|
||||
|
|
|
|
|
|
noselar (v.tr.) : nosar. noselós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « noueux, -euse » (v. L. 263). (v. noselut) noselut, -uda : que presenta de noses / de nodositats. nosement : damatge / prejudici ; malautiá que far pèrdre lo lach a las noirissas (R. VI, 384). nòser [veire nòire, cf Ubaud Dicort] (v. tr. ind.) : far de mal a q.q. o a quicòm ; èsser nosible. noset 1 nm : lonja de carn amb tròces de vertèbras que fan nos ; v. nosèl (v. TdF jos ‘nousèu’). noset 2 nm (v. TdF) / noseta 1 nf : nos de teisseire. noseta 2 nf : nose pichona ; rotonditat (R. V, 59) del genolh (e non pas « rotula » (fr.)) ; aucèl troglodita. nosetar (v. tr.) : t. tecn. de teisseire que vòl dire nosar. nosible, -bla : que fa de mal a q. q. o a quicòm. nosièira : nogareda. nosièr : noguièr. nosileta nf (abs. Dicort ; v. p. 155) : gafeta / malheta (anelon de croquet) ; bagada de nos ; bocla de fronda. (v. noscleta) nosilha : notz pichonèla ; avelana ; aucelon troglodita ; anuçòl (plt.) (Bunium bulbocastanum) nosilhon nm : notz pichonèla ; nogalhon. v. nogalhon. nosivol, -a adj / nosívol adj m e f (v. –ÍVOL) : doblet de nosible. NOSO- : forma prefixada del grèc nòsòs (malautiá) nosocomial, -a : relatiu, -iva als ospitals. nosofobia : crenta exagerada de trapar una malautiá. nosologia : classificacion de las malautiás. nosomania : crenta morbosa de la malautiá. nostalgia : languina del país, d'una epòca. nostalgic, -a : languinós, -osa del país, d'una epòca. nostalgicament : d'un biais nostalgic. Nòstra Dòna : la Santa Verge Maria. v. dama (l.p.) nòstre, nòstra (adj. poss.) : « notre ; nôtre, à nous » Nòstre ostal, notre maison. Aquel ostal es nòstre. (Alibert Gram p. 76) : cette maison est à nous / est nôtre. Aquò's nòstre : es a nosautres. Çò nòstre : çò qu'es a nosautres. En cò nòstre : al nòstre ostal. En çò nòstre : dins nòstre airal, dins nòstre domeni. Nòstre Sénher : Jèsus. nòstre (lo -), la nòstra (pr. poss.) : « le nôtre, la nôtre ». Vòstra filha e la nòstra se coneisson. La nòstra : ma femna. Lo nòstre : mon òme. nòstres, nòstras adj poss, cf Ubaud Dicort : plur de nòstre, nòstra, « nos ; nôtres, à nous » Nòstras filhas. Aqueles libres son nòstres. D’amics nòstres. nòstres (los -), las nòstras pron poss plur de nòstre (lo -), la nòstra : « les nôtres » Los nòstres : la nòstra familha. Vòstra filha e las nòstras se coneisson. nosut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « noueux, euse, v. noselut » (v. TdF) nòta : factura que conten lo prètz de quicòm de fach o de crompat ; avertiment, explicacion, comentari ; explicacion reculhida endacòm e notada en marge d'un libre o sus un fuèlh de papièr ; evaluacion chifrada d'un trabalh d'escolan ; signe que representa un son musical ; son musical representat aital. Fasètz-me la nòta. Libre plen de nòtas. Nòtas de lectura. Nòta balhada a un escolan. Nòtas de musica : dò, re, mi, fa, sòl, la, si. Nota bene nm (lat.) : Notatz plan que / De notar. N.B. es la sigla de Nota bene (lat. internacional) notabilitat (f.) : qualitat de q.q. de notable / persona capussada ; persona que sortís de l'ordinari. notablament : d'un biais notable. notable, -bla adj e n : remarcable, -a. notacion : biais de representar quicòm per de signes. Notacion fonetica. Notacion musicala. « notament » (fr) : v. mai que mai, principalament, subretot. notar (v. tr.) : escriure una musica amb l'ajuda de nòtas ; far una marca sus quicòm de reténer ; senhalar quicòm per una nòta escricha en marge d'un libre ; estimar la valor de q.q. per una nòta chifrada. notaressa nf, cf Ubaud Dicort : « notairesse » (Per Noste). (v. notària) notari, -ària n : fonccionari, -ària public,-a per legalizar de contractes o d'actes oficials. notària nf (Alibert) : femna de notari. v. tanben notari. notariá : domicili de notari o de notària. notarial, -a : fach, -a per un notari ; relatiu, -iva a la carga de notari. Acte notarial. notarialament : d'un biais notarial. notariar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, passer un acte devant un notaire » TdF notariàs nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais notaire, vieux coquin de notaire » TdF notariat 1 nm : profession de notari ; ensemble dels notaris e de las règlas de la profession. notariat 2, -ada adj : acte passat davant notari ; declaracion facha davant notari. Acte notariat. noteta nf, cf Ubaud Dicort : (v. nòta) notícia : mena de resumit sus una question (t. a.) Notícia biografica, necrologica, bibliografica... notificacion : accion de notificar ; escrich per notificar. notificador, -airitz (abs. Dicort) : persona que notifica quicòm a q.q.
|
|
notificar (v. tr.) (R. IV, 332) : far saber quicòm a q.q. notificatiu, -iva : que servís a notificar quicòm. notilhon nm / notilha (abs. Dicort) : nos minuscul ; borrilh d'estòfa. (v. TdF ‘noutihoun’) notilhós, -osa adj : « noduleux, euse » ; borrilhós, -osa. (v. TdF ‘noutihous’) notomia (arc.) nf , cf Ubaud Dicort : v. anatomia. (v. TdF jos ‘anatoumio’) notòri, -a adj : plan conegut de totes. Emmaliment notòri. Crestian notòri. notòriament adv, cf Ubaud Dicort : « notoirement » (Rapin) notorietat nf : estat de çò notòri. notula : nòta corteta / anotacion. notz nf (pl. : noses) / nose nf (L. 262) : frucha del noguièr. nòu 1 (adj. n. c.) : 9. La chifra nòu. nòu cents : 900. (Mas nòu cent vint. (v. Ubaud Dicort jos cent)) nòu mila : 9 000. nòu milions : 9 000 000. nòu miliards : 9 000 000 000. nòu 2, nòva adj : que ven d'èsser fach, -a, pas encara utilizat, -ada ; qu'es pas encara estat, -ada dich, -a ; qu'a la fòrça, la frescor, l'inexperiéncia del joventum ; novèl, -a. Un vestit nòu. Una idèa nòva. Un òme nòu. Un país tot nòu. Vida tota nòva. Tapissat de nòu. Rebastir de nòu, rebâtir à neuf. (v. TdF jos ‘nòu 2’) nòu (tot de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « tout à neuf, tout de neuf » (v. TdF jos ‘nòu 2’) Nòu Mexic (Estats Units) n pr m, cf Ubaud Dicort : « Nouveau-Mexique » nòva nf : mena d'estela que sembla novèla ; « nouvelle » (Fettuciari). Nòva Caledònia n pr f, cf Ubaud Dicort : « Nouvelle Calédonie » (v. neocaledonian) Nòva Yòrk n pr, cf Ubaud Dicort : « New-York » (v. Rapin). (v. nòvayorkés) novacion nf, cf Ubaud Dicort : « (dr.) novation » (Rapin) novador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'innòva, que fa d'innovacions. (v. novator) novala : tèrra novèlament desbosigada (trabalhada) / bosiga / artiga / eissart. novator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « novateur, -trice » (Fettuciari, Basic) nòvayorkés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « new-yorkais, -e ». (v. Nòva Yòrk) Nové n pr m, cf Ubaud Dicort : « Noël, fête, v. Nadal » (v. TdF) nové nm, cf Ubaud Dicort : « sorte d’idylle ou de cantique sur la naissance de Notre-Seigneur » TdF jos ‘Nouvé’. (v. nadal) novejan nm, cf Ubaud Dicort : « t. de verrier, bouteille composée de neuf compartiments, dans laquelle on peut mettre neuf liqueurs différentes et séparées » TdF novèl, -a : recent, -a ; original, -a ; transformat, -ada. Mòda novèla. Idèa novèla. Òme novèl. Novèl Alan : universitari occitanista roergàs (1942-2001). novèla nf : anóncia primièira d'un eveniment recent (t.a.) ; entresenhas recentas sus q.q. o sus quicòm ; raconte literari cortet ; « jeune brebis qui n’a pas encore eu d’agneau, génisse » TdF ‘nouvello’. Novèla d'un accident. Novèlas de la ràdio. Una bona novèla. La Bona Novèla : l'Evangèli. Una novèla d'escrivan. novelaire, -aira : escrivan , -a de novèlas. novèlament adv : recentament / i a pas gaire. novelari, -ària adj e n : q.q. que fa pas qu'arribar dins una escòla, una classa, un talhièr... novelejar (v. intr.) : grelhar ; borronar ; brotar / butar. novelet 1, -a adj : tot novèl, tota novèla. novelet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit noël » TdF ‘nouvelet 1’. (v. nové e nadalet) noveleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite nouvelle » (v. Per Noste) noveletat nf / novetat (v. novetat) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : çò novèl (t. a.), « nouveauté, qualité de ce qui est nouveau, chose nouvelle ; fruits et légumes précoces » TdF ‘nouveleta’ novelièr nm, cf Ubaud Dicort : « colporteur de nouvelles » (L. 262) novelista n (dels dos genres) : persona cargada d'amassar las novèlas del jorn ; autor, -a de novèlas. novelòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « jeune brebis, jeune mouton, qui est encore dans sa première année » TdF novelum : tot çò novèl en general. novembre : lo mes onzen de l'annada. noven [, -a] (adj. num. ord. e nom) : 9en, 9ena. novena : temporada de nòu jorns par far quicòm. Novena de pregàrias. Novena de messas. novenaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait une neuvaine » TdF (v. çai sus) novenament adv, cf Ubaud Dicort : « neuvièmement » (Rapin) novetat nf, cf Ubaud Dicort : « chose étonnante » (v. TdF ‘nouveta’) nòvi, -a n : promés, promesa ; novèl maridat, novèla maridada. Los nòvis : los promeses en maridatge ; los novèls maridats. noviada : promesa en maridatge / nòvia. novial 1, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘nouviau’) : relatiu, -iva als nòvis. Viatge novial. Anèl novial, alliance. (Laus) novial 2 nm / noviau (abs. Dicort) (subs.) : det de l'anèl novial (v. çai sus). (v. anular 2)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|