|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
multirisc (adj (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort), -a (adj.) : relatiu, -iva a mai d'un risc. Assegurança
multirisques. multisecable, -bla : que pòt èsser copat, -ada en multiples talhons, en multiplas parts. multisecat, -ada : copat, -ada en multiplas parts. multisecular, -a : de mai d'un sègle. L'Occitan es multisecular. multisisa : de mai d'una sisa. multitractament nm :
(informatica) « multitraitement » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 163) multitubular, -a : de mai d'un tub. multitud nf (R. IV, 251) : grand nombre de personas o de causas. municion : tot çò indispensable per una armada (viures, armas...) municionari nm, cf Ubaud Dicort :
« munitionnaire » TdF municipal, -a (R. IV, 288) : relatiu, -iva a una municipalitat. Conselh municipal : conselh de comuna. municipalitat nf : comuna (circomscripcion administrativa de vila o de vilatge) ; ensemble dels elegits d'una comuna. municipalizacion : accion o resulta de municipalizar. municipalizar (v. tr.) : sometre al contraròtle d'una municipalitat. municipi nm, cf Ubaud Dicort :
« municipe, v. comuna » (v. TdF),
« municipalité » (Laus) munificéncia : qualitat d'una persona bravament generosa. munificent, -a : bravament generós, -osa (t. a.) munir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : provesir de tot çò que cal. munir (se) : se provesir de tot çò que cal. munster nm : (formatge (68)), cf Ubaud Dicort, « munster » muòl / mul [veire
muòl, cf Ubaud Dicort] nm : animal ibrid esteril d'èga
(de cavala) e d'ase (Mul egui) ; « homme
entêté, brutal » ; mujol (mena de peis de mar) v. mujol « uranoscope, poisson de mer, v. rascassa
blanca » (v. TdF ‘muou’). Caput coma un muòl. Un muòl es pas un bardòt (Mul someri) muòla / mula [veire muòla, cf Ubaud Dicort] nf : feme del mul / feme de muòl. muolalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« les mulets, la race des mulets » TdF jos ‘mulataio’ muolam nm sing, cf Ubaud Dicort :
« les mulets en général » TdF jos ‘mioulan’ muolat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : qu'a las ancas (cropa) e lo cuol estreches coma los muòls (en parlant del bestial boïn) muougat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : qui a la croupe et le train de
derrière étroits, en parlant des bêtes à corne [v. muolat] » TdF jos ‘miéuga’. mur : muralha / paret. mura 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« saumure, salure » (v.
TdF ‘muro 3’) mura 2 / murra (Alibert) ? nf, cf Ubaud Dicort :
« murs en ruines, vestiges
d’anciennes constructions, ruines, v. roïna ». (v. TdF
‘muro 2’) Una mura de nèu, une pile de neige. Una mura de gents, une foule de gens. (v. TdF) mura 3 nf, cf Ubaud Dicort :
« mesure usitée pour le poisson, panier qui contient
environ 18 kilogrammes de marée et qui se vend au prix fixé par
le marché du jour » TdF ‘muro 1’ mura 4 nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de gros clou pour souliers » (v. TdF ‘muro 4’) murada : bordatge de naviri. murador nm, cf Ubaud Dicort :
« maçon, v. maçon » (v. TdF) muraire nm, cf Ubaud Dicort :
« maçon qui fait des murs, bousilleur » TdF mural, -a : relatiu, -iva a una paret. Pintura murala. muralha (R. IV, 292) : paret ; ensemble de parets. muralhaire nm, cf Ubaud Dicort :
« maçon qui fait des murs à pierre sèche, v. paredaire » (v. TdF ‘muraiaire’) muralhar (v. tr.) : enrodar de parets ; tampar amb una paret. muralhassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse ou grande muraille, mur en ruines » TdF ‘muraiasso’ muralheta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit mur, petite muraille » TdF muralhièira nf, cf Ubaud Dicort : « la planche ou la
pièce de bois posée contre le mur » TdF jos ‘muraié’ muralhièr 1 , -a adj, cf Ubaud Dicort :
que tòca la paret ; Fustam muralhièr. Aucelon muralhièr muralhièr 2 nm :
passerat que viu dins un trauc de paret. muralhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit mur, v. paredon » (v. TdF ‘muraioun’) murament nm, cf Ubaud Dicort :
« murement, action de murer » TdF,
« murage » (Rapin) murar (v. tr.) : enrodar d'una paret ; tampar amb una paret. mureta : paret pichona per clausurar un airal. murèl
/ murrèl ? nm,
cf Ubaud Dicort : (v. mura
2) muret 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit mur » (L. 255). (v. mureta) muret 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« marmotte, dans les Alpes, v. marmòta » TdF ‘muret 1’ Murèt n pr : v. jos Murèth. mureta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit mur, mur de clôture, cloison, v. bugeta » (v. TdF) Mureth [Murèth (gasc.) ; Murèt n pr, cf Ubaud Dicort Errata web] : vila d'Occitània que Ramon VI, comte de Tolosa, i perdèt la batalha contra Simon de Montfòrt, pendent la crosada contra los Albigeses, en 1213. murèx : molusc gasteropòde de Mediterranèa. murga (non preconizat Dicort) / mirga : v. mirga. murgueta [veire mirgueta, cf Ubaud Dicort] nf : mirgalhon / mirgòta (mirga pichonèla) muriat nm, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) muriate » (Rapin) muriatic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« muriatique » (Rapin) murids (m. pl.) : familha de mamifèrs rosegaires. murilha nf, cf Ubaud Dicort :
« mûrier nain, mûrier multicaule » TdF ‘muriho’ murmur : mormolh. v. mormolh. murmuracion nf, cf Ubaud Dicort :
« action de murmurer » TdF murmuraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui murmure, qui a l’habitude de murmurer, v.
mormolhaire » (v.
TdF) murmurament nm, cf Ubaud Dicort :
« murmure, plainte »
(L. 255) murmurant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« murmurant, ante » TdF murmurar (v. tr. e intr.) (R. IV, 293) : mormolhar. murmurejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, faire un murmure ; murmurer
doucement » TdF murmurièira nf, cf Ubaud Dicort : « merle d’eau, v. mèrle aiguièr » (v.
TdF) murra nf (Alibert ; abs. Dicort
: montet ; tropelada ; multitud. (v. jos mura 2) mursa : iala. v. iala. murtre 1 nm (R. IV, 268) : assassinat / omicidi. murtre 2/ murtra (plt.) [los 2, veire mirta, cf Ubaud Dicort] : (Myrtus comunis) murtrejar (v. intr.) : far un murtre ; afrabar la vianda de pels camps. Las pèiras de
glaç dels auratges o murtrejan tot. murtrièr, -ièira adj e n : persona qu'a fach un murtre. murtrir (v. tr. arc.) (R. IV, 269) : tuar. v. macar. mus : morre / musèl. musa 1 nf : retard ; espèra bufèca ; musa 2 nf : caduna de las nòu divessas mitologicas de la poesia, de las arts e de las sciéncias ; sorga (font) d'inspiracion ; poesia. musador nm, cf Ubaud Dicort :
« celui qui perd son temps ; celui qui attend, qui
espère en vain ; sot, fou » (L. 255) musairàs, -assa adj e n : brave musaire, brava musaira. |
|
musaire, -aira [~ -airitz] n : persona que musa (que lambiardeja, que pren de retard, qu'es longanha o que pèrd temps) musairejar (v. intr.) : frequentatiu de musar. (v. musaire) musança nf, cf Ubaud Dicort :
« folie [v. jos musador] » (L. 255) musar 1 (v. intr.) : lambiardejar / s'atardivar ; « s’amuser à des vétilles, attendre en vain » (v. TdF). musar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, jouer de la musette » (L. 256) musaranha : mamifèr insectivòr (Sorex vulgaris) musard, -a adj : musaire, -a. v. pus naut. (v. TdF jos ‘musard’) musardar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, musarder, v. musar 1 » (v. TdF) musardejar (v. intr.)
(abs. Dicort) : frequentatiu
de musar, « musarder » (Per Noste, Basic). musardiá nf, cf Ubaud Dicort : « folie, sottise [v. musança] » (L. 256) musatge : accion de musar, de lambiardejar. musc : substància nolenta, amarganta, deslargada d'una boçarèla cuolièira d'unes mamifèrs. musca grèga nf, cf Ubaud Dicort : « muscari musqué,
plante » TdF ‘musco-grèco’ muscada : frucha del muscadièr que sa grana (nose muscada) es utilizada coma condiment e balha lo burre de muscada. (Nux moschata) muscadèl 1, -a adj e n : muscat, -ada (que nòl a musc) (v. TdF ‘muscadèu 1’) muscadèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « raisin muscat ; petit
vin muscat ; mousseron, champignon d’odeur agréable, v. mossairon ;
muscadin, fashionable » (v. TdF ‘muscadèu 2’) muscadèla nf, cf Ubaud Dicort : « muscadelle, espèce de
poire ou de pomme musquée ; vigne de muscat » TdF ‘muscadello’ muscadelièira nf, cf Ubaud Dicort : « vigne de raisin
muscat » TdF muscadet 1, -a adj, cf Ubaud Dicort :
v. muscadèl 1. (v. TdF jos ‘muscadèu 1’) muscadet 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« cépage cultivé en Languedoc » TdF muscadièr (plt.) : mena d'arbre tropical (Myristica) muscadin nm : musc « muscadin, petit
maître ; petit poulpe » (v. TdF). muscadinar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire le muscadin » TdF muscadinòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit muscadin » TdF muscalha nf, cf Ubaud Dicort :
« ordure, gadoue, v. moscalha » (v. TdF ‘muscaio’) muscar [ ~ emmuscar] (v. tr.) : perfumar amb de musc. muscardin nm : « muscadin, graine de coriandre
enduite d’une pâte sucrée ; grain de maïs qu’on fait
éclater au feu, v. dragèa ; ver à soie
malade qui prend une apparence plâtreuse comme le bonbon de ce nom » ; (plt.) (Philadelphus
coronarius) (v. TdF) muscardina nf : grans de milh
que l'òm far espetar dins una caçairòla onchada
d'òli per los se manjar (pop-corn anglés) (v. Alibert) ; « maladie des vers à soie due au
développement d’un cryptogame du genre botrytis, v. pebrina »
(v. TdF) muscardon nm (abs. Dicort) : mena de malautiá dels manhans, « maladie des vers à soie » (Alibert). (v. muscardina) muscat 1 nm : rasim muscat ; mena de fonge : agaric de pels prats (Tricholoma albellum) muscat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« musqué, ée » TdF jos
‘musca’ muscatièira nf, cf Ubaud Dicort : v. muscadelièira. (v. TdF jos ‘muscadeliero’) musclada : platat de muscles marins. musclaire, -aira (abs. Dicort e TdF) : persona que pesca o que vend de muscles, « nm,
(qui élève des moules)
bouchoteur »
(Laus). (v. musclièira 2) musclar (v. tr.) : desvolopar los muscles del còrs. musclar (se) : venir musclat. musclat, -ada : qu'a de braves muscles. musclau : am / anquet (croqueton per trapar de peis) muscle 1 nm : organ format de fibras contractilas que donan lo movement als òmes e als animals ; « haut de l’épaule, épaule, v. espatla » (v. TdF ‘muscle 1’). muscle 2 nm : molusc marin comestible (Mytilus edulis) musclièira 1 nf : espatleta de camisa ; musclièira 2 nf : airal que i se pescan de muscles ; persona que vend de muscles « marchande de moules » TdF. muscular, -a : relatiu,-iva als muscles del còrs. musculatura : ensemble dels muscles del còrs. musculós, -osa : qu'a de braves muscles. musècas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« mosaïques ? » (R. III, 296 : musec ‘mosaïque’).
(v. mosaïc 1) musejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire la moue, v. fonhar » (v. TdF) musèl : morre ; anèla que se met al bosigador d'un pòrc. muselada nf, cf Ubaud Dicort :
« opération qui consitste à passer un morceau de
bois aux naseaux des veaux sauvages qu’on veut sevrer » (v. TdF) muselar (v. tr.) : cargar un anèla al morre d'un pòrc per l'empachar de fóser ; cargar una muselièira (t. a.) condemnar al silenci. Muselar un pòrc. Muselar un ors. Muselar las
fòrças d'oposicion. muselièira : aparelh que se carga al morre dels animals per los empachar de mordir o de manjar. museografia nf, cf Ubaud Dicort :
« muséographie »
(Rapin) museografic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« muséographique » (Sèrras-Ess.)
museologia nf, cf Ubaud Dicort :
« muséologie » (Per Noste) museologic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« muséologique »
(v. çai sus) museròla nf, cf Ubaud Dicort : « muserolle » (Laus) muset nm, cf Ubaud Dicort :
« mesure pour le vin, partie du muid » TdF museta 1 nf : mena de calamèla (instrument de musica) ; mena de dança anciana ; plt. : primavèra farinosa (Primula farinosa) ; museta 2 nf : saqueta de
tèla que se carga en bandolièira ; « sac à avoine, que
l’on suspend à la tête des chevaux » TdF ‘museto 2’ musetaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, joueur de musette, v. cabretaire » TdF musèu : airal que i se sèrvan de colleccions o d'objèctes representatius d'una persona, d'una activitat, d'una epòca, d'una civilizacion... (t. a.) museum nm, cf Ubaud Dicort :
« musée, muséum » TdF ‘museon’ musica : art de combinar los sons armoniosament ; òbra musicala ; notacion escricha d'una composicion musicala ; ensemble de musicians d'una fanfara ; seguida de sons armonioses. Musica classica. Musica modèrna. Musica d'un vèrs. musicadís, -issa adj : mes, -a en musica. musicador nm, cf Ubaud Dicort :
« musicien ; instrument de musique » (v. TdF) musicaire, -aira [~ -airitz] (subs. e adj.) : persona que fa de musica ; armoniós, -osa. musical, -a : relatiu, -iva a la musica ; armoniós, -osa. Accent musical. Òbra musicala. Votz musicala. musicalament : d'un biais musical. musicalitat nf : qualitat de çò musical. musicament nm, cf Ubaud Dicort :
« bruit harmonieux, son musical » TdF musicant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait de la
musique » TdF musicar (v. intr.) : far de musica mai o mens bona. musicassa nf, cf Ubaud Dicort :
« méchante musique, vilaine musique » TdF musicastre, -a (abs. Dicort) : marrit musicaire, marrida musicaira, « nm, musicâtre » (Rapin). musician, -a adj e n : persona capabla en musica. MUSICO- : forma prefixada del mot musica. musicograf, -a : persona qu'escriu a propaus de la
musica o dels musicians. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|