|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
naftalen [naftalèn, cf Ubaud Dicort] (m.) : idrocarbur aromatic. naftalic, -a : derivat de la naftalina. Acid naftalic. naftalina : substància blanca e que forteja, utilizada per far la guèrra a las arnas. Una bòla de naftalina. naftòl (m.) : derivat antiseptic del naftalen. nagaire (adv.) : i a pas gaire / i a pas grand temps. naiada [naïada] nf : divinitat de las aigas (fonts, rius, lacs, ribièiras...) ; mena de planta : (Naïas major) ; (Naïas minor) nairat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF neirat’) : ananquit,-ida (magre, -a coma una bicicleta (l.p.) nais nm : « routoir, lieu où l’on fait rouir le chanvre ; mare ; bassin, pièce d’eau » TdF jos ‘nai’ ; naissilh. v. pus bas. Naïs [Naís] (f.) : doblet d'Anaís. naisar 1 (v. intr.) (v.Alibert) : remar (utilizar los rems per navigar) naisar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, rouir le chanvre ; croupir, être stagnant » TdF ‘neisa’ naisatge nm, cf Ubaud Dicort : « rouissage » TdF ‘neisage’ naiset nm, cf Ubaud Dicort : « petit routoir [v. nais] » TdF ‘neiset’ naisièr nm, cf Ubaud Dicort : « chanvre qui est encore dans le routoir » TdF ‘naisié’ naissedor, -airitz [, -doira adj, cf Ubaud Dicort] : qu'es encara a nàisser ; relatiu, -iva a la naissença. L'ostal naissedor. naissedura : panarís (inflamacion d'un det o d'un artelh al pè d'una ongla) naissement nm, cf Ubaud Dicort : « naissance ; origine, commencement » (v. L. 256) naissença : accion de nàisser, de venir al mond ; començament (debuta) de quicòm. naissent 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « naissant, ante » TdF ‘neissènt’ naissent 2 nm : uèlh de font / font que vina (que sortís) ; naissilh. nàisser (v. intr.) : venir al mond ; paréisser ; puntejar (sortir de tèrra) ; vinar (sortir de tèrra en parlant d'una font) ; espelir. Nàisser amb la crespina (med.) v. crespina. Nàisser amb la crespina (s.f.) : èsser benastrugat. naissilh nm : grelh / grelhet / gèrm / gèrme (R. III, 464 - L. 206). naisson nm, cf Ubaud Dicort : « endroit où une source naît, petite source » TdF naissuda nf, cf Ubaud Dicort : « naissance, origine » TdF naja (sèrp) nf, cf Ubaud Dicort : « naja » (Sèrras-Ess.) « naltres » / « nautres » : v. nosautres. NAN- : forma prefixada del grèc nanòs (nan) nan, -a adj e n : persona o causa bravament pichonèla (t. a.), « nain, v. nanet 2 plus usité » TdF ‘nan 1’ nandó nm, cf Ubaud Dicort : « (ornit.) nandou » (Rapin) « nanduèlh » : v. naduèlh. nanet 1 nm : belugueta (beluga nana) ; flamaròta (flama nana) nanet 2, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : nan pichon, nana pichona, « nain, aine » TdF. Lo nanet, le petit doigt. (v. TdF) Lo pichon Nanet (v. çai sus) : Cruscafavòtas v. aquel nom. Naneta : doblet d'Anneta. nanetam nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. nanet 1 e –AM) nani adv, cf Ubaud Dicort : « nenni, non, v. non. On dit nani aux personnes auxquelles on dit vous, et non à celles que l’on tutoie » (v. TdF). « nani » (fr.) : v. non / non pas. nanisme : estat de q.q. , d'una bèstia o d'una planta nanas. NANO- : v. NAN- nanocefal, -a (adj. e subs) : del cap extrèmament pichon. nanocefalia : estat d'una persona nanocefala. nanoelectronica : tecnologia de la fabricacion dels circuits integrats que la dimension de lors elements i es mesurada en nanomètres. nanofarad nm : (fisica) « nanofarad » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 255) nanofibra nf, cf Ubaud Dicort : « nanofibre » nanograma nm : unitat de mesura de pes equivalenta a la milionena part d'un milligrama. nanomalhum nm : (informatica) « nanoréseau » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 163) nanomèl, -a (adj. e subs.) : que patís de nanomelia. nanomelia : nanisme d'un membre o de mai d'un. nanomètre : unitat de mesura equivalenta a la milionena part d'un millimètre. nanometric, -a adj : (fisica) « nanométrique » T (v. Ubaud Dicc. scient. p. 255) Nanon : diminutiu de Naneta. nanoplancton nm, cf Ubaud Dicort : « nanoplancton » nanosegonda nf : (fisica) « nanoseconde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 255) nanotecnologia : tecnologia a l'escala del nanomètre. nanquin nm, cf Ubaud Dicort : « toile de coton ; couleur jaunâtre » (v. TdF ‘nankin’) nanquinet nm, cf Ubaud Dicort : « nankinette, toile plus fine que le nankin » TdF ‘nankinet’ nantiment nm, cf Ubaud Dicort : « nantissement, v. gatge plus usité » (v. TdF) nantir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, nantir, v. assegurar » (v. TdF) nantora (adv.) : doblet arcaïc de denantora (arc.) « nantres » pron p. : v. nosautres. nap (plt.) : nabet. (Brassica napus) nap caulet (plt.) : caulet raba / rutabagà. nap del diable (plt.) : cojarassa (Bryonia) nap de Narbona : mena de caulet raba. « napa » (fr.) : v. toalha - mapa. napalm (m.) : gasolina gelificada per far de bombas incendiaras. napol [nàpol nm, v. Ubaud Dicort p. 155 e Vayssier ‘nàpoul’] (plt.) : penhuca. (Xanthium strumarium) (v. arrapamans) Napoleon : nom de tres emperadors franceses del s. XIX. napoleon : loís (anciana pèça de moneda d'aur) Un napoleon se ditz tanben loís d'aur o rosselon.
|
|
napoleonenc [napoleonian (v. Ubaud Dicort e Rapin)], -a adj : relatiu, -iva a Napoleon. Las guèrras napoleonencas nos afrabèron. napolitan, -a (subs. e adj.) : de Nàpols ; relatiu, -iva a Nàpols. Nàpols : vila d'Itàlia. Narbona : vila d'Occitània. narbonés 1, -a (subs. e adj.) : de Narbona ; relatiu, -iva a Narbona. (v. nedanés) narbonés 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vent de Narbonne, vent d’ouest ; ouest, en Provence et bas Languedoc, v. ponent » (v. TdF ‘narbounés 2’) ; « vent du Nord-Est » (Carrasco Dict.[...] audois) Narbonesa : nom balhat pel Romans a Provença, Delfinat e Lengadòc (províncias conquistadas devèrs 125 abans J. C.) NARC- : forma prefixada del grèc narkè (engordiment) narceïna : alcaloïd de l'opium (lat), soporific e anelgesic. narcís (plt.) : (Narcissus) nom de tot un fum de varietats. Narcís : prenom. narcissic, -a : que patís de narcissisme. Comportament narcissic. narcissisme : admiracion exclusiva de se. NARCO- : v. NARC- narcoanalisi (f.) : psicanalisi quimica. narcodòlars nm pl, cf Ubaud Dicort : « narcodollars » (Per Noste) narcolepsia : cabussada brusca e patologica dins lo sòm. narcomania : tissa malautissa de prene de narcotics. narcòsi (f.) : torpor patologica. narcotic, -a adj e nm : qu'amòda un estat de torpor. narcotina : un dels alcaloïds de l'opium (lat.) narcotisme : ensemble dels destorbis amodats per l'emplec exagerat o perlongat de narcotics. narcotizacion : accion de narcotizar. narcotizar (v. tr.) : metre en estat de narcòsi. narcotrafec [ ~ narcotrafic] nm, cf Ubaud Dicort : trafec de drògas. narcotrafegant [~ narcotraficant] nm, cf Ubaud Dicort, -a : persona que fa lo trafec de drògas. nard (plt.) : (Nardus stricta) ; (Polianthes tuberosa) ; mena de perfum. narga nf : v. nharga. Far narga a, faire nargue à. (v. TdF), « narguer » (Sèrras-Ess.) nargar v : v. nhargar 1. nargós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui parle du nez, v. narret » (v. TdF) nargosejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, nasiller, v. narrejar » (v. TdF) narguil nm, cf Ubaud Dicort : « narguilé » (Laus) narma (pr. indef.) : pas cap. (v. TdF) narra / nàrria [veire narra, cf Ubaud Dicort] nf : cadun dels dos traucs del nas ; fòssa nasala ; (per extension) : morre. narracion (R. IV, 299) : raconte oral o escrich. narrada : mifada ; presa de tabat ; vapor que sortís per las nàrrias. Aver narrada de quicòm : aver vent de quicòm. narralhada nf, cf Ubaud Dicort : « grosse prise de tabac » TdF ‘narraiado’ narraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « narrateur, celui, celle qui narre » TdF narrar (v. tr.) (R. IV, 299) : contar / relatar. narrat nm, cf Ubaud Dicort : « narré, récit » TdF narratiu, -iva : relatiu, -iva a la narracion. Estil narratiu. narrativament : d'un biais narratiu. narrator, -tritz : contaire, -a ; persona que fa un relat, un raconte. narrejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que parla del nas, « celui, celle qui nasille, qui renifle, qui ronfle en dormant » TdF. narrejar (v. intr.) : parlar del nas ; roncar. Los Americans del nòrd narrejan quicòm ! narret, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « nasillard, arde, qui parle du nez » TdF narreta / narrilha nf : « petite narrine » ; narra / nàrria v. pus naut. (v. TdF jos ‘narreto’) narridar (v. intr.) : doblet de narrejar. narridas nf pl, cf Ubaud Dicort : « chènevotte ; filasse de chanvre de rebut et tortillée, dont on ne tire qu’une étoupe grossière » (Azaïs). (v. TdF jos ‘narido') narrilha nf : v. narreta. narrilhons nm pl, cf Ubaud Dicort : « bruit que l’on fait en reniflant » (v. TdF) narròta nf, cf Ubaud Dicort : (v. narreta) narrut, -uda : persona qu'a de nas ; rusat, -ada ; viciós, -osa ; emmalit, -ida. narsa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « fondrière, tourbière, terrain boueux, v. nassa 2 » (v. TdF) narsèrp nf, cf Ubaud Dicort : « couleuvre d’eau » (Alibert) narsós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « humide, v. moisse » (v. TdF) nartèx : pòrge (vestibul) davant la pòrta d'una glèisa. narval nm : unicòrn de mar (cetacèu) (Monodon monoceros) nas : organ de l'odorat. (v. TdF) Baissar lo nas : èsser moquet. Aver de nas : èsser perspicaç, -a. Donar del nas : capejar de naut en bas. Metre lo nas pertot : fosigar pertot (s.f.) Nas a nas, nez à nez. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘nas’) Nas e nas (Alibert) : cap e tufa. Rire sota nas, rire dans sa barbe. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘nas’) Nas camús. Nas ponchut. Nas reversinat. Palm de nas : signe trufaire. (v. palm) Faire lo palm de nas, faire le pied de nez. (v. TdF jos ‘nas’) Rafir lo nas : far lo desgostat. Tombar de nases : tombar de nas (sul nas) nas de chin nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de truffe de qualité inférieure » TdF
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|