nèrta [nerta] nf (plt.) : nèrs (plt.) ; autra planta (Rhus coriaria) ; apalhatge d'estable.

Nèrta [Nerta] : prenom ; poèma de Mistral.

nertàs (plt.) : (Coriaria myrtifolia) ; airal que la nèrta i es abondosa.

nertatge nm, cf Ubaud Dicort : « redevance sur le suc de myrte (vieux) » TdF

nertejar (v. intr. ) : culhir fuèlhas e frucha de nèrta.

nertièr : bosquet de nèrta.

nèrv nm (pl nèrves), cf Ubaud Dicort : « nerf, v. nèrvi ; force, vigueur, v. fòrça » (v. TdF ‘nèr’)

nervacion nf, cf Ubaud Dicort : « nervation » (Rapin)

nervadura nf : nèrvi de fuèlha, d'ala d'insècte..., « nervure » (Laus, Basic)

nèrvi nm, cf Ubaud Dicort : « nerf, v. nèrv ; muscle, tendon ; t. de boucher, verge de porc ; force, vigueur, v. fòrça ; garnement de la lie du peuple, voyou insolent et tracassier » (v. TdF ‘nèrvi’)

nèrvia nf, cf Ubaud Dicort : « nerf, énergie, vigueur » TdF

nerviar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, garnir de nerfs » (L. 258)

nervin, -a : relatiu, -iva als nèrs, als nèrvis.

nerviós, -osa (garrut) adj, cf Ubaud Dicort : vigorós, -osa, « nerveux, vigoureux, euse, fort, orte » ; irritable, -a, « sujet aux nerfs, v. nervós » TdF ‘nervious’ ; relatiu, -iva als nèrvis [v. nervós].

Sièis bèstias grassas e nerviosas. (v. TdF)

Depression nerviosa.

Sistèma nerviós.

Centres nervioses.

Caval nerviós.

Persona nerviosa : iraissosa (R. III, 574).

nerviosament : d'un biais nerviós.

nerviut, -uda : musclat, -ada / nerviós, -osa ; plen de nèrvis.

nervós, -osa (relatiu als nèrves ; emotiu) adj, cf Ubaud Dicort : « nerveux, euse, qui appartient aux nerfs ; impressionnable » TdF ‘nervous’.

nervosenc, -a : vigorós, -osa.

nervositat nf : estat d'una persona nerviosa.

nervura nf (non preconizat Dicort) (de confondre pas amb nervadura) : fòrça nerviosa (v. Alibert).

« nesciejar » : grafia marrida de neciejar.

-NESIA : forma sufixada del grèc nesòs (iscla)  v. Melanesia - Polinesia.

nesièr : crosta de lach.

Un provèrbi sul nesièr : Mèl e crosta de lach se meritan l'agach.

« nèspla » e derivats : v. mespla  (abs. Dicort) / mespola e mèspla, cf Ubaud Dicort.

Nestòri n pr m : prenom ; eretic del sègle XIII.

nestorian, -a (adj. e subs.) : adèpte, -a del nestorianisme.

nestorianisme : doctrina de Nestòri qu'afortissiá que i a doas personas en Jèsus.

net 1 nm : airal aplanat e netejat que i se pausa lo filat per i trapar los aucèls de passatge.

net 2, -a adj (del lat. nitidus) : cande / blos,- a (sens tacas) ; acapçat, -ada ; clar, -a (s. f.) ; sens cargas ;

Ostal net.

Votz neta.

Ai las mans netas (s. p. e s. f.)

Registre net (plan tengut).

Explicacion neta.

Revengut net.

Soi net d'aquela acusacion.

net 3 (adv.) : netament (R. IV, 314).

Refusar net.

netament adv : clarament ; amb netetat.

netejada nf : çò netejat, « ce qu’on nettoie en une fois » TdF.

netejadissa nf : brava netejada, « grand nettoiement » TdF.

netejador nm (abs. Dicort) : v. eissugador – eissugavitra ; « pressing » (Basic)

netejaire, -aira [~ -airitz] n : persona que neteja.

netejament nm, cf Ubaud Dicort : « nettoiement » TdF

netejar (v. tr.) : far venir net, cande.

netejar (se) : venir net, cande.

netejatge : accion o resulta de netejar o de se netejar.

netetat nf : estat de çò net (t. a.)

netitge : candor (estat de çò cande, de çò sens tacas)

Neton : diminutiu de Simoneton, diminutiu de Simon.

netornar (se) (abs. Dicort) : doblet de s'entornar.

nèu nf : cristals de glaç pichonèls, en suspension dins l'aire e que tomban sus tèrra en borrilhs blancs.

nèufa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : membrana que cobrís lo bèc dels aucèls joves.

nèula : bresca de pastissariá ; ostia (L. 272).

neulièr : astrièr (mòtle per far de nèulas).

neuma 1 nm, cf Ubaud Dicort : « neume [signe de notation musicale] » (v. Rapin ‘neume 1’). (v. pneuma)

neuma 2 nf : « neume [groupe de notes, courte mélodie] » (v. Rapin ‘neume 2’). (v. pneuma)

neumatic, -a adj : « neumatique » (Rapin). (v. neuma 1). (v. pneumatic 1)

NEUR- : forma prefixada del grèc neuròn (nèrvi)

neural, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) neural, -e » (v. Rapin)

neuralgia : dolor viva dins un nèrvi (t. a.) ; mal de cap.

neuralgic, -a : relatiu, -iva a una neuralgia.

neurastenia : aflaquiment nerviós ; tristum malautís.

neurastenic, -a : relatiu, -iva a la neurastenia.

neurectomia : extirpacion parciala o totala d'un nèrvi.

NEURI- : v. NEUR-

neurilèma (m.) : envolopa d'un nèrvi.

neurinòma (m.) : tumor d'un nèrvi periferic.

neuriti (f.) : lesion inflamatòria o degenerativa d'un nèrvi.

neuritic, -a (adj. e subs) : relatiu, -iva a una neuriti ; que patís de neuriti.

NEURO- : v. NEUR-

neurobiologia : estudi dels fenomèns vitals del sistèma nervios.

neurobiologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neurobiologique » (v. çai sus)

neurobiologista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « neurobiologiste » (Rapin)

neurocirurgia nf, cf Ubaud Dicort : « neurochirurgie » (Rapin)

neurocirurgian, -a n, cf Ubaud Dicort : « neurochirurgien, -enne » (Sèrras-Ess.)

neurocirurgical, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neurochirurgical, -e » (Sèrras-Ess.)

neurocrani nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) neurocrâne »

neurodepressor nm, cf Ubaud Dicort : « neurodépresseur » (Per Noste)

neurodermiti nf, cf Ubaud Dicort : « névrodermite » (Per Noste)

neuroendocrinian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neuro-endocrinien, -enne » (v. çai jos)

neuroendocrinologia nf, cf Ubaud Dicort : « neuro-endocrinologie » (v. Per Noste)

neuroepiteliòma (m.) : gliòma d'aspècte epitelial.

neurofibròma (m.) : tumor dels nèrvis periferics.

neurofibromatòsi (f.) : neurofibròmas multiples.

neurofisiologia nf, cf Ubaud Dicort : « neurophysiologie » (Per Noste)

neurofisiologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neurophysiologique » (v. çai sus)

neuroleptic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « neuroleptique » (Per Noste)

 

 

neurolinguistica ~ neurolingüistica nf, cf Ubaud Dicort : « neurolinguistique » (Per Noste)

neurològ, -a : especialista (m. e f.) de neurologia.

neurologia : estudi de las malautiás del sistèma nerviós.

neurologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neurologique » (Sèrras-Ess.)

neuromediator nm, cf Ubaud Dicort : « neuromédiateur » (Per Noste)

neuromotor, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « neuromoteur, -trice » (v. Rapin)

neuromuscular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neuromusculaire » (Per Noste)

neuròna (f.) : cellula nerviosa.

neuronal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neuronal, -e » (Sèrras-Ess.)

neuropata (adj. e subs. m. e f.) : persona que patís del sistèma nerviós.

neuropatia : ànsia, iperemotivitat e instabilitat.

neuropatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neuropathique » (v. çai sus)

neuropatologia nf, cf Ubaud Dicort : « neuropathologie » (Rapin)

neuroplegic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « névroplégique » (Per Noste)

neuropsicologia nf, cf Ubaud Dicort : « neuropsychologie » (Per Noste)

neuropsicologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neuropsychologique » (v. çai sus)

neuropsiquiatre, -tra n, cf Ubaud Dicort : « neuropsychiatre » (Per Noste)

neuropsiquiatria nf, cf Ubaud Dicort : « neuropsychiatrie » (Per Noste)

neuropsiquiatric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neuropsychiatrique » (Per Noste)

neuroretiniti nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) neurorétinite »

neurosat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « névrosé, -e » (Laus, Basic)

neurosciéncias nf pl, cf Ubaud Dicort : « neurosciences » (Sèrras-Ess.)

neuròsi (f.) : tèrme generic per designar de perturbacions psicologicas del sistèma nerviós.

neurotic, -a : relatiu, -iva a una nevròsi.

neurotoxina nf, cf Ubaud Dicort : « neurotoxine » (Per Noste)

neurotoxic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neurotoxique » (Per Noste)

neurotransmeteire nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) neurotransmetteur » (Sèrras-Ess.)

neurotròp, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neurotrope » (Per Noste)

neurotropisme nf, cf Ubaud Dicort : « neurotropisme » (Per Noste)

neurovegetatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « neurovégétatif, -ive » (Per Noste)

(I a de centenats de tèrmes medicals formats amb neuro-)

neutralament : d'un biais neutre.

neutralisme : refús de se raliar a cap de blòc politic.

neutralista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « neutraliste » (Per Noste)

neutralitat nf : estat de çò neutre.

neutralizable, -bla : que pòt èsser neutralizat, -ada.

neutralizacion : accion de neutralizar o de se neutralizar.

neutralizador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « neutralisant, -e » (v. Rapin)

neutralizador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) neutralisant » (v. neutralizar)

neutralizar (v. tr.) : contrar e enebir quicòm o q.q. ; far venir quimicament neutre.

neutralizar (se) : se contrabalançar ; s'anullar un a l'autre.

neutre, -tra adj e nm : (t. de gr.) qu'es pas ni masculin ni feminin ; qu'es pas ni d'un ni de l'autre partit (t. a.) ; relatiu, -iva a un Estat neutre.

O te sabi ! : « o » es aicí un pronom complement neutre.

neutrin (m.) : tip de particula quimica, « (fisica) neutrino » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 255).

neutrofil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (biol., bot.) neutrophile »

neutron : particula electricament neutra.

neutronic, -a : relatiu, -iva a un neutron.

neutronografia nf : (fisica) « neutronogaphie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 256)

nevada : casuda de nèu.

nevadís 1 nm : airal que i nèva sovent.

nevadís 2, -issa adj : nevós, -osa / que coa la nèu (temps)

nevairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, saupoudrer » (Laus)

nevairàs nm : « grande chute de neige » (Alibert)

nevairat nm : brava nevada (brava casuda de nèu)

nevalha nf, cf Ubaud Dicort : v. nevada. (v. TdF jos ‘nevado’)

nevalhada nf, cf Ubaud Dicort : v. nevilhada. (v. TdF jos ‘nevihado’)

nevalhar / nevalhejar (v. impers.) : doblets de nevejar.

nevalhàs nm, cf Ubaud Dicort : v. nevairat. (v. TdF jos ‘nevaias’)

nevalhejar v, cf Ubaud Dicort : v. nevejar. (v. TdF jos ‘neveja’)

nevar (v. impers.) : far de nèu.

ne varietur nm (lat.) : que res siá pas cambiat.

nevàs nm / nevairàs  (v.nevairàs) : granda quantitat de nèu, « v. nevièr » TdF.

nevassada nf : pomèl de nèu (arc.) (v. TdF) ; brava nevada.

nevassar (v. impers.) : doblet de nevatejar, « neiger par moments, neigeoter » (Lagarde).

nevassejar (v. impers.) : far de nevassadas.

nevassós, -osa adj : « qui est à la neige, en parlant du temps » TdF

Temps nevassós : temps a la nèu.

nevatada : nevada passadissa.

nevatejada nf, cf Ubaud Dicort : v. nevilhada. (v. TdF jos ‘nevihado’)

nevatejar (v. impers.) : doblet de nevejar. (v. TdF jos ‘neveja’)

« neve, -a » adj : v. nòu 2, nòva.

nevejada nf, cf Ubaud Dicort : « chute de neige » TdF

nevejar / nevalhar / nevatejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘neveja’) : « neiger »,  nevar leugièirament.

nevenc, -a : color de nèu.

Pel nevenc.

Barba nevenca.

nevièira : brava solada de nèu ; airal que l'òm i servava de nèu tot l'an per la vendre conglaçada.

nevièr nm : granda quantitat de nèu ; « amas de neige grenue et permanente qui forme la partie supérieure des glaciers » TdF, « névé » (Laus) ; airal que la nèu i fond pas de tota l'annada

nevilhada : pichona casuda de nèu.

neviòla (plt.) : mena de narcís (Narcissus niveus)

« nèvol » : v. èvol.

nevós, -osa : nevadís, -issa / qu'es a la nèu (temps)

nevropata (abs. Dicort) (subs. e adj. m. e f.) : doblet de neuropata.

newton nm : (fisica) « newton » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 256)

newtonian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « newtonien, -enne » (Per Noste)

nhac : còp de dent ; bruch de mastegatge.

nhacada : dentada / mordida.

nhacar (v. intr.) : mordir ; mastegar en fasent de bruch.

nhacòt nm, cf Ubaud Dicort : « petite morsure, petite bouchée » TdF ‘gnacot’

nhaf / nhafre nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais cordonnier, sobriquet des savetiers » TdF jos ‘gnaf’

nhafra nf : v. nafra, cf Ubaud Dicort.

nhafral nm, cf Ubaud Dicort : (v. nhafrar)

« nhafrar » v : v. nafrar.

nhafre nm : v. nhaf.