motada : talpinièira (montet de tèrra soslevada per una talpa)

motaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui façonne en mottes le tan qui a servi » TdF

motal : mota. v. pus naut.

motar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pousser la terre, en parlant des taupes » TdF. « motar » : v. botar.

motard 1 nm : l'ensemble de las motas d'un camp.

motard 2 nm, cf Ubaud Dicort : « motard » (Laus, Basic). « motard »  : v. motorista.

motàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse motte ; bloc de terre qui se détache d’un champ ; butte, tertre monticule ; gros grumeau ; motteux, v. quilhamota » (v. TdF)

Motàs (Lo -) n pr m : (escai de La Grand Mota, Erau, 34) , cf Ubaud Dicort.

motassa : mota gròssa.

motassar (v. tr.) : bresar las motas d'una laurada.

motassièr, -ièira adj : (del Motàs) , cf Ubaud Dicort.

Motassièr, -ièira n pr, cf Ubaud Dicort : v. motassièr.

motassina nf, cf Ubaud Dicort : « glaçon que charrie une rivière ; temps nébuleux, temps gras, temps couvert » (v. TdF)

motasson nm, cf Ubaud Dicort : « motte, grumeau » TdF

Motasson de nèu, pelote de neige. (v. TdF)

motejar 1 (v. intr.) : « se hérisser de mottes » ; far de motas en laurant (v. TdF ‘mouteja 1’).

Aquela tèrra moteja fòrça.

motejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lancer des mots piquants, attaquer avec des paroles malignes, invectiver » TdF ‘mouteja 2’

motejar (se) : aver de mots / s'insolentar.

motèl : grum / grumèl (t. a.)

motelon nm, cf Ubaud Dicort : « petite pelote, pelote de neige ; petit grumeau, grumeau de pâte durci, durillon ; petit tas ; tas de mottes élevé au coin d’un champ pour indiquer qu’il est défendu aux bergers d’y conduire leurs bêtes ; veillotte de foin » TdF

motent, -a adj : « gras et humide, sujet à faire des mottes, en parlant d’un terrain » TdF, aubuga (tèrra grassa) que fa de motas [v. motet 1].

motet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « terre qui se divise en mottes quand on la travaille » TdF

motet 2 nm : dicha / locucion ; corteta pèça vocala de glèisa.

Al pus fòrt la pelha ! es un motet (una dicha)

motet 3 nm, cf Ubaud Dicort : « petit enfant, moutard, marmot, gars, v. drollon » (v. TdF ‘moutet 3’)

moteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite motte » TdF

motiflaud, -a [motiflau nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : moflard, -a ; patofle, -a ; gautarut, -uda (qu'a de tròp bravas gautas, de tròp bravas maissas)

motilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite motte, grumeau » TdF

motin 1 nm (Laus)  : « mutin » (Rapin), v. mutin.

motin 2, -a adj : v. mutin.

motinada nf : « mutinerie » (Rapin), v. mutinada.

motinament nm : v. mutinament.

motinar (se) v pron (Laus) : « se mutiner » (Rapin), v. mutinar (se)

motinariá nf (Laus) : « mutinerie » (Rapin), v. mutinariá.

motir (v. intr.) (R. IV, 276 - L. 254) : dire un mot / parlar / declarar.

Sens motir : sens levar lenga.

motiu : rason que buta a far quicòm ; tèma :

Motiu musical.

Motiu de pintura.

motivacion : ensemble dels motius que butan a far quicòm.

motivar (v. tr.) : balhar a q.q. una rason de far quicòm.

motivar (se) : se trobar una rason de far quicòm.

motivat, -ada : bravament interessat, -ada e decidit, -ida per far quicòm.

Es pas brica motivat !

motjar (v. tr. e intr.) : doblet de mogar (mosilhar)

motlador : talhièr (taula) de teulièr.

motladura nf, cf Ubaud Dicort : ornament d'arquitectura, d'ebenistariá, « moulure, v. motlura plus usité » (v. TdF ‘mouladuro’).

motladurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, moulurer » (Sèrras-Ess.)

motlaire nm, -a : persona que mòtla.

motlar (v. tr.) : far quicòm amb un mòtle ; metre al mòtle.

motlar (se) : prene forma dins un mòtle (t. a.)

motlatge : accion o resulta de motlar quicòm.

mòtle : objècte amb cavitat de la forma de reproduire (t. a.)

motlura nf, cf Ubaud Dicort : « moulure » TdF ‘mouluro’

MOTO- : forma prefixada del mot motor.

motò [mòto nf, cf Ubaud Dicort] (apocòpa de motocicleta) : veïcul de doas ròdas que la fòrça de son motor passa los 125 cm3.

motobecana nf, cf Ubaud Dicort : « motobécane »

motocicle nm / motocicleta nf (arc.) : veïcul motorizat. v. motò.

motociclista (adj. e subs. m. e f.) : persona que fa de motò ; relatiu, -iva a la motò.

motocompressor : compressor amodat per un motor.

« motocross » (angl.) (abs. Dicor) : espròva motociclista en circuit tampat fòrt accidentat, « moto-cross » [Sèrras-Ess. : motocròss].

motocultor : aparelh agricòla leugièr.

motocultura : cultura practicada amb d'aparelhs mecanics.

motòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite motte de terre » TdF

moton nm : mascle de la feda castrat ; « sonnette, masse de bois ou de fer pour enfoncer les pieux ; contre-poids d’une cloche ; bélier, ancienne machine de guerre » (v. TdF).

motonada nf : tropèl de motons ; tropèl de fedas « v. escabòt » (v. TdF).

motonalha nf sing (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘moutounaio’) (pej.) : fedas e motons en general.

motonament (abs. Dicort) : movement que revèrta lo desplaçament d'una motonada, « moutonnement » (Rapin).

Lo motonament dels froments.

Lo motonament de la mar.

 

 

motonar (v. tr. e intr.) : far revertar quicòm a una toison de moton, « rendre frisé » ; revertar una toison de moton, « se crêper, v. crespar ; s’agiter en blanchissant, en parlant des ondes » (v. TdF).

Lo vent motonava las nivols.

Los blats motonavan.

La mar motonava.

motonàs : moton gròs ; moton vièlh ; moton emmalit.

motonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « moutonné, frisé, crêpé, ée ; véreux, euse, v. vermenós » (v. TdF jos ‘moutouna’)

motonatge nm, cf Ubaud Dicort : « droit sur les moutons » (L. 251)

motonautic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « motonautique » (Per Noste)

motonautisme nm, cf Ubaud Dicort : « motonautisme » (Per Noste)

motonessa : carn de moton accidentat salada e tressecada pels pastres. (v. TdF ‘moutounesso’)

motonet nm : moton pichonèl ; « scabieuse colombaire; anémone à fleurs de narcisse » TdF ’moutounet’ (v. Honnorat)

motoneta (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : (Scabiosa columbaria) ; (Anemone narcissiflora) (v. motonet)

motò-nèu (f.) (abs. Dicort) : veïcul monoplaça per se desplaçar sus la nèu, « motoneige » [Per Noste : motonèu].

motonièr nm, cf Ubaud Dicort, -ièira : pastre de fedas o de motons, « moutonnier, marchand ou conducteur de moutons » (v. TdF) ; q.q. que seguís bestiament e abuclament (v. abucle) ; « les pêcheurs de nos côtes  donnent ce nom aux paysans qui s’embarquent avec eux comme matelots et qui n’entendent rien aux manoeuvres » (Azaïs).

motonin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de mouton » (L. 251)

motonina nf : pèl de moton.

motopompa : pompa amodada per un motor.

motor 1 nm  : aparelh que met en movement una maquina.

motor 2, -tritz adj : qu'amòda (que met en movement)

motorista n (m. e f.) : policièr en motò ; adèpte, -a de la motò [v. motard 2] ; « motoriste » (Per Noste).

motorizacion : accion o resulta de motorizar o de se...

motorizar (v. tr.) : provesir d'un motor ; provesir de maquinas a motor.

motorizar (se) : se provesir d'una maquina a motor, de maquinas a motor.

motós 1 (abs. Dicort) : mena d'aucèl (Para cinerea) (v. motàs)

motós 2, -osa adj, cf Ubaud Dicort : plen de motas.

motosa : mata de joncasses o d'autras èrbas aqüaticas.

mototractor : aparelh entremièg motocultor e tractor.

motricitat nf : ensemble de fonccions que permeton a q.q. o a un animal de se desplaçar.

motu proprio nm (lat. que vòl dire de son sicap / de per se) : acte legislatiu promulgat per Papa, de son sicap.

mòtus ! interj, cf Ubaud Dicort : « motus, silence ! » TdF

motut, -uda : mos, -ssa / asimat, -ada / desagusat, -ada ; rabassòt, -a / calossut, -uda.

« mòudre » /« mòure » [v. mòlre, cf Ubaud Dicort] / « mòlre »  (molinar) : v. mòler (non preconizat Dicort).

mouguda nf, cf Ubaud Dicort : « remûment, mouvement, soulèvement ; vol du chapon, herbe qui croît autour de la bergerie » TdF

mougut, -uda (< mòure) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « mû, ue, remué, agité, ée » TdF jos ‘mòure

mòure / mover [veire mòure, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : amodar (metre en movement)

« mòuser » : v. mólzer.

mòut [veire mòlt, cf Ubaud Dicort], -a : p.p. de mòler.

mòuta 1 [veire mòlta] nf, cf Ubaud Dicort : çò mòut (t. a.)

mòuta 2 nf (Alibert ; abs. Dicort) : impuls / impulsion / palada / lanç, « branle de cloches (syn. brand 1) » (Laus).

movairon nm, cf Ubaud Dicort : « spatule servant à remuer le sirop dans une forme à sucre » TdF suppl

movedís, -issa : mobil, -a ; mogut aisidament. v. mogut.

movemenet nm, cf Ubaud Dicort : « petit mouvement » TdF

movement : càmbiament de lòc o de posicion ; evolucion ; circulacion ; càmbiament en general ; organizacion politica, sindicala, culturala...

Movement de soldats.

Movement d'una vila.

Movement de colèra.

Movement de curiositat.

movent, -a : movedís, -issa.

Sable movent : lisa (l. p.)

mozarab, -a (abs. Dicort) (adj.) : caracteristica de çò espanhòl mai o mens arabizat o islamizat, del sègle X al sègle XI ; se ditz dels crestians espanhòls que servèron lor religion pendent l'ocupacion aràbia ; se ditz tanben de lor cultura, influenciada per la cultura aràbia. (v. mossarab)

Art mozarab.

Musica mozaraba.

Liturgia mozaraba.

mozarcian, -a adj, v. Ubaud Dicort Errata web : « mozartien, -enne »

mu nf/nm, cf Ubaud Dicort : « (lettre grecque) mu » (Rapin), Μ-μ.

MUC- : forma prefixada del latin mucus (mucositat ; membrana mucosa)

muc : mucositat ; chuc (liquid extrach d'endacòm per pression)

Sens chuc ni muc : sens cap de gost de res.

mucelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit peloton, v. grumicelet » (v. TdF)

mucic (acid -) : acid derivat de la lactòsa e de la galactòsa.

mucidenacèu (m.) : mena de fonge (R. III, 358).

mucidenacèus (m. pl.) : familha de fonges.

mucifèr, -a : mucós, -osa.

mucifòrm, -a : en forma de muc.

mucilage (del lat. mucilago) [mucilatge] nm (v. R. IV, 281 - L. 254 : mucelatge) : substància que se tròba dins tot un fum de vegetals, e que se confla al contacte de l'aiga per balhar de solucions fleumosas.

mucilaginós, -osa : que conten de mucilage ; de la natura del mucilage.

mucina : substància elaborada per las cellulas del teissut mucós.

mucinasa : enzim de la mucosa intestinala.

mucinòsi (f.) : infiltracion dels teissuts per la mucina.

mucipar, -a : que produtz de mucina.

MUCO- : v. MUC-

mucocèla (-cèle nf, v. idrocèle) (f) : tumor benigna plena de mucositat ; tumor del sac lacrimal.