquina operacionala.

operador 1, -airitz (abs. Dicort) : persona que fa d'operacions (t. a.) ; persona que fa fonccionar d'aparelhs. (v. operaire e operator)

operador 2 nm : (matematica) « opérateur (symbole) » (Ubaud Dic. scient. p. 107)

+ es l’operador de l’addicion, + est l’opérateur de l’addition. (v. Ubaud)

operaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui opère » (v. TdF) ; « opérateur, celui qui fait des opérations chirurgicales » (Azaïs)

operant, -a adj : qu'opèra. (t. tecn. de teologia)

Gràcia operanta.

operar (v. tr.) : obrar (acomplir quicòm) ; far son efièch ; sometre a una operacion.

Operar un càmbiament.

Lo remèdi a operat.

La fe opèra de miracles.

L'an operat d'un càncer.

operar (s') : se realizar / se complir.

Un càmbiament s'es operat.

operator, -tritz n :operador, -airitz v. pus naut, (lo qu’opèra), cf Ubaud Dicort, « opérateur, -trice » (Laus, Basic) ; « charlatan » TdF

operatòri, -a adj : relatiu, -iva a las operacions.

Medicina operatòria.

opercul nm, cf Ubaud Dicort : « opercule » (Rapin).  « opercula » e derivats  (fr.) : v. cubricèl e cubricelat.

operculat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « operculé, -e » (v. Rapin)

opereta : operà comic sus una musica simpla e leugièira.

opet : onglon de la dolha d'una marra (t. tecn.)

òpi / opium nm, cf Ubaud Dicort : v. opium.