nharga [veire narga (v. TdF jos nargo’ e v.  nhargar 1)] nf : trufandisa ; escarniment ; badinatge. (# niarga)

« Nhirga-nharga, un estront a cada marga !»

nhargar 1 [veire nargar (v. Ubaud Dicort e TdF)] (v. tr.) : se trufar de ; morgar / bravejar / desfisar.

nhargar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pincer la chair, en Guyenne, v. peçugar » (v. TdF ‘gnarga’)

nharra nf, cf Ubaud Dicort : « trogne, mauvaise humeur » TdF ‘gnarro 2’

Faire la nharra, faire la moue. (v. TdF)

nharro (varlet) ~ miarro n, cf Ubaud Dicort : v. miarro. (v. TdF jos ‘gnarre’)

nharrut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « maussade, refrogné [= renfrogné], ée » (v. TdF ‘gnarrut’)

nhasca nf, cf Ubaud Dicort (v. nhascar (se)) : « cuite (d’ivresse) » (Faure)

nhascar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « (fam.) s’enivrer » (Lèbre)

nhata nf, cf Ubaud Dicort : v. miata. (v. TdF ‘gnato’ > ‘miato’)

nhateta nf, cf Ubaud Dicort : (v. nhata)

nhic-nhac interj e nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée des pouilles que l’on se dit ou des reproches que l’on se fait dans une altercation ; chien qui aboie beaucoup » (v. TdF jos ‘gni’)

nhiga-nhaga nm, cf Ubaud Dicort : v. nhic-nhac. (v. TdF jos ‘gni’)

nhif nm, cf Ubaud Dicort : « portion, repas, acompte ; porc gras, farceur, paillasse » TdF ‘gnif’

nhifa-nhafa interj e nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée qui exprime l’acharnement d’un chien après sa proie » (v. TdF jos ‘gnif’) ; « mets, portion, repas, acompte ; qqf. porc gras ; paillasse, gros farceur [v. nhif] » (v. Vayssier ‘gnifougnàfo’)

nhifa-nhafàs nm, cf Ubaud Dicort : « augmentatif de nhifa-nhafa » (v. Vayssier jos ‘gnifougnàfo’)

Val mai un bon nhifa-nhafàs que tantes de nhifa-nhafons, il vaut mieux une bonne portion, un bon repas, ou un bon acompte que plusieurs petits morceaux, plusieurs petits repas, plusieurs petits acomptes. (v. Vayssier)

nhifa-nhafon nm, cf Ubaud Dicort : « diminutif de nhifa-nhafa » (v. Vayssier jos ‘gnifougnàfo’). (v. çai sus)

nhisca-nhasca nm, cf Ubaud Dicort : « chien qui aboie beaucoup ; personne qui parle haut, qui crie en parlant » (Vayssier ‘gniscognàsco). (v. nhic-nhac)

Val mai un bon nhisca-nhasca que tantes de nhisca-nhascas, il vaut mieux une personne qui s’explique bien qu’un tas de bavards et de criards. (v. Vayssier)

nhòc 1, a adj, cf Ubaud Dicort : « serré, ée, dur, ure, gras à lard, v. carnut » (v. TdF ‘gnoc’)

nhòc 2 nm (Laus ; abs. Dicort) / nhòca nf : còp / tustal ; bonha / macada / macadura ; « désagrément, chagrin ; tas, agglomération » (v. TdF ‘gnoco’). (v. nhòcs)

nhòcs (especialitat culinària) nm pl, cf Ubaud Dicort :  « gnocchi » (Sèrras-Ess.)

« nhòla » : barb. per « aigardent de marrida qualitat »

nhòquis (italianisme) : v. nhòcs, cf Ubaud Dicort.

« ni » - « niuc » nm : v. nis.

ni (conj. copulativa e negativa) : « ni » TdF

Ni cabra ni boc / ni can ni lop : ni un ni l'autre.

Ni mai ni mens.

Ni tu ni ieu.

ni entant ni enquant [ni en tant ni en quant, cf Ubaud Dicort]  : de cap de biais.

Ni entant ni enquant vòli pas èsser enganat.

ni mai 1 : ni tanpauc.

Ni tu ni mai ieu.

ni mai 2 (biais de dire elliptic tipicament occitan) :

Parla ni mai un avocat...

L'òme plorava ni mai una femna...

Udolava ni mai un lop...

ni non conj . neg. : « ni, ni non plus » (v. TdF jos ‘ni’)

Ni bret ni non mut, ni bègue ni muet. (v. TdF)

Ni non viu ni non crèba.

ni per 1 (+ infinitiu) : « avoir beau + inf. » (v. TdF jos ‘ni’)

Ni per plorar, o te balharai pas : e mai se ploras...

Ni per manjar, èra magrostin : quand mangèsse...

Ni per nevar, aquò me desrenga pas : quand nève...

ni per 2 (+ subst.) : en despièch de / malgrat.

Ni per guèrra ni per patz...

ni per aquela : ni per aquò, « ni celle-là encore, cela ne lui suffit pas, il ne s’en tint pas là » TdF jos ‘ni’ ; malgrat que.

ni per aquò loc adv, cf Ubaud Dicort : « vainement, malgré cela, cela n’empêche pas de » TdF jos ‘ni’

ni per quant loc adv, cf Ubaud Dicort : « à aucun prix » TdF jos ‘ni’

ni per tot : ça que la / pr'aquò / pasmens.

Ni per tot, èra brave.

ni quant val ni quant còsta loc adv, cf Ubaud Dicort : « ex abrupto, inconsidérément » TdF jos ‘ni’

ni tanpauc : ni mai.

Ni ieu tanpauc : ni mai ieu.

ni tant ni quant loc adv, cf Ubaud Dicort : « en aucune façon » TdF jos ‘tant’ ; « ni peu ni beaucoup » (R. V, 300)

ni tu ni vos (èsser -) loc v, cf Ubaud Dicort : « n’avoir ni vices ni vertus, n’être ni bon ni mauvais, être insipide » » TdF jos ‘ni’

niacina : acid nicotinic.

niais, -a adj, cf Ubaud Dicort : « nais, aise, nigaud, aude, idiot, ote, v. nèci, pèc ; qui pleure pour peu de chose » (v. TdF)

niaisament adv, cf Ubaud Dicort : « niaisement, v. nèciament » (v. TdF)

niaisariá nf, cf Ubaud Dicort : « niaiserie, v. necior » (v. TdF)

niaisejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le niais, v. bestiejar » (v. TdF)

niaisitge nm, cf Ubaud Dicort : « idiotisme, v. necitge » (v. TdF)

niarga (f.) : omenon malbastit, « godenot » (v. TdF). (# nharga)

niargasson (Alibert ; abs. Dicort) : diminutiu de niarga. (v. niargosson)

niargosson, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit godenot » (TdF) (v. niarga)

nibla : aucèl de rapina (Milvus milvus)

niblar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enlever à la façon des oiseaux de proie » TdF

niblatàs : aucèl de rapina en general.

nible : aucèl de rapina (Falcus tinnunculus) ; (Accipiter nisus)

nica nf, cf Ubaud Dicort : « nique » TdF

Faire la nica, faire la nique, se moquer.

Faire nica, faire parade, montrer à quelqu’un ce qu’il n’a pas.

(v. TdF)

Niça : nom de vila d'Occitània.

niçard, -a : de Niça ; relatiu, -iva a Niça.

Parlar niçard.

Nicasi : prenom.

Nicefòr : prenom.

nichola nf, cf Ubaud Dicort : « oiseau de nuit, chevêche, chouette ; engoulevent ; nigaud, imbécile » TdF.  « nichola » : v. nuchola (abs. Dicort).

nichola banaruda nf, cf Ubaud Dicort : « petit duc » TdF jos ‘nichoulo’

nicholalha nf, cf Ubaud Dicort : (v.  nichola)

Nicodèm [~ Nicodèmus] : prenom.

nicoès, -a (?) adj, cf Ubaud Dicort : « niais, niaise, nigaud, aude, benêt,  gille, en Languedoc, v. nèci » (v. TdF jos ‘’nicou)

« niçòl » : v. anuçòl.

Nicòla - Nicolau : prenom femenin e prenom masculin.

nicolejar (v. intr.) : badar / badarelar / musardejar.

niçolièira nf, cf Ubaud Dicort (v. niçòl) : « terrain où le terre-noix abonde » TdF ‘nissouliero’

niçolon nm, cf Ubaud Dicort : (v. niçòl)

 

 

 

nicon, -a adj : bestiasson, -a.

nicotina : mena de dròga que se tròba dins lo tabat.

nicotinic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « nicotinique » (Per Noste)

nicotinisme : intoxicacion pel tabat.

NICT- : forma prefixada del grèc nux, nuctòs (nuèch)

nictacion nf, cf Ubaud Dicort : « (scient.) nictation » (Per Noste)

nictalofobia  : paur patologica de l'escurina.

nictalòp, -a : que i vei pas gaire de jorn, mas que i vei de nuèch.

La cavèca es nictalòpa.

nictalopia : facultat de i véser dins l'escurina de la nuèch.

nictofil, -a : que l'escurina li agrada.

nidificacion (R. IV, 316) : accion de bastir son nis.

nidificar (v. intr.) (R. IV, 316) : bastir son nis.

nièira / nièra : negra (Pulex irritans)

Espolsar las nièiras, secouer les puces, bâtonner. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘niero’)

nièira d'aiga : mena d'insèct aqüatic. (v. TdF ‘niero-d’aigo’)

nièira de mar : crustacèu que revèrta un gran de civada.

nieirada : espelida de nièiras ; tot un fum de nièiras.

nieiram / nieiratge nm sing : nièiras en general. (v. TdF jos ‘nieran’)

nieirèla : tèrme d'amistat o d'amor.

nieirèsta nf, cf Ubaud Dicort : v. nieirada. (v. TdF jos ‘nierado’)

nieiret (Alibert ; abs. Dicort) : mena de negrilh. v. negrilhs.

nieiron : nom de mai d'una mena d'insèctes negres o verds.

nieirós, -osa : cobèrt de nièiras.

nieirum nm sing : nièiras e nieirons en general.

Nièl - Nièla (del lat. nigellus, -a) : prenoms o noms occitans.

nièl nm, cf Ubaud Dicort : « nielle, gravure remplie d’émail noir » (L. 259)

nièla 1 nf (v. R. IV, 315) (plt.) : remontador / remontelon (Agrostemma githago) ;

nièla 2 nf : rovilh del cerealum ;

nièla 3 nf (TdF ‘niello’ ; abs. Dicort) : ornament d'aurivelariá. (v. nièl)

nièla barbuda : nigèla de Damàs (Nigella damascena)

nièla bastarda : nigèla de camp (Nigella arvensis)

nielada nf (v. nielar 2) : tubas que rovilhan lo cerealum.

nieladura nf, cf Ubaud Dicort : « niellure » (Rapin).  (v. nielar 1)

nielar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, nieller, émailler en noir sur l’or et l’argent » TdF

nielar 2 (v. tr.) (R. IV, 315) : empobolar amb de nièlas ; rovilhar lo cerealum (en parlant de las tubas)

nielat, -ada : afrabat, -ada pel rovilh del cerealum ; empobolat de nièla (de remontador / de remontelon)

nielatge nm , cf Ubaud Dicort (v. nielar 1) : « niellage » (Rapin)

nifa-nifa loc adv, cf Ubaud Dicort : « loc. adv. usitée dans certains jeux pour dire quitte, rien de fait, chances égales » TdF ‘nifo-nifo’

nifara : rusa ; astúcia.

nifla : meca del nas ; nàrria ; odor ; nas ; rafiment de nas.

Far la nifla : rafir las pòtas.

Niflas al vent : narras al vent (nas al vent)

niflada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on renifle en une fois » TdF

niflaire 1, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « renifleur, euse » TdF

niflaire 2 nm : « nez, en parlant surtout des chiens de chasse » (Bessou Brès p. 176)

niflal : accion de niflar. t. a. de niflar.

niflament nm, cf Ubaud Dicort : « reniflement » TdF

niflar (v. intr.) : aspirar la meca amb lo nas ; sentinar ; nistassejar / flairar.

niflard 1 nm (abs. Dicort) : nàrria ; nas. (v. niflaire 2)

niflard 2, -a adj : qu'espia a l'amagat / qu'espiona.

niflariá nf, cf Ubaud Dicort : v. niflament. (v. TdF jos ‘niflamen’)

niflàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF), niflassa : persona qu'a un nas gròs e espotit.

niflejar (v. intr.) : quitar pas de niflar.

niflós, -osa : qu'a la meca al nas.

nigadolha nm, cf Ubaud Dicort : « niquedouille, dadais » TdF

niganiós, -osa n, cf Ubaud Dicort : « sobriquet des gens d’Aspiran (Hérault) » (v. TdF)

nigaud, -a adj e n , cf Ubaud Dicort : « nigaud, aude, v. nèci, pèc » (v. TdF).  « nigaud »  e derivats (fr.) : v. badaluc - Joan farina.

nigaudament adv, cf Ubaud Dicort : « niaisement, v. nèciament » (v. TdF)

nigaudàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « grand nigaud, grosse nigaude, v. neciàs » (v. TdF)

nigaudejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, nigauder, v. neciardejar » (v. TdF)

nigaudèl / nigaudet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit nigaud, nicette, v. innocent » (v. TdF jos ‘nigaudet’)

nigèla nf (plt.) (v. Ubaud Lex. bot. web) : nigèla de Damàs (Nigella damascena)

nigèla de camp (Nigella arvensis)

nigèla del Miègjorn (Nigella gallica)

nihil obstat nm (lat.) : pas d'empachament doctrinal (formula de Glèisa per donar la permission a una persona de Glèisa de demandar l'imprimatur per far estampar un libre que parla de religion) v. imprimatur.

nihilisme : doctrina que denèga tota organizacion sociala.

nihilista adj e n (dels dos genres) : relatiu, -iva al nihilisme ; persona que volonta lo nihilisme.

Nil : grand fluvi d'Africa.

nilha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : virolet (manada viradoira per tampar una fenèstra). (v. TdF jos ‘nadiho’)

nilhada / anilhada : referniment (bram de caval) (v. endilhada)

nilhar / anilhar (v. intr.) : refernir (bramar, en parlant d'un caval) (v. endilhar)

nilon nm, cf Ubaud Dicort : « nylon » (Per Noste, Basic)

nim nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de drap qui se fabrique en Languedoc » TdF

ni mai : v. ni e derivats.

nimbar (v. tr.) : aureolar.

nimbat, -ada : aureolat, -ada.

Los images dels sants son mai que mai nimbats.

nimbe : aureòla.

nimbifèr, -a (abs. Dicort) : qu'a una aureòla al dessús del cap. (v. nimbat)

nimbós, -osa (abs. Dicort) : cobèrt, -a de nivols. (v. nivolós)

nimbus nm (lat.) : nivol de pluèja o de nèu d'un gris unifòrme.

Nimes : nom de vila d'Occitània.

nimesenc, -a : de Nimes ; relatiu, -iva a Nimes.

nimfa [ninfa (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.4)] nf : divinitat minora femenina de las fonts, dels bòsques, dels fluvis, de las montanhas... ; joventa polida e avenenta ; pòtas minoras de la vulva ; insècte que prepara sa metamorfòsi darrièira.

nimfèia [ninfèa] nf (plt.) : (Nymphaea alba)

nimfeta [ninfeta] nf : nimfa pichona ; joventa enjaulaira.

nimfomana [ninfomana] adj f e nf : filha o femna que patís de nimfomania.

nimfomania [ninfomania] nf : exacerbacion dels besonhs sexuals [v. çai sus].

nimfotomia (ninfotomia) nf : excision d'una partida de las pòtas minoras de la vulva.