|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
motada : talpinièira (montet de tèrra soslevada per una talpa) motaire nm,
cf Ubaud Dicort : « celui qui
façonne en mottes le tan qui a servi » TdF motal : mota. v. pus naut. motar v, cf
Ubaud Dicort : « v intr, pousser la terre, en parlant des
taupes » TdF. « motar » :
v. botar. motard 1 nm : l'ensemble de las motas d'un camp. motard 2 nm, cf Ubaud Dicort : « motard » (Laus, Basic). « motard » : v. motorista. motàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grosse motte ; bloc de terre qui se détache
d’un champ ; butte, tertre monticule ; gros grumeau ;
motteux, v. quilhamota »
(v. TdF) Motàs (Lo -) n pr m : (escai de La Grand Mota, Erau, 34) , cf Ubaud Dicort. motassa : mota gròssa. motassar (v. tr.) : bresar las motas d'una laurada. motassièr, -ièira adj :
(del Motàs) , cf
Ubaud Dicort. Motassièr, -ièira n pr, cf Ubaud Dicort : v. motassièr. motassina nf, cf Ubaud Dicort :
« glaçon que charrie une rivière ; temps
nébuleux, temps gras, temps couvert » (v. TdF) motasson nm, cf Ubaud Dicort :
« motte, grumeau » TdF Motasson de
nèu, pelote de neige. (v. TdF) motejar 1 (v. intr.) : « se hérisser de mottes » ; far de motas en laurant (v. TdF ‘mouteja 1’). Aquela tèrra moteja fòrça. motejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lancer des mots piquants,
attaquer avec des paroles malignes, invectiver » TdF ‘mouteja 2’ motejar (se) : aver de mots / s'insolentar. motèl : grum / grumèl (t. a.) motelon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite pelote, pelote de neige ; petit grumeau, grumeau de
pâte durci, durillon ; petit tas ; tas de mottes
élevé au coin d’un champ pour indiquer qu’il est
défendu aux bergers d’y conduire leurs bêtes ;
veillotte de foin » TdF motent, -a adj : « gras et humide, sujet à faire des mottes, en parlant d’un terrain » TdF, aubuga (tèrra grassa) que fa de motas [v. motet 1]. motet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « terre qui se
divise en mottes quand on la travaille » TdF motet 2 nm : dicha / locucion ; corteta pèça vocala de glèisa. Al pus fòrt la pelha ! es un motet (una dicha) motet 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit enfant, moutard, marmot, gars, v. drollon » (v. TdF ‘moutet 3’) moteta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite motte » TdF motiflaud, -a [motiflau nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : moflard, -a ; patofle, -a ; gautarut, -uda (qu'a de tròp bravas gautas, de tròp bravas maissas) motilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite motte, grumeau » TdF motin 1 nm (Laus) :
« mutin » (Rapin), v. mutin. motin 2, -a adj :
v. mutin. motinada nf : « mutinerie » (Rapin), v. mutinada. motinament nm : v. mutinament. motinar (se) v pron (Laus) : « se
mutiner » (Rapin), v. mutinar (se) motinariá
nf (Laus) : « mutinerie » (Rapin), v.
mutinariá. motir (v. intr.) (R. IV, 276 - L. 254) : dire un mot / parlar / declarar. Sens motir : sens levar lenga. motiu : rason que buta a far quicòm ; tèma : Motiu musical. Motiu de pintura. motivacion : ensemble dels motius que butan a far quicòm. motivar (v. tr.) : balhar a q.q. una rason de far quicòm. motivar (se) : se trobar una rason de far quicòm. motivat, -ada : bravament interessat, -ada e decidit, -ida per far quicòm. Es pas brica motivat ! motjar (v. tr. e intr.) : doblet de mogar (mosilhar) motlador : talhièr (taula) de teulièr. motladura nf, cf Ubaud Dicort : ornament d'arquitectura, d'ebenistariá, « moulure, v. motlura plus usité » (v. TdF ‘mouladuro’). motladurar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, moulurer » (Sèrras-Ess.) motlaire nm, -a : persona que mòtla. motlar (v. tr.) : far quicòm amb un
mòtle ; metre al mòtle. motlar (se) : prene forma dins un mòtle (t. a.) motlatge : accion o resulta de motlar quicòm. mòtle : objècte amb cavitat de la forma de reproduire (t. a.) motlura nf, cf Ubaud Dicort :
« moulure » TdF ‘mouluro’ MOTO- : forma prefixada del mot motor. motò [mòto nf, cf Ubaud Dicort] (apocòpa de motocicleta) : veïcul
de doas ròdas que la fòrça de son motor passa los 125 cm3. motobecana nf, cf Ubaud Dicort :
« motobécane » motocicle nm / motocicleta nf (arc.) : veïcul motorizat. v. motò. motociclista (adj. e subs. m. e f.) : persona que fa de motò ; relatiu, -iva a la motò. motocompressor : compressor amodat per un motor. « motocross » (angl.) (abs. Dicor) : espròva motociclista en circuit tampat fòrt accidentat, « moto-cross » [Sèrras-Ess. : motocròss]. motocultor : aparelh agricòla leugièr. motocultura : cultura practicada amb d'aparelhs mecanics. motòla nf, cf Ubaud Dicort :
« petite motte de terre » TdF moton nm : mascle de la feda castrat ; « sonnette, masse de bois ou de fer pour enfoncer les pieux ; contre-poids d’une cloche ; bélier, ancienne machine de guerre » (v. TdF). motonada nf : tropèl de motons ; tropèl de fedas « v. escabòt » (v. TdF). motonalha nf sing (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘moutounaio’) (pej.) : fedas e motons en general. motonament (abs. Dicort) : movement que revèrta lo desplaçament d'una motonada, « moutonnement » (Rapin). Lo motonament dels froments. Lo motonament de la mar. |
|
motonar (v. tr. e intr.) : far revertar quicòm a una toison de moton, « rendre frisé » ; revertar una toison de moton, « se crêper, v. crespar ; s’agiter en blanchissant, en parlant des ondes » (v. TdF). Lo vent motonava las nivols. Los blats motonavan. La mar motonava. motonàs : moton gròs ; moton vièlh
; moton emmalit. motonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« moutonné, frisé, crêpé,
ée ; véreux, euse, v. vermenós » (v. TdF jos ‘moutouna’) motonatge nm, cf Ubaud Dicort :
« droit sur les moutons » (L. 251) motonautic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« motonautique » (Per Noste) motonautisme nm, cf Ubaud Dicort :
« motonautisme » (Per Noste) motonessa : carn de moton accidentat salada e tressecada pels pastres. (v. TdF ‘moutounesso’) motonet nm : moton pichonèl
; « scabieuse colombaire;
anémone à fleurs de narcisse » TdF ’moutounet’ (v. Honnorat) motoneta (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : (Scabiosa columbaria) ; (Anemone
narcissiflora) (v. motonet) motò-nèu (f.) (abs. Dicort) : veïcul monoplaça per se desplaçar sus la nèu, « motoneige » [Per Noste : motonèu]. motonièr nm, cf Ubaud Dicort, -ièira :
pastre de fedas o de motons,
« moutonnier, marchand ou conducteur de moutons » (v. TdF) ; q.q. que
seguís bestiament e abuclament (v.
abucle) ; « les
pêcheurs de nos côtes
donnent ce nom aux paysans qui s’embarquent avec eux comme
matelots et qui n’entendent rien aux manoeuvres »
(Azaïs). motonin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« de mouton » (L. 251) motonina nf : pèl de moton. motopompa : pompa amodada per un motor. motor 1 nm : aparelh que met en movement una maquina. motor 2, -tritz adj : qu'amòda (que met en movement) motorista n (m. e f.) : policièr en motò ; adèpte, -a de la motò [v. motard 2] ; « motoriste » (Per Noste). motorizacion : accion o resulta de motorizar o de se... motorizar (v. tr.) : provesir d'un motor ; provesir de maquinas a motor. motorizar (se) : se provesir d'una maquina a motor, de maquinas a motor. motós 1 (abs. Dicort) : mena d'aucèl (Para cinerea) (v. motàs) motós 2, -osa adj, cf Ubaud Dicort : plen de motas. motosa : mata de joncasses o d'autras èrbas aqüaticas. mototractor : aparelh entremièg motocultor e
tractor. motricitat nf : ensemble de fonccions que permeton a q.q. o a un animal de se desplaçar. motu proprio nm (lat. que vòl dire de son sicap / de per se) : acte legislatiu promulgat per Papa, de son sicap. mòtus ! interj, cf Ubaud Dicort :
« motus, silence ! » TdF motut, -uda : mos, -ssa / asimat, -ada / desagusat,
-ada ; rabassòt, -a / calossut, -uda. « mòudre
» /« mòure » [v. mòlre, cf Ubaud Dicort] / « mòlre »
(molinar) : v. mòler (non preconizat Dicort). mouguda nf, cf Ubaud Dicort :
« remûment, mouvement, soulèvement ; vol du chapon,
herbe qui croît autour de la bergerie » TdF mougut, -uda (< mòure) part pass e adj, cf Ubaud Dicort :
« mû, ue, remué, agité, ée » TdF jos ‘mòure’ mòure / mover [veire mòure, cf Ubaud
Dicort] (v. tr.) : amodar (metre en movement) « mòuser
» : v. mólzer. mòut [veire mòlt, cf Ubaud
Dicort], -a : p.p. de mòler. mòuta 1 [veire mòlta] nf, cf Ubaud Dicort : çò mòut (t. a.) mòuta 2 nf (Alibert ; abs. Dicort) : impuls / impulsion / palada / lanç, « branle de cloches (syn. brand 1) » (Laus). movairon nm, cf Ubaud Dicort :
« spatule servant à remuer le sirop dans une forme à
sucre » TdF suppl movedís, -issa : mobil, -a ; mogut aisidament. v. mogut. movemenet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit mouvement » TdF movement : càmbiament de lòc o de posicion ; evolucion ; circulacion ; càmbiament en general ; organizacion politica, sindicala, culturala... Movement de soldats. Movement d'una vila. Movement de colèra. Movement de curiositat. movent, -a : movedís, -issa. Sable movent : lisa (l. p.) mozarab, -a (abs. Dicort) (adj.) : caracteristica
de çò espanhòl mai o mens arabizat o islamizat, del
sègle X al sègle XI ; se ditz dels crestians espanhòls
que servèron lor religion pendent l'ocupacion aràbia ; se ditz
tanben de lor cultura, influenciada per la cultura aràbia. (v. mossarab) Art mozarab. Musica mozaraba. Liturgia
mozaraba. mozarcian, -a adj, v. Ubaud Dicort Errata web :
« mozartien, -enne » mu nf/nm, cf Ubaud Dicort :
« (lettre grecque) mu » (Rapin),
Μ-μ. MUC- : forma prefixada del latin mucus (mucositat ; membrana mucosa) muc : mucositat ; chuc (liquid extrach d'endacòm per pression) Sens chuc ni muc : sens cap de gost de res. mucelon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit peloton, v. grumicelet » (v. TdF) mucic (acid -) : acid derivat de la lactòsa e de la galactòsa. mucidenacèu (m.) : mena de fonge (R. III, 358). mucidenacèus (m. pl.) : familha de fonges. mucifèr, -a : mucós, -osa. mucifòrm, -a : en forma de muc. mucilage (del lat. mucilago) [mucilatge] nm (v. R. IV, 281 - L. 254 : mucelatge) : substància que se tròba dins tot un fum de vegetals, e que se confla al contacte de l'aiga per balhar de solucions fleumosas. mucilaginós, -osa : que conten de mucilage ; de la natura del mucilage. mucina : substància elaborada per las cellulas del teissut mucós. mucinasa : enzim de la mucosa intestinala. mucinòsi (f.) : infiltracion dels teissuts per la mucina. mucipar, -a : que produtz de mucina. MUCO- : v. MUC- mucocèla (-cèle nf, v. idrocèle) (f) : tumor benigna plena de mucositat ; tumor del sac lacrimal. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|