|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
mucografia : estudi radiografic de la mucosa del tub digestiu. mucoïde, -da : que revèrta de mucus (lat.) mucolipidòsi (f.) : acomolòfi, dins d'unes organs, de mucopolisacarids acids e de glucolipids. mucolisi (f.) : liquefaccion del mucus (lat.) mucolitic, -a : que dissòlv las mucositats. mucomembranós, -osa : que revèrta una membrana mucoïda. mucomètre (m.) (del grèc metrà, utèr) : distension de la cavitat uterina per de mucositats. mucopoire (abs. Dicort) : mucus (lat.) que revèrta de poire a causa dels leucocits abondoses que conten. mucopoirós, -osa (abs. Dicort) : que revèrta de poire. mucopolisacarid (m.) : compausat quimic que son idrolisi delarga de sucres aminats. mucopolisacaridòsi (f.) : acomolament patologic de mucopolisacarids. mucopolisacariduria : preséncia de mucopolisacarids dins las urinas. mucoproteïna : combinason d'una proteïna amb un mucopolisacarid. mucoproteïnuria : preséncia de microproteïna dins las urinas. mucorrèa (f.) : escolament abondós de mucus (lat.) mucós, -osa : que conten o que dona de mucositats. mucosa : membrana umectada de mucositat, e que tapissa d'unas cavitats del còrs uman. Mucosa bucala, nasala, intestinala. mucositat nf : secrecion viscosa de las membranas mucosas ; estat de çò mucós. mucoviscidòsi (f.) : viscositat patologica excessiva de la secrecion de las glandolas exocrinas. mucron nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) mucron » (Rapin) mucronat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) mucroné, -e » (v. Rapin) mucus nm (lat.) : muc / mucositat. muda nf (R.
IV, 281) : accion de mudar o de se mudar ; temporada qu'un nenon
contunhava d'èsser emmalholat ; airal que i se càmbia de
pilòt (mar.) ; « mue, cage ou
chambre obscure où l’on rend silencieux les oiseaux dont on veut
faire des appeaux... » (v. TdF
suppl) mudable, -bla : capable, -a d'èsser mudat ; mutable, -a. mudacion : càmbiament ; mutacion (R. IV, 282). mudada : farda que l'òm càmbia cada setmana ; ramada (pluèja passadissa) mudadís 1 nm : càmbiament de plaça. mudadís 2, -issa adj (abs. Dicort) : variable, -a ; cambiadís, -issa, « changeant » (Brun Glossari Oc-Fr) mudador,
-doira adj, cf Ubaud Dicort : « Cadièira
mudadoira, chaise basse servant à emmailloter les
enfants » (Brun Glossari Oc-Fr) mudaire [, -aira] ~ -airitz n, cf Ubaud Dicort (R. IV, 282 - L. 255) : persona que càmbia o fa cambiar. mudament nm / mudança nf : càmbiament ; mutacion (R. IV, 282). mudandeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit chalet » TdF (v. mutanda) mudar 1 (v. tr. e intr.) : cambiar (t. a.) ; remudar un nenon ; tornar emmalholar aquel nenon ; regajar / regaginar (galinas, aucelum) ; pelmudar (autres animals) ; cambiar de farda ; desplaçar ; cambiar de país ; cambiar d'ostal ; se laissar morir / morir. mudar (se) : cambiar los catons (cambiar d'ostal) ; cambiar de plaça ; se cambiar (farda) mudar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, être muet » (L. 255) (v.
mudejar 1) mudason nf (R. VI, 377) : mutacion ; farda per se cambiar. mudatge : borrassas de nenons. mudejar 1 (v. int.) : parlar pas / far lo mut (v. TdF) ; far guinèla sens parlar [error d’Alibert (v. Ubaud Dicort p. 155)]. mudejar 2 adj e n (m. e f.) (cat.) : se ditz dels Arabs demorats en Castilha après la reconquista crestiana, e de lor art. mudir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, devenir muet » (L.
255) muditge : estat de q.q. de mut ; estat de q.q. que demòra lengaclavat. muèg / muòg [veire muèg, cf Ubaud Dicort] nm : anciana mesura de 590 litres. muèlha
nf, cf Ubaud Dicort :
« lieu où l’eau est tranquille, mare, v. lòna » (v. TdF ‘mueio’) muflàs
nm, cf Ubaud Dicort :
« souffleur, petit cétacé, poisson de mer, v. delfin » (v. TdF) muftí
nm, cf Ubaud Dicort :
« mufti » (Laus) muga (plt.) : (Cistus monspeliensis) mugan (plt.) : (Cistus albidus) múger [veire mugir, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : mugir. mugiment : lo bramar de buòu o de vaca. mugir / múger [veire mugir] (v. intr.) :
bramar (bestial boïn) |
|
muguet (plt.) : (Convallaria
maialis) ; « muguet, muguet des
bois » TdF muguet blau (plt.) : (Hyacinthus orientalis) muguet de mar (plt.) : (Pancratium maritumum) muguet de prat (plt.) : (Asphodelus) muguet fèr (plt.) : muguet jaune / muguet salvatge. muguet grand (plt.) : (Narcissus pseudo-narcissus) mugueta nf / muguetòla (v. muguetòla) : filha fenestrièira, « jeune fille légère, éventée, dissipée, folâtre » TdF ‘mugueto’. muguetat, -ada : que nòl a muguet, « musqué, ée » (v. TdF). muguetòla nf, cf Ubaud Dicort : « précieuse,
muguetée, v. ponsirada » (v. TdF) muishar (Alibert ; abs. Dicort) (v. tr.) : mostrar. (v. çai jos) muisham ! (interj. gascona) (abs. Dicort) : per véser ! mujol : mena de peis de mar (Mugil) mujol camús : m. de peis de mar (Mugil simus) mujol daurat (abs. Dicort) : (Mugil auratus) (v. çai jos) mujol daurin nm, cf Ubaud Dicort :
v. mujol daurat. (v. TdF ‘muge-daurin’) mujol fangós : (Mugil cephalus) mujol flaveton nm, cf Ubaud Dicort :
« muge sauteur, mugil saliens (Risso), poisson de
mer » TdF ‘muge-flavetoun’ mujol labrut : (Mugil labrosus) mujol pansard nm, cf Ubaud Dicort :
« muge céphale »
(v. TdF ‘muge-pansard’) mujol provençal
(abs. Dicort) : (Mugil
provincialis). (v. carida) mujol sautaire (abs. Dicort) : (Mugil saliens). (v. mujol flaveton) mujol testut : (Mugil cephalus) (v. mujol pansard ) (v.
TdF jos ‘muge-pansard’) mujol volaire (abs. Dicort) : (Mugil exoctus) (v.
mujol volant) mujol volant nm, cf Ubaud Dicort :
« exocet sauteur, poisson de mer » v. TdF ‘muge-voulant’ « mujòl » nm : v. mojòl. mujolièira : filat per pescar los mujols ; gavina d'ivèrn (aucèl) (Larus hibernus) mujolon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit muge » TdF suppl mul nm : v. muòl. mula 1 nf : v. muòla. mula 2 nf : sabata leugièira de sòla prima e sens talon ; sidola (engeladura del talon) mulard : grand peis de mar (Physeter tursio) ; ibrid esteril d'anet (rit) muscat e de rita (Aneda comuna) mulàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grand mulet » TdF mulassa : mula bèla ; mula marrida ; mula emmalida. mulassièira adj f : « Cavala mulassièira » (v. TdF), èga (cavala) per far de muòls. mulastre, -tra adj e n : ibrid, -a nascut, -uda d'un blanc e d'una negra, o d'un negre e d'una blanca. mulat nm, cf Ubaud Dicort :
« mulet » (L. 255) mulata nf, cf Ubaud Dicort :
« mule » (L. 255) mulatalha nf
sing (pej.) : los
muòls en general. mulatièr 1 nm -ièira : persona que mena muòls o muòlas. mulatièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « muletier,
-ière » (Laus) mulatin, -a adj (L. 255): relatiu, -iva al muòls ; de la natura d'un muòl. Un capuditge mulatin. mulejar (v. intr.) (R. VI, 377) : se desplaçar sus un muòl. mulet nm : mul pichon ; mul, « jeune mulet » (v. TdF ‘mulet’). muleta 1 nf : mula pichona ; mula,
« jolie mule (v. TdF ‘muleto’)» muleta 2 nf (cast.) : pal que ne pendola una tèla roja que lo torero (cast.) brandís davant lo taure dins la mitat segonda de la corrida (cast.) « mulhar » : v. molhar. mulin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« de mule, de mulet (vieux) » TdF (v. mulatin) mulle nm, cf Ubaud Dicort :
« mulle, poisson qu’on pêche dans le Lot » TdF jos ‘mule’ « mulsa » : v. escuma (R. III, 189). multa : ban / dec (argent de pagar en punicion de quicòm) multar (v. tr.) : bravar / bravejar ; desfisar ; mancar / malcontentar / embufar ; macar (s.f.) MULTI- : forma prefixada del latin multus (mai d'un) multibenda (adj. inv.) : se ditz d'un procediment, d'un dispositiu... que permet d'obténer d'images en diferentas bendas espectralas ; se ditz tanben d'un aparelh radioreceptor que pòt sintonizar mai d'una benda de radiofrequéncias. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|