|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
nèrta [nerta] nf (plt.) : nèrs (plt.) ; autra planta (Rhus coriaria) ; apalhatge d'estable. Nèrta [Nerta] : prenom ; poèma de Mistral. nertàs (plt.) : (Coriaria myrtifolia) ; airal
que la nèrta i es abondosa. nertatge nm, cf Ubaud Dicort :
« redevance sur le suc de myrte (vieux) » TdF nertejar (v. intr. ) : culhir fuèlhas e frucha de nèrta. nertièr : bosquet de nèrta. nèrv nm (pl nèrves), cf Ubaud Dicort :
« nerf, v. nèrvi ; force, vigueur, v. fòrça » (v. TdF ‘nèr’) nervacion nf, cf Ubaud Dicort :
« nervation » (Rapin) nervadura nf : nèrvi de
fuèlha, d'ala d'insècte...,
« nervure » (Laus, Basic) nèrvi nm, cf Ubaud Dicort :
« nerf, v. nèrv ; muscle, tendon ; t.
de boucher, verge de porc ; force, vigueur, v. fòrça ;
garnement de la lie du peuple, voyou insolent et tracassier » (v. TdF ‘nèrvi’) nèrvia nf, cf Ubaud Dicort :
« nerf, énergie, vigueur » TdF nerviar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, garnir de nerfs » (L. 258) nervin, -a : relatiu, -iva als nèrs, als nèrvis. nerviós, -osa (garrut) adj, cf Ubaud Dicort : vigorós, -osa, « nerveux, vigoureux, euse, fort, orte » ; irritable, -a, « sujet aux nerfs, v. nervós » TdF ‘nervious’ ; relatiu, -iva als nèrvis [v. nervós]. Sièis bèstias grassas e
nerviosas. (v. TdF) Depression nerviosa. Sistèma nerviós. Centres nervioses. Caval nerviós. Persona nerviosa : iraissosa (R. III, 574). nerviosament : d'un biais nerviós. nerviut, -uda : musclat, -ada / nerviós, -osa ; plen de nèrvis. nervós, -osa (relatiu als
nèrves ; emotiu) adj, cf Ubaud Dicort : « nerveux, euse, qui
appartient aux nerfs ; impressionnable » TdF ‘nervous’.
nervosenc, -a : vigorós, -osa. nervositat nf : estat d'una persona nerviosa. nervura nf (non preconizat Dicort) (de confondre pas amb nervadura) : fòrça nerviosa (v. Alibert). « nesciejar » : grafia marrida de neciejar. -NESIA : forma sufixada del grèc nesòs
(iscla) v. Melanesia -
Polinesia. nesièr : crosta de lach. Un provèrbi sul nesièr : Mèl e crosta de lach se meritan l'agach. « nèspla » e derivats : v. mespla (abs. Dicort) / mespola e mèspla, cf Ubaud Dicort. Nestòri n pr m : prenom ; eretic del sègle XIII. nestorian, -a (adj. e subs.) : adèpte, -a del nestorianisme. nestorianisme : doctrina de Nestòri qu'afortissiá que i a doas personas en Jèsus. net 1 nm : airal aplanat e netejat que i se pausa lo filat per i trapar los aucèls de passatge. net 2, -a adj (del lat. nitidus) : cande / blos,- a (sens tacas) ; acapçat, -ada ; clar, -a (s. f.) ; sens cargas ; Ostal net. Votz neta. Ai las mans netas (s. p. e s. f.) Registre net (plan tengut). Explicacion neta. Revengut net. Soi net d'aquela acusacion. net 3
(adv.) : netament (R. IV, 314). Refusar net. netament adv : clarament ; amb netetat. netejada nf : çò netejat, « ce qu’on nettoie en une fois » TdF. netejadissa nf : brava netejada, « grand nettoiement » TdF. netejador nm (abs. Dicort) : v. eissugador – eissugavitra ; « pressing » (Basic) netejaire, -aira [~ -airitz] n : persona que neteja. netejament
nm, cf Ubaud Dicort :
« nettoiement » TdF netejar (v. tr.) : far venir net, cande. netejar (se) : venir net, cande. netejatge : accion o resulta de netejar o de se
netejar. netetat nf : estat de çò net (t. a.) netitge : candor (estat de çò cande, de çò sens tacas) Neton : diminutiu de Simoneton, diminutiu de Simon. netornar (se) (abs. Dicort) : doblet de s'entornar. nèu nf : cristals de glaç pichonèls, en suspension dins l'aire e que tomban sus tèrra en borrilhs blancs. nèufa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : membrana que cobrís lo bèc dels aucèls joves. nèula : bresca de pastissariá ; ostia (L. 272). neulièr : astrièr (mòtle per far de nèulas). neuma 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« neume [signe de notation musicale] » (v.
Rapin ‘neume 1’). (v. pneuma) neuma 2 nf :
« neume [groupe de notes,
courte mélodie] » (v. Rapin ‘neume 2’). (v. pneuma) neumatic, -a adj :
« neumatique » (Rapin). (v. neuma 1).
(v. pneumatic 1) NEUR- : forma prefixada del grèc neuròn (nèrvi) neural, -a
adj, cf Ubaud Dicort :
« (anat.) neural, -e » (v.
Rapin) neuralgia : dolor viva dins un nèrvi (t. a.) ; mal de cap. neuralgic, -a : relatiu, -iva a una neuralgia. neurastenia : aflaquiment nerviós ; tristum malautís. neurastenic, -a : relatiu, -iva a la neurastenia. neurectomia : extirpacion parciala o totala d'un nèrvi. NEURI- : v. NEUR- neurilèma (m.) : envolopa d'un nèrvi. neurinòma (m.) : tumor d'un nèrvi periferic. neuriti (f.) : lesion inflamatòria o degenerativa d'un
nèrvi. neuritic, -a (adj. e subs) : relatiu, -iva a una neuriti ; que patís de neuriti. NEURO- : v. NEUR- neurobiologia : estudi dels fenomèns vitals del sistèma nervios. neurobiologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neurobiologique » (v.
çai sus) neurobiologista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« neurobiologiste » (Rapin) neurocirurgia nf, cf Ubaud Dicort :
« neurochirurgie » (Rapin) neurocirurgian, -a n, cf Ubaud Dicort : « neurochirurgien,
-enne » (Sèrras-Ess.) neurocirurgical, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neurochirurgical,
-e » (Sèrras-Ess.) neurocrani nm, cf Ubaud Dicort :
« (anat.) neurocrâne » neurodepressor nm, cf Ubaud Dicort :
« neurodépresseur » (Per
Noste) neurodermiti nf, cf Ubaud Dicort :
« névrodermite »
(Per Noste) neuroendocrinian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neuro-endocrinien,
-enne » (v. çai jos) neuroendocrinologia nf, cf Ubaud Dicort :
« neuro-endocrinologie » (v. Per Noste) neuroepiteliòma (m.) : gliòma d'aspècte epitelial. neurofibròma (m.) : tumor dels nèrvis
periferics. neurofibromatòsi (f.) : neurofibròmas multiples. neurofisiologia nf, cf Ubaud Dicort :
« neurophysiologie » (Per Noste) neurofisiologic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« neurophysiologique » (v. çai sus) neuroleptic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort :
« neuroleptique » (Per Noste) |
|
neurolinguistica ~
neurolingüistica nf, cf Ubaud Dicort :
« neurolinguistique » (Per Noste) neurològ, -a : especialista (m. e f.) de neurologia. neurologia : estudi de las malautiás del sistèma nerviós. neurologic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« neurologique » (Sèrras-Ess.) neuromediator nm, cf Ubaud Dicort :
« neuromédiateur » (Per Noste) neuromotor, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « neuromoteur,
-trice » (v. Rapin) neuromuscular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neuromusculaire » (Per
Noste) neuròna (f.) : cellula nerviosa. neuronal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« neuronal, -e » (Sèrras-Ess.) neuropata (adj. e subs. m. e f.) : persona que patís del sistèma nerviós. neuropatia : ànsia, iperemotivitat e instabilitat. neuropatic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« neuropathique » (v. çai sus) neuropatologia nf, cf Ubaud Dicort :
« neuropathologie » (Rapin) neuroplegic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort :
« névroplégique » (Per Noste) neuropsicologia nf, cf Ubaud Dicort :
« neuropsychologie » (Per Noste) neuropsicologic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« neuropsychologique » (v. çai sus) neuropsiquiatre, -tra n, cf Ubaud Dicort : « neuropsychiatre » (Per
Noste) neuropsiquiatria nf, cf Ubaud Dicort : « neuropsychiatrie » (Per
Noste) neuropsiquiatric, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« neuropsychiatrique » (Per Noste) neuroretiniti nf, cf Ubaud Dicort :
« (pathol.) neurorétinite » neurosat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« névrosé, -e » (Laus,
Basic) neurosciéncias nf pl, cf Ubaud Dicort : « neurosciences » (Sèrras-Ess.) neuròsi (f.) : tèrme generic per designar de perturbacions psicologicas del sistèma nerviós. neurotic, -a : relatiu, -iva a una nevròsi. neurotoxina nf, cf Ubaud Dicort :
« neurotoxine » (Per Noste) neurotoxic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« neurotoxique » (Per Noste) neurotransmeteire nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.)
neurotransmetteur » (Sèrras-Ess.) neurotròp, -a adj, cf Ubaud Dicort : « neurotrope » (Per
Noste) neurotropisme nf, cf Ubaud Dicort :
« neurotropisme » (Per Noste) neurovegetatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort :
« neurovégétatif, -ive » (Per
Noste) (I a de centenats de tèrmes medicals formats amb neuro-) neutralament : d'un biais neutre. neutralisme : refús de se raliar a cap de blòc politic. neutralista adj e n (dels dos
genres) , cf Ubaud Dicort : « neutraliste » (Per
Noste) neutralitat nf : estat de çò neutre. neutralizable, -bla : que pòt èsser
neutralizat, -ada. neutralizacion : accion de neutralizar o de se
neutralizar. neutralizador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort :
« neutralisant, -e » (v. Rapin) neutralizador 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) neutralisant » (v. neutralizar) neutralizar (v. tr.) : contrar e enebir
quicòm o q.q. ; far venir quimicament neutre. neutralizar (se) : se contrabalançar ; s'anullar un a l'autre. neutre, -tra adj e nm : (t. de gr.) qu'es pas ni masculin ni feminin ; qu'es pas ni d'un ni de l'autre partit (t. a.) ; relatiu, -iva a un Estat neutre. O te sabi ! : « o » es aicí un pronom complement neutre. neutrin (m.) : tip de particula
quimica, « (fisica) neutrino »
(v. Ubaud Dicc. scient. p. 255). neutrofil, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (biol., bot.) neutrophile » neutron : particula electricament neutra. neutronic, -a : relatiu, -iva a un neutron. neutronografia nf : (fisica)
« neutronogaphie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 256) nevada : casuda de nèu. nevadís 1 nm : airal que i nèva sovent. nevadís 2, -issa adj : nevós, -osa / que coa la nèu (temps) nevairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,
saupoudrer » (Laus) nevairàs nm :
« grande chute de
neige » (Alibert) nevairat nm : brava nevada (brava casuda de nèu) nevalha nf, cf Ubaud Dicort :
v. nevada. (v. TdF jos ‘nevado’) nevalhada nf, cf Ubaud Dicort :
v. nevilhada. (v. TdF jos ‘nevihado’) nevalhar / nevalhejar (v. impers.) :
doblets de nevejar. nevalhàs
nm, cf Ubaud Dicort :
v. nevairat. (v. TdF
jos
‘nevaias’) nevalhejar v, cf Ubaud Dicort :
v. nevejar. (v. TdF jos ‘neveja’) nevar (v. impers.) : far de nèu. ne varietur nm (lat.) : que res siá pas cambiat. nevàs nm / nevairàs (v.nevairàs) : granda quantitat de nèu, « v. nevièr » TdF. nevassada nf : pomèl de nèu (arc.) (v. TdF) ; brava nevada. nevassar (v. impers.) : doblet de nevatejar, « neiger par moments, neigeoter » (Lagarde). nevassejar (v. impers.) : far de nevassadas. nevassós, -osa adj : « qui est à
la neige, en parlant du temps » TdF Temps nevassós : temps a la nèu. nevatada : nevada passadissa. nevatejada nf, cf Ubaud Dicort :
v. nevilhada. (v. TdF jos ‘nevihado’) nevatejar (v. impers.) : doblet de nevejar. (v. TdF jos ‘neveja’) « neve, -a » adj : v. nòu 2, nòva. nevejada nf, cf Ubaud Dicort :
« chute de neige » TdF nevejar / nevalhar /
nevatejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘neveja’) : « neiger »,
nevar leugièirament. nevenc, -a : color de nèu. Pel nevenc. Barba
nevenca. nevièira : brava solada de nèu ; airal
que l'òm i servava de nèu tot l'an per la vendre
conglaçada. nevièr nm : granda quantitat de nèu ; « amas de neige grenue et permanente qui forme la partie supérieure des glaciers » TdF, « névé » (Laus) ; airal que la nèu i fond pas de tota l'annada nevilhada : pichona casuda de nèu. neviòla (plt.) : mena de narcís (Narcissus niveus) « nèvol » : v. èvol. nevós, -osa : nevadís, -issa / qu'es a la nèu (temps) nevropata (abs. Dicort) (subs. e adj. m. e f.) : doblet de neuropata. newton nm : (fisica)
« newton » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 256) newtonian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« newtonien, -enne » (Per Noste) nhac : còp de dent ; bruch de mastegatge. nhacada : dentada / mordida. nhacar (v. intr.) : mordir ; mastegar en fasent de bruch. nhacòt
nm, cf Ubaud Dicort :
« petite morsure, petite bouchée » TdF ‘gnacot’ nhaf /
nhafre nm,
cf Ubaud Dicort : « mauvais
cordonnier, sobriquet des savetiers » TdF jos ‘gnaf’ nhafra nf : v. nafra, cf
Ubaud Dicort. nhafral nm, cf Ubaud Dicort :
(v. nhafrar) « nhafrar » v : v. nafrar. nhafre nm : v. nhaf. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|