naftalen [naftalèn, cf Ubaud Dicort] (m.) : idrocarbur aromatic.

naftalic, -a : derivat de la naftalina.

Acid naftalic.

naftalina : substància blanca e que forteja, utilizada per far la guèrra a las arnas.

Una bòla de naftalina.

naftòl (m.) : derivat antiseptic del naftalen.

nagaire (adv.) : i a pas gaire / i a pas grand temps.

naiada [naïada] nf : divinitat de las aigas (fonts, rius, lacs, ribièiras...) ; mena de planta : (Naïas major) ; (Naïas minor)

nairat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF neirat’) : ananquit,-ida (magre, -a coma una bicicleta (l.p.)

nais nm : « routoir, lieu où l’on fait rouir le chanvre ; mare ; bassin, pièce d’eau » TdF jos ‘nai’ ; naissilh. v. pus bas.

Naïs [Naís] (f.) : doblet d'Anaís.

naisar 1 (v. intr.) (v.Alibert) : remar (utilizar los rems per navigar)

naisar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, rouir le chanvre ; croupir, être stagnant » TdF ‘neisa’

naisatge nm, cf Ubaud Dicort : « rouissage » TdF ‘neisage’

naiset nm, cf Ubaud Dicort : « petit routoir » TdF ‘neiset’ (v. nais)

naisièr nm, cf Ubaud Dicort : « chanvre qui est encore dans le routoir » TdF ‘naisié’

naissedor, -airitz [, -doira adj, cf Ubaud Dicort] : qu'es encara a nàisser ; relatiu, -iva a la naissença.

L'ostal naissedor.

naissedura : panarís (inflamacion d'un det o d'un artelh al pè d'una ongla)

naissement nm, cf Ubaud Dicort : « naissance ; origine, commencement » (v. L. 256)

naissença : accion de nàisser, de venir al mond ; començament (debuta) de quicòm.

naissent 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « naissant, ante » TdF ‘neissènt’

naissent 2 nm : uèlh de font / font que vina (que sortís) ; naissilh.

nàisser (v. intr.) : venir al mond ; paréisser ; puntejar (sortir de tèrra) ; vinar (sortir de tèrra en parlant d'una font) ; espelir.

Nàisser amb la crespina (med.) v. crespina.

Nàisser amb la crespina (s.f.) : èsser benastrugat.

naissilh nm : grelh / grelhet / gèrm / gèrme (R. III, 464 - L. 206).

naisson nm, cf Ubaud Dicort : « endroit où une source naît, petite source » TdF

naissuda nf, cf Ubaud Dicort : « naissance, origine » TdF

naja (sèrp) nf, cf Ubaud Dicort : « naja » (Sèrras-Ess.)

« naltres » / « nautres » : v. nosautres.

NAN- : forma prefixada del grèc nanòs (nan)

nan, -a adj e n : persona o causa bravament pichonèla (t. a.), « nain, v. nanet 2 plus usité » TdF ‘nan 1’

nandó nm, cf Ubaud Dicort : « (ornit.) nandou » (Rapin)

« nanduèlh » : v. naduèlh.

nanet 1 nm  : belugueta (beluga nana) ; flamaròta (flama nana)

nanet 2, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : nan pichon, nana pichona,  « nain, aine » TdF.

Lo nanet, le petit doigt. (v. TdF)

Lo pichon Nanet : Cruscafavòtas v. aquel nom. (v. çai sus)

Naneta : doblet d'Anneta.

nanetam nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. nanet 1 e –AM)

nani adv, cf Ubaud Dicort : « nenni, non, v. non. On dit nani aux personnes auxquelles on dit vous, et non à celles que l’on tutoie » (v. TdF). « nani » (fr.) : v. non / non pas.

nanisme : estat de q.q. , d'una bèstia o d'una planta nanas.

NANO- : v. NAN-

nanocefal, -a (adj. e subs) : del cap extrèmament pichon.

nanocefalia : estat d'una persona nanocefala.

nanoelectronica : tecnologia de la fabricacion dels circuits integrats que la dimension de lors elements i es mesurada en nanomètres.

nanofarad nm : (fisica) « nanofarad » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 255)

nanofibra nf, cf Ubaud Dicort : « nanofibre »

nanograma nm : unitat de mesura de pes equivalenta a la milionena part d'un milligrama.

nanomalhum nm : (informatica) « nanoréseau » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 163)

nanomèl, -a (adj. e subs.) : que patís de nanomelia.

nanomelia : nanisme d'un membre o de mai d'un.

nanomètre : unitat de mesura equivalenta a la milionena part d'un millimètre.

nanometric, -a adj : (fisica) « nanométrique » T (v. Ubaud Dicc. scient. p. 255)

Nanon : diminutiu de Naneta.

nanoplancton nm, cf Ubaud Dicort : « nanoplancton »

nanosegonda nf : (fisica) « nanoseconde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 255)

nanotecnologia : tecnologia a l'escala del nanomètre.

nanquin nm, cf Ubaud Dicort : « toile de coton ; couleur jaunâtre » (v. TdF ‘nankin’)

nanquinet nm, cf Ubaud Dicort : « nankinette, toile plus fine que le nankin » TdF ‘nankinet’

nantiment nm, cf Ubaud Dicort : « nantissement, v. gatge plus usité » (v. TdF)

nantir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, nantir, v. assegurar » (v. TdF)

nantora (adv.) : doblet arcaïc de denantora (arc.)

« nantres » : v. nosautres.

nap (plt.) : nabet. (Brassica napus)

nap caulet (plt.) : caulet raba / rutabagà.

nap del diable (plt.) : cojarassa (Bryonia)

nap de Narbona : mena de caulet raba.

« napa » (fr.) : v. toalha - mapa.

napalm (m.) : gasolina gelificada per far de bombas incendiaras.

napol [nàpol nm, v. Ubaud Dicort p. 155 e Vayssier ‘nàpoul’] (plt.) : penhuca. (Xanthium strumarium) (v. arrapamans)

Napoleon : nom de tres emperadors franceses del s. XIX.

napoleon : loís (anciana pèça de moneda d'aur)

Un napoleon se ditz tanben loís d'aur o rosselon.

 

 

 

napoleonenc [napoleonian (v. Ubaud Dicort e Rapin)], -a adj  : relatiu, -iva a Napoleon.

Las guèrras napoleonencas nos afrabèron.

napolitan, -a (subs. e adj.) : de Nàpols ; relatiu, -iva a Nàpols.

Nàpols : vila d'Itàlia.

Narbona : vila d'Occitània.

narbonés 1, -a (subs. e adj.) : de Narbona ; relatiu, -iva a Narbona. (v. nedanés)

narbonés 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vent de Narbonne, vent d’ouest ; ouest, en Provence et bas Languedoc, v. ponent » (v. TdF ‘narbounés 2’) ; « vent du Nord-Est » (Carrasco Dict.[...] audois)

Narbonesa : nom balhat pel Romans a Provença, Delfinat e Lengadòc (províncias conquistadas devèrs 125 abans J. C.)

NARC- : forma prefixada del grèc narkè (engordiment)

narceïna : alcaloïd de l'opium (lat), soporific e anelgesic.

narcís (plt.) : (Narcissus) nom de tot un fum de varietats.

Narcís : prenom.

narcissic, -a : que patís de narcissisme.

Comportament narcissic.

narcissisme : admiracion exclusiva de se.

NARCO- : v. NARC-

narcoanalisi (f.) : psicanalisi quimica.

narcodòlars nm pl, cf Ubaud Dicort : « narcodollars » (Per Noste)

narcolepsia : cabussada brusca e patologica dins lo sòm.

narcomania : tissa malautissa de prene de narcotics.

narcòsi (f.) : torpor patologica.

narcotic, -a adj e nm : qu'amòda un estat de torpor.

narcotina : un dels alcaloïds de l'opium (lat.)

narcotisme : ensemble dels destorbis amodats per l'emplec exagerat o perlongat de narcotics.

narcotizacion : accion de narcotizar.

narcotizar (v. tr.) : metre en estat de narcòsi.

narcotrafec [ ~ narcotrafic] nm, cf Ubaud Dicort : trafec de drògas.

narcotrafegant [~ narcotraficant] nm, cf Ubaud Dicort, -a : persona que fa lo trafec de drògas.

nard (plt.) : (Nardus stricta) ; (Polianthes tuberosa) ; mena de perfum.

narga nf : v. nharga.

Far narga a, faire nargue à. (v. TdF), « narguer » (Sèrras-Ess.)

nargar : v. nhargar 1.

nargós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui parle du nez, v. narret » (v. TdF)

nargosejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, nasiller, v. narrejar » (v. TdF)

narguil nm, cf Ubaud Dicort : « narguilé » (Laus)

narma (pr. indef.) : pas cap. (v. TdF)

narra / nàrria [veire narra, cf Ubaud Dicort] nf : cadun dels dos traucs del nas ; fòssa nasala ; (per extension) : morre.

narracion (R. IV, 299) : raconte oral o escrich.

narrada : mifada ; presa de tabat ; vapor que sortís per las nàrrias.

Aver narrada de quicòm : aver vent de quicòm.

narralhada nf, cf Ubaud Dicort : « grosse prise de tabac » TdF ‘narraiado’

narraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « narrateur, celui, celle qui narre » TdF

narrar (v. tr.) (R. IV, 299) : contar / relatar.

narrat nm, cf Ubaud Dicort : « narré, récit » TdF

narratiu, -iva : relatiu, -iva a la narracion.

Estil narratiu.

narrativament : d'un biais narratiu.

narrator, -tritz : contaire, -a ; persona que fa un relat, un raconte.

narrejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que parla del nas, « celui, celle qui nasille, qui renifle, qui ronfle en dormant » TdF.

narrejar (v. intr.) : parlar del nas ; roncar.

Los Americans del nòrd narrejan quicòm !

narret, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « nasillard, arde, qui parle du nez » TdF

narreta / narrilha nf : « petite narrine » ; narra / nàrria v. pus naut. (v. TdF jos ‘narreto’

narridar (v. intr.) : doblet de narrejar.

narridas nf pl, cf Ubaud Dicort : « chènevotte ; filasse de chanvre de rebut et tortillée, dont on ne tire qu’une étoupe grossière » (Azaïs). (v. TdF jos ‘narido)’)

narrilha nf : v. narreta.

narrilhons nm pl, cf Ubaud Dicort : « bruit que l’on fait en reniflant » (v. TdF)

narròta nf, cf Ubaud Dicort : (v. narreta)

narrut, -uda : persona qu'a de nas ; rusat, -ada ; viciós, -osa ; emmalit, -ida.

narsa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « fondrière, tourbière, terrain boueux, v. nassa 2 » (v. TdF)

narsèrp nf, cf Ubaud Dicort : « couleuvre d’eau » (Alibert)

narsós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « humide, v. moisse » (v. TdF)

nartèx : pòrge (vestibul) davant la pòrta d'una glèisa.

narval nm : unicòrn de mar (cetacèu) (Monodon monoceros)

nas : organ de l'odorat. (v. TdF)

Baissar lo nas : èsser moquet.

Aver de nas : èsser perspicaç, -a.

Donar del nas : capejar de naut en bas.

Metre lo nas pertot : fosigar pertot (s.f.)

Nas a nas, nez à nez. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘nas’)

Nas e nas (Alibert) : cap e tufa.

Rire sota nas, rire dans sa barbe. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘nas’)

Nas camús.

Nas ponchut.

Nas reversinat.

Palm de nas : signe trufaire. (v. palm)

Faire lo palm de nas, faire le pied de nez. (v. TdF jos ‘nas’)

Rafir lo nas : far lo desgostat.

Tombar de nases : tombar de nas (sul nas)

nas de chin nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de truffe de qualité inférieure » TdF