negra nf : femna de color negra ; nòta negra (mus.) ; mena de marla terrosa e torbosa ; nièira ; bocharda (mena de botelha)

negrada : mena de peis de mar (Oblada melanura)

negral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « noiraud, aude, v. moral 3 ; sombre, obscur, re, v. sorn » (v. TdF jos ‘negrau’)

negranuèch nf (v. Ubaud Dicort) : « nuit noire » (Sèrras-Ess.)

Es negranuèch, il est nuit noire. (v. TdF jos ‘nue’)

negrariá nf : raça negra ; « pays des nègres » (v. TdF negrarié’)

negràs, -assa adj / negrastre, -a (abs. Dicort) : augmentatius de negre, -a, « noirâtre, brun foncé » TdF.

negrassa nf : anet negre (Melanitta nigra)

negraud, -a adj : maurèl, -a (que tira sul negre) ; sorn, -a.

negre 1, -gra (adj. e subs.) : « noir, oire ; sombre, obscur, ure ; livide, v. encre ; affreux, odieux, euse, cruel, elle, inhumain, aine » ; òme negre, femna negra (v. TdF negre 1’).

Una mina negra : la mina de q.q. de malcontent.

negre 2 nm  (v. TdF negre 2’) : color negra ; mena de peisses negroses ; mena d'anet negrós (Anas nigra) ; malautiá d'unas plantas, d'unes arbres, de l'oliu.

negre-tot-negre nm : (lo diable), cf Ubaud Dicort.

negrejaire nm, cf Ubaud Dicort : « (ouvrier teinturier qui achève les noirs) noircisseur » TdF

negrejament nm, cf Ubaud Dicort : (v. negrejar e negresiment)

negrejar (v. intr. e tr.) : tirar sul negre ; venir fosc (temps) ; o véser tot en negre ; « noircir » (v. TdF).

A negrejat quatre fuèlhas de papièr, il a noirci quatre feuilles de papier. (v. TdF)

negrenc, -a : que tira sul negre.

negreput (plt.) : (Ramnus infectoria); maurèla / èrba del talh (Solanum nigrum); negreput dels Alps (Ramnus alpina); negreput purgatiu (Ramnus cathartica)

negresiment nm, cf Ubaud Dicort : « noircissement » (L. 258)

negresir (v. tr. e intr.) : « v tr, rendre noir, noircir » TdF jos ‘ennegri’, doblet de negrir.

negressa nf, cf Ubaud Dicort : « négresse » (v. TdF)

negret, -a adj e n : maurèl, -a (que tira sul negre)

negreta : mena de castanha negrosa ; mena de rasim negre ; mena d'oliva negrosa.

negretat nf : estat de çò negre.

negre uèlh [negreuèlhs, cf Ubaud Dicort] nm : peis dels uèlhs negres (Oblada melanura) (v. TdF negre--uei’)

negrièr : naviri que carrejava de negres en America ; mercant de negres.

negrilh nm, cf Ubaud Dicort : « puceron » (Alibert) (v. negrilhs)

negrilhon nm, -a : enfanton de negre ; enfantona de negre ; remontelon / nièla (plt.) (Agrostemma githago)

negrilhós, -osa : negrós, -osa. v. pus luènh.

negrilhs (m. pl. [v. negrilh]) : mena de pesolhs negres qu'afraban las plantas de pels òrts (mai que mai los caulets).

negriment nm : « noircissure, v. mascaradura » (v. TdF), taca negra (de suja, de carbon...)

negrinèl, -a : negrós, -osa. v. pus luènh.

negrir / negresir (v. tr. e intr) : far venir negre ; venir negre.

negritud nf : pertenença a la raça negra ; ensemble de las valors culturalas e espiritualas del pòble negre.

negroafrican, -a adj, cf Ubaud Dicort : « négro-africain » (Rapin)

negroamerican, -a adj, cf Ubaud Dicort : « négro-américain »

negroïd [negroïde], -da adj : que ten mai o mens de la raça negra.

negromancia nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « nécromancie [v. necromancia] » (Sèrras-Ess.).

negromancian, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : « nécromancien, -enne » (Sèrras-Ess.)

negron 1 nm : mena d'anet maurèl (Anas fuligula) ; mena de rasim negre ; « champignon de couche » TdF suppl.

negron 2, -a adj : maurèl, -a / negret, -a (que tira sul negre)

negrona : mena de peis de mar (Oblada melanura)

negror nf : taca negra.

negrós, -osa : que tira sul negre.

negrosa : mena d'anet negrós (Anas fusca)

negro-spiritual [negrospiritual] nm ('ni:grɔ ,spiritjuəl) : cant religiós dels negres d'America del nòrd.

negròt, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. negret. (v. Per Noste ‘noir’)

negrotin, -a adj : enfanton, -a de negre.

negruèlh (abs. Dicort) : negrilh. v. negrilh. (#  negreuèlhs)

negrum nm sing / negrura (v. negrura) : tot çò negre en general.

negrura nf : « noirceur, teinte noire ; noircissure ; nuage noir ; absence de clarté » TdF

« neirat » : v. nairat.

« nelha » : v. lenha.

Nelli Renat : poèta occitan carcassonés (1905-1982).

nelombo nm, cf Ubaud Dicort : « (bot., lotus) nélombo » (Per Noste)

nemandar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblet d'emmandar.

NEMAT- : forma prefixada del grèc nema, -atòs (fil)

nematelmints : branca de vèrms cilindrics e filifòrmes.

NEMATO- : v. NEMAT-

nematòde : vèrm filifòrme de la branca dels nematelmints.

nemenar (abs. Dicort) (v. tr.) : emmenar mai o mens de fòrça. v. demenar 1.

La polícia nemenèt sulcòp l'encendiari.

nen nm / nene (TdF ; abs. Dicort), nena nf (v. nena) : poponet, -a (drollon, -a qu'encara teta) ; popòta / monaca / tostona. v. monaca.

nena nf : drolleta que teta ; (per extension) filheta / drolleta ; çò qu'envolopa un det nafrat ; çò qu'envolopa un empèut ; çò qu'envolopa una potinga per la far bolir (v. TdF neno’) ; mena d'estela pichonèla [= nana].

nenar v, cf Ubaud Dicort : v. ninar.

ne-ne ~ nen-na ~ nen-ne nm, cf Ubaud Dicort : « t ; enfantin, dodo, sommeil, v. nò-nò ; berceau, couchette, v. brèç » (v. TdF)

nenèia nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : los popons e las poponas en general.

nenet 1 nm / nenon / nèni (los 2, v. çai jos) : popon ; (per extension) : drollon ; « sein de jeune fille, v. teté » (v. TdF nenet 1’).

nenet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « petit, ite, dans le Haut Languedoc » (v. TdF nenet 1’) ; « minuscule » (v. Carrasco). (v. nanet 2)

neneta / nenòta nf : popona ; (per extension) : drolleta.

neneton nm, cf Ubaud Dicort : « petit poupon » TdF

nèni nm, cf Ubaud Dicort : v. nenon. (v. Alibert)

nenias nf pl, cf Ubaud Dicort : « (chants funèbres à Rome) nénies » (Rapin)

nenilha : enfantolitge / enfantilhatge.

nenon nm, cf Ubaud Dicort : « petit garçon, enfant, en Rouergue, v. drollon » TdF nenoun’

nenòta nf : v. neneta.

 

 

 

NEO- : forma prefixada del grèc neòs (recent / nòu)

neocaledonian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néo-calédonien, -enne » (Per Noste). (v. Nòva Caledònia)

neocapitalisme : capitalisme de forma novèla.

neocapitalista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néocapitaliste » (v. Rapin)

neoceltic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néoceltique » (v. Per Noste)

neocèn : la division pus recenta del periòd terciari.

neoclassic, a : relatiu, -iva al neoclassicisme.

neoclassicisme : art que venguèt après los classics grècs e romans.

neocolonial, -a : relatiu, iva al neocolonialisme.

neocolonialisme : colonialisme de forma novèla.

neocolonialista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néocolonialiste » (v. Sèrras-Ess.)

neocortèx nm, cf Ubaud Dicort : « néocortex » (Per Noste)

neocortical, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néocortical, -e » (v. neocortèx)

neocriticisme nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) néocriticisme » (v. Laus e Per Noste)

neodarwinisme nm, cf Ubaud Dicort : « néodarwinisme » (v. Rapin)

neodim nm : (quimia) « néodyme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382)

neofaissista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néofasciste » (v. faissista)

neofit, -a adj e n : persona novelària dins tala o tala religion ; (per extension) : tota persona novelària.

neofòb, -a : persona que pòt pas endurar las innovacions

neofobia : estat d'una persona neofòba.

neogèn nm, cf Ubaud Dicort : « (géol.) néogène » (Per Noste)

neogotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néogothique » (v. Laus)

neogrèc, -èga adj, cf Ubaud Dicort : « néogrec, -grecque » (v. Per Noste)

neoimpressionisme nm, cf Ubaud Dicort : « néo-impressionisme » (v. Sèrras-Ess.)

neoimpressionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néo--impressioniste » (v. çai sus)

neolatin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néolatin, -e » (v. Rapin)

neoliberal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néolibéral, -e » (v.  Sèrras-Ess.)

neoliberalisme nm, cf Ubaud Dicort : « néolibéralisme » (v. Sèrras-Ess.)

neolitic, -a : lo periòd pus recent que lo paleolitic ; çò relatiu al periòd neolitic.

neologia nf, cf Ubaud Dicort : « néologie » (Per Noste)

neologic, -a : relatiu, -iva a un neologisme.

neologisme : mot de creacion recenta o manlevat (empruntat) a una autra lenga ; accepcion novèla d'un mot ancian.

neologista (m. e f.) : que fa de neologismes.

neomicina nf, cf Ubaud Dicort : « (pharm.) néomycine »

neon : gas rar.

neonatal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néonatal, -e » (v. Sèrras-Ess.)

neonatalogia nf, cf Ubaud Dicort : « néonatalogie » (v. çai sus)

neonazi, -a adj e n, cf Ubaud Dicort (v. nazi) : « néonazi » (v. Per Noste).

neonazisme nm, cf Ubaud Dicort : « néonazisme » (v. Per Noste)

neooccitanisme nm, cf Ubaud Dicort : « néo-occitanisme » (Rapin)

neopaganisme : paganisme de forma novèla.

neoplasia : formacion d'un teissut (s. f.) novèl.

Una tumor es una neoplasia.

neoplasic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néoplasique » (Rapin)

neoplasma (m.) : desvolopament d'un teissut (s.f.) anormal.

neoplastia : formacion d'un teissut (s. f.) novèl per operacion plastica.

neoplastic, -a : relatiu a un neoplasma.

Tumor neoplastica.

neoplatonician, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néoplatonicien, -enne » (v. Sèrras-Ess.)

neoplatonisme nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) néoplatonisme » (v. Rapin)

neopositivisme nm, cf Ubaud Dicort : « néopositivisme » (v. Per Noste)

neopositivista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néopositiviste » (v. çai sus)

neoprèn nm : (quimia) « néoprène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382)

neoprotectionisme nm, cf Ubaud Dicort : « néoprotectionisme »

neorealisme nm, cf Ubaud Dicort : « néoréalisme » (v. Laus)

neorealista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néoréaliste » (v. Per Noste)

neoromantic, -a : relatiu, -iva al neoromantisme.

neoromantisme : revèrt o subrevivença del romantisme.

neorural, -a n, cf Ubaud Dicort : « néorural, -e » (v. Sèrras-Ess.)

neoscolastic, -a : relatiu, -iva a la neoscolastica.

neoscolastica : tendéncia de tornar als grands corrents filosofics medievals.

neotenia nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) néoténie » (Rapin)

neotomisme nm, cf Ubaud Dicort : « néothomisme » (v. Rapin)

neozoïc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néozoïque » (Rapin)

 (Fòrça autres tèrmes pòdon èsser formats aital amb neo-)

nèp : nebot ; felen.

nepentés nm, cf Ubaud Dicort : « (boisson) népenthès » (Rapin)

nepèr nm : (matematica) « neper »    (v. Ubaud Dicc. scient. p. 104)

neperian, -a adj : (matematica) « népérien, enne » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 104)

nepotisme : favoritisme pels nebots o per la familha.

Neptun : divinitat de las aigas ; planeta fòrt alunhada del sistèma solar.

neptuni nm : metal radioactiu e numèro atomic 93.

nèr [veire nèrv, cf Ubaud Dicort] nm / nèrvi (v. nèrvi) : tendon (L. 360) ; (per extension) : vigor fisica o mentala ; membre genital del buòu o del pòrc.

Carn plena de nèrvis.

Persona qu'a de nèrvi.

nereïda nf (TdF ; abs. Dicort) : nimfa de mar. (v. çai jos)

Nereïdes n pr f pl, cf Ubaud Dicort : « (myth.) Néréides »

nerilhons nm pl (plt.) : doblet de negrilhons en lenga parlada.

nerita nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) nérite » (Rapin)

neritic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (zool.) néritique » (Per Noste)

neròli nm : esséncia tracha (tirada) de la flor d'arangièr.

Neron : emperador roman que foguèt un tiran.

Un Neron : tota mena de tiran.

nèrs 1 nm (abs. Dicort) (plt.) : nèrta / murtra / mirte (Myrtus communis) (v. nerta)

nèrs 2 [nèrves (v. nèr)] / nèrvis (m. pl.) : sistèma nerviós.

Aver los nèrs : èsser nerviós.