noselar (v.tr.) : nosar.

noselós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « noueux, -euse » (v. L. 263). (v. noselut)

noselut, -uda : que presenta de noses / de nodositats.

nosement : damatge / prejudici ; malautiá que far pèrdre lo lach a las noirissas (R. VI, 384).

nòser [veire nòire, cf Ubaud Dicort] (v. tr. ind.) : far de mal a q.q. o a quicòm ; èsser nosible.

noset 1 nm : lonja de carn amb tròces de vertèbras que fan nos ; v. nosèl (v. TdF jos ‘nousèu’).

noset 2 nm (v. TdF) / noseta 1 nf : nos de teisseire.

noseta 2 nf : nose pichona ; rotonditat (R. V, 59) del genolh (e non pas « rotula » (fr.)) ; aucèl troglodita.

nosetar (v. tr.) : t. tecn. de teisseire que vòl dire nosar.

nosible, -bla : que fa de mal a q. q. o a quicòm.

nosièira : nogareda.

nosièr : noguièr.

nosileta nf  (abs. Dicort ; v. p. 155)  : gafeta / malheta (anelon de croquet) ; bagada de nos ; bocla de fronda. (v. noscleta)

nosilha : notz pichonèla ; avelana ; aucelon troglodita ; anuçòl (plt.) (Bunium bulbocastanum)

nosilhon nm (Alibert) : notz pichonèla ; nogalhon. v. nogalhon.

nosivol, -a adj / nosívol  adj m e f (v. –ÍVOL) : doblet de nosible.

NOSO- : forma prefixada del grèc nòsòs (malautiá)

nosocomial, -a : relatiu, -iva als ospitals.

nosofobia : crenta exagerada de trapar una malautiá.

nosologia : classificacion de las malautiás.

nosomania : crenta morbosa de la malautiá.

nostalgia : languina del país, d'una epòca.

nostalgic, -a : languinós, -osa del país, d'una epòca.

nostalgicament : d'un biais nostalgic.

Nòstra Dòna : la Santa Verge Maria. v. dama (l.p.)

nòstre, nòstra (adj. poss.) : « notre ; nôtre, à nous »

Nòstre ostal, notre maison.

Aquel ostal es nòstre. (Alibert Gram p. 76) : cette maison est à nous / est nôtre.

Aquò's nòstre : es a nosautres.

Çò nòstre : çò qu'es a nosautres.

En cò nòstre : al nòstre ostal.

En çò nòstre : dins nòstre airal, dins nòstre domeni.

Nòstre Sénher : Jèsus.

nòstre (lo -), la nòstra (pr. poss.) : « le nôtre, la nôtre ».

Vòstra filha e la nòstra se coneisson.

La nòstra : ma femna.

Lo nòstre : mon òme.

Los nòstres : la nòstra familha.

nòstres, nòstras adj poss, cf Ubaud Dicort : plur de nòstre, nòstra, « nos ; nôtres, à nous »

Nòstras filhas.

Aqueles libres son nòstres.

D’amics nòstres.

nòstres (los -), las nòstras pron poss plur de nòstre (lo -), la nòstra : « les nôtres »

Vòstra filha e las nòstras se coneisson.

nosut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « noueux, euse, v. noselut » (v. TdF)

nòta : factura que conten lo prètz de quicòm de fach o de crompat ; avertiment, explicacion, comentari ; explicacion reculhida endacòm e notada en marge d'un libre o sus un fuèlh de papièr ; evaluacion chifrada d'un trabalh d'escolan ; signe que representa un son musical ; son musical representat aital.

Fasètz-me la nòta.

Libre plen de nòtas.

Nòtas de lectura.

Nòta balhada a un escolan.

Nòtas de musica : dò, re, mi, fa, sòl, la, si.

Nota bene nm (lat.) : Notatz plan que / De notar.

N.B. es la sigla de Nota bene (lat. internacional)

notabilitat (f.) : qualitat de q.q. de notable / persona capussada ; persona que sortís de l'ordinari.

notablament : d'un biais notable.

notable, -bla adj e n : remarcable, -a.

notacion : biais de representar quicòm per de signes.

Notacion fonetica.

Notacion musicala.

« notament » (fr) : v. mai que mai, principalament, subretot.

notar (v. tr.) : escriure una musica amb l'ajuda de nòtas ; far una marca sus quicòm de reténer ; senhalar quicòm per una nòta escricha en marge d'un libre ; estimar la valor de q.q. per una nòta chifrada.

notaressa nf, cf Ubaud Dicort : « notairesse » (Per Noste). (v. notària)

notari, -ària n : fonccionari, -ària public,-a per legalizar de contractes o d'actes oficials.

notària nf (Alibert) : femna de notari. v. tanben notari.

notariá : domicili de notari o de notària.

notarial, -a : fach, -a per un notari ; relatiu, -iva a la carga de notari.

Acte notarial.

notarialament : d'un biais notarial.

notariar, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, passer un acte devant un notaire » TdF

notariàs nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais notaire, vieux coquin de notaire » TdF

notariat 1 nm : profession de notari ; ensemble dels notaris e de las règlas de la profession.

notariat 2, -ada adj : acte passat davant notari ; declaracion facha davant notari.

Acte notariat.

noteta nf, cf Ubaud Dicort : (v. nòta)

notícia : mena de resumit sus una question (t. a.)

Notícia biografica, necrologica, bibliografica...

notificacion : accion de notificar ; escrich per notificar.

 

 

notificador, -airitz (abs. Dicort) : persona que notifica quicòm a q.q.

notificar (v. tr.) (R. IV, 332) : far saber quicòm a q.q.

notificatiu, -iva : que servís a notificar quicòm.

notilhon nm / notilha (abs. Dicort) : nos minuscul ; borrilh d'estòfa. (v. TdF noutihoun’)

notilhós, -osa adj : « noduleux, euse » ; borrilhós, -osa. (v. TdF noutihous’)

notomia nf (arc.), cf Ubaud Dicort : « anatomie » TdF jos ‘anatoumio’. (v. anatomia)

notòri, -a adj : plan conegut de totes.

Emmaliment notòri.

Crestian notòri.

notòriament adv, cf Ubaud Dicort : « notoirement » (Rapin)

notorietat nf : estat de çò notòri.

notula : nòta corteta / anotacion.

notz nf (pl. : noses) / nose nf (L. 262) : frucha del noguièr.

nòu 1 (adj. n. c.) : 9.

La chifra nòu.

nòu cents : 900.  (Mas nòu cent vint. (v. Ubaud Dicort jos cent))

nòu mila : 9 000.

nòu milions : 9 000 000.

nòu miliards : 9 000 000 000.

nòu 2, nòva adj : que ven d'èsser fach, -a, pas encara utilizat, -ada ; qu'es pas encara estat, -ada dich, -a ; qu'a la fòrça, la frescor, l'inexperiéncia del joventum ; novèl, -a.

Un vestit nòu.

Una idèa nòva.

Un òme nòu.

Un país tot nòu.

Vida tota nòva.

Tapissat de nòu.

Rebastir de nòu, rebâtir à neuf. (v. TdF jos ‘nòu 2’)

nòu (tot de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « tout à neuf, tout de neuf » (v. TdF jos ‘nòu 2’)

Nòu Mexic (Estats Units) n pr m, cf Ubaud Dicort : « Nouveau-Mexique »

nòva nf : mena d'estela que sembla novèla.

Nòva Caledònia n pr f, cf Ubaud Dicort : « Nouvelle Calédonie » (v. neocaledonian)

Nòva Yòrk n pr, cf Ubaud Dicort : « New-York » (v. Rapin). (v. nòvayorkés)

novacion nf, cf Ubaud Dicort : « (dr.) novation » (Rapin)

novador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'innòva, que fa d'innovacions. (v. novator)

novala : tèrra novèlament desbosigada (trabalhada) / bosiga / artiga / eissart.

novator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « novateur, -trice » (Fettuciari, Basic)

nòvayorkés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « new-yorkais, -e ». (v.Nòva Yòrk)

Nové n pr m, cf Ubaud Dicort : « Noël, fête, v. Nadal » (v. TdF)

nové nm, cf Ubaud Dicort : « sorte d’idylle ou de cantique sur la naissance de Notre-Seigneur » TdF jos ‘Nouvé’. (v. nadal)

novejan nm, cf Ubaud Dicort : « t. de verrier, bouteille composée de neuf compartiments, dans laquelle on peut mettre neuf liqueurs différentes et séparées » TdF

novèl, -a : recent, -a ; original, -a ; transformat, -ada.

Mòda novèla.

Idèa novèla.

Òme novèl.

Novèl Alan : universitari occitanista roergàs (1942-2001).

novèla nf : anóncia primièira d'un eveniment recent (t.a.) ; entresenhas recentas sus q.q. o sus quicòm ; raconte literari cortet ; « jeune brebis qui n’a pas encore eu d’agneau, génisse » TdF nouvello’.

Novèla d'un accident.

Novèlas de la ràdio.

Una bona novèla.

La Bona Novèla : l'Evangèli.

Una novèla d'escrivan.

novelaire, -aira : escrivan , -a de novèlas.

novèlament adv : recentament / i a pas gaire.

novelari, -ària adj e n : q.q. que fa pas qu'arribar dins una escòla, una classa, un talhièr...

novelejar (v. intr.) : grelhar ; borronar ; brotar / butar.

novelet 1, -a adj : tot novèl, tota novèla.

novelet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit noël » TdF nouvelet 1’. (v. nové e nadalet)

noveleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite nouvelle » (v. Per Noste)

noveletat / novetat nf   (v. Ubaud Dicort e Alibert) : çò novèl (t. a.), « nouveauté, qualité de ce qui est nouveau, chose nouvelle ; fruits et légumes précoces » TdF nouveleta’

novelièr nm, cf Ubaud Dicort : « colporteur de nouvelles » (L. 262)

novelista n (dels dos genres) : persona cargada d'amassar las novèlas del jorn ; autor, -a de novèlas.

novelòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « jeune brebis, jeune mouton, qui est encore dans sa première année » TdF

novelum : tot çò novèl en general.

novembre : lo mes onzen de l'annada.

noven [, -a] (adj. num. ord. e nom) : 9en, 9ena.

novena : temporada de nòu jorns par far quicòm.

Novena de pregàrias.

Novena de messas.

novenaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait une neuvaine » TdF  (v. çai sus)

novenament adv, cf Ubaud Dicort : « neuvièmement » (Rapin)

novetat nf, cf Ubaud Dicort : v. noveletat ; « chose étonnante » (v. TdF nouveta’)

nòvi, -a n : promés, promesa ; novèl maridat, novèla maridada.

Los nòvis : los promeses en maridatge ; los novèls maridats.

noviada : promesa en maridatge / nòvia.

novial 1, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘nouviau’) : relatiu, -iva als nòvis.

Viatge novial.

Anèl novial, alliance. (Laus)

novial 2 nm / noviau (subs.) (los 2, abs. Dicort) : det de l'anèl novial (v. çai sus). (v. anular 2)