necrobiotic, -a : relatiu, -iva a la necrobiosi.

necrocitòsi (f.) : mòrt de las cellulas.

necrofag, -ja [, -ga] adj e nm, cf Ubaud Dicort : que s'avida de cadavres ; mena de coleoptèr que sas babas s'alimentan aital.

necrofil, -a : que patís de necrofilia.

necrofilia : perversion sexuala amb de cadavres.

necrofobia : paur malautissa dels cadavres.

necrofòr (m.) : insècte coleoptèr qu'entèrra los cadavres d'animals abans i depausar sos uòus.

necrogèn, -a : que buta (creis) o viu sus un organisme mòrt.

necrològ, -a : persona que fa de necrologias.

necrològi nm : tièira de personas defuntadas dins una temporada, dins un airal donat (parròquia, comunitat...)

necrologia : article consacrat a un defuntat recent.

necrologic, -a : relatiu, -iva a la necrologia.

Article necrologic.

necromancia [veire negromancia, cf Ubaud Dicort] nf : evocacion dels mòrts per aprene l'avenidor.

necromancian [veire negromancian], -a n, cf Ubaud Dicort : persona que fa de necromancia.

necropòli nf : cementèri grand amb de monuments funeraris.

necropsia nf  (abs. Dicort) : autopsia (estudi scientific d'un cadavre), « nécropsie » (Per Noste)

necrosar (v. tr.) : amodar una necròsi.

necrosar (se) : patir d'una necròsi.

necrosat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « nécrosé, -e » (Sèrras)

necroscopia : necropsia.

necroscopic, -a : relatiu, -iva a la necropsia.

necròsi nf : mortificacion d'un organ o d'una partida del còrs.

NECTAR- : forma prefixada del grèc nektar (bevenda dels dieus)

nectar : bevenda de las divinitats mitologicas ; bevenda deliciosa ; secrecion sucrada d'unas plantas.

nectari 1 (m.) : organ que secrèta de nectar.

nectari 2, -ària (abs. Dicort) : relatiu, -iva al nectar.

Glandola nectària.

Nectari : prenom.

nectarifèr, -a : que secrèta de nectar.

nectarina : persec partan (persec de la pèl lisa, e que son clòsc se destaca plan de la popa)

Las nectarinas m'agradan mai que los persecs.

nectarinièr (plt.) : mena de perseguièr (Prunus persica laevis)

nectarivòr, -a : que s'avida del nectar de las flors.

nedanés, -esa (ancian) adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) : narbonés, -esa.

nefa nf, cf Ubaud Dicort : « nèfe, gros du bec d’un oiseau de proie » (L. 257)

nèfa nf, cf Ubaud Dicort : « nuage, nuée que le vent pousse dans l’air » TdF

nefast, -a : funèst, -a.

NEFEL- : forma prefixada del grèc nephelè (nivol)

nefelemètre : instrument utilizat en nefelemetria.

nefelemetria : tecnica d'analisi quimica quantitativa utilizada en biologia.

nefelina : aluminosilicat de sòdi.

nefelion : taca transparenta de la cornèa.

NEFR- : forma prefixada del grèc nephròs (ren / ronhon)

nefralgia : dolor neuralgica al nivèl d'un ren.

nefrectomia : ablacion parciala o totala d'un ren.

nefretic, -a : renal, -a (relatiu, -iva als rens)

Colicas nefreticas.

nefrita nf, cf Ubaud Dicort : « calcul (concrétion) » (Sèrras-Ess.) ; « (géol.) néphrite » (Per Noste)

nefriti (f.) : inflamacion dels rens.

NEFRO- : v. NEFR-

nefrocèla (-cèle nf , veire idrocèle) : ernia del ren.

nefrològ, -a : especialista (m. e f.) de nefrologia.

nefrologia : estudi dels rens, de lo fisiologia, de lors malautiás.

nefrologic, -a : relatiu, -iva a la nefrologia.

nefròma (m.) : tumor renala.

nefropatia : malautiá del ren en general.

nefropexia : fixacion d'un ren mobil.

nefrorragia : emorragia d'origina renala.

nefroscleròsi (f.) : mena de nefriti cronica.

nefrosclerotic, -a : relatiu, -iva a l'escleròsi renala.

nefrotòm : orifici urinar del fètus.

nefrotomia : incision cirurgicala practicada sul ren.

(I a fòrça autres tèrmes medicals formats amb nefro-)

negable 1, -bla adj  (abs. TdF, Alibert) : que pòt èsser negat. (v. negadís 2)

Camin negable.

Prada negabla.

negable 2, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « niable » TdF(v. denegable)

 

nègachin nm : barca pichonèla e perilhosa. (v. nègafòl)

negacion : accion de negar, de dire que non.

negacionisme nm, cf Ubaud Dicort : « négationnisme » (Sèrras-Ess.)

negacionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « négationniste » (Per Noste)

negada 1 nf : accion de negar1 o de se negar ; çò que se nèga ; bòla negada (qu'a passats los limits del jòc) (v. TdF negado 1’) ;

negada 2 nf : çò que se denèga (denegacion) (v. TdF negado 2’)

negadís 1 nm : terren que pòt patir d'un aigat ; maresca ; sanhàs.

negadís 2, -issa adj : que pòt èsser enaigat, -ada.

Tèrra negadissa.

Camin negadís.

Airal negadís.

negadívol (m. e f. (v. –ÍVOL)) / negadivol -a adj (los 2, abs. Dicort) : negadís, -issa. (v. negadís 2)

negador 1, -airitz [, -doira] adj (v. Ubaud Dicort e TdF ‘negadou 2’)  : q.q. que se nèga ; q.q. que se poiriá negar, que se deuriá negar, que se meritariá d'èsser negat [v. negaire 1] ;

Iga negairitz.

Gorga negairitz.

negador 2 nm : airal que l'òm i se pòt negar ;

negador 3, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui niera, qui doit nier » (L. 258) ; persona que denèga un deute (v. TdF negadou 1’ n)

nègafòl nm : nègachin v. pus naut, « périssoire » (Laus) ; grapaudina (plt.) (Ranunculus aquatilis)

negaire 1 (lo que nèga 1), -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. negador 1. (v. TdF jos ‘negadou 2’)

Un negaire de minas, un bateau mouilleur de mines. (Per Noste)

negaire 2 (lo que ditz que non), -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : v. negador 3. (v. TdF jos ‘negadou’ 1)

nègament nm, cf Ubaud Dicort : « dénégation, déni » (L. 258)

nègamuòl : òme que sap pas far res son que de bestiesas.

negar 1 (v. tr. ) : inondar (recobrir d'aiga) ; submergir ; asfixiar per immersion dins l'aiga.

L'aigat a negats camps e camins.

negar (se) : perir dins l'aiga ; se pèrdre dins quicòm / saber pas pus que far.

Se negar dins un escopit.

negar 2 / denegar (v. tr.) : dire que non ; confessar pas quicòm ; refusar de se reconéisser fautible « refuser » TdF nega 1’.

Negar lo perdon, refuser le pardon. (v. TdF)

nègaromieus nm, cf Ubaud Dicort : « vieux bâtiment qui manque de plusieurs de ses agrès, navire désemparé » TdF nègo-roumiéu’

negatèu nm (TdF : abs. Dicort) : camp negadís v. negadís 1.

negatge : accion de negar 1 o de se negar.

negatiu, -iva adj e nm : contrari de positiu, -iva ; que conten una negacion.

Persona negativa.

Proposicion negativa.

Responsa negativa.

Particula negativa.

negativament : d'un biais negatiu.

negativisme nm, cf Ubaud Dicort : « négativisme » (Sèrras)

negativitat nf, cf Ubaud Dicort : « négativité » (Per Noste)

« neglegir » : desf. de negligir.

negligéncia : accion de negligir o de se negligir.

negligent, -a adj e n : que fa pròva de negligéncia.

negligentament : d'un biais negligent.

negligentar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, mettre de la négligence, négliger » (v. TdF)

negligible, -bla : que pòt èsser negligit, -ida.

Quantitat negligibla.

negligir (v. tr.) : laissar quicòm o q.q. de costat ; téner pas compte de quicòm o de q.q. ; ometre de far quicòm ; o far pas coma cal.

Negligir son trabalh.

Negligir sa santat.

Negligir los detalhs.

Negligir sos amics.

negligir (se) : se laissar anar (t. a.)

negligit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « négligé, -e ; relâché, -e » (Per Noste)

negòci (R. IV, 310) : comèrci de gròs ; afar / entrepresa (t. a.)

negociabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « négociabilité » (Rapin)

negociable, -bla : que pòt èsser negociat, -ada.

negociacion : accion de negociar (t. a.)

negociador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut ou doit être [négocié] » Vernet Dict. gram. oc. p. 341.

negociadura nf, cf Ubaud Dicort : « façon de conduire une affaire » TdF

negociaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa una negociacion.

negocianòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit négociant » TdF

negociant, -a n : persona que fa de comèrci de gròs.

negociar (v. tr. e intr.) : discutir per tombar d'acòrdi.

Negociar un acòrdi.

Refusar de negociar.

negociar (se) : èsser discutit.

L'afar se negocièt en bevent un pinton.

negociator, -tritz n : persona cargada de negociar quicòm pel compte de son governament ; patelon, -a (persona que servís a far capitar una venda, un maridatge...)

negociejar (v. intr.) : far un negòci pichon.