omnipotentament : amb omnipoténcia.

omnipreséncia : qualitat d'èsser omnipresent.

omnipresent, -a : present pertot al còp.

Dieu sol es vertadièrament omnipresent.

omnisciéncia : qualitat d'èsser omniscient.

omniscient, -a : qu' o sap tot.

Dieu sol es vertadièirament omniscient.

omnispòrts adj inv, cf Ubaud Dicort : « omnisports » (Rapin)

omnium / òmni nm, cf Ubaud Dicort : « (compétition sportive) omnium » (Per Noste)

omnivòr, -a : que se manja de tot ; compausat, -ada d'elements animals e vegetals.

L'òme, lo pòrc... son omnivòrs.

OMO- : forma prefixada del grèc òmos (cru)

omocentric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « homocentrique » (Rapin)

omocinetic, -a adj : (fisica) « homocinétique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 235)

omocromia nf, cf Ubaud Dicort : « homochromie » (Rapin)

omofag, -a : que se manja de carn crusa.

omofagia : lo manjar de carn crusa.

omofòb, -a adj, cf Ubaud Dicort : « homophobe » (Sèrras-Ess.)

omofobia nf (v. Ubaud Dicort 2022) : « homophobie » (v. çai sus)

omofòn, -a adj e nm : qu'a la meteissa prononciacion qu'un autre mot, mas que vòl pas dire çò meteis.

Recòrd (sovenir) e recòrd (espet esportiu) son omofòns.

omofonia : estat de dos mots omofòns.

omofonic, -a : relatiu, -iva a l'omofonia.

omofonicament : d'un biais omofonic.

omogam, -a : qu'a pas que de flors del meteis sèxe.

omogamia : estat de çò monogam.

omogenèament : d'un biais omogenèu.

omogeneïtat nf : qualitat de çò omogenèu.

Omogeneïtat d'una formacion politica.

omogeneïzacion : accion de far venir omogenèu (t. a.)

omogeneïzador, -doira adj e nm, cf Ubaud Dicort : « homogénéisateur, -trice »

omogeneïzar (v. tr.) : far venir omogenèu, -èa.

omogenèu, -èa : format d'elements de meteissa natura e coerents entre eles ; qu'a una unitat granda, una comunitat de sentiments ; t. tecn. de mat.

Grop omogenèu.

Polinòm omogenèu.

omograf, -a adj e nm : qu'a la meteissa grafia qu'un autre mot.

Recòrd 1 e recòrd 2 son omografs e omofòns.

omografia : estat de dos mots omografs.

omografic, -a : relatiu, -iva a l'omografia.

omograficament : d'un biais omografic.

omològ, -a (adj. e subs.) : semblable, -a / similar, -a ; persona qu'a la meteissa carga qu'una autra, dins un autre airal.

omologacion nf, cf Ubaud Dicort : « homologation » (Rapin)

omologar (v. tr.) : confirmar oficialament ; declarar confòrme a una nòrma.

Omologar un recòrd, una piscina...

omologia : qualitat de çò omològ (t. a.)

omologic, -a : relatiu, -iva a l'omologia.

omologicament : d'un biais omologic.

omoncul nm, cf Ubaud Dicort : « homoncule » (Rapin)

omonim, -a adj e nm : qu'a lo meteis nom que quicòm mai o q.q. mai ; omograf. v. omograf.

Doas vilas omonimas : Montpelhièr (Occitània) e Montpelhièr (Estats Units d'America del nòrd)

omonimia : estat de çò omonim.

omonimic, -a : relatiu, -iva a l'omonimia.

omonimicament : d'un biais omonimic.

omoplata [omoplat nm, cf Ubaud Dicort] : nom scientific del mot « platèla ».

omoptèr, -a : qu'a las alas coma las d'un autre insècte.

omosexual, -a adj e n : qu'a una afinitat sexuala per una persona del meteis sèxe. (v. tanben lesbiana)

omosexualitat nf : afinitat sexuala per una persona del meteis sèxe. (v. tanben lesbianisme)

omotecia nf : (matematica) « homothétie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 91)

omotèrm, -a (v. Alibèrt Gram. oc. p. 404) : que sa temperatura intèrna demòra constanta.

omotermia : qualitat de çò omotèrm.

omotetic, a adj : (matematica) « homothétique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 91)

omozigòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « homozygote » (Per Noste)

 

 

onagre (R. IV, 370) : ase salvatge (Equus onager)

Onan : personatge de la Bíblia [v. onanisme] que s'adonava a la masturbacion.

onanisme : coit interromput abans l'ejaculacion dins la vagina [v. Genèsi, 38, 9] ; masturbacion.

onanista (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva a l'onanisme ; persona que lo practica.

onça 1 nf : anciana unitat de pes ; quantitat bravament pichonèla.

A quitament pas una onça d'intelligéncia.

onça 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (félin) once » (Per Noste)

onça 3 nf : nosèl (m.) / articulacion dels dets.

oncejar (v. intr.) : remenar / bolegar los dets.

onccion (R. VI, 392) [oncion (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3)] nf : accion d'ónher ; gràcia de l'Esperit Sant ; doçor de paraula dins l'escrich o lo parlar.

onch / unch [veire onch, cf Ubaud Dicort], -a adj e n : qu'a recebuda una onccion ; oliat, -ada ; graissat, -ada.

L’Onch del Senhor, l’Oint du Seigneur. (v. TdF oun 3’)

oncha / uncha [veire oncha] nf : graissa (f.) ; òli (m.) ; enguent / pomada / emplastre.

onchadura / untadura [veire onchadura] nf : accion d'onchar ; çò onch ; çò que pòt onchar.

onchar / untar [veire onchar] (v. tr.) : ónher (t. a.) ; graissar ; femar.

Onchar la padena.

Untar una maquina.

onchar / untar [veire onchar] (s') : se graissar (se passir amb de grais o de graissa)

onchet nm, cf Ubaud Dicort : « tache (sur un vêtement) » (Brun Glossari Oc-Fr)

onchon nm, cf Ubaud Dicort : « petit oing, onguent, pommade, graisset 1 » (v. TdF)

onchós / untós [veire onchós], -osa adj : oliós, -osa ; graissós, -osa.

onchum nm sing : aprestatge oliós o graissós.

onchura / unchura [veire onchura] nf : oliatge ; graissatge.

oncial, -a (adj.) : « oncial, -e » (Laus). (v. çai jos)

onciala (subs. f.) : letra capitala de granda dimension utilizada dins los manuscrits del sègle IV al sègle VII ; al sègle XVIII, capitala de forma redonda.

oncion nf : v onccion.

onclar (v. intr.) (abs. Dicort) : se maridar pas (en parlant d'un òme)

oncle : fraire del paire o de la maire.

onclejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tenir de son oncle, en avoir les manières ou les idées » TdF

oncleta [onclet (v. Ubaud Dicort e Laus)] / onclon nm : òme qu'a onclat. v. onclar ; « petit oncle, petit vieux » (v. TdF ounclet’).

ONCO- : forma prefixada del grèc ònkòs (volum ; grossor ; tumor)

oncocitòma (m.) : tumor glandulosa lèumens benigna.

oncogèn, -a : qu'amòda una proliferacion tumorala.

oncogenèsi (f.) : prolificacion e desvolopament de tumors.

oncogenia : estudi de l'oncogenèsi.

oncograf : aparelh per enregistrar los càmbiaments de volum d'un còrs o d'un organ.

oncografia : enregistraments amb un oncograf.

oncològ -a : especialista (m. e f.) d'oncologia.

oncologia : estudi de las tumors.

oncòsi (f.) : tèrme generic per tota formacion de tumor.

onda : movement d'una massa d'aiga que fa de rufas (rugas) concentricas o que se lèva e que s'abaissa ; çò que revèrta aqueste darrièr movement ; sinuositat d'una estòfa ; movement interior ; mena de vibracion.

Ondas de las espigas dins lo vent.

Ondas d'una moera.

Onda de colèra.

A bèlas ondas : a grand bolh.

Virar l'onda : virar lo bolh (començar de bolir)

Ondas sonòras.

Ondas magneticas.

Ondas electromagneticas.

Allocucion sus las ondas.

ondada : èrsa de mar, de lac o de ribièira ; pluèja passadissa.

Una ondada de tristum.

Una ondada d'amarum. (s.f.)

ondadenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. ondenc. (v. TdF jos ‘ounden’)

ondar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, onder, façonner en forme d’ondes » TdF ounda’

ondat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ondé, ée » TdF jos ‘ounda’

ondejament : movement de çò qu'ondeja (t. a.) ; « (théol.) action d’ondoyer [v. ondejar 1] et résultat de cette action » (Rapin)

Ondejament de las èrbas dins lo vent.

ondejant, -a : movedís, -issa ; qu'ondeja dins lo vent o segon son umor ; qu'erseja coma la mar.

Persona ondejanta.

Anar ondejant.

ondejar 1 (v. tr.) : batejar al pus lèu en cas d'urgéncia, « ondoyer » (Rapin).

La levandièira ondegèt lo nenon tanlèu nascut.

ondejar 2 (v. intr.) : ersejar (far o aver un movement d'ondas) èsser mai o mens sinuós.

Son pel ondeja naturalament.

Lo camin ondeja pel travèrs.