|
||||
|
|
|
|
|
|
negra nf : femna de color negra ; nòta negra (mus.) ; mena de marla terrosa e torbosa ; nièira ; bocharda (mena de botelha) negrada : mena de peis de mar (Oblada melanura) negral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « noiraud, aude, v. moral 3 ; sombre, obscur, re, v. sorn » (v. TdF jos ‘negrau’) negranuèch nf (v. Ubaud Dicort) : « nuit noire » (Sèrras-Ess.) Es negranuèch, il est nuit noire. (v. TdF jos ‘nue’) negrariá nf : raça negra ; « pays des nègres » (v. TdF ‘negrarié’) negràs, -assa adj / negrastre, -a (abs. Dicort) : augmentatius de negre, -a, « noirâtre, brun foncé » TdF. negrassa nf : anet negre (Melanitta nigra) negraud, -a adj : maurèl, -a (que tira sul negre) ; sorn, -a. negre 1, -gra (adj. e subs.) : « noir, oire ; sombre, obscur, ure ; livide, v. encre ; affreux, odieux, euse, cruel, elle, inhumain, aine » ; òme negre, femna negra (v. TdF ‘negre 1’). Una mina negra : la mina de q.q. de malcontent. negre 2 nm (v. TdF ‘negre 2’) : color negra ; mena de peisses negroses ; mena d'anet negrós (Anas nigra) ; malautiá d'unas plantas, d'unes arbres, de l'oliu. negre-tot-negre nm : (lo diable), cf Ubaud Dicort. negrejaire nm, cf Ubaud Dicort : « (ouvrier teinturier qui achève les noirs) noircisseur » TdF negrejament nm, cf Ubaud Dicort : (v. negrejar e negresiment) negrejar (v. intr. e tr.) : tirar sul negre ; venir fosc (temps) ; o véser tot en negre ; « noircir » (v. TdF). A negrejat quatre fuèlhas de papièr, il a noirci quatre feuilles de papier. (v. TdF) negrenc, -a : que tira sul negre. negreput (plt.) : (Ramnus infectoria); maurèla / èrba del talh (Solanum nigrum); negreput dels Alps (Ramnus alpina); negreput purgatiu (Ramnus cathartica) negresiment nm, cf Ubaud Dicort : « noircissement » (L. 258) negresir (v. tr. e intr.) : « v tr, rendre noir, noircir » TdF jos ‘ennegri’, doblet de negrir. negressa nf, cf Ubaud Dicort : « négresse » (v. TdF) negret, -a adj e n : maurèl, -a (que tira sul negre) negreta : mena de castanha negrosa ; mena de rasim negre ; mena d'oliva negrosa. negretat nf : estat de çò negre. negre uèlh [negreuèlhs, cf Ubaud Dicort] nm : peis dels uèlhs negres (Oblada melanura) (v. TdF ‘negre--uei’) negrièr : naviri que carrejava de negres en America ; mercant de negres. negrilh nm, cf Ubaud Dicort : « puceron » (Alibert) (v. negrilhs) negrilhon nm, -a : enfanton de negre ; enfantona de negre ; remontelon / nièla (plt.) (Agrostemma githago) negrilhós, -osa : negrós, -osa. v. pus luènh. negrilhs (m. pl. [v. negrilh]) : mena de pesolhs negres qu'afraban las plantas de pels òrts (mai que mai los caulets). negriment nm : « noircissure, v. mascaradura » (v. TdF), taca negra (de suja, de carbon...) negrinèl, -a : negrós, -osa. v. pus luènh. negrir / negresir (v. tr. e intr) : far venir negre ; venir negre. negritud nf : pertenença a la raça negra ; ensemble de las valors culturalas e espiritualas del pòble negre. negroafrican, -a adj, cf Ubaud Dicort : « négro-africain » (Rapin) negroamerican, -a adj, cf Ubaud Dicort : « négro-américain » negroïd [negroïde], -da adj : que ten mai o mens de la raça negra. negromancia nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « nécromancie [v. necromancia] » (Sèrras-Ess.). negromancian, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : « nécromancien, -enne » (Sèrras-Ess.) negron 1 nm : mena d'anet maurèl (Anas fuligula) ; mena de rasim negre ; « champignon de couche » TdF suppl. negron 2, -a adj : maurèl, -a / negret, -a (que tira sul negre) negrona : mena de peis de mar (Oblada melanura) negror nf : taca negra. negrós, -osa : que tira sul negre. negrosa : mena d'anet negrós (Anas fusca) negro-spiritual [negrospiritual] nm ('ni:grɔ ,spiritjuəl) : cant religiós dels negres d'America del nòrd. negròt, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. negret. (v. Per Noste ‘noir’) negrotin, -a adj : enfanton, -a de negre. negruèlh (abs. Dicort) : negrilh. v. negrilh. (# negreuèlhs) negrum nm sing / negrura (v. negrura) : tot çò negre en general. negrura nf, cf Ubaud Dicort : « noirceur, teinte noire ; noircissure ; nuage noir ; absence de clarté » TdF « neirat » : v. nairat. « nelha » : v. lenha. Nelli Renat : poèta occitan carcassonés (1905-1982). nelombo nm, cf Ubaud Dicort : « (bot., lotus) nélombo » (Per Noste) nemandar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblet d'emmandar. NEMAT- : forma prefixada del grèc nema, -atòs (fil) nematelmints : branca de vèrms cilindrics e filifòrmes. NEMATO- : v. NEMAT- nematòde : vèrm filifòrme de la branca dels nematelmints. nemenar (abs. Dicort) (v. tr.) : emmenar mai o mens de fòrça. v. demenar 1. La polícia nemenèt sulcòp l'encendiari. nen / nene, nena adj e n , cf Ubaud Dicort 2022 (v. nena) : poponet, -a (drollon, -a qu'encara teta) ; popòta / monaca / tostona. v. monaca. nena nf : drolleta que teta ; (per extension) filheta / drolleta ; çò qu'envolopa un det nafrat ; çò qu'envolopa un empèut ; çò qu'envolopa una potinga per la far bolir (v. TdF ‘neno’) ; mena d'estela pichonèla [= nana]. nenar v, cf Ubaud Dicort : v. ninar. ne-ne ~ nen-na ~ nen-ne nm, cf Ubaud Dicort : « t ; enfantin, dodo, sommeil, v. nò-nò ; berceau, couchette, v. brèç » (v. TdF) nenèia nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : los popons e las poponas en general. nenet 1 nm / nenon / nèni (los 2, v. çai jos) : popon ; (per extension) : drollon ; « sein de jeune fille, v. teté » (v. TdF ‘nenet 1’). nenet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « petit, ite, dans le Haut Languedoc » (v. TdF ‘nenet 1’) ; « minuscule [v. nanet 2] » (v. Carrasco). neneta / nenòta nf : popona ; (per extension) : drolleta. neneton nm, cf Ubaud Dicort : « petit poupon » TdF nèni nm, cf Ubaud Dicort : v. nenon. (v. Alibert) nenias nf pl, cf Ubaud Dicort : « (chants funèbres à Rome) nénies » (Rapin) nenilha : enfantolitge / enfantilhatge. nenon nm, cf Ubaud Dicort : « petit garçon, enfant, en Rouergue, v. drollon » TdF ‘nenoun’ nenòta nf : v. neneta. NEO- : forma prefixada del grèc neòs (recent / nòu)
|
|
neocaledonian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néo-calédonien, -enne » (Per Noste). (v. Nòva Caledònia) neocapitalisme : capitalisme de forma novèla. neocapitalista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néocapitaliste » (v. Rapin) neoceltic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néoceltique » (v. Per Noste) neocèn : la division pus recenta del periòd terciari. neoclassic, a : relatiu, -iva al neoclassicisme. neoclassicisme : art que venguèt après los classics grècs e romans. neocolonial, -a : relatiu, iva al neocolonialisme. neocolonialisme : colonialisme de forma novèla. neocolonialista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néocolonialiste » (v. Sèrras-Ess.) neocortèx nm, cf Ubaud Dicort : « néocortex » (Per Noste) neocortical, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néocortical, -e » (v. neocortèx) neocriticisme nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) néocriticisme » (v. Laus e Per Noste) neodarwinisme nm, cf Ubaud Dicort : « néodarwinisme » (v. Rapin) neodim nm : (quimia) « néodyme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382) neofaissista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néofasciste » (v. faissista) neofit, -a adj e n : persona novelària dins tala o tala religion ; (per extension) : tota persona novelària. neofòb, -a : persona que pòt pas endurar las innovacions neofobia : estat d'una persona neofòba. neogèn nm, cf Ubaud Dicort : « (géol.) néogène » (Per Noste) neogotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néogothique » (v. Laus) neogrèc, -èga adj, cf Ubaud Dicort : « néogrec, -grecque » (v. Per Noste) neoimpressionisme nm, cf Ubaud Dicort : « néo-impressionisme » (v. Sèrras-Ess.) neoimpressionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néo--impressioniste » (v. çai sus) neolatin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néolatin, -e » (v. Rapin) neoliberal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néolibéral, -e » (v. Sèrras-Ess.) neoliberalisme nm, cf Ubaud Dicort : « néolibéralisme » (v. Sèrras-Ess.) neolitic, -a : lo periòd pus recent que lo paleolitic ; çò relatiu al periòd neolitic. neologia nf, cf Ubaud Dicort : « néologie » (Per Noste) neologic, -a : relatiu, -iva a un neologisme. neologisme : mot de creacion recenta o manlevat (empruntat) a una autra lenga ; accepcion novèla d'un mot ancian. neologista (m. e f.) : que fa de neologismes. neomicina nf, cf Ubaud Dicort : « (pharm.) néomycine » neon : gas rar. neonatal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néonatal, -e » (v. Sèrras-Ess.) neonatalogia nf, cf Ubaud Dicort : « néonatalogie » (v. çai sus) neonazi, -a adj e n, cf Ubaud Dicort (v. nazi) : « néonazi » (v. Per Noste). neonazisme nm, cf Ubaud Dicort : « néonazisme » (v. Per Noste) neooccitanisme nm, cf Ubaud Dicort : « néo-occitanisme » (Rapin) neopaganisme : paganisme de forma novèla. neoplasia : formacion d'un teissut (s. f.) novèl. Una tumor es una neoplasia. neoplasic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néoplasique » (Rapin) neoplasma (m.) : desvolopament d'un teissut (s.f.) anormal. neoplastia : formacion d'un teissut (s. f.) novèl per operacion plastica. neoplastic, -a : relatiu a un neoplasma. Tumor neoplastica. neoplatonician, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néoplatonicien, -enne » (v. Sèrras-Ess.) neoplatonisme nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) néoplatonisme » (v. Rapin) neopositivisme nm, cf Ubaud Dicort : « néopositivisme » (v. Per Noste) neopositivista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néopositiviste » (v. çai sus) neoprèn nm : (quimia) « néoprène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382) neoprotectionisme nm, cf Ubaud Dicort : « néoprotectionisme » neorealisme nm, cf Ubaud Dicort : « néoréalisme » (v. Laus) neorealista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « néoréaliste » (v. Per Noste) neoromantic, -a : relatiu, -iva al neoromantisme. neoromantisme : revèrt o subrevivença del romantisme. neorural, -a n, cf Ubaud Dicort : « néorural, -e » (v. Sèrras-Ess.) neoscolastic, -a : relatiu, -iva a la neoscolastica. neoscolastica : tendéncia de tornar als grands corrents filosofics medievals. neotenia nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) néoténie » (Rapin) neotomisme nm, cf Ubaud Dicort : « néothomisme » (v. Rapin) neozoïc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « néozoïque » (Rapin) (Fòrça autres tèrmes pòdon èsser formats aital amb neo-) nèp : nebot ; felen. nepentés nm, cf Ubaud Dicort : « (boisson) népenthès » (Rapin) nepèr nm : (matematica) « neper » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 104) neperian, -a adj : (matematica) « népérien, enne » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 104) nepotisme : favoritisme pels nebots o per la familha. Neptun : divinitat de las aigas ; planeta fòrt alunhada del sistèma solar. neptuni nm : metal radioactiu e numèro atomic 93. nèr [veire nèrv, cf Ubaud Dicort] nm / nèrvi (v. nèrvi) : tendon (L. 360) ; (per extension) : vigor fisica o mentala ; membre genital del buòu o del pòrc. Carn plena de nèrvis. Persona qu'a de nèrvi. nereïda nf (TdF ; abs. Dicort) : nimfa de mar. (v. çai jos) Nereïdes n pr f pl, cf Ubaud Dicort : « (myth.) Néréides » nerilhons nm pl (plt.) : doblet de negrilhons en lenga parlada. nerita nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) nérite » (Rapin) neritic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (zool.) néritique » (Per Noste) neròli nm : esséncia tracha (tirada) de la flor d'arangièr. Neron : emperador roman que foguèt un tiran. Un Neron : tota mena de tiran. nèrs 1 nm (abs. Dicort) (plt.) : nèrta / murtra / mirte (Myrtus communis) (v. nerta) nèrs 2 [nèrves (v. nèrv)] / nèrvis (m. pl.) : sistèma nerviós. Aver los nèrs : èsser nerviós.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|