montèl : mont pichonèl ; montet / monteton.

Monteleimar [Montelaimar] : nom de vila d'Occitània.

montera (cast.) (abs. Dicort) : capèl del torero (cast.) quand dintra dins l'arena.

montet : molon / modolon.

Montfranc : vilatjon de Roergue que Victòr, lo salvatge d'Avairon, i se rebalèt còp o autre.

montgolfièira (f.) : aerostat que monta dins los aires de mercé l'aire caud enclaus dins son envolopa.

montièira nf, cf Ubaud Dicort : « tapabor, sorte de bonnet que l’on portait autrefois sur les vaisseaux, v. barreta ; montoir, v. montador 1 » TdF ‘mountiero’

montilha : duna de sabla (f.)

montilhon nm / montilh (abs. Dicort) : suquet / suqueton.

montivièr nm, cf Ubaud Dicort : « terme formé par un monceau de pierres, servant de borne dans les bois et les landes » (v. TdF)

montjòia nf : pèira que fa bòla (limit) ; pèira-sovenir ; montet de pèiras-sovenir ; pèiras per marcar los camins o las tombas.

Montjòia ! : cridal de guèrra ; ancian nom de Montfranc.

monton nm, cf Ubaud Dicort : « petit mont, mamelon, en Languedoc » (v. TdF)

Montpelhièr / Lo Clapàs (l.p.) : nom de vila d'Occitània.

Montpelhièr Lo Vièlh : airal de ròcas dolomiticas de las formas extraordinàrias, sul Causse Negre (Roergue)

Montsegur : castèl / fortalesa d'Arièja (Occitània), simbòl de la resisténcia catara contra la vergonhabla crosada contra los Albigeses.

montuós, -osa adj (R. IV, 257) : accidentat, -ada / aspre, -a.

Roergue es mai que mai montuós.

montura : bèstia de sèla ; aplech que servís a fixar, a manobrar quicòm mai que i es margat dessús.

Montura de lunetas.

monument nm, cf Ubaud Dicort : « monument ; sépulcre, tombeau ; reposoir sur lequel on expose le saint sacrement, le jeudi saint » TdF

monumental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « monumental, ale » TdF

moquèra (abs. Dicort) : filha o femna espanhòla o magrebina.

Agacha la polida moquèra que passa !

moquet 1 nm : flòc de candèla, « petit lumignon ; mofette, exhalaison de la terre ; coqueluche, toux des enfants ; syphilis ; plongeon que l’on fait ; fleur de farine » (v. TdF ‘mouquet 1’) .

moquet 2, -a adj : camús, -usa / capbaissat, -ada / vergonhós, -osa.

moqueta 1 nf : estòfa espessa per far de tapisses, per cobrir de sètis o lo pelsòl.

moqueta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « petit mouchoir de poche » TdF ‘mouqueto 2’ 

moquetar 1 (v. tr.) : mocar (far venir moquet)

moquetar 2 (v. intr.) : cabussar dins l'aiga.

moquetar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, moquetter » (Sèrras-Ess.)

moquetas nf pl, cf Ubaud Dicort : « mouchettes, instrument pour moucher les chandelles ; pincettes,instrument pour saisir les charbons » (v. TdF jos ‘moucheto 2’)

moquilhon nm, cf Ubaud Dicort : « mèche d’une lampe, mouchure » TdF

mor 1 nm (non preconizat Dicort) : v. morre.

mor 2, -a / maur, -a (L. 239) adj (los 2, abs. Dicort) : de la color d'un Mor (d'un Maur). (v. more)

Mor, -a (R. IV, 261) (L. 252) / Maur, -a (L. 239) n pr (los 2, abs. Dicort) : persona d'un pòble d'Africa del nòrd. (v. Mòrol)

moracha nf (TdF ‘mouracho 2’ ; abs. Dicort) : boscarla capnegre (Motacilla atricapilla), « fauvette » (Per Noste).

moracho adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « moricaud, aude » TdF ‘mouracho 1’. « moracho » (cast.) : nòrd-african moret clar.

morada nf, cf Ubaud Dicort : « vigne provignée, provin » TdF

moral 1 nm : ensemble de çò que balha de vam moral a q.q.

moral 2, -a adj : relatiu a la morala ; confòrme a la morala.

Sciéncia morala.

Valor morala.

Roman moral.

moral 3, -a adj / morol (v. morol), -a : maurèl, -a ; negrós, -osa ; negre, -a. (v. TdF ‘mourau 2’)

morala : ensemble de règlas e de precèptes que govèrnan lo comportament quant a çò bon o a çò mal.

moralament : d'un biais moral.

moraleta nf, cf Ubaud Dicort : « fauvette » TdF (v. moral 3]

moralisme nm, cf Ubaud Dicort : « moralisme » (Rapin)

moralista adj e n (m. e f.) : professor, -a de morala ; persona que balha sovent de lecçons de morala.

moralitat nf : conformitat amb çò moral ; biais de viure en conformitat amb la morala ; ensenhament que resulta d'un eveniment, d'una situacion, d'un afar.

moralizacion : accion o resulta de moralizar quicòm o q.q.

moralizar (v. tr. e intr.) : far la morala a q.q. ; far de reflexions moralas.

moralizator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « moralisateur, -trice » (Laus)

morar (v. intr.) : demorar ; s'atardivar.

morastèl 1 nm : mena de rasim negre.

morastèl 2, -a [nm  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mourastèu’)] : mulastre, -a.

morat 1, -ada adj : qu'a de bonas mors. v. mors.

morat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « drap noir » (L. 252)

moratòri, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « moratoire » (Rapin)

morbid [ ~ morbide], -da adj : patologic, -a / morbós, -osa (R. IV, 264).

morbidament : d'un biais morbid.

morbiditat nf : estat de çò morbid.

 

 

morbièr nm : (formatge [de Morbièr]), cf Ubaud Dicort, « morbier »

morbin nm, cf Ubaud Dicort : « colère concentrée, dépit, ressentiment, chagrin, inquiétude » TdF

morbinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se dépiter, enrager » TdF

morbinós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « dépiteux, euse, colérique, inquiet, ète » TdF

morbós, -osa adj (R. IV, 264) : umid, -a e marescatjós, -osa (v. TdF e Honnorat)  ; malsan, -a ; malaut, -a. (v. R.) (# morvós)

morbosament (abs. Dicort) : d'un biais morbós / morbid. (v. morbidament)

morbositat (abs. Dicort) : estat de çò morbós. (v. morbiditat)

morca : marc d'olivas ; viscositat del peissum.

morcèl [veire morsèl, cf Ubaud Dicort] nm (los 2, R. IV, 266) : tròç / morsèl.

morcha : froment o segal en èrba que i se fan pàisser las fedas quand son plan druds ; crassa d'òli.

morda nf : babina / brava pòta.

mordada : rebufal / rebufada.

mordàfias nf pl : brave cais (v. Alibert) ; v. mordassas, cf Ubaud Dicort.

mordal nm, cf Ubaud Dicort : v. mordissal. (v. TdF jos ‘mourdissal’)

mordalha nf (abs. Dicort) : morrial de caval. (v. mordalhas)

mordalhas nf pl, cf Ubaud Dicort : morailles, tenaille avec laquelle on pince le museau d’un cheval, v. mordassas » (v. TdF jos ‘mourraio’)

mordanha nf, cf Ubaud Dicort : « morceau enlevé avec les dents en une seule fois » TdF ‘mourdagno’

mordas nf pl (v. morda) / mordassas nf pl (v. mordassa) : babinas / bravas pòtas.

mordassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse lèvre, lippe, mâchoire » (v. TdF). (v. mordassas)

mordassada : mordissal / mordida (còp de dent)

mordassar (v. tr.) : mordir, mordís que mordiràs.

mordassas nf pl : pinças pels tusons o pels carbons del fuòc ; « mordaches, grosses tenailles de forgeron ; morailles » (v. TdF) ; « babines » (Alibert).

mordassejar (v. tr.) : bolegar lo fuòc amb las mordassas.

mordedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « nm, homme mordant, médisant » (L. 252)

mordedura nf / mordidura (abs. Dicort) : mordida / mordissal (còp de dent)

mordeire, -eira [~ -eiritz] n (v. Ubaud Dicort e TdF) : persona o animal que mordís.

Una canha mordeira.

mordejar (v. tr.) : mordir quicòm sovent e leugièirament.

mordement : accion de mordir.

mordent 1 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : qualitat de çò que còpa plan.

Aquel cotèl a pas de mordent : còpa pas.

mordent 2, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : canin, -a.

Freg mordent.

Pluèja mordenta.

Vent mordent.

mordicant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., mordicant, ante » TdF

mordicha nf : mordassas. v. pus naut « pincettes de foyer » TdF.

mordicus (lat.) : amb obstinacion.

mordida nf, cf Ubaud Dicort : « coup de dent, morceau, morsure ; scabieuse succise, mors-du-diable, plante ; gelée sèche » TdF jos ‘mourdudo’

mordir (v. tr. e intr.) : plantar las dents endacòm ; despassar un pauc un limit ; atacar.

Aquel can la mordiguèt pel pompilh.

Cal pas mordir sus la rega del punt de partença.

Mordir sul marge d'un fuèlh de quasèrn.

Lo grand freg me mordissiá la cara.

mordissal : brava mordida (brave còp de dent), « plaie faite avec les dents » TdF

mòrdre v : mordir.

morduda nf, cf Ubaud Dicort : v. mordida.

more, -ra adj e n [ ~ mòrol adj e n (dels dos genres) ~ morol, -essa adj e n (v. Ubaud Dicort Errata web)] : « more, maure » ;  maurèl, -a / negrós, -osa. (v. TdF ‘moure’).

morèl [veire maurèl, cf Ubaud Dicort] (m.) : boscarla (f.) (aucèl) (Sylvia melanocephala)

morèla [veire maurèla, cf Ubaud Dicort] (plt.) : crèba can (Solanum nigrum); vira solelh dels tintaires (Cronton tinctorium) pastèl (Isatis tinctoria)

morèla arrapaira (abs. Dicort) : (plt.) : (Solanum Dulcamara) (v. maurèla grimpaira)

morèla bastarda (abs. Dicort) (plt.) : (Heliotropium europaeum) (v. maurèla bastarda)

morèla pelosa (abs. Dicort) (plt.) : (Solanum villosum) (v. maurèla pelosa)

morèla rabiosa (abs. Dicort) (plt.) : (Atropa Belladona) (v. maurèla furiosa)

morelhon nm, cf Ubaud Dicort : « morillon, espèce de canard, v. bois negre ; variété de raisin » (v. TdF jos ‘mourihoun’)

morelon [veire morrelon 2, cf Ubaud Dicort] blanc nm (plt.) : (Stellaria media) (v. morron 1)

morelon [morrelon] d'aiga nm (plt.) : (Nasturtium officinale) ; (Montia rivularis)

morelon [morrelon] roge nm (plt.) : (Anagallis arvensis)

morelon [morrelon] salvatge nm (plt.) : (Stellaria media)

morelon [morrelon] viscós nm (plt.) : (Cerastium viscosum); (Cerastium brachypetalum)

morena 1 nf : espirala d'una vitz. (v. morenas). (# morrena)

A morena, en vis, en spirale. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘moureno 1’)

morena 2 nf : mena de peis (Muraena helena)

morena sens espinas nf (peis de mar) : (Muraeenophis unicolor)

morena 3 nf : (feda negra), cf Ubaud Dicort. (v. more)

morenar (v. tr.) (v. morena 1) : vissar, « serrer avec une vis » ; far una espirala. (v. TdF)