nolgut, -uda : p.p. de nòler / nòlre.

noli me tangere nm (lat.) :  (plt.) (Impatiens noli-tangere)

nòlis nm, cf Ubaud Dicort : « nolis, fret d’un navire, v. naulatge » (v. TdF). (v. boca-nòlis)

nolor (f.) : nolença / òlga / perfum / bona sentor

nòlre 1/ nòler [veire nòlre, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : sentir a bon. (v. TdF jos ‘ole’)

nòlre 2 nm (Alibert ; abs. Dicort) : nolença / òlga / perfum / bona sentor.

nom : mot per designar quicòm o q. q. ; reputacion ; glòria.

Nom de baptisme : prenom / pichon nom / rèirenom.

Nom d'ostal : nom de familha. Escaisnom : subrenom.

Nom comun.

Nom pròpri.

Nom de nom ! (interj.)

Nom de Dieu ! (mena de renèc / mena de damne)

Nom de/d’un gòi ! Nom de/d’un sòrt ! « jurons déguisés qui s’emploient pour nom de Dieu... » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘goi 1)

Se far un nom : venir celèbre.

nomada (adj. e subs. m. e f.) : persona non sedentària ; pòble non sedentari : persona que viu mai que mai d'elevatge ; persona sens domicil fix.

nomadisme : mena de vida nomada.

nombrable, -bla : que pòt èsser comptat, -ada.

nombrar (v. tr.) : denombrar ; comptar ; enumerar ; estimar (en parlant del nombre)

nombre nm : resulta de comptar, de denombrar, d'enumerar, d'estimar la quantitat. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 104)

nombre gramatical : singular e plural.

Nombres n pr m pl : Libre dels Nombres : libre 4 del Pentateuc.

nombrós, -osa : en grand nombre.

no man's land nm ('noumans,land) : terren neutre entremièg dos pòbles o païses enemics.

nomena nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) noumène » (Laus)

nomenal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « nouménal, -e » (v. çai sus)

nomenalha nf, cf Ubaud Dicort : « nom en général, dénomination, v. nom » (v. TdF)

nomenar (v. tr.) / nominar (v. nominar) (v. tr.) : sonar / donar un nom ; causir ; designar q.q. oficialament per far quicòm.

Lo nomenèron Jòrdi.

Es el que foguèt nomenat.

nomenar (se) : se sonar.

Se nomena Nina.

nomençar (v. tr.) : doblet de nomenar / nominar.

nomenclator nm, cf Ubaud Dicort : « t. de sc., nomenclateur » (v. TdF)

nomenclatura : ensemble dels tèrmes sistematicament emplegats dins tal o tal domeni.

Nomenclatura de las plantas.

Nomenclatura gramaticala.

Nomenclatura quimica.

nomentar (v. tr.) : doblet de nomenar / nominar.

-NOMIA : v. jos –GNOMIA.

nominacion : accion o resulta de nominar q.q.

Esperèt un brave brieu sa nominacion.

nominadament adv, cf Ubaud Dicort : « en désignant par le nom, nommément, verbalement » (L. 261). (v. nommadament)

nominador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui est à nommer, qu’on doit nommer (vieux) » TdF

nominador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « nominateur, v. nommaire » (v. TdF)

nominal, -a : relatiu, -iva al nom ; qu'existís pas que de nom.

Lista nominala.

Apèl nominal.

President nominal.

nominalament : d'un biais nominal.

nominalisme nm, cf Ubaud Dicort : (philos.) « nominalisme » (Laus)

nominalista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « nominaliste » (Rapin) (v. çai sus)

nominar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, nommer ; nominer » (Per Noste)

nominatiu 1 nm : cas de declinason latina, grèga...

nominatiu 2, -iva adj : que conten los noms d'una tièira.

Estat nominatiu.

Lista nominativa.

nominativament : d'un biais nominatiu.

nommadament adv, cf Ubaud Dicort : « nommément » TdF ‘noumadamen’

nommaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui nomme, qui fait l’appel nominal, qui tire les numéros ; nominateur » TdF ‘noumaire’

nommar v  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v tr, nommer, appeler ; élire » TdF ‘nouma’. « nommar » (fr.) : v. nomenar.

nommar (se) v pron : « se nommer » TdF jos ‘nouma’

nomnar   (v. tr. arc.) (R. IV, 321 - L. 261) (abs. Dicort) : designar q.q. o quicòm per son nom ; balhar un prenom ; causir q.q. per far quicòm. (v. nommar)

L'an nomnada Maria.

L'an nomnat caporal.

nomnar (se) (abs. Dicort) : se sonar / s'apelar. (v. nommar (se))

Se nomna Fontanilhas.

nomograf, -a n, cf Ubaud Dicort : « nomographe » (Per Noste)

nomografia nf, cf Ubaud Dicort : « (math.) nomographie » (Rapin)

nomograma nm, cf Ubaud Dicort : « nomogramme » (Rapin)

no'n : contraccion de nos ne.

Balha no'n.

Anem-no'n.

No'n parlèt.

No'n trufam.

NON- : prefix que marca l'abséncia totala o la negacion del tèrme prefixat amb el. Aquel prefix pòt èsser utilizat per formar de substantius novèls, mai que mai dins la lenga politica, administrativa e juridica.

   Es de notar que los substantius compòrtan l'utilizacion del jonhent, e que los adjectius tradicionals la compòrtan pas. [Mas dins lo Dicort, los adjectius citats compòrtan lo jonhent coma los substantius : non-alinhat, non-directiu, eca.]

non (adv. neg. e nm) :

Coma se de res non èra.

Disi non : disi que non.

Disi de non : refusi.

Qui non fotja quand pòt, non fotja quand vòl.

Fau mai que non pòdi : fau mai que çò que pòdi.

Non manja ni beu : manja pas ni beu pas.

Un jorn e non l'autre : un jorn entre autre (cada dos jorns)

non mas loc prep (v. Ubaud Dicort) : « si ce n’est, que, excepté, en Limousin » TdF jos ‘noun’ ; « adv, rien que, seulement » [Gonfroy nonmàs]

Ne tastava jamai non mas de la fumada, il ne goûtait jamais que de la fumée. (v. TdF)

non pas / que non pas ! : renfortiment de la negacion non.

Anaràs viure a París ? - Non pas ! - Que non pas !

nona nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mescla de civada amb d'òrdi per la mòuta ; mescla de cerealas en general ; « froment, v. blat » (v. TdF jos ‘anouno’).

nòna 1 nf: la darrièira de las quatre oras minoras (prima, laudas, tèrça, nòna) del Breviari catolic roman.

nòna 2 nf, cf Ubaud Dicort : « petite fille, enfant femelle ; linge qui enveloppe un doigt blessé, doigt empaqueté » TdF ‘nono 2’

nòna 3 / nona (los 2, abs. Dicort) : moniala / religiosa que viu en comunitat, « v. monja » (v. TdF  jos ‘nono 4’).

non acomplit 1, -ida (adj.) [v. jos NON-]

Dever non acomplit.

non-acomplit 2 (subs. m.) : (t. tecn. de lingüistica), « non--accompli ».

 

 

non-activitat nf, cf Ubaud Dicort : « non-activité » (Rapin)

nonagenari, -aria [~ -ària] adj e n : persona que manja las annadas nonanta.

non-agression nf : « non-agression » (Per Noste)

Pacte de non-agression.

non agressiu, -iva adj  [v. jos NON-]:

Paraulas non agressivas.

non-alinhament : neutralitat.

non [non-] alinhat 1, -ada (adj.) , cf Ubaud Dicort [v. jos NON-] : « non-aligné, -e » (Per Noste)

Soïssa es non alinhada.

non-alinhat 2, -ada (subs.) : que practica la neutralitat.

non animat 1, -ada (adj.) [v. jos NON-]

Convèrsa non animada.

non-animat 2, -ada (subs. m.) : (t. tecn. de lingüistica) entitat, « non-animé »

nonanta adj num e nm inv : 90, « nonante, quatre-vingt-dix » TdF.

nonanta dos adj num e nm inv : « quatre-vingt-douze » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 119)

nonanta un adj num e nm inv : « quatre-vingt-onze » TdF jos ‘nounanto’

nonanta unen, -a adj num e : « quatre-vingt-onzième » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 119)

nonantar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. du jeu de piquet, nonanter, compter quatre-vingt-dix points » TdF

nonanten, -a (arc.) adj num e : 90en (que n'a oitanta nòu abans el)

non-assisténcia : abséncia d'assisténcia.

non bellicós, -osa [v. jos NON-] : non agressiu, -iva.

non [non-] belligerant 1, -a (adj.) (v. Ubaud Dicort e Per Noste) : que participa pas a un conflicte.

non-belligerant 2, -a (subs.) : persona non belligeranta.

non-belligerància : abséncia de belligerància.

noncalença (arc.) : canha / laissa-m'estar / inchalhença.

noncalent, -a adj : canhardièr, -ièira ; inchalhent, a.

nonci nm : ambaissador diplomatic del Papa de Roma.

nonciar (v. tr.) : anonciar. v. anonciar.

nonciatura : carga o dignitat de nonci del Papa ; residéncia del nonci.

non combatant [non-combatent 1], -a (adj.) (v. Ubaud Dicort e Per Noste) : que participa pas al combat.

non-combatant [non-combatent 2], -a (subst.) : un non-combatant es non combatant.

non comparent 1 (abs. Dicort), -a (adj.) [v. jos NON-] : que se presenta pas en justícia.

non-comparent 2, -a (subs.) : un non-comparent se presenta pas.

non-comparucion : refús de comparéisser en justícia.

non comptable 1 (abs. Dicort), -bla (adj.) [v. jos NON-] :

Una abstraccion es non comptabla.

non-comptable 2, -bla (subs.) : nom abtrach o unic. (ling.)

non-conciliacion : manca o refús de conciliacion.

non-concurréncia nf : « non-concurrence »

Clausula de non-concurréncia (Drech)

non-conformisme : abséncia de conformisme.

non conformista 1 (adj. m. e f.) [v. jos NON-] :

Es non conformista.

non-conformista 2 (subs. m. e f.) : « non-conformiste » (Laus)

Es un non-conformista.

non-conformitat nf : abséncia de conformitat.

non-contradiccion nf : « non--contradiction » (Per Noste)

Principi de non-contradiccion (Logica)

non cresent (abs. Dicort), -a (adj.) [v. jos NON-] : que crei pas a cap de religion.

non-cresent, -a (subs.) (abs. Dicort) : « non-croyant, incroyant ». (v. mescresent)

Un non-cresent es non cresent.

non-cumul : abséncia de cumul.

noncupatiu  (v. TdF) [nuncupatiu adj m, cf Ubaud Dicort], -iva : qu'es pas oficial / qu'existís pas que de nom / simpla declaracion de viva votz davant testimòni. (v. Per Noste ‘nuncupatif’

Testament noncupatiu.

non-degun (pr. ind.) : pas degun.

non-denonciacion : tèrme tecnic de Drech.

non-dich nm : çò que se ditz pas.

non-directiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « non-directif, -ive » (Per Noste)

non-directivitat nf : actitud non directiva ; metòde non directiu.

non-discriminacion : abséncia de descriminacion.

non-disseminacion : non-proliferacion.

non-drech nm : çò non concernit per un drech.

nonenca nf : comunitat de monjas. (v. TdF)

non-engatjament nm, cf Ubaud Dicort : « non-engagement » (Per Noste)

non-engatjat, -ada adj, cf Ubaud Dicort [v. jos NON-] : « non-engagé, -e » (Per Noste)

nonent (de -) : doçamenton / dapasseton.

non-especialista (subs. m. e f.) : persona non especializada.

non-èsser / non-èstre nm : non-existéncia.

noneta 1 nf : mongeta (monja jovenòta), « v. mongeta plus utilisé » (v. TdF).

noneta 2 (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire dodo, dormir » TdF

non-euclidian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « non-euclidien, -enne » (Per Noste)

non-eveniment : eveniment sens portada.

non-execucion : manca d' execucion. (t. tecn. de Drech)

non-existéncia : çò qu'existís pas.

non-ferrós : metal d'aliatge sens fèrre.

non-figuracion nf (abs. Dicort) :

Una non-figuracion es d'art abstrach.

non-figuratiu, -iva (adj. e subs.) , cf Ubaud Dicort :  « non-figuratif, ive » (Per Noste)

Çò non-figuratiu es abstrach.

non-fumaire, -aira (subs.) (abs. Dicort) : « non-fumeur, non-fumeuse » (Basic). (v. non-tubaire)

Soi un non-fumaire.

non-gatge nm, cf Ubaud Dicort : « non-gage » (Sèrras-Ess.)

non-gausiment : privacion d'un drech, d'un títol...

non-ieu nm : (Filosofia) ensemble de tot çò distinct de ieu.

non-ingeréncia : abséncia d'ingeréncia dins los afars d'autrú.

non-iniciat, -ada (adj. e subs.) : « non-initié, -e » (Per Noste)

Soi un non-iniciat en Borsa.

non-inscrich, -a (adj. [v. jos NON-] e subs.) : parlamentari non escrich.

non-intervencion : abséncia d'intervencion.

non-intervencionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « non--interventionniste » (Per Noste)

non-luòc nm, cf Ubaud Dicort : « non-lieu » (Sèrras-Ess.) [Rapin, Basic : non-lòc]

non-metal : còrs simple quimic non metallic.

non-nat (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘noun-nat’) : drollon nascut per cesariana.

non nat nm (TdF ‘nounat’ ; abs. Dicort) : mena de peis minuscul (Atherina minuta)

nò-nò nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, dodo, sommeil, berceau » TdF jos ‘nono 3’