|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
nasada nf : mifla / sofla (còp sul nas) [v. nasarda] ; un plen nas de. Una nasada de tabat de presar. nasal, -a : relatiu, -iva al nas. Fòssas nasalas. nasala nf, cf Ubaud Dicort :
« (phonétique) nasale » (Rapin) nasalament : amb un son nasal. nasalha : narras / nàrrias de pòrc. nasalitat nf : qualitat de çò nasal. nasalizacion : accion o resulta de nasalizar un son. nasalizar (v. tr.) : balhar un son nasal a una vocala, a una consonanta. nasard : nas gròs ; un dels jòcs de l'orguena. nasarda /
nasada nf, cf Ubaud Dicort : « nasarde,
chiquenaude » (v. TdF jos ‘nasado’) nasàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros nez » (Per Noste) nasat, -ada adj : qu'a un nas. Es ben
nasat, il a un beau nez. (v. TdF jos ‘nasa’) nasca nf, cf Ubaud Dicort :
« ivresse, en style familier ; inule visqueuse, plante ; herbe aux mouches ; verge
d’or, v. bensiponeta ; mensonge, bourde, fausse nouvelle, conte bleu » (v. TdF) nascat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « grisé, ée, v. empegat » (v. TdF) nascrocut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a le nez crochu » nas-croton
nm, cf Ubaud Dicort :
« (nez caveau) personne qui, prenant du tabac,
néglige de se moucher » TdF nascut,
-uda (< nàisser) part pass e adj, cf Ubaud Dicort :
« né, née » TdF jos ‘naisse 1’ NASDAQ : acronim de National Association of Securities Dealers-Automated Quotacions. (t. tecn. de Borsa) nasejaire, -aira adj e n : « celui
qui met le nez partout, curieux, euse » TdF, fosigaire, -a (s. f.) nasejar (v. intr.) : puntejar / ponchejar (far pas qu'arribar) ; nistassejar / sentinar ; metre son nas aquí ont cal pas. nas-en-l’èr
nm, cf Ubaud Dicort :
« personne qui a le nez au vent, femme effrontée, jeune
fille hardie ; étourdi, ie, v. cascavèl » (v. TdF) nases (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
v. jos nas. naset nm, cf Ubaud Dicort :
« petit nez, joli nez »
(v. TdF) nasic nm / nasica nf : mus / musèl ; narras / nàrrias.
(v. TdF
jos ‘nasico’) nasicada nf : narrilha tapada per de mucositats « plein une narine » (Alibert), « un plein nez » (Carrasco). nasicaire, -aira (~ -airitz) adj, cf Ubaud Dicort :
« nasillard, -e » (Per Noste) nasicar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : trauquilhar (en parlant dels artisons) ; « v intr, nasiller » (Per Noste) nasicard, -a adj, cf Ubaud Dicort : « nasillard,
-e » (Laus) Fèbre
nasicarda, dépit concentré.
(v. TdF jos ‘nasica’) nasilha nf, cf Ubaud Dicort :
v. nasica. (v. TdF jos ‘nasico’) nasilhaire, -aira [~ -airitz] n : que sentina, « indiscret, ète, curieux , euse » TdF ; que parla del nas. nasilhament : accion de parlar del nas. nasilhar (v. r. e intr.) : « flairer, quêter comme
font les chiens », sentinar ; parlar del nas. (v. TdF) nasilhard, -a adj e n : que revèrta q.q. que parla del nas. La musica de la cabreta es nasilharda. nasiquejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, nasiller » (Per Noste) nasitòrt (plt.) : creisson (Lepidium campestre) (v. TdF jos ‘nastou’) nasitòrt alenés : (Lepidium sativum) nasitòrt amargant : (Nasturtium asperum) nasitòrt d'Índia : capuchina (Tropaeolum majus) nasitòrt de font : (Nasturtium officinale) nasitòrt fèr : (Capsella Bursa-pastoris) nasitòrt menut : creisson d'òrt (Barbarea præcox) nasitòrt salvatge
(plt.) : (Nasturtium
silvestre); (Lepidium graminifolium) naslevar v, cf Ubaud Dicort :
v intr, « lever
le nez, faire le fier ; être orgueilleux » (Palay) (v. çai jos) naslevat, -ada (adj. e subs.) : qu'a lo nas levat ; ardimand,
-a / ausard, -a / lançat, -ada ; dins la luna. Filha naslevada. (v. la nòta en bas de p. 19). naslong, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« au long nez » (Sèrras-Ess.) NASO- : forma prefixada del latin
nasum (nas). nasofaringe (f.) : partida de la faringe al dessús del vel del cèl de boca e enrè de las fòssas nasalas. nasogastric, -a : relatiu, -iva al nas e a l'estomac. Sonda nasogastrica. nason nm, cf Ubaud Dicort : « petit
nez » TdF nasponchut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « au nez pointu » (Sèrras-Ess.) nasprim, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« au nez fin » (Sèrras-Ess.) nasprun nm, cf Ubaud Dicort :
« nerprun, arbrissseau »
TdF nassa 1 nf : mena de panièr de vim o de fil metallic per trapar de peis ; Tombar dins la nassa : se laissar enganar. nassa 2 nf : prada
que se tròba al dessús d'una massa d'aiga sosterranha. (v. TdF ‘nasso 2’) (v. narsa) nassilhon : golet de nassa qu'empacha lo peis de tornar sortir. nassona : nassa per las escarabissas e las langostas. nassòt nm, cf Ubaud Dicort :
« petite nasse » (L. 256) nastòrt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « au nez tordu » (Sèrras-Ess.) nasturci nm, cf Ubaud Dicort :
v. nasitòrt. (v. TdF jos ‘nastou’) nasut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a un nez remarquable » TdF |
|
nat 1, nada (p. p. de nàisser) : nascut, -uda / sortit, -ida. Nat a Tolosa : nascut a T. / sortit de T. nat 2, nada (adj e pr. indef) (Alibert) : cap / degun / pas cap / pas degun. (v. TdF jos ‘nat’) Nat òme. Nada femna. nat 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« nagée [v.
nadada] » TdF jos ‘nad’ nata : trena tescuda amb de vegetals trenats (entrelaçats) ; trena de pels ; placa de siure d'un filat per lo gardar de se negar. En Índia se jason sus una nata, pas dins un lièch. natacion nf, cf Ubaud Dicort :
« natation » (Rapin) natal, -a : relatiu, -iva a la naissença. País natal. Tèrra natala. Natalia [ ~ Natàlia] : prenom. natalista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« nataliste » (Rapin) natalitat nf : nombre de naissenças d'un país, d'una region... dins un temps determinat. natatòri, -a : relatiu, -iva a la natacion. Vessiga natatòria (saconèl de gases d'unes peisses) natièr nm, cf Ubaud Dicort :
« nattier, celui qui fait ou vend des nattes » TdF natiu, -iva (adj. e subs.) : balhat, -ada a la naissença ; non combinat ; nadiu, -iva / nascut, -uda ; Las qualitats nativas. Argent natiu : argent natural. Natiu de Marselha : nascut a M. / sortit de M. nativament : de naissença. nativitat nf : naissença, « nativité ; crèche, représentation de la naissance de Notre-Seigneur avec paysage et personnages, v. betlèm » (v. TdF). La Nativitat : la naissença de Nòstre Sénher. Una nativitat : representacion de la Nativitat. natrariá
nf, cf Ubaud Dicort (v. natre) :
« plaisanterie, action ou propos risible » TdF natre, -tra adj e n : farcejaire, -a (qu'aima de rire) ; folastrejaire, -a ; fòl, -a ; blos, -a (pur, -a). (v. TdF) Es lo retrach de son paire tot natre (tot patrat). natron nm, cf Ubaud Dicort :
(quimia) « natron
[ou natrum] » (Rapin) natura : ensemble de tot çò creat (fòrças de la creacion, òbras de la creacion, fòrças vitalas de l'òme...) ; ensemble del mond fisic exterior a l'òme ; çò natural dins l'òme (condicions fisicas e moralas) ; estat natural de l'òme (per oposicion a l'estat de gràcia) ; organs sexuals. Meravilhas de la natura. Natura umana. Estat de natura. Laissar far la natura. Pecat contra natura. Amagar sa natura (l.p.) En natura,
en nature ; d’après nature. (v. Ubaud Dicort e
TdF jos ‘naturo’) natural, -a adj e nm : relatiu, -iva a la natura ; confòrme, -a a la natura. naturalament : d'un biais natural ; evidentament. naturalisme : doctrina literària e artistica que balha la prioritat a çò natural ; doctrina filosofica que considèra que res existís pas en defòra de la natura. naturalista adj e n (dels dos genres) : persona qu'estúdia plantas, minerals o animals ; persona adèpta del naturalisme (t. a.) naturalitat nf (v. Ubaud Dicort e TdF) :
« naturalité, v. espontaneïtat » (Rapin)
Letras de ciutadinatge e de naturalitat, lettres de naturalisation. (v. TdF) naturalizacion : accion de naturalizar o de se far ... (t. a.) naturalizar (v. tr.) : balhar a q.q. una nacionalitat ; servar un animal mòrt ; aclimatar complètament una mena animala o vegetala. Faguèt naturalizar lo cap d'un singlar. naturisme : culte de la natura (t. a.) Es un adèpte del naturisme. naturista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del naturisme ; nudista (inv.) « nau » 1 : v. nòu 1 e nòu 2. nau 2 nf : construccion de fust o de metal per navigar (t. a.) ; dins una glèisa, espaci en forma de naviri de reverseta que va del portal principal a la crosada del transèpt, entremièg dos rengadas de pilars que sostenon la vòuta. nau interplanetària : maquina per escapar a l'atraccion terrèstra. nauc nm o nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : abeurador pel bestial ; semalon ; conca ; bacha (recipient circular) de molin, de truèlh... ; recipient de fust per bolir lo pòrc maselat. nauca : semalon ; nauc d'abeurador. nauça : çò que servís a auçar, a alevar (augmentar) (t. a.) ; augmentacion. naucada nf / naucat nm : contengut d'un nauc ; beure dels pòrcs. Un naucat de trufas bolidas. nauçapè nm : escalon per ajar (trapar) quicòm de pus naut que la man estirada (t.a.) ; escalon per montar sus una estrada. nauçar [veire auçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : alevar (augmentar) ; elevar (far montar) naucat : contengut d'un nauc. (v. naucada) Un naucat de bolida pels pòrcs. Naucèla : vila de Roergue (Occitània) que ne parla Joan Bodon dins son roman Las domaisèlas. naucelat, -ata : persona sortida de Naucèla. nauchièr nm, -ièira : barcatièr, -ièira ; pilòt, -a de nau. nauçural : nautor (puèg, trucal, mont...) naufrag, -a (abs. Dicort) : persona qu'a fach naufragi (L. 257). (v. naufragièr) naufragaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « naufrageur,
-euse » (Laus) |
|
|
|
|
|
|