|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
onorific, -a : que balha d'onors, de consideracion, mas sens cap d'avantatge material. Onorina / Norina (dim.) : prenoms. onors (f. pl.) : distinccion ; ceremoniá en l'onor de q.q. L'onor, òc ! Las onors, ni mai ni mens ! ONT- : forma prefixada del grèc òn, -tòs (èsser) (subs.) ont (adv. de lòc) : « où, en quel lieu » (Alibert) L'ostal ont soi nascut : l'ostal que i nasquèri. Aquí ont, là où. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ounte) Ont vas ? - Ont que siá ! D'ont mai... d'ont mai... : v. d'ont mai. onta : vergonha (sentiment de desonor) ontable, -bla : vergonhós, -osa. ontejar (v. intr.) : aver vergonha. ontic, -a : se ditz de tota coneissença relativa als objèctes del mond, per oposicion a la coneissença ontologica. ONTO- : v. ONT- ontogenèsi (f.) : desvolopament de l'individú, a partir de l'uòu fecondat, entrò a l'estat adult. ontogenetic, -a : relatiu, -iva a l'ontogenèsi. ontogenia : doblet d'ontogenèsi. ontogenic, -a : doblet d'ontogenetic, -a. ontològ, -a : doblet d'ontologista. ontologia : estudi de l'èsser (subs.) en tant qu'èsser. ontologic, -a : relatiu, -iva a l'ontologia. ontologicament : d'un biais ontologic. ontologisme : teoria metafisica qu'afortís que la coneissença de Dieu dirècta e immediata es naturala a l'òme. ontologista (m. e f.) :adèpte, -a de l'ontologisme metafisic ; adèpte, -a d'una doctrina abandonada que considerava las malautiás coma d'entitats vertadièiras, independentas de l'organisme. ontós, -osa : vergonhós, -osa. ontosament adv : vergonhosament. « ontric » : v. ortic. ontuós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (gras) onctueux, -euse » (Basic, Per Noste). (v. onchós) ontuositat nf, cf Ubaud Dicort : « onctuosité » (Per Noste) O N U [ONÚ, cf Ubaud Dicort] : acronim per Organizacion de las Nacions Unidas. « onzada » : v. ondada. onze (adj. num. card.) : 11 (dètz + un) Lo onze de mai. (Lèbre) L’onze, le onze. (Laus, Rapin ; v. Canta-Grelh n° 124) onzen [, -a] (adj. num. ord. e n) : 11en. OO- : forma prefixada del grèc òòn (uòu) oocentre : centre cellular de l'uòu. oocit : gamet feme. oogenèsi (f.) : formacion de l'oocit dins los ovaris. oogenia : estudi de l'oogenèsi. oogòni nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) oogone » (Laus) oolit (m.) : pichona concrecion esferica formada de sisas concentricas qu'enròdan un nucli. oolita (f.) : ròca calquièira amb d'oolits. oolitic, -a adj e nm : relatiu, -iva a l'oolita ; jurassic, -a. oologia : estudi scientific dels uòus dels aucèls. oomicèts : sosgrop de fonges. oosfèra nf : nom balhat al gamet feme madur dels vegetals. oospòre [oospòra nf, cf Ubaud Dicort] : nom donat als uòus de las algas o dels fonges. ootèca : envolopa resistenta que i son a l'abric los uòus d'unes insèctes. -ÒP : forma sufixada del grèc òps, òpòs (uèlh) v. ciclòp (forma sabenta) - ipermetròp. opac, -a : que laissa pas passar la lutz ; (per extension) : que laissa pas passar la calor, l'electricitat... , que dona pas de lutz, qu'a pas la clartat abituala. Vitra opaca. Opac a la calor. D'uèlhs opacs. Comptabilitat opaca. opacament : d'un biais opac. opacificacion : accion o resulta d'opacificar o de s'... opacificar (v. tr.) : far venir opac. opacificar (s') : venir opac. opacimètre : aparelh per mesurar l'opacitat d'unas substàncias. opacimetria : mesura de l'opacitat d'unas substàncias. opacitat nf : estat de çò opac (t. a.) opal 1 (m.) , cf Ubaud Dicort : mena de pèira preciosa. opal 2, -a adj (abs. Dicort) : color o aspècte de l'opal. (v. opalin)
|
|
Opala : prenom. opalanda nf (v. Ubaud Dicort e L. 268) : « houppelande, redingote, habit long et large » (v. TdF jos ‘palandro’) opalescéncia : coloracion opalina. opalescent, -a : que pren una coloracion opalina. opalin, -a adj : que revèrta l'opal. M'agradan las colors opalinas. opalina nf, cf Ubaud Dicort : « opaline » (Rapin) opalizacion : accion o resulta d'opalizar o de s'opalizar. opalizar (v. tr.) : donar a quicòm una coloracion opalina. opalizar (s') : venir opalin. opausabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « opposabilité » (v. çai jos) opausable, -bla : que pòt èsser opausat, -ada (t. a.) Lo det gròs es opausable a totes los autres. opausaire, -aira [~ -airitz] n : persona que s'opausa a q.q. o a quicòm. opausant, -a (adj. e subs.) : « opposant, ante » TdF Un opausant es pas totjorn q.q. de negatiu. opausar (v. tr.) : objectar ; combatre... Opausar un argument, una objeccion. opausar (s') : far obstacle ; s'afrontar ; luchar contra ; èsser pas d'acòrdi amb quicòm o q.q. S'opausèt a sa nominacion. opausat, -ada : plaçat, -ada dins una posicion contrària ; contradictòri, -òria ; ostil,-a a quicòm o a q.q. Soi opausat a la television bufèca. A l'opausat de : al senscontra de. O.P.C. : Ofèrta Publica de Crompa (sigla propausada per revirar la sigle francesa de O.P.A.) opcion : accion o facultat de causir ; çò causit ; drech de causir entre doas causas o mai ; promessa de venda o de crompa. Prenguèt l'occitan en opcion e capitèt son examèn. opcional, -a : que permet de causir. Programa opcional. operà [opèra nf (v. Ubaud Dicort e Basic) : òbra dramatica cantada e en musica. opèra-balet nf, cf Ubaud Dicort : « opéra-ballet » (opèra + balet 2) opèra bofa nf, cf Ubaud Dicort (v. opèra) : « opéra-bouffe » opèra comica nf, cf Ubaud Dicort (v. opèra) : « opéra-comique » (v. TdF jos ‘opera’) operable, -bla : que pòt èsser operat, -ada (t. a.) Lo paure òme es pas operable. operacion : accion o resulta d'operar (t. a.). Operacion militara. Operacion de publicitat. Operacion de borsa. Operacion cirurgicala. Operacion de la gràcia divina. Operacion matematica. operacional, -a : que pòt èsser utilizat, -ada sulcòp. Una maquina operacionala. operador 1, -airitz (abs. Dicort) : persona que fa d'operacions (t. a.) ; persona que fa fonccionar d'aparelhs. (v. operaire e operator) operador 2 nm : (matematica) « opérateur (symbole) » (Ubaud Dic. scient. p. 107) + es l’operador de l’addicion, + est l’opérateur de l’addition. (v. Ubaud) operaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui opère » (v. TdF) ; « opérateur, celui qui fait des opérations chirurgicales » (Azaïs) operant, -a adj : qu'opèra. (t. tecn. de teologia) Gràcia operanta. operar (v. tr.) : obrar (acomplir quicòm) ; far son efièch ; sometre a una operacion. Operar un càmbiament. Lo remèdi a operat. La fe opèra de miracles. L'an operat d'un càncer. operar (s') : se realizar / se complir. Un càmbiament s'es operat. operator, -tritz n : operador, -airitz v. pus naut, (lo qu’opèra), cf Ubaud Dicort, « opérateur, -trice » (Laus, Basic) ; « charlatan » TdF operatòri, -a adj : relatiu, -iva a las operacions. Medicina operatòria. opercul nm, cf Ubaud Dicort : « opercule » (Rapin). « opercula » e derivats (fr.) : v. cubricèl e cubricelat. operculat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « operculé, -e » (v. Rapin) opereta : operà comic sus una musica simpla e leugièira. opet : onglon de la dolha d'una marra (t. tecn.) òpi nm, cf Ubaud Dicort : « opium » (Rapin, Laus) (v. opium)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|