nin, nina n (v. Alibert ; non preconizat Dicort)] : v. nen, nena.

Nina : diminutiu de Joanina.

nina (mairina o menina) nf, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, marraine, v. mairina » (v. TdF jos ‘nino 3’) ; « grand-mère » (Sèrras-Ess.)

ninar [(TdF e Alibert) ; veire nenar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : dormir ; breçar ; far dormir ; far virar una baudufa vitament (R. V, 558).

Far ninar una quilhandra : far dormir una baudufa.

ninar (se) v pron [nenar (se) (v. çai sus)] : se breçar ; se balandrejar per s'endormir ; se balandrejar en caminant.

ninarèl nm  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ninarèu’), ninarèla nf (Alibert ; abs. Dicort) : nenon pichonèl, nenòta pichonèla ; baudufa / perinqueta / toton.

ninarra (plt.) : (Poa megastachia) (v. TdF)

nina-sòm (f.) : somelhon de nenon.

Far la nina-sòm : far somelhon.

ninèia nf (Alibert ; abs. Dicort) : popòta / monaca / tostona ; estatueta. (v. nenèia)

ninet / ninòt / ninon (los 3, Alibert ; abs. Dicort) : popon. (v. jos nenet 1)

nineta (Alibert ; abs. Dicort) : nena / nenòta (v. neneta) ; popòta ; viston (pupilla de l'uèlh)

ninfa nf, cf Ubaud Dicort : v. nimfa.

ninfal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « nymphal, -e » (v. Laus)

ninfèa nf, cf Ubaud Dicort : v. nimfèia.

ninfeta nf, cf Ubaud Dicort : v. nimfeta.

ninfèu (bauma) nm, cf Ubaud Dicort : « nymphée » (v. Laus)

ninfomana adj f e nf, cf Ubaud Dicort :  v. nimfomana.

ninfomania nf, cf Ubaud Dicort : v. nimfomania.

ninfòsi nf, cf Ubaud Dicort : « nymphose » (v. Laus)

ninòi, -a adj e n : pichonèl, -a ; feble, -a ; delicat, -ada ; ingenú, -ua / simplàs, -assa.

Ninon : diminutiu dels dim. Catarinon / Catinon.

ni non (conj. neg.) : v. jos ni.

niòbi nm : (quimia) « niobium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 383)

niòrla : bestiesa ; bajaula ; propaus sens cap ni centena.

nipa nf, cf Ubaud Dicort : « nippe, hardes, v. farda ; guenille, v. pelhandra ; guenipe, femme de mauvaise vie ; niais, aise » TdF. « nipa » e derivats (fr) : v. pelha - ropilha.

nipar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, nipper, v. provesir » TdF jos ‘anipa’

nipariá nf, cf Ubaud Dicort : (v. fardariá)

nipassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise nippe ; femme perdue de moeurs » TdF

ni per / ni per tot : malgrat. v. jos ni.

nipon, -a (adj. e subs.) : japonés, -esa.

niquèl : metal dur, d'un blanc grisós.

niquelar (v. tr.) : recobrir de niquèl un autre metal.

niquelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « nickelé, -e » (Per Noste)

niquelatge : accion de niquelar.

niquelic, -a adj (abs. Dicort) : v. çai jos.

niquelifèr, -a adj (abs. Dicort) / niquelic, -a (v. niquelic) : que conten de niquèl, « nickelifère » (Per Noste).

Terren niquelifèr.

Sisa niquelifèra.

niquet nm, cf Ubaud Dicort : « un rien, une bagatelle ; un petit oiseau, v. fifi » (v. TdF)

niquet-niquet nm, cf Ubaud Dicort : « jeu du furet » TdF, « jeu de cache-cache » (Alibert)

niqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite nique » (v. TdF)

« niquetar » 1 (fr.) : v. morgar - nhargar.

niquetar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v. intr. se mettre en peine, se soucier, v. maltraire 1 » TdF

nirvana nm : mena de beatitud.

nis 1 nm : abric bastit pels aucèls per pondre, coar, far espelir lors uòus e abalir lors aucelons.

Trobar la maire (l'agaça) al nis : far un brava tròba.

nis 2, -issa adj : banhat / trempat.

nisada : contengut d'un nis.

nisadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite nichée, chère nichée » TdF

nisadièr (abs. Dicort) : coanís (darrièr nascut d'una nisada). (v. nist)

nisador : airal que i se fa lo nis, que i se pond.

nisaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que se bastís un nis.

nisairòl / nisairon nm, cf Ubaud Dicort : v. nisalièr. (v. TdF jos ‘nisalié’)

nisal : uòu laissat dins lo nisador per encorar las galinas a pondre aquí, e non pas endacòm mai.

nisalièira nf, cf Ubaud Dicort : « endroit où repose le nid » TdF

nisalièr / nisairòl : airal que las galinas i pondon.

nisar (v. intr.) : anisar (bastir un nis, pondre, coar...)

nisar (se) : se bastir un nis ; se lotjar ; abitar.

« nisarièr » : rotacisme per nisalièr.

nisca-nhasca nf, cf Ubaud Dicort : v. nhifa-nhafa. (v. TdF ‘nisco-gnasco’)

niscat nm : drollon.

nisejar (v. intr.) : èsser dins lo nis ; èsser pas encara espelit.

niset nm / nison  (TdF ; abs. Dicort)  : nis pichonèl.

nisièr nm, cf Ubaud Dicort : « nid, gîte » TdF

Un nisièr de piuses, un nid de puces. (v. TdF)

nisola [veire illa, cf Ubaud Dicort] nf : isola / illa / iscla.

« nissòl » e derivats : v. anuçòl.

nissolon nm, cf Ubaud Dicort : arcielon / mossard (mena de campairòl). (v. Alibert nissolons)

nist nm, cf Ubaud Dicort : « dernier-né d’une famille, v. caganís » (v. TdF)

nistaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « fureteur, -euse » (v. Lexic M. Roqueta). (v. nistejaire)

nistar (v. tr. e intr.) : sentinar / flairar ; furgalhar / furetar ; s'assabentar ; dessobtar.

nistassejament nm, cf Ubaud Dicort : v. nistejament. (v. TdF jos ‘nistejamen’)

nistassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. nistejaire. (v. TdF jos ‘nistejaire’)

 

 

 

nistejaire / nistassejaire, -aira adj e n : furgalhaire / furetaire, -a.

nistejament nm  : investigacion indiscreta.

nistejar / nistassejar (v. intr.) : sentinar pertot ; furetar pertot.

niston [, -a n, cf Ubaud Dicort : furetaire / furgalhaire ; drollon, « gamin(e) » (Lèbre).

nistonet nm, cf Ubaud Dicort : (v. niston)

nistós, -a : curiós, -a (qu'o vòl tot saber)

nita : sorra ; loda ; fanga ; limon.

nitós, -osa : limonós, -osa.

NITR- : forma prefixada del latin nitrum (nitre)

nitracion nf : (quimia) « nitration » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 383)

nitrar v : (quimia) « v tr, nitrer » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 383 ;  v. Per Noste)

nitrat 1 nm : sal o estèr de l'acid nitric, « nitrate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 383).

nitrat 2, -ada (que ten de nitre [= azòt]) adj, cf Ubaud Dicort : (quimia) « nitré, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 383)

nitratacion : transformacion d'un nitrit en nitrat ; accion o resulta de nitratar.

Nitratacion d'una laurada.

nitratar (v. tr.) : ajustar de nitrat.

nitre (m.) (R. IV, 316) : salpètra (f.) (nitrat de potassi)

nitric, -a : que conten d'azòt.

nitrifèr, -a : que conten de nitre.

nitrificable, -bla : que pòt èsser nitrificat.

nitrificacion : transformacion de l'amoniac en nitrits e dels nitrits en nitrats per las bacterias d'una tèrra.

nitrificar (v. tr.) : amodar una nitrificacion.

nitrificar (se) : se cobrir de nitra (de salpètra)

nitril nm : (quimia) « nitrile » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 383)

nitrit : sal o estèr de l'acid nitrós.

NITRO- : v. NITR-

nitrobacteria : bacteria que dins la tèrra càmbia l'amoniac en nitrits e nitrats.

nitrobenzèn : derivat nitrat del benzèn.

nitrocellulòsa : estèr nitric de la cellulòsa.

nitrocellulosic, -a : relatiu, -iva a la nitrocellulòsa ; que conten de nitrocellulòsa.

nitrofenòl : derivat nitrat del fenòl.

nitrofil, -a : que volonta un terren ric en nitrogèn.

nitrogèn (m.) : azòt (m.)

nitrogenat, -ada : relatiu, -iva al nitrogèn ; que conten de nitrogèn.

nitroglicerina : liquid pesuc, oliós, rosselós e fòrt explosiu.

nitrometan : derivat nitrat del metan.

nitromètre : aparelh per determinar lo taus d'azòt dels nitrats e dels etèrs nitrics.

nitronizacion (abs. Dicort) : transformacion de l'amoniac en acid nitrós o en nitrits.

nitroparafina : derivat nitrat d'un idrocarbur saturat.

nitropropan : derivat nitrat del propan.

nitrós, -osa : que conten de nitre.

Acid nitrós.

NITROSO- : v. NITR-

nitrosocòc (m.) : mena de bacteria que transforma l'amoniac en nitrit.

nitrotoluèn nm : (quimia) « nitrotoluène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 383)

nitrozacion nf : (quimia) « nitrosation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 383)

nitrur : combinason d'azòt amb un metal.

nitruracion : accion o resulta de nitrurar un aliatge ferrós.

nitrurar (v. tr.) : durcir superficialament un aliatge ferrós.

« niu 1 » - « niuc » : v. nis.

niu 2 nf / niva (f.) (Alibert) / nive (m.) [veire nívol 1, cf Ubaud Dicort] : nivol (massa de particulas d'aiga o de glaç dins l'atmosfèra qu'escuresisson lo cèl) ; « tourbillon de poussière ; troupe nombreuse » TdF jos ‘nive’

Nive barbablanc (v. bas de p. 19) : nivol pomelada.

niulada nf, cf Ubaud Dicort : v. nivolada. (v. TdF jos ‘nivoulado’)

niulàs nm, cf Ubaud Dicort : v. nivolàs. (v. TdF jos ‘nivoulas’)

niulassa nf, cf Ubaud Dicort : v. nivolassa. (v. TdF jos ‘nivoulas’)

niule, -la adj, cf Ubaud Dicort : « nuageux, nébuleux » (v. Alibert). (v. nívol 2)

niulina nf, cf Ubaud Dicort : v. nivolina. (v. TdF jos ‘nivoulino’)

niulon nm, cf Ubaud Dicort : v. nivolon. (v. TdF jos ‘nivouloun’)

niuquet nm, cf Ubaud Dicort : v. niset. (v. TdF jos ‘niset’)

niva nf, cf Ubaud Dicort : v. niu 2.

nival, -a adj, cf Ubaud Dicort : « nival, -e » (Laus)

nivàs nm, cf Ubaud Dicort : v. nivolàs. (v. TdF jos ‘nivoulas’)

nivatge : amàs de nivols.

niveiròl (TdF ; abs. Dicort) : mena d'aucèl de nèu (Fringilla nivalis)

nivèl : auçada d'un punt al regard d'un plan de referéncia ; aparelh per mesurar l'orizontalitat d'una linha o d'un plan, o per mesurar la diferéncia d'auçada entre dos punts.

Nivèl mental.

Nivèl moral.

Nivèl social.

Nivèl de lenga.

Nivèl de vida.

Nivèl de la mar.

Nivèl de maçon.

Nivèl de fustièr.

Nivèl d'aiga.

Bodon, se pòt legir amens a tres nivèls.

nivelaire, -aira [~ -airitz] n : persona que nivèla.

nivelament [nivèlament] nm : accion o resulta de nivelar.

nivelar (v. tr.) : metre de nivèl.

nivelatge : nivelament. v. çaisús.

nivol [nívol 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)] / nivola (subs. f.) (v. nivola) : v. niu 2. (Confondre pas nivol (subs.) e nívol (adj.))

nívol 2 (adj. inv.) (v. Ubaud Dicort  TdF jos ‘nive 1’) / niule (v. niule) (adj.) : cobèrt de nivols. (v. nivós)

nivola nf, cf Ubaud Dicort : « nue, nuée, nuage que le vent pousse » (v. TdF)

nivolada : nivol espessa ; tot un fum d'aucèls, d'insèctes.

nivolam nm sing : cèl nívol ; espandida de nivols.

Sota lo nivolam, sous  les nues. (v. TdF jos ‘nivoulan’)