occitanejar (v. intr.) : far d'occitan (aprene l'occitan) ; parlar pas tròp plan occitan.

occitanenc, -a adj : d'Occitània ; relatiu, -iva a Occitània, « occitanien, -enne » (Laus).

Occitània : ensemble dels païses occitans.

occitanisme nm : « occitanisme » (Rapin) ; biais de dire tipicament occitan.

Ai agut cantat.

Ai aguda cantada aquela cançon.

Cercar cinc patas a un moton.

I soi estat anat.

I es estada anada.

Susar de cròcs de romana : susar susa que susaràs.

Acabatz d'intrar : intratz.

O nos teniá dich.

Vòl peiregar : lo temps es a las pèiras de glaç.

Ai tombat lo mocador : ai laissat tombar...

Te portarai a la gara : i te menarai en autò.

A partit : es partit / se n'es anat / s'es enanat.

A passat de mòda : es passat de mòda.

Es aquí de se maridar : a enveja de se maridar.

Li'n manca un bolh : es un pauc caluc, -ga.

Li fariatz batejar un teule, qu'es bèstia que truca.

Al sortir de la messa anèron al cafè.

Sens degun la poder sostar.

Es pas per garir, que lo mètge ne dona pas bon.

Tan mai s'afana de segar que sap que vòl plòure.

Èran aquí que dejunavan quand cloquèt la finida.

Aquò t'arribarà pus lèu que si creses : ... que çò que...

Justina que se sonava : se sonava Justina.

Quand la plorèsses vint ans, te tornarà pas, paure.

Dins las uèch oras que devián èsser, a vista de nas.

Ai pas de fusil, ai pas cap de can, caci pas.

Intrèt serviciala a setze ans.

A una filha de malauta e una de defuntada.

Quequejava que quequejava : quequejava quicòm !

Per pas que sa femna lo vegèsse : per que lo vegèsse pas.

Sabes ta filha quora se marida ?

Messa dicha, lo curat anèt dejunar.

La maire lo drollon la desajudava dins son trabalh.

Lo paire l'aima mai a el que non pas a ela.

Lor diguèt que s'enanèsson : lor diguèt de s'enanar.

Me vegèron pas a ieu, que m'amaguèri.

Una dròlla lor moriguèt qu'aviá dètz ans.

S'amaguèt que degun lo vegèsse pas.

Te fises pas del Justin, qu'es a lunas.

Fa luna. Fa vent.

Totes quatre. Los autres dos.

Escopissiá d'ustras : escopissiá gras.

Cridas coma se foguèssi sordanha !

Agèssi volgut m'auriá presa per femna.

Mesfisa-te plan de paur que limpèsses !

Es la novèla pus brava qu'aja, ieu, jamai ausida.

Esperarai pas autres dos ans !

Son coma det e ongla, inseparables.

Venir als cans : magrir a èsser abandonada als cans (bèstia)

v. tanben « de » (paragraf darrièr)

occitanista adj e n (m. e f.) : militant que se bat per espandir la lenga e la civilizacion occitanas.

occitanitat nf, cf Ubaud Dicort : « occitanité » (Sèrras-Ess.)

occitanizacion : accion d'occitanizar o de s'occitanizar.

occitanizar (v. tr.) : convertir a la civilizacion occitana ; adaptar a la lenga occitana.

occitanizar (s') : se convertir a la civilizacion occitana ; venir occitan.

occitanocatalan, -a adj, cf Ubaud Dicort : « occitano-catalan » (Rapin)

occitanofòn, -a adj e n : que parla l'occitan.

D'Alemands, d'Italians, de Catalans... son occitanofòns.

occitanofonia : collectivitat de totes los que parlan l'occitan.

ocean : espandi d'aiga salada que cobrís la Tèrra de quatre parts tres.

oceanauta n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « océanaute » (Per Noste)

oceanic, -a : relatiu, -iva a l'ocean.

Climat oceanic.

oceanograf, -a : especialista (m. e f.) d'oceanografia.

oceanografia : geografia dels oceans (t. a.)

oceanografic, -a : relatiu, -iva a l'oceanografia.

oceanologia nf, cf Ubaud Dicort : « océanologie » (Per Noste)

ocellat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ocellé, -e » (Laus)

ocelle nm, cf Ubaud Dicort : « ocelle » (Laus)

ocelòt nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) ocelot » (Laus)

 

 

òcha (plt.) : mena de cabordenièr (Ribes uva-crispa)

ochanta / oitanta [veire ochanta, cf Ubaud Dicort] adj num e nm (arc.) : 80 (quatre-vints [fr de l. p.])

ochanta dos adj num e nm inv : « quatre-vingt-deux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 1198)

ochanta un adj num e nm inv : « quatre-vingt-un » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 119)

ochanta unen, -a adj num e n : « quatre-vingt-unième » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 119)

ochanten / oitanten [veire ochanten], -a adj (arc.) : 80en (quatre vinten) (fr.)

ochau nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de poids (pour la soie et la soierie), huitième d’une livre ? » (L. 265)

ochava nf : mitan de la jornada ; temporada que lo bestial demòra claus o se pausa.

ochen / oiten [veire ochen], -a (adj. num. ord.) : 8en.

ochena : temporada de uèch jorns.

òci nm : léser / desobrança (estat de demorar sens far res)

ociós, -osa adj : que demòra sens far res.

ociositat nf : vici de demorar sens far res.

oclusion : accion de tampar ; estat de çò tampat (t. a.)

Oclusion intestinala (acomolòfi blocat dins los budèls)

oclusiu, -iva : que fa oclusion ; fach, -a per oclusion.

Las consonantas oclusivas, les consonnes occlusives. (Rapin)

oclusiva nf, cf Ubaud Dicort : (v. çai sus)

ocórrer (Laus ; abs. Dicort) (v. intr.) (de occórrer / occúrer [los 2, R. II, 493]) : subrevenir. (v. ocúrrer)

òcra (f.) [ ~ òcre nm, cf Ubaud Dicort] : mena d'argila jauna o roja utilizada en pintura.

ocrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ocré, -e » (Sèrras-Ess.)

òcre nm : v. òcra.

OCT- : forma prefixada del grèc òctò (uèch)

octaèdre 1 nm : polièdre de uèch fàcias.

octaèdre 2, -a adj (abs. Dicort) : qu'a uèch fàcias, « octaèdre » (Rapin). (v. octaedric)

octaedric, -a adj : « octaédrique » (Rapin)

Cristal octaedric.

octaedrifòrme, -ma (abs. Dicort) : que revèrta o qu'a la forma d'un octaèdre.

octan nm : idrocarbur saturat.

octant nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., octant » TdF ‘óutant’

octava : temporada de uèch jorns ; t. tecn. de musica.

Octavi - Octàvia - Octavian - Octaviana : prenoms.

octavin nm, cf Ubaud Dicort : « octavin, petite flûte » TdF ‘óutavin’

octet nm : (informatica) « octet » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 163)

octòbre / octobre [veire octòbre, cf Ubaud Dicort] nm : lo mes desen de l'annada.

octogenari, -ària : adj e n persona de « quatre-vints ans » (fr. de l.p.)

octogon [octogòn] nm : poligòn de uèch angles.

octogonal, -a : qu'a uèch angles.

octopòde, -da adj, cf Ubaud Dicort : (zool.) « octopode » (Per Noste)

octosillab, -a adj e nm : qu'a uèch sillabas.

octosillabic, -a : de uèch sillabas.

Estròfa octosillabica :

« Aquel jorn, sabi que vendrà,

e benlèu dins qualques annadas ;

escotatz-me plan, camaradas :

aquel jorn, sabi que vendrà ».

  J.B. (dins una letra del 31-07-41 a son amic Pèire Vernet)

octublar (abs. Dicort) (v. tr.) : multiplicar per uèch. (v. octuplar)

octuble (abs. Dicort) : que multiplica quicòm uèch còps. (v. octuple)

24 es un octuble de tres.

octuor nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) octuor »

octuplar : « v tr, octupler » (Per Noste)

octuple, -pla adj (Sèrras-Ess.) e nm : « octuple » (v. Per Noste)

ocular, -a adj e nm : percebut, -uda per l'uèlh ; relatiu, -iva a l'uèlh ; « (opt.) oculaire » (Laus).

Glòb ocular.

Testimòni ocular.

oculista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de las malautiás dels uèlhs.

ocult [oculte], -ta adj : secret, -a ; amagat, -ada ; misteriós, -osa.

Sciéncias ocultas.

Complicitat oculta.

ocultable, -bla : que pòt èsser ocultat, -ada (amagat, -ada)

ocultacion : accion o resulta d'ocultar.

Ocultacion del solelh : eclipsi.

ocultador, -airitz (los 2, abs. Dicort) : persona o causa qu'oculta.

ocultament : d'un biais ocult / a l'amagat.

ocultar (v. tr.) : téner secret ; amagar.

ocultisme : estudi e practica de las sciéncias ocultas.

ocultista adj e n (m. e f.) : aderent, -a de l'ocultisme.

oculus nm, cf Ubaud Dicort : « oculus » (Per Noste)

ocupable, -bla : que pòt èsser ocupat, -ada (t. a. del vèrb ocupar)

ocupacion : accion o resulta d'ocupar o de s'ocupar ; carga / emplec / fonccion...

ocupador, -airitz (los 2, abs. Dicort) / ocupant, -a (v. çai jos) : qu'ocupa (t. a.)

ocupant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « occupant, ante, qui occupe » TdF

Aquò’s fòrça ocupant, cela occupe beaucoup. (v. TdF)