|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
nolgut, -uda : p.p. de nòler / nòlre. noli me tangere nm (lat.) : (plt.) (Impatiens noli-tangere) nòlis nm, cf Ubaud Dicort :
« nolis, fret d’un navire, v. naulatge » (v. TdF). (v. boca-nòlis) nolor (f.) : nolença / òlga / perfum / bona sentor nòlre 1/ nòler [veire nòlre, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : sentir a
bon. (v. TdF jos ‘ole’) nòlre 2 nm (Alibert ; abs. Dicort) : nolença /
òlga / perfum / bona sentor. nom : mot per designar quicòm o q. q. ; reputacion ; glòria. Nom de baptisme : prenom / pichon nom / rèirenom. Nom d'ostal : nom de familha. Escaisnom : subrenom. Nom comun. Nom pròpri. Nom de nom ! (interj.) Nom de Dieu ! (mena de renèc / mena de damne) Nom de/d’un
gòi ! Nom de/d’un
sòrt ! « jurons déguisés qui
s’emploient pour nom de Dieu... »
(v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘goi 1) Se far un nom : venir celèbre. nomada (adj. e subs. m. e f.) : persona non sedentària ; pòble non sedentari : persona que viu mai que mai d'elevatge ; persona sens domicil fix. nomadisme : mena de vida nomada. nombrable, -bla : que pòt èsser comptat, -ada. nombrar (v. tr.) : denombrar ; comptar ; enumerar ; estimar (en parlant del nombre) nombre nm : resulta de comptar, de denombrar, d'enumerar, d'estimar la quantitat. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 104) nombre gramatical : singular e plural. Nombres n pr m pl : Libre dels Nombres : libre 4 del Pentateuc. nombrós, -osa : en grand nombre. no man's land nm ('noumans,land) : terren neutre entremièg
dos pòbles o païses enemics. nomena nm, cf Ubaud Dicort :
« (philos.) noumène » (Laus) nomenal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« nouménal, -e »
(v. çai sus) nomenalha nf, cf Ubaud Dicort :
« nom en général, dénomination, v. nom » (v. TdF) nomenar (v. tr.) / nominar (v. nominar) (v. tr.) : sonar / donar un nom ; causir ; designar q.q. oficialament per far quicòm. Lo nomenèron Jòrdi. Es el que foguèt nomenat. nomenar (se) : se sonar. Se nomena Nina. nomençar (v. tr.) : doblet de nomenar / nominar. nomenclator nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de sc., nomenclateur » (v. TdF) nomenclatura : ensemble dels tèrmes sistematicament emplegats dins tal o tal domeni. Nomenclatura de las plantas. Nomenclatura gramaticala. Nomenclatura quimica. nomentar (v. tr.) : doblet de nomenar / nominar. -NOMIA : v. jos –GNOMIA. nominacion : accion o resulta de nominar q.q. Esperèt un brave brieu sa nominacion. nominadament adv, cf Ubaud Dicort :
« en désignant par le nom, nommément,
verbalement » (L. 261). (v. nommadament) nominador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui est à nommer,
qu’on doit nommer (vieux) » TdF nominador 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« nominateur, v. nommaire » (v. TdF) nominal, -a : relatiu, -iva al nom ; qu'existís pas que de nom. Lista nominala. Apèl nominal. President nominal. nominalament : d'un biais nominal. nominalisme nm, cf Ubaud Dicort :
(philos.) « nominalisme » (Laus) nominalista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « nominaliste » (Rapin) (v.
çai sus) nominar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, nommer ; nominer » (Per Noste) nominatiu 1 nm : cas de declinason latina, grèga... nominatiu 2, -iva adj : que conten los noms d'una tièira. Estat nominatiu. Lista nominativa. nominativament : d'un biais nominatiu. nommadament
adv, cf Ubaud Dicort :
« nommément » TdF ‘noumadamen’ nommaire,
-aira (~ -airitz) n, cf
Ubaud Dicort : « celui,
celle qui nomme, qui fait l’appel nominal, qui tire les
numéros ; nominateur »
TdF ‘noumaire’ nommar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v tr, nommer, appeler ; élire » TdF ‘nouma’. « nommar » (fr.) : v. nomenar. nommar
(se) v pron : « se
nommer » TdF jos ‘nouma’ nomnar (v. tr. arc.) (R. IV, 321 - L. 261) (abs. Dicort) : designar q.q.
o quicòm per son nom ; balhar un prenom ; causir q.q. per far
quicòm. (v. nommar) L'an nomnada Maria. L'an nomnat caporal. nomnar (se) (abs. Dicort) : se sonar / s'apelar. (v. nommar (se)) Se nomna Fontanilhas. nomograf, -a n, cf Ubaud Dicort :
« nomographe » (Per Noste) nomografia nf, cf Ubaud Dicort :
« (math.) nomographie » (Rapin) nomograma nm, cf Ubaud Dicort :
« nomogramme » (Rapin) no'n : contraccion de nos ne. Balha no'n. Anem-no'n.
No'n parlèt. No'n trufam. NON- : prefix que marca l'abséncia totala o la negacion del tèrme prefixat amb el. Aquel prefix pòt èsser utilizat per formar de substantius novèls, mai que mai dins la lenga politica, administrativa e juridica. Es de notar que los substantius
compòrtan l'utilizacion del jonhent, e que los adjectius tradicionals
la compòrtan pas. [Mas dins lo Dicort, los adjectius citats
compòrtan lo jonhent coma los substantius : non-alinhat, non-directiu,
eca.] non (adv. neg. e nm) : Coma se de res non èra. Disi non : disi que non. Disi de non : refusi. Qui non fotja quand pòt, non fotja quand vòl. Fau mai que non pòdi : fau mai que çò que pòdi. Non manja ni beu : manja pas ni beu pas. Un jorn e non l'autre : un jorn entre autre (cada dos jorns) non mas loc prep (v. Ubaud Dicort) :
« si ce n’est, que, excepté, en Limousin » TdF jos ‘noun’ ; « adv,
rien que, seulement » [Gonfroy nonmàs] Ne tastava
jamai non mas de la fumada, il ne
goûtait jamais que de la fumée. (v. TdF) non pas / que non pas ! : renfortiment de la negacion non. Anaràs viure a París ? - Non pas ! - Que non pas ! nona nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mescla de civada amb d'òrdi per la mòuta ; mescla de cerealas en general ; « froment, v. blat » (v. TdF jos ‘anouno’). nòna 1 nf: la darrièira de las quatre oras minoras (prima, laudas, tèrça, nòna) del Breviari catolic roman. nòna 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« petite fille, enfant femelle ; linge qui enveloppe un doigt
blessé, doigt empaqueté » TdF ‘nono 2’ nòna 3 / nona (los 2, abs. Dicort) : moniala / religiosa que viu en comunitat, « v. monja » (v. TdF jos ‘nono 4’). non acomplit 1, -ida (adj.) [v. jos NON-] Dever non acomplit. non-acomplit 2 (subs. m.) : (t. tecn. de lingüistica), « non--accompli ». |
|
non-activitat nf, cf Ubaud Dicort :
« non-activité »
(Rapin) nonagenari, -aria [~ -ària] adj e n : persona que manja las annadas nonanta. non-agression nf : « non-agression » (Per Noste) Pacte de non-agression. non agressiu, -iva adj [v. jos NON-]: Paraulas non agressivas. non-alinhament : neutralitat. non [non-] alinhat 1, -ada (adj.) , cf Ubaud Dicort
[v. jos NON-] : « non-aligné, -e » (Per Noste) Soïssa es non alinhada. non-alinhat 2, -ada (subs.) : que practica la neutralitat. non animat 1, -ada (adj.) [v. jos NON-] Convèrsa non animada. non-animat 2, -ada (subs. m.) : (t. tecn. de lingüistica) entitat, « non-animé » nonanta adj num e nm inv : 90, « nonante, quatre-vingt-dix » TdF. nonanta
dos adj num e
nm inv : « quatre-vingt-douze » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 119) nonanta un adj num e nm inv : « quatre-vingt-onze » TdF jos ‘nounanto’ nonanta unen, -a adj num e n : « quatre-vingt-onzième » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 119) nonantar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. du jeu de piquet, nonanter, compter
quatre-vingt-dix points » TdF nonanten, -a (arc.) adj num e n : 90en (que n'a oitanta nòu abans el) non-assisténcia : abséncia d'assisténcia. non bellicós, -osa [v. jos NON-] : non agressiu, -iva. non [non-] belligerant 1, -a (adj.) (v. Ubaud Dicort e Per Noste) : que participa pas a un conflicte. non-belligerant 2, -a (subs.) : persona non belligeranta. non-belligerància : abséncia de belligerància. noncalença (arc.) : canha / laissa-m'estar / inchalhença. noncalent, -a adj : canhardièr, -ièira ; inchalhent, a. nonci nm : ambaissador diplomatic del Papa de Roma. nonciar (v. tr.) : anonciar. v. anonciar. nonciatura : carga o dignitat de nonci del Papa ; residéncia del nonci. non combatant [non-combatent 1], -a (adj.) (v. Ubaud Dicort e Per Noste) : que participa pas al combat. non-combatant [non-combatent 2], -a (subst.) : un non-combatant es non combatant. non comparent 1 (abs. Dicort), -a (adj.) [v. jos NON-] : que se presenta pas en justícia. non-comparent 2, -a (subs.) : un non-comparent se presenta pas. non-comparucion : refús de comparéisser en justícia. non comptable 1 (abs. Dicort), -bla (adj.) [v. jos NON-] : Una abstraccion es non comptabla. non-comptable 2, -bla (subs.) : nom abtrach o unic. (ling.) non-conciliacion : manca o refús de conciliacion. non-concurréncia nf : « non-concurrence » Clausula de non-concurréncia (Drech) non-conformisme : abséncia de conformisme. non conformista 1 (adj. m. e f.) [v. jos NON-]
: Es non conformista. non-conformista 2 (subs. m. e f.) :
« non-conformiste » (Laus) Es un non-conformista. non-conformitat nf : abséncia de conformitat. non-contradiccion nf : « non--contradiction » (Per Noste) Principi de non-contradiccion (Logica) non cresent (abs. Dicort), -a (adj.) [v. jos NON-] : que crei pas a cap de religion. non-cresent, -a (subs.)
(abs. Dicort) : « non-croyant, incroyant ». (v. mescresent) Un non-cresent es non cresent. non-cumul : abséncia de cumul. noncupatiu (v. TdF)
[nuncupatiu adj m, cf Ubaud Dicort], -iva :
qu'es pas oficial / qu'existís pas que de nom / simpla declaracion de viva
votz davant testimòni. (v.
Per Noste ‘nuncupatif’ Testament noncupatiu. non-degun (pr. ind.) : pas degun. non-denonciacion : tèrme tecnic de Drech. non-dich nm : çò que se ditz pas. non-directiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « non-directif,
-ive » (Per Noste) non-directivitat nf : actitud non directiva ; metòde non directiu. non-discriminacion : abséncia de descriminacion. non-disseminacion : non-proliferacion. non-drech nm : çò non concernit per un drech. nonenca nf : comunitat de monjas. (v. TdF) non-engatjament nm, cf Ubaud Dicort : « non-engagement » (Per
Noste) non-engatjat, -ada adj, cf Ubaud Dicort
[v. jos NON-] :
« non-engagé, -e » (Per Noste) nonent (de -) : doçamenton / dapasseton. non-especialista (subs. m. e f.) : persona non especializada. non-èsser / non-èstre nm : non-existéncia. noneta 1 nf : mongeta (monja jovenòta), « v. mongeta plus utilisé » (v. TdF). noneta 2 (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire dodo, dormir » TdF non-euclidian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « non-euclidien,
-enne » (Per Noste) non-eveniment : eveniment sens portada. non-execucion : manca d' execucion. (t. tecn. de Drech) non-existéncia : çò qu'existís pas. non-ferrós : metal d'aliatge sens fèrre. non-figuracion nf (abs. Dicort) : Una non-figuracion es d'art abstrach. non-figuratiu, -iva (adj. e subs.) , cf Ubaud Dicort : « non-figuratif, ive » (Per Noste) Çò non-figuratiu es abstrach. non-fumaire, -aira (subs.)
(abs. Dicort) : « non-fumeur, non-fumeuse » (Basic). (v. non-tubaire) Soi un non-fumaire. non-gatge nm, cf Ubaud Dicort :
« non-gage » (Sèrras-Ess.) non-gausiment : privacion d'un drech, d'un títol... non-ieu nm : (Filosofia) ensemble de tot çò distinct de ieu. non-ingeréncia : abséncia d'ingeréncia dins los afars d'autrú. non-iniciat, -ada (adj. e subs.) : « non-initié,
-e » (Per Noste) Soi un non-iniciat en Borsa. non-inscrich, -a (adj. [v. jos NON-] e subs.) : parlamentari non escrich. non-intervencion : abséncia d'intervencion. non-intervencionista adj e n (dels dos
genres), cf Ubaud Dicort : « non--interventionniste » (Per
Noste) non-luòc nm, cf Ubaud Dicort : « non-lieu » (Sèrras-Ess.) [Rapin, Basic : non-lòc] non-metal : còrs simple quimic non metallic. non-nat (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘noun-nat’) : drollon nascut per cesariana. non nat nm (TdF ‘nounat’ ; abs. Dicort)
: mena de peis minuscul (Atherina minuta) nò-nò
nm, cf Ubaud Dicort :
« t. enfantin, dodo, sommeil, berceau » TdF jos ‘nono 3’ |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|