|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
morenas nf pl (R. IV, 266) : variças de las venas del cuol. Aver las morenas : ne patir ; èsser entristesit, -ida. Balhar las morenas : embestiar. morengla nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de petit oiseau chantant » TdF morenòt
nm, cf Ubaud Dicort :
« poisson des îles Baléares » TdF’ morent, -a
adj, cf Ubaud Dicort :
« mourant, ante ; très fâché,
peiné, ée ; qui s’affaiblit par graduation » TdF moresc, -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva als Mors. v. Mor [More]. moresca nf, cf Ubaud Dicort : « personne
déguisée, masque ; moresque, danse moresque, sarabande,
farandole » (v. TdF) morescada nf, cf Ubaud Dicort : « mascarade, v. mascarada » (v. TdF) morescat : blatnegrièira (campat de blat negre) moresquin nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte de drap » (L.
253) moret 1, -a adj : bochard, a de la cara. v. mor. Jès ! qué siás moret ! Vèni que te lavarai ! moret 2 nm : mena de peis, « sangre ». (v. TdF ‘mouret 2’) moreta nf, cf Ubaud Dicort :
« ver à soie de couleur brune ; variété
d’olive, moyenne, presque ronde, et noire » TdF moreta
blanca nf,
cf Ubaud Dicort : « agaric du
panicaut, v. berigola » TdF suppl MORF- : forma prefixada del grèc mòrphè (forma) -MÒRF : forma sufixada del tèrme grèc mòrphè, fòrma. v. amòrf - isomòrf - polimòrf. morfactina : tèrme generic de las substàncias que regularizan lo créisser e la morfogenèsi dels vegetals. morfallaxi (f.) : regeneracion (t. tecn. de biologia) morfèa nf : afeccion de la pèl caracterizada per de placas blancas. morfèma (m.) : element significatiu pus pichon clavat dins un mot. morfematic, -a : relatiu, -iva al morfèma. morfeïc, -a : relatiu, -iva a l'endormiment ; que se manifèsta al moment de l'endormiment o dins lo sòm. Epilepsia morfeïca. Ipotension morfeïca. Morfèu : dieu dels somis, enfant de la nuèch e del sòm. mòrfia nf, cf Ubaud Dicort :
« goinfrerie » TdF morfiar (v. tr. e intr.) : s'embucar en i prenent grand plaser. (v. morfinar) morfic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la forma. « morfidar » v : v. mofidar / mocidar e morfinar. morfil nm, cf Ubaud Dicort :
« morfil » TdF jos ‘mourfiéu’ morfina : substància narcotica. morfinaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui flaire, gourmand, ande, indiscret, ète, curieux, euse »
TdF morfinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, flairer, sentir, mordre à quelque chose ;
bâfrer, manger » TdF jos
‘mourfia’ « morfinhar » : v. mofidar / mocidar e morfinar v, cf Ubaud Dicort. morfinic, -a : relatiu, -iva a la morfina. morfinisme : intoxicacion cronica per la morfina. morfinoman, -a adj e n : persona que se pòt pas empachar de prene de morfina. morfinomania : desir imperiós de se prene de morfina. morfinomimetic, -a : que son accion revèrta la de la morfina. -MORFISME : forma sufixada del grèc mòrphè (forma) v. antropomorfisme. morfisme nm : t. tecn. algebric, « morphisme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 102). morflar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, recevoir les horions, avoir le
dessous » TdF suppl MORFO- : v. MORF- morfocronologia : estudi de l'evolucion del relèu terrèstre dins lo temps. morfocronologic, -a : relatiu, -iva a la morfocronologia. morfogèn, -a : que determina la forma. morfogenèsi (f.) : ensemble de las leis que determinan la forma dels teissuts, dels organs de la vida ; desvolopament de las formas e de las estructuras dels organismes ; creacion e evolucion de las formas del relèu terrèstre. morfogenetic, -a : relatiu, -iva a la morfogenèsi. morfogenia : doblet de morfogenèsi. morfogenic, -a : doblet de morfogenetic, -a. morfognosia : facultat de reconéisser la forma, pel tocar. morfologia : sciéncia de la forma dels mots e de çò viu. morfologic, -a : relatiu, -iva a la morfologia. morfologicament : relativament a la forma. morfometria : estudi quantitatiu de las formas del relèu terrèstre ; sciéncia e tecnica de las dimensions e de la forma dels fragments d'unas ròcas sedimentàrias. « morfondre » : v. marfondre. morfopsicologia : estudi de las correlacions qu'existirián dins l'òme entre la morfologia e lo psiquisme fondamentals. morfoscopia : estudi de la forma dels elements constitutius d'una formacion geologica. -MORFÒSI : forma sufixada del grèc mòrphè (forma) v. metamorfòsi. morfosintactic [morfosintaxic], -a adj : relatiu, -iva a la morfosintaxi. morfosintaxi (f.) : descripcion de las règlas de combinason dels morfèmas per formar de mots, de sintagmas e de frasas. morfosintaxic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« morphosyntaxique » (v. çai sus) morfostructural, -a : explicatiu, -iva del relèu terrèstre per la resisténcia inegala de las ròcas o per lors desformacions. morfotipe : categoria qu'un individu i es classat segon sas formas. morga nf : v. monja. mòrga 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« morgue, air de bravade, allure » TdF jos ‘morgo’ mòrga 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« (dépôt de cadavres) morgue » (Rapin) morgada nf, cf Ubaud Dicort :
« paroles de morgue, v. pregit » (v. TdF) morgaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui morgue, provocateur » TdF morgalha nf sing (pej.) : monges e monjas en general. morganatic, -a adj : estat d'un maridatge d'un prince amb una dòna de reng inferior que sos enfants ni mai ela auràn pas lo drech de portar ni lo nom ni los títols del paire. morganaticament : d'un biais morganitic. |
|
morgant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « morgant, ante,
qui a de la morgue » TdF
morgar (v. tr.) : nhargar / bravejar ; semonsar / reprene ;
magencar / mocar / crestar una brota ; amorsar. morgatge nm, cf Ubaud Dicort :
« baguette de devin » TdF, « baguette de
sourcier » (v.
Palay ‘mourgache’) morgon nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine, plongeur, v. cabussaire » TdF,
« plongeon, oiseau » (L. 253) morgue 1, -ga ~ monge, -ja n., cf Ubaud Dicort : v. monge e monja. morgue 2 ( ~ monge, v. TdF jos ‘mourgue’) nm (plt.) : (Anemone Pulsatille) ; mena de molusc (Cardium glaucum) morgueta [ ~ monjeta] nf : monja jovenòta ; domaisèla (insècte) ; mena d'escagaròl : (Helix vermiculata) morguièr nm :
v. mongièr. moriá nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : terren que las plantas i crèban ; plant de vegetal crebat (v. TdF jos ‘mourié 2’) ; « mort ; épidémie, peste » (L. 253 ‘moria’). Carn de moriá, viande de bête morte de maladie. (v. L.) mòria nf (Alibert ;
abs. Dicort) : carn d'animal
crebat de malautiá. (v. jos moriá) moribond, -a adj e n : morent, -a (que trabalha a la mòrt) moricòt adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « moricaud, sobriquet que l’on donne aux ânes noirs, v. moriscaud » (v. TdF) moridor 1 nm (abs. Dicort) : airal per morir ; airal que i se morís, « mouroir » (Rapin). moridor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui mourra » (L. 253) morigenar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, morigéner » TdF morigola nf, cf Ubaud Dicort :
« morille, champignon comestible » TdF morilha / maurilha nf (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de campairòl v. mor. (Morchella vulgare) ; (M. rotunda) ; (M. conica) morilhon 1 [veire morelhon, cf Ubaud Dicort] / maurilhon (abs. Dicort) ; mena de rit (anet) (Anas fuligula) morilhon 2 [veire
morrelon 2, cf Ubaud Dicort] / maurilhon (abs. Dicort) : « mouron,
plante, v. morron 1 » ; mena de rasim negre ; morilha
pichonèla. (v. TdF ‘mourihoun’). moriment nm : defalhiment / vanesa /
estavanida ; agonia ; mòrt. Moriment de còr, « faiblesse de coeur » (v. TdF ‘mourimen),
« défaillance » (Rapin) morina : marrana / epidemia ; decesa (marrana
del bestial) ; lenha
mòrta. morinar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, dépérir, se consumer » (L. 253) moriquet nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte de drap » (L.
253) morir (v. intr.) : defuntar ; crebar
(bèstias) ; plegar de viure (t. a.). (v. TdF ‘mouri’) moriscaud, -a adj : african negrós ; africana
negrosa. morisco (m.) : blat negre / sarrasin. morison nf : flaquièira d'estomac, « douleur morte » TdF. morlaco nm, cf Ubaud Dicort :
« t. injurieux, petit morveux, gamin » TdF morlan, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« morlanais, aise, de Morlaas, ville de Béarn, dont la
monnaie eut cours dans le Midi pendant tout le moyen âge » TdF Escut morlan, écu morlan. (v.
Palay ‘mourlâ’) Liura morlana, livre morlane. (v. Ubaud
Dicort e TdF) morlar (v. tr.) : ferrar d'esclòps. morlat, -ada : ferrat, -ada. morlec, -a n, cf Ubaud Dicort : morlevat, -ada / vanitós /
orgulhós, -osa ; « coquet,
coquette, éventé, ée » (v. Azaïs). (v. morrelec) morlecada nf / morlevada (Alibert) [veire morrelevada, cf Ubaud Dicort] : presompcion (R. V, 262). morlecar / morlevar [veire morrelevar] (v. intr.) : èsser presomptuós. mòrme : peis de mar (Sparus mormyrus) mormena nf, cf Ubaud Dicort :
« morme, poisson de mer » TdF mormochar (v. intr.) : doblet de mormolhar. mormolh : murmur (R. IV, 293). Lo mormolh encantarèl d'un riu de montanha. mormolhadís : mormolh ; murmur (R. IV, 293). mormolhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'a la tissa de mormolhar. (v. TdF jos ‘murmuraire’) mormolhant, -a : persona qu'es a mormolhar. mormolhar (v. tr. e intr.) : dire quicòm a mièja votz ; murmurar (R. IV, 293). mormolhièira : mèrlhe d'aiga (Cinclus cinclus) mormon, -a : adèpte, -a de la religion dels Mormons. Mormons (los -) : sècta fondada en 1830 en America del Nòrd. mòrn (abs. Dicort), -na : trist, -a (t.
a.) ; soscaire, -a / pensatiu, -iva ; fosc,-a / solombrós, -osa /
escur, -a. (v. mòrne) mornarós, -osa : taciturn, -a ; malgraciós, -osa ; languinós, -osa ; melancolic, -a (R. IV, 180). mornàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très
morne » TdF mòrne, -na adj, cf Ubaud Dicort : « morne, triste ; obscur,
-e » (Sèrras-Ess.) mornejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, devenir morne, en parlant du temps » TdF mornifla : soflet / emplastre ; còp mandat sul nas. morniflar (v. tr.) : tustar q.q. sul nas ; mandar un soflet ; mocar q.q. (lo desparaular, lo clavar) morniflet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit
morveux, moutard » (v. TdF) morol adj e n (v. Ubaud Dicort Errata web) : « maure,
noiraud, noir » (Alibert
jos ‘more’). (v. morolessa) mòrol adj e n (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort Errata web) : « more, nègre, négresse ; mulot
moreau, fruit noir, cerise noire ; raisin connu en Dauphiné ;
sagre, poisson de mer » (v. TdF ’mouro, moroul’) Lo rei mòrol, le roi mâchuré,
celui des trois mages qu’on représente comme un maure. (v. TdF) Milh mòrol, blé sarrasin. (v. TdF) Mòrol n pr (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort) : « More,
Nègre, Négresse »
(v. TdF jos ‘mouro, moroul’) morolessa nf : negra (subs.) (femna que sa pèl es negra) (v. morol) morona nf, cf Ubaud Dicort :
« grand poisson de mer »
TdF morós, -osa : aimable, -a. morpion nm, cf Ubaud Dicort :
« morpion, insecte ; terme injurieux » TdF morpionòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit morpion,
petit drôle » TdF morquèlla nf, cf Ubaud Dicort (< morchella) : v. morilha. (« morchella ou
morille est un genre de champignons... » Wikipédia) morra nf, cf Ubaud Dicort :
« mourre, jeu très usité en Italie, consistant
à deviner la somme de points que chacun des joueurs croit composer en
ajoutant ses doigts ouverts aux doigts ouverts de
l’adversaire » (v. TdF ‘mourro’) morrada : còp mandat sul morre de q.q. o d'una bèstia. morradèl
nm, cf Ubaud Dicort :
v. morrèl. (v. TdF jos ‘mourrèu’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|