|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
nharga [veire narga (v. TdF jos nargo’ e v. nhargar
1)]
nf : trufandisa ; escarniment ; badinatge. (# niarga) « Nhirga-nharga, un estront
a cada marga !» nhargar 1 [veire nargar (v. Ubaud Dicort
e TdF)] (v. tr.) : se trufar de ; morgar /
bravejar / desfisar. nhargar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, pincer la chair,
en Guyenne, v. peçugar » (v. TdF ‘gnarga’) nharra nf, cf Ubaud Dicort :
« trogne, mauvaise humeur » TdF ‘gnarro 2’ Faire la nharra, faire la moue. (v. TdF) nharro (varlet) ~ miarro n,
cf Ubaud Dicort : v. miarro. (v. TdF jos ‘gnarre’) nharrut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« maussade, refrogné [= renfrogné], ée » (v. TdF ‘gnarrut’) nhasca nf, cf Ubaud Dicort (v. nhascar (se)) : « cuite
(d’ivresse) » (Faure) nhascar (se) v pron, cf Ubaud Dicort :
« (fam.) s’enivrer » (Lèbre) nhata nf, cf Ubaud Dicort :
v. miata. (v. TdF ‘gnato’ >
‘miato’) nhateta nf, cf Ubaud Dicort :
(v. nhata) nhic-nhac interj e nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée des
pouilles que l’on se dit ou des reproches que l’on se fait dans
une altercation ; chien qui aboie beaucoup » (v. TdF jos ‘gni’) nhiga-nhaga nm, cf Ubaud Dicort :
v. nhic-nhac. (v.
TdF jos ‘gni’) nhif nm, cf Ubaud Dicort :
« portion, repas, acompte ; porc gras, farceur,
paillasse » TdF ‘gnif’ nhifa-nhafa interj e nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée qui
exprime l’acharnement d’un chien après sa
proie » (v. TdF jos
‘gnif’) ; « mets,
portion, repas, acompte ; qqf. porc gras ; paillasse, gros farceur [v. nhif] » (v.
Vayssier ‘gnifougnàfo’) nhifa-nhafàs nm, cf Ubaud Dicort :
« augmentatif de nhifa-nhafa » (v. Vayssier jos ‘gnifougnàfo’) Val mai un
bon nhifa-nhafàs que tantes de
nhifa-nhafons, il vaut mieux une bonne portion, un bon repas, ou un bon acompte que
plusieurs petits morceaux, plusieurs petits repas, plusieurs petits acomptes. (v.
Vayssier) nhifa-nhafon nm, cf Ubaud Dicort :
« diminutif de nhifa-nhafa » (v. Vayssier jos ‘gnifougnàfo’). (v.
çai sus) nhisca-nhasca nm, cf Ubaud Dicort :
« chien qui aboie beaucoup ; personne qui parle haut, qui
crie en parlant » (Vayssier
‘gniscognàsco). (v. nhic-nhac) Val mai un bon nhisca-nhasca que tantes de nhisca-nhascas, il vaut mieux une personne
qui s’explique bien qu’un tas de bavards et de criards. (v.
Vayssier) nhòc
1, a adj, cf Ubaud Dicort : « serré,
ée, dur, ure, gras à lard, v. carnut » (v. TdF ‘gnoc’) nhòc 2 nm (Laus ;
abs. Dicort) / nhòca nf : còp / tustal ; bonha / macada /
macadura ;
« désagrément, chagrin ; tas, agglomération » (v. TdF ‘gnoco’).
(v. nhòcs) nhòcs
(especialitat culinària) nm pl, cf Ubaud Dicort : « gnocchi » (Sèrras-Ess.) « nhòla » : barb. per « aigardent de marrida qualitat » nhòquis
(italianisme) :
v. nhòcs, cf Ubaud Dicort. « ni » - « niuc » nm : v. nis. ni (conj. copulativa e negativa) : « ni »
TdF Ni cabra ni boc / ni can ni lop : ni un ni l'autre. Ni mai ni mens. Ni tu ni ieu. ni entant ni enquant [ni en tant ni en quant, cf Ubaud Dicort] : de cap de biais. Ni entant ni enquant vòli pas èsser enganat. ni mai 1 : ni tanpauc. Ni tu ni mai ieu. ni mai 2 (biais de dire elliptic tipicament occitan) : Parla ni mai un avocat... L'òme plorava ni mai una femna... Udolava ni mai un lop... ni non conj . neg. : « ni, ni non plus » (v. TdF jos ‘ni’) Ni bret ni non mut, ni bègue ni muet. (v. TdF) Ni non viu ni non crèba. ni per 1 (+ infinitiu) : « avoir
beau + inf. » (v. TdF jos ‘ni’) Ni per plorar, o te balharai pas : e mai se ploras... Ni per manjar, èra magrostin : quand mangèsse... Ni per nevar, aquò me desrenga pas : quand nève... ni per 2 (+ subst.) : en despièch de / malgrat. Ni per guèrra ni per patz... ni per aquela : ni per aquò, « ni celle-là encore, cela ne lui suffit pas, il ne s’en tint pas là » TdF jos ‘ni’ ; malgrat que. ni per aquò loc adv, cf Ubaud Dicort : « vainement, malgré
cela, cela n’empêche pas de » TdF jos ‘ni’ ni per quant loc adv, cf Ubaud Dicort : « à aucun
prix » TdF jos
‘ni’ ni per tot : ça que la / pr'aquò / pasmens. Ni per tot, èra brave. ni quant val ni quant còsta loc adv, cf Ubaud Dicort : « ex abrupto,
inconsidérément » TdF jos ‘ni’ ni tanpauc : ni mai. Ni ieu tanpauc : ni mai ieu. ni tant ni quant loc adv, cf Ubaud Dicort : « en aucune
façon » TdF jos ‘tant’ ; « ni peu ni beaucoup » (R. V, 300) ni tu ni vos (èsser -) loc v, cf Ubaud Dicort : « n’avoir ni vices ni
vertus, n’être ni bon ni mauvais, être
insipide » » TdF jos ‘ni’ niacina : acid nicotinic. niais, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« nais, aise, nigaud, aude, idiot, ote, v. nèci,
pèc ; qui pleure pour peu de chose » (v. TdF) niaisament adv, cf Ubaud Dicort :
« niaisement, v. nèciament » (v. TdF) niaisariá nf, cf Ubaud Dicort : « niaiserie, v. necior » (v. TdF) niaisejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire le niais, v. bestiejar » (v. TdF) niaisitge nm, cf Ubaud Dicort :
« idiotisme, v. necitge » (v. TdF) niarga (f.) : omenon malbastit, « godenot » (v. TdF). (# nharga) niargasson (Alibert ; abs. Dicort) : diminutiu de niarga. (v. niargosson) niargosson, -a n, cf Ubaud Dicort :
« petit godenot » (TdF) (v. niarga) nibla : aucèl de rapina (Milvus milvus) niblar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, enlever à la façon des oiseaux de
proie » TdF niblatàs : aucèl de rapina en general. nible : aucèl de rapina (Falcus tinnunculus) ; (Accipiter nisus) nica nf, cf Ubaud Dicort :
« nique » TdF Faire la nica, faire la nique, se moquer. Faire nica, faire parade, montrer à
quelqu’un ce qu’il n’a pas. (v. TdF) Niça : nom de vila d'Occitània. niçard, -a : de Niça ; relatiu, -iva a Niça. Parlar niçard. Nicasi : prenom. Nicefòr : prenom. nichola nf, cf Ubaud Dicort : « oiseau de nuit, chevêche, chouette ; engoulevent ; nigaud, imbécile » TdF. « nichola » : v. nuchola (abs. Dicort). nichola banaruda nf, cf Ubaud Dicort : « petit duc » TdF jos ‘nichoulo’ nicholalha nf, cf Ubaud Dicort :
(v. nichola) Nicodèm [~ Nicodèmus] : prenom. nicoès, -a (?) adj, cf Ubaud Dicort : « niais, niaise,
nigaud, aude, benêt, gille,
en Languedoc, v. nèci » (v. TdF jos ‘’nicou) « niçòl » : v. anuçòl. Nicòla - Nicolau : prenom femenin e prenom masculin. nicolejar (v. intr.) : badar / badarelar /
musardejar. niçolièira nf, cf Ubaud Dicort (v.
niçòl) : « terrain où le terre-noix
abonde » TdF ‘nissouliero’ niçolon nm, cf Ubaud Dicort :
(v. niçòl) |
|
nicon, -a adj : bestiasson, -a. nicotina : mena de dròga que se tròba dins lo tabat. nicotinic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« nicotinique » (Per Noste) nicotinisme : intoxicacion pel tabat. NICT- : forma prefixada del grèc nux, nuctòs (nuèch) nictacion nf, cf Ubaud Dicort :
« (scient.) nictation » (Per
Noste) nictalofobia : paur patologica de l'escurina. nictalòp, -a : que i vei pas gaire de jorn, mas que i vei de nuèch. La cavèca es nictalòpa. nictalopia : facultat de i véser dins l'escurina de la nuèch. nictofil, -a : que l'escurina li agrada. nidificacion (R. IV, 316) : accion de bastir son nis. nidificar (v. intr.) (R. IV, 316) : bastir son nis. nièira / nièra : negra (Pulex irritans) Espolsar las nièiras, secouer les puces, bâtonner. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘niero’) nièira d'aiga : mena d'insèct aqüatic. (v. TdF ‘niero-d’aigo’) nièira de mar : crustacèu que revèrta un gran de civada. nieirada : espelida de nièiras ; tot un fum de nièiras. nieiram / nieiratge nm
sing : nièiras
en general. (v. TdF jos
‘nieran’) nieirèla : tèrme d'amistat o d'amor. nieirèsta nf, cf Ubaud Dicort :
v. nieirada. (v. TdF jos ‘nierado’) nieiret (Alibert ; abs. Dicort) : mena
de negrilh. v. negrilhs. nieiron : nom de mai d'una mena d'insèctes negres o verds. nieirós, -osa : cobèrt de nièiras. nieirum nm sing : nièiras e nieirons en general. Nièl - Nièla (del lat. nigellus, -a) : prenoms o noms occitans. nièl nm, cf Ubaud Dicort :
« nielle, gravure remplie d’émail noir » (L. 259) nièla 1 nf (v. R.
IV, 315) (plt.) : remontador / remontelon (Agrostemma githago) ;
nièla 2 nf : rovilh del cerealum ; nièla
3 nf (TdF
‘niello’ ; abs. Dicort) : ornament d'aurivelariá. (v. nièl) nièla barbuda : nigèla de Damàs (Nigella damascena) nièla bastarda : nigèla de camp (Nigella arvensis) nielada nf (v. nielar 2) : tubas que rovilhan lo cerealum. nieladura nf, cf Ubaud Dicort :
« niellure » (Rapin). (v. nielar 1) nielar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, nieller, émailler en noir
sur l’or et l’argent » TdF nielar 2 (v. tr.) (R. IV, 315) : empobolar amb de nièlas ; rovilhar lo cerealum (en parlant de las tubas) nielat, -ada : afrabat, -ada pel rovilh del cerealum ; empobolat de nièla (de remontador / de remontelon) nielatge nm , cf Ubaud Dicort (v. nielar 1) :
« niellage » (Rapin) nifa-nifa loc adv, cf Ubaud Dicort :
« loc. adv. usitée dans certains jeux pour dire quitte,
rien de fait, chances égales » TdF ‘nifo-nifo’ nifara : rusa ; astúcia. nifla : meca del nas ; nàrria ; odor ; nas ; rafiment de nas. Far la nifla : rafir las pòtas. Niflas al vent : narras al vent (nas al vent) niflada nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qu’on renifle en une fois » TdF niflaire 1, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« renifleur, euse » TdF niflaire 2 nm : « nez, en
parlant surtout des chiens de chasse » (Bessou Brès p. 176) niflal : accion de niflar. t. a. de niflar. niflament nm, cf Ubaud Dicort :
« reniflement » TdF niflar (v. intr.) : aspirar la meca amb lo nas ; sentinar ; nistassejar / flairar. niflard 1 nm (abs. Dicort) : nàrria ; nas. (v. niflaire 2) niflard 2, -a adj : qu'espia a l'amagat / qu'espiona. niflariá nf, cf Ubaud Dicort : v. niflament. (v. TdF jos ‘niflamen’) niflàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF), niflassa : persona qu'a un nas gròs e espotit. niflejar (v. intr.) : quitar pas de niflar. niflós, -osa : qu'a la meca al nas. nigadolha nm, cf Ubaud Dicort :
« niquedouille, dadais »
TdF niganiós, -osa n, cf Ubaud Dicort :
« sobriquet des gens d’Aspiran (Hérault) » (v. TdF) nigaud, -a adj e n , cf Ubaud Dicort : « nigaud,
aude, v. nèci, pèc » (v. TdF). « nigaud » e derivats (fr.) : v. badaluc - Joan
farina. nigaudament adv, cf Ubaud Dicort :
« niaisement, v. nèciament » (v. TdF) nigaudàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« grand nigaud, grosse nigaude, v. neciàs » (v. TdF) nigaudejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, nigauder, v. neciardejar » (v. TdF) nigaudèl / nigaudet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« petit nigaud, nicette, v. innocent » (v. TdF jos ‘nigaudet’) nigèla nf (plt.) (v. Ubaud Lex. bot. web) :
nigèla de Damàs (Nigella damascena) nigèla de camp (Nigella arvensis) nigèla del Miègjorn (Nigella gallica) nihil obstat nm (lat.) : pas d'empachament doctrinal (formula de Glèisa per donar la permission a una persona de Glèisa de demandar l'imprimatur per far estampar un libre que parla de religion) v. imprimatur. nihilisme : doctrina que denèga tota organizacion sociala. nihilista adj e n (dels dos genres) : relatiu, -iva al nihilisme ; persona que volonta lo nihilisme. Nil : grand fluvi d'Africa. nilha nf (v. Ubaud Dicort e
Alibert) : virolet (manada viradoira per tampar una fenèstra). (v. TdF jos ‘nadiho’) nilhada / anilhada : referniment (bram de caval) (v. endilhada) nilhar / anilhar (v. intr.) : refernir (bramar, en parlant d'un caval) (v. endilhar) nilon nm, cf Ubaud Dicort :
« nylon » (Per Noste, Basic) nim nm, cf Ubaud Dicort :
« espèce de drap qui se fabrique en Languedoc » TdF ni mai : v. ni e derivats. nimbar (v. tr.) : aureolar. nimbat, -ada : aureolat, -ada. Los images dels sants son mai que mai nimbats. nimbe : aureòla. nimbifèr, -a (abs.
Dicort) : qu'a una
aureòla al dessús del cap. (v. nimbat) nimbós, -osa (abs.
Dicort) : cobèrt, -a
de nivols. (v. nivolós) nimbus nm (lat.) : nivol de pluèja o de nèu d'un gris unifòrme. Nimes : nom de vila d'Occitània. nimesenc, -a : de Nimes ; relatiu, -iva a Nimes. nimfa [ninfa (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.4)] nf : divinitat minora femenina de las fonts, dels bòsques, dels fluvis, de las montanhas... ; joventa polida e avenenta ; pòtas minoras de la vulva ; insècte que prepara sa metamorfòsi darrièira. nimfèia [ninfèa] nf (plt.) : (Nymphaea alba) nimfeta [ninfeta] nf : nimfa pichona ; joventa enjaulaira. nimfomana [ninfomana] adj f e nf : filha o femna que patís de nimfomania. nimfomania [ninfomania] nf : exacerbacion dels besonhs sexuals [v. çai sus]. nimfotomia (ninfotomia) nf : excision d'una partida de las pòtas minoras de la vulva. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|