nasada nf : mifla / sofla (còp sul nas) [v. nasarda] ; un plen nas de.

Una nasada de tabat de presar.

nasal, -a : relatiu, -iva al nas.

Fòssas nasalas.

nasala nf, cf Ubaud Dicort : « (phonétique) nasale » (Rapin)

nasalament : amb un son nasal.

nasalha : narras / nàrrias de pòrc.

nasalitat nf : qualitat de çò nasal.

nasalizacion : accion o resulta de nasalizar un son.

nasalizar (v. tr.) : balhar un son nasal a una vocala, a una consonanta.

nasard : nas gròs ; un dels jòcs de l'orguena.

nasarda / nasada nf, cf Ubaud Dicort : « nasarde, chiquenaude » (v. TdF jos ‘nasado’)

nasàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros nez » (Per Noste)

nasat, -ada adj : qu'a un nas.

Es ben nasat, il a un beau nez. (v. TdF jos ‘nasa’)

nasca nf, cf Ubaud Dicort : « ivresse, en style familier ; inule visqueuse, plante ; herbe aux mouches ; verge d’or, v. bensiponeta ; mensonge, bourde, fausse nouvelle, conte bleu » (v. TdF)

nascat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « grisé, ée, v. empegat » (v. TdF)

nascrocut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le nez crochu »

nas-croton nm, cf Ubaud Dicort : « (nez caveau) personne qui, prenant du tabac, néglige de se moucher » TdF

nascut, -uda (< nàisser) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « né, née » TdF jos ‘naisse 1’

NASDAQ : acronim de National Association of Securities Dealers-Automated Quotacions. (t. tecn. de Borsa)

nasejaire, -aira adj e n : « celui qui met le nez partout, curieux, euse » TdF,  fosigaire, -a (s. f.)

nasejar (v. intr.) : puntejar / ponchejar (far pas qu'arribar) ; nistassejar / sentinar ; metre son nas aquí ont cal pas.

nas-en-l’èr nm, cf Ubaud Dicort : « personne qui a le nez au vent, femme effrontée, jeune fille hardie ; étourdi, ie, v. cascavèl » (v. TdF)

nases (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. jos nas.

naset nm, cf Ubaud Dicort : « petit nez, joli nez » (v. TdF)

nasic nm / nasica nf : mus / musèl ; narras / nàrrias. (v. TdF jos ‘nasico’)

nasicada nf : narrilha tapada per de mucositats « plein une narine » (Alibert), « un plein nez » (Carrasco).

nasicaire, -aira (~ -airitz) adj, cf Ubaud Dicort : « nasillard, -e » (Per Noste)

nasicar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : trauquilhar (en parlant dels artisons) ; « v intr, nasiller » (Per Noste)

nasicard, -a adj, cf Ubaud Dicort : « nasillard, -e » (Laus)

Fèbre nasicarda, dépit concentré. (v. TdF jos ‘nasica’)

nasilha nf, cf Ubaud Dicort : v. nasica. (v. TdF jos ‘nasico’)

nasilhaire, -aira [~ -airitz] n : que sentina, « indiscret, ète, curieux , euse » TdF ; que parla del nas.

nasilhament : accion de parlar del nas.

nasilhar (v. r. e intr.) : « flairer, quêter comme font les chiens », sentinar ; parlar del nas. (v. TdF)

nasilhard, -a adj e n : que revèrta q.q. que parla del nas.

La musica de la cabreta es nasilharda.

nasiquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, nasiller » (Per Noste)

nasitòrt (plt.) : creisson (Lepidium campestre) (v. TdF jos ‘nastou’)

nasitòrt alenés : (Lepidium sativum)

nasitòrt amargant : (Nasturtium asperum)

nasitòrt d'Índia : capuchina (Tropaeolum majus)

nasitòrt de font : (Nasturtium officinale)

nasitòrt fèr : (Capsella Bursa-pastoris)

nasitòrt menut : creisson d'òrt (Barbarea præcox)

nasitòrt salvatge (plt.) : (Nasturtium silvestre); (Lepidium graminifolium)

naslevar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « lever le nez, faire le fier ; être orgueilleux » (Palay) (v. çai jos)

naslevat, -ada (adj. e subs.) : qu'a lo nas levat ; ardimand, -a / ausard, -a / lançat, -ada ; dins la luna.

Filha naslevada. (v. la nòta en bas de p. 19).

naslong, -a adj, cf Ubaud Dicort : « au long nez » (Sèrras-Ess.)

NASO- : forma prefixada del latin nasum (nas).

nasofaringe (f.) : partida de la faringe al dessús del vel del cèl de boca e enrè de las fòssas nasalas.

nasogastric, -a : relatiu, -iva al nas e a l'estomac.

Sonda nasogastrica.

nason nm, cf Ubaud Dicort : « petit nez » TdF

nasponchut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « au nez pointu » (Sèrras-Ess.)

nasprim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « au nez fin » (Sèrras-Ess.)

nasprun nm, cf Ubaud Dicort : « nerprun, arbrissseau » TdF

nassa 1 nf : mena de panièr de vim o de fil metallic per trapar de peis ;

Tombar dins la nassa : se laissar enganar.

nassa 2 nf : prada que se tròba al dessús d'una massa d'aiga sosterranha. (v. TdF ‘nasso 2’) (v. narsa)

nassilhon : golet de nassa qu'empacha lo peis de tornar sortir.

nassona : nassa per las escarabissas e las langostas.

nassòt nm, cf Ubaud Dicort : « petite nasse » (L. 256)

nastòrt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « au nez tordu » (Sèrras-Ess.)

nasturci nm, cf Ubaud Dicort : v. nasitòrt. (v. TdF jos ‘nastou’)

nasut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un nez remarquable » TdF

 

 

nat 1, nada (p. p. de nàisser) : nascut, -uda / sortit, -ida.

Nat a Tolosa : nascut a T. / sortit de T.

nat 2, nada (adj e pr. indef) (Alibert) : cap / degun / pas cap / pas degun. (v. TdF jos ‘nat’)

Nat òme.

Nada femna.

nat 3 nm, cf Ubaud Dicort : « nagée [v. nadada] » TdF jos ‘nad’

nata : trena tescuda amb de vegetals trenats (entrelaçats) ; trena de pels ; placa de siure d'un filat per lo gardar de se negar.

En Índia se jason sus una nata, pas dins un lièch.

natacion nf, cf Ubaud Dicort : « natation » (Rapin)

natal, -a : relatiu, -iva a la naissença. 

País natal.

Tèrra natala.

Natalia [ ~ Natàlia] : prenom.

natalista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « nataliste » (Rapin)

natalitat nf : nombre de naissenças d'un país, d'una region... dins un temps determinat.

natatòri, -a : relatiu, -iva a la natacion.

Vessiga natatòria (saconèl de gases d'unes peisses)

natièr nm, cf Ubaud Dicort : « nattier, celui qui fait ou vend des nattes » TdF

natiu, -iva (adj. e subs.) : balhat, -ada a la naissença ; non combinat ; nadiu, -iva / nascut, -uda ;

Las qualitats nativas.

Argent natiu : argent natural.

Natiu de Marselha : nascut a M. / sortit de M.

nativament : de naissença.

nativitat nf : naissença, « nativité ; crèche, représentation de la naissance de Notre-Seigneur avec paysage et personnages, v. betlèm » (v. TdF).

La Nativitat : la naissença de Nòstre Sénher.

Una nativitat : representacion de la Nativitat.

natrariá nf, cf Ubaud Dicort (v. natre) : « plaisanterie, action ou propos risible » TdF

natre, -tra adj e n : farcejaire, -a (qu'aima de rire) ; folastrejaire, -a ; fòl, -a ; blos, -a (pur, -a). (v. TdF)

Es lo retrach de son paire tot natre (tot patrat).

natron nm, cf Ubaud Dicort : (quimia) « natron [ou natrum] » (Rapin)

natura : ensemble de tot çò creat (fòrças de la creacion, òbras de la creacion, fòrças vitalas de l'òme...) ; ensemble del mond fisic exterior a l'òme ; çò natural dins l'òme (condicions fisicas e moralas) ; estat natural de l'òme (per oposicion a l'estat de gràcia) ; organs sexuals.

Meravilhas de la natura.

Natura umana.

Estat de natura.

Laissar far la natura.

Pecat contra natura.

Amagar sa natura (l.p.)

En natura, en nature ; d’après nature. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘naturo’)

natural, -a adj e nm : relatiu, -iva a la natura ; confòrme, -a a la natura.

naturalament : d'un biais natural ; evidentament.

naturalisme : doctrina literària e artistica que balha la prioritat a çò natural ; doctrina filosofica que considèra que res existís pas en defòra de la natura.

naturalista adj e n (dels dos genres) : persona qu'estúdia plantas, minerals o animals ; persona adèpta del naturalisme (t. a.)

naturalitat nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « naturalité, v. espontaneïtat »  (Rapin)

Letras de ciutadinatge e de naturalitat, lettres de naturalisation. (v. TdF)

naturalizacion : accion de naturalizar o de se far ... (t. a.)

naturalizar (v. tr.) : balhar a q.q. una nacionalitat ; servar un animal mòrt ; aclimatar complètament una mena animala o vegetala.

Faguèt naturalizar lo cap d'un singlar.

naturisme : culte de la natura (t. a.)

Es un adèpte del naturisme.

naturista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del naturisme ; nudista (inv.)

« nau » 1 : v. nòu 1 e nòu 2.

nau 2 nf : construccion de fust o de metal per navigar (t. a.) ; dins una glèisa, espaci en forma de naviri de reverseta que va del portal principal a la crosada del transèpt, entremièg dos rengadas de pilars que sostenon la vòuta.

nau interplanetària : maquina per escapar a l'atraccion terrèstra.

nauc nm o nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : abeurador pel bestial ; semalon ; conca ; bacha (recipient circular) de molin, de truèlh... ; recipient de fust per bolir lo pòrc maselat.

nauca : semalon ; nauc d'abeurador.

nauça : çò que servís a auçar, a alevar (augmentar) (t. a.) ; augmentacion.

naucada nf / naucat nm : contengut d'un nauc ; beure dels pòrcs.

Un naucat de trufas bolidas.

nauçapè nm : escalon per ajar (trapar) quicòm de pus naut que la man estirada (t.a.) ; escalon per montar sus una estrada.

nauçar [veire auçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : alevar (augmentar) ; elevar (far montar)

naucat : contengut d'un nauc. (v. naucada)

Un naucat de bolida pels pòrcs.

Naucèla : vila de Roergue (Occitània) que ne parla Joan Bodon dins son roman Las domaisèlas.

naucelat, -ata : persona sortida de Naucèla.

nauchièr nm, -ièira : barcatièr, -ièira ; pilòt, -a de nau.

nauçural : nautor (puèg, trucal, mont...)

naufrag, -a (abs. Dicort) : persona qu'a fach naufragi (L. 257). (v. naufragièr)

naufragaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « naufrageur, -euse » (Laus)