|
|
|
|
|
|
necrobiotic, -a : relatiu, -iva a la necrobiosi. necrocitòsi (f.) : mòrt de las cellulas. necrofag, -ja [, -ga] adj e nm, cf Ubaud Dicort : que s'avida de cadavres ; mena de coleoptèr que sas babas s'alimentan aital. necrofil, -a : que patís de necrofilia. necrofilia : perversion sexuala amb de cadavres. necrofobia : paur malautissa dels cadavres. necrofòr (m.) : insècte coleoptèr qu'entèrra los cadavres d'animals abans i depausar sos uòus. necrogèn, -a : que buta (creis) o viu sus un organisme mòrt. necrològ, -a : persona que fa de necrologias. necrològi nm : tièira de personas defuntadas dins una temporada, dins un airal donat (parròquia, comunitat...) necrologia : article consacrat a un defuntat recent. necrologic, -a : relatiu, -iva a la necrologia. Article necrologic. necromancia [veire negromancia, cf Ubaud Dicort] nf : evocacion dels mòrts per aprene l'avenidor. necromancian [veire negromancian], -a n, cf Ubaud Dicort : persona que fa de necromancia. necropòli nf : cementèri grand amb de monuments funeraris. necropsia nf (abs. Dicort) : autopsia (estudi scientific d'un cadavre), « nécropsie » (Per Noste) necrosar (v. tr.) : amodar una necròsi. necrosar (se) : patir d'una necròsi. necrosat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « nécrosé, -e » (Sèrras) necroscopia : necropsia. necroscopic, -a : relatiu, -iva a la necropsia. necròsi nf : mortificacion d'un organ o d'una partida del còrs. NECTAR- : forma prefixada del grèc nektar (bevenda dels dieus) nectar : bevenda de las divinitats mitologicas ; bevenda deliciosa ; secrecion sucrada d'unas plantas. nectari 1 (m.) : organ que secrèta de nectar. nectari 2, -ària (abs. Dicort) : relatiu, -iva al nectar. Glandola nectària. Nectari : prenom. nectarifèr, -a : que secrèta de nectar. nectarina : persec partan (persec de la pèl lisa, e que son clòsc se destaca plan de la popa) Las nectarinas m'agradan mai que los persecs. nectarinièr (plt.) : mena de perseguièr (Prunus persica laevis) nectarivòr, -a : que s'avida del nectar de las flors. nedanés, -esa (ancian) adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) : narbonés, -esa. nefa nf, cf Ubaud Dicort : « nèfe, gros du bec d’un oiseau de proie » (L. 257) nèfa nf, cf Ubaud Dicort : « nuage, nuée que le vent pousse dans l’air » TdF nefast, -a : funèst, -a. NEFEL- : forma prefixada del grèc nephelè (nivol) nefelemètre : instrument utilizat en nefelemetria. nefelemetria : tecnica d'analisi quimica quantitativa utilizada en biologia. nefelina : aluminosilicat de sòdi. nefelion : taca transparenta de la cornèa. NEFR- : forma prefixada del grèc nephròs (ren / ronhon) nefralgia : dolor neuralgica al nivèl d'un ren. nefrectomia : ablacion parciala o totala d'un ren. nefretic, -a : renal, -a (relatiu, -iva als rens) Colicas nefreticas. nefrita nf, cf Ubaud Dicort : « calcul (concrétion) » (Sèrras-Ess.) ; « (géol.) néphrite » (Per Noste) nefriti (f.) : inflamacion dels rens. NEFRO- : v. NEFR- nefrocèla (-cèle nf , veire idrocèle) : ernia del ren. nefrològ, -a : especialista (m. e f.) de nefrologia. nefrologia : estudi dels rens, de lo fisiologia, de lors malautiás. nefrologic, -a : relatiu, -iva a la nefrologia. nefròma (m.) : tumor renala. nefropatia : malautiá del ren en general. nefropexia : fixacion d'un ren mobil. nefrorragia : emorragia d'origina renala. nefroscleròsi (f.) : mena de nefriti cronica. nefrosclerotic, -a : relatiu, -iva a l'escleròsi renala. nefrotòm : orifici urinar del fètus. nefrotomia : incision cirurgicala practicada sul ren. (I a fòrça autres tèrmes medicals formats amb nefro-) negable 1, -bla adj (abs. TdF, Alibert) : que pòt èsser negat. (v. negadís 2) Camin negable. Prada negabla. negable 2, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « niable » TdF. (v. denegable) |
|
nègachin nm : barca pichonèla e perilhosa. (v. nègafòl) negacion : accion de negar, de dire que non. negacionisme nm, cf Ubaud Dicort : « négationnisme » (Sèrras-Ess.) negacionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « négationniste » (Per Noste) negada 1 nf : accion de negar1 o de se negar ; çò que se nèga ; bòla negada (qu'a passats los limits del jòc) (v. TdF ‘negado 1’) ; negada 2 nf : çò que se denèga (denegacion) (v. TdF ‘negado 2’) negadís 1 nm : terren que pòt patir d'un aigat ; maresca ; sanhàs. negadís 2, -issa adj : que pòt èsser enaigat, -ada. Tèrra negadissa. Camin negadís. Airal negadís. negadívol (m. e f. (v. –ÍVOL)) / negadivol -a adj (los 2, abs. Dicort) : negadís, -issa. (v. negadís 2) negador 1, -airitz [, -doira] adj (v. Ubaud Dicort e TdF ‘negadou 2’) : q.q. que se nèga ; q.q. que se poiriá negar, que se deuriá negar, que se meritariá d'èsser negat [v. negaire 1] ; Iga negairitz. Gorga negairitz. negador 2 nm : airal que l'òm i se pòt negar ; negador 3, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui niera, qui doit nier » (L. 258) ; persona que denèga un deute (v. TdF ‘negadou 1’ n) nègafòl nm : nègachin v. pus naut, « périssoire » (Laus) ; grapaudina (plt.) (Ranunculus aquatilis) negaire 1 (lo que nèga 1), -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. negador 1. (v. TdF jos ‘negadou 2’) Un negaire de minas, un bateau mouilleur de mines. (Per Noste) negaire 2 (lo que ditz que non), -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : v. negador 3. (v. TdF jos ‘negadou’ 1) nègament nm, cf Ubaud Dicort : « dénégation, déni » (L. 258) nègamuòl : òme que sap pas far res son que de bestiesas. negar 1 (v. tr. ) : inondar (recobrir d'aiga) ; submergir ; asfixiar per immersion dins l'aiga. L'aigat a negats camps e camins. negar (se) : perir dins l'aiga ; se pèrdre dins quicòm / saber pas pus que far. Se negar dins un escopit. negar 2 / denegar (v. tr.) : dire que non ; confessar pas quicòm ; refusar de se reconéisser fautible « refuser » TdF ‘nega 1’. Negar lo perdon, refuser le pardon. (v. TdF) nègaromieus nm, cf Ubaud Dicort : « vieux bâtiment qui manque de plusieurs de ses agrès, navire désemparé » TdF ‘nègo-roumiéu’ negatèu nm (TdF : abs. Dicort) : camp negadís v. negadís 1. negatge : accion de negar 1 o de se negar. negatiu, -iva adj e nm : contrari de positiu, -iva ; que conten una negacion. Persona negativa. Proposicion negativa. Responsa negativa. Particula negativa. negativament : d'un biais negatiu. negativisme nm, cf Ubaud Dicort : « négativisme » (Sèrras) negativitat nf, cf Ubaud Dicort : « négativité » (Per Noste) « neglegir » : desf. de negligir. negligéncia : accion de negligir o de se negligir. negligent, -a adj e n : que fa pròva de negligéncia. negligentament : d'un biais negligent. negligentar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, mettre de la négligence, négliger » (v. TdF) negligible, -bla : que pòt èsser negligit, -ida. Quantitat negligibla. negligir (v. tr.) : laissar quicòm o q.q. de costat ; téner pas compte de quicòm o de q.q. ; ometre de far quicòm ; o far pas coma cal. Negligir son trabalh. Negligir sa santat. Negligir los detalhs. Negligir sos amics. negligir (se) : se laissar anar (t. a.) negligit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « négligé, -e ; relâché, -e » (Per Noste) negòci (R. IV, 310) : comèrci de gròs ; afar / entrepresa (t. a.) negociabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « négociabilité » (Rapin) negociable, -bla : que pòt èsser negociat, -ada. negociacion : accion de negociar (t. a.) negociador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut ou doit être [négocié] » Vernet Dict. gram. oc. p. 341. negociadura nf, cf Ubaud Dicort : « façon de conduire une affaire » TdF negociaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa una negociacion. negocianòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit négociant » TdF negociant, -a n : persona que fa de comèrci de gròs. negociar (v. tr. e intr.) : discutir per tombar d'acòrdi. Negociar un acòrdi. Refusar de negociar. negociar (se) : èsser discutit. L'afar se negocièt en bevent un pinton. negociator, -tritz n : persona cargada de negociar quicòm pel compte de son governament ; patelon, -a (persona que servís a far capitar una venda, un maridatge...) negociejar (v. intr.) : far un negòci pichon. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|