|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
monograma nm : combinason de doas letras d'un nom, o de mai de doas, enlaçadas o pas, e que representan aquel nom. I. N. R. I . es lo monograma del Crist : Iesus Nasareus Rex Iodeorum (lat.) monoïc, -a : se ditz de las espècias vegetalas que pòrtan sus cada pè de flors masclas e de flors femèlas, mas pas cap de flor bissexuala. monolingüe [ ~ monolingue], -gua [ ~ güa], cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : dins una sola lenga ; persona que parla pas qu'una lenga. monolinguisme ~ monolingüisme nm, cf Ubaud Dicort : « monolinguisme » (Rapin) monolit [, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort] : monument de pèira d'un sol tròç ; monument talhat dins lo ròc. monolitic, -a : fach, -a d'una sola pèira ; d'un sol blòc. Partit politic monolitic. monolitisme : sistèma de construccion en fòrt gròssas pèiras ; caractèr de çò monolitic. monològ : solilòqui (parlar d'una sola persona) ; òbra dramatica qu'una sola persona i parla. monologar (v. intr.) : parlar tot sol. monoman, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « monomane » (Sèrras-Ess.) (v. çai jos) monomania : alienacion mentala que concernís una sola causa ; tissa per una sola causa. monomaniac, -a adj e n : persona que patís de monomania. monomèr, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (entom.) monomère » (Rapin) monometalisme nm, cf Ubaud Dicort : (syst. monétaire) « monométallisme » (Rapin ; v. Littré) monometalista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « monométalliste » (Rapin) monomètre adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « monomètre » (Rapin) Vèrses monomètres. (v. Rapin) monòmi nm : (matematica) « monôme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 102 ; e v. Rapin) monomotor (m.) [, -tritz adj e nm, cf Ubaud Dicort] : « monomoteur, -trice » (Sèrras) ; veïcul d'un sol motor. mononuclear, -a adj e nm : d'un sol nucli. mononucleòsi (f.) : augmentacion del nombre dels leucocits mononuclears. monoparental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « monoparental, -e » (Sèrras) monopatin (< esp.) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « skate-board, planche à roulettes » monopetal, -a : d'un sol petal. monoplaça (m.) adj e n (dels dos genres) : veïcul d'una sola plaça. monoplan nm : avion d'un sol plan de sustentacion. monoplegia : paralisi d'un sol membre. monopòli nm : drech exclusiu (t. a.) ; privilègi exclusiu (t. a.) monopolista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « monopoliste » (Laus) monopolizacion : accion o resulta de monopolizar. monopolizador, -airitz (abs. Dicort) : persona que monopoliza quicòm. (v. monopolizaire) monopolizaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « adj e n, monopolisateur, --trice » (Per Noste) monopolizar (v. tr.) : aver lo monopòli de quicòm. monopolizator adj e n : « monopolisateur, -trice » (v. Per Noste). (v. monopolizaire) monoptèr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (arch. et zool.) monoptère » (Rapin) monoquini (abs. Dicort) : malhòl de banh femenin qu'es pas qu'un eslip, sens sostenpopas. monoralh adj (dels dos genres) e nm, cf Ubaud Dicort : « monorail » (Rapin) monorim, -a : d'una sola rima. Poèma monorim. monorquid : qu'a pas qu'un testicul dins las borsas. monorquidia : preséncia d'un sol testicul dins las borsas. monosacarid(e) nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) monosaccharide » (Laus) monosepal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « monosépale » (Rapin) monosillab 1 nm : mot d'una sola sillaba. monosillab 2, -a adj : qu'a una sola sillaba. monosillabic, -a : relatiu,-iva a un monosillab. monosillabisme : abitud o tissa de parlar per monosillabs. monospèrm [monospèrme], -ma adj : que conten pas qu'una sola grana. monosulfit nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) monosulfite » monoteïsme : religion de personas qu'adòran un sol Dieu. monoteïsta (m. e f.) : persona qu'adòra un sol Dieu. monotipe, -pa adj e n, cf Ubaud Dicort : « monotype » (Rapin) monotòn, -a : d'un sol ton ; repetitiu, -iva Una votz monotòna. Una vida monotòna. monotònament : d'un biais monotòn. monotonia : estat de çò monotòn. monotrèma adj (dels dos genres) e nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) monotrème » (v. Rapin) monovaléncia nf : (quimia) « monovalence » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382) monovalent, -a adj : (quimia) « monovalent » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382) monoxid(e) nm : (quimia) « monoxyde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382) monoxid(e) de carbòni nm : (quimia) « monoxyde de carbone » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382) monoxil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « monoxyle » (Rapin) Barca monoxila, barque monoxyle. (Rapin) (I a tot un fum d'autres tèrmes scientifics, quimics o medicals formats a partir del prefix mono-) Monsen [monsen (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm (arc.) : Sénher, « monsieur (vieux) ; titre que l’on donnait aux prêtres et aux vieillards » (Alibert). (v. TdF jos ‘mounsegne’) Monsen Ginièis : Sénher Ginièis. monsenha [ ~ monsena, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : lusèrna bastarda (Melilotus alba) monsénher nm : títol onorific en general ; cap de còla de trabalhaires agricòlas. (v. TdF ‘mounsegne’) Monsenhor [monsenhor (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : títol dels evesques, dels archivesques (v. ARCHI- p. 106), dels cardinals. monson nf, cf Ubaud Dicort 2022 : temporas / plujals (vent pluèg de l'ocean indian), « mousson » (Rapin)
|
|
monstre (abs. Dicort) / mostre nm : v. mostre 1. Aquel monstre ! Un monstre de trabalh. Un monstre d'ingratitud. Un monstre marin. monstrilhon (abs. Dicort) : pichon monstre. (v. mostrilhon) monstruós, -osa adj (abs. Dicort): relatiu, -iva a un monstre. (v. mostrós) monstruosament (abs. Dicort) : d'un biais monstruós. monstruositat nf : estat de çò monstruós. (v. mostruositat) « monsur » e derivats (fr.) : v. sénher, mossur, monsen. mont nm : montet (t. a.) ; montanheta. (v. TdF) Far mar e mont : far miranda, far de miracles (s.f.) mont de pietat nm : organisme public que prèsta a interès moderat contra un gatge en depaus. mont de Vènus (lat.) nm : eminéncia triangulara davant lo juvert (bufa / bufèc / entremièjas / sèxe femenin) Mont (lo -) : Mont de Marsan (nom d'una vila d'Occitània) monta : accion de montar ; garbieiron (montet de garbas) ; acoblament / apariament del bestial de bòria ; epòca d'aquel acoblament ; pagèla (anciana mesura pel vin, pel fust...) montacarga [montacargas nm] : maquina per montar de faisses (t. a.) monta-davala (m. e f.) : terren montuós ; alternativa ; peripecia ; maquina per asagar. Far monta-davala : montar e davalar alternativament. montada : pojada / còsta ; ascension. Montada dels prèses : alevament dels prèses. montadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite montée » TdF montador 1 nm : aplech per montar quicòm (t. a.) ; arrapalhon. montador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui monte, qui s’élève en l’air » (L. 252) montaire, -aira [~ -airitz] n : persona que monta quicòm (t. a.) ; « cavalier, jockey » TdF montairon : montet / monteton. montal nm : barratge per la pesca. Montalban : nom de vila d'Occitània montament nm, cf Ubaud Dicort : « action de monter, ascension » TdF montanha : elevacion consequenta de terren al regard d'una una comba o una plana ; brava dificultat. Se'n cal pas far una montanha ! Montanha Negra : cadena de montanhas de la talvera meridionala del Massís septentrional d'Occitània. montanhar (v. intr.) : viure en montanha l'estiu. montanhard, -a adj e n : persona que viu en montanha. montanhatge nm, cf Ubaud Dicort : « pâté de montagnes, pays montagneux » (v. TdF) montanhenc, -a adj : de la montanha. La nolença montanhenca la reviscolèt. montanheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite montagne » TdF montanhièira nf : vent que ven de la montanha, « vent du nord ou du nord-est » TdF. montanhièr 1, -ièira adj : relatiu, -iva a la montanha. montanhièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « berger transhumant » TdF jos ‘mountagnié’ montanhòl, -a adj e n : montanhard, -a. montanhòla : montanha pichona. montanholet, -a n, cf Ubaud Dicort : (v. montanhòl) montanhon nm, cf Ubaud Dicort : « monticule » (v. TdF ‘mountagnoun’) montanhós, -osa : abondós,-osa en montanhas ; montuós,-osa montanhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « montagneux, -euse » (Per Noste) montant 1 nm : soma ; pèça de fustam de menusariá ; brota talhada en forma de cròça per far de plançons ; còrs d'un vin. Aquel vin a pas de montant. Montants de mòble. montant 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « montant, ascendant, ante » TdF ‘mountant 1’ montaplats nm, cf Ubaud Dicort : « monte-plat » (Rapin) montar (v. tr.) : pojar ; salhir (t. a.) ; costar ; alevar ; granar ; escaufestrar (acometre / afiscar / excitar) ; enganar ; margar / aplechar / adobar / dispausar ; quilhar. Montar una còsta. Montar una feme. Lo prètz a encara montat ! Montar en grana. Montar q.q. contra q.q. mai. Montar lo cap a q.q. : l'escaufestrar contra q.q. Montar lo còp a q.q. : li far creire quicòm de fals. Montar une tenda , un mòble... Montar sa mòstra. Montar a caval d'assetons : los dos pès del meteis costat. Montar a caval d'escambarlons : pè aicí, pè alà. Montar un ostal... Montar lo drapèu... montar (se) : s'escaufestrar (se metre en colèra) ; se procurar çò necessari ; costar. Se montava, se montava coma lach sul fuòc ! Aquò se monta a 5 euròs. montar-davalar (v. intr.) (abs. Dicort) : far monta-davala. v. pus naut. montarena nf, cf Ubaud Dicort : « montée, v. montada » (v. TdF) montaressòrt nm, cf Ubaud Dicort : « (armur.) monte-ressort » (Rapin) montaruc : truca / eminéncia. montasac nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘mounto-sa’) : aplech per montar los sacs. montason nf, cf Ubaud Dicort : « droit que payaient les navires montant une rivière » (L. 252) montat, -ada adj : « monté ; exalté, ée » TdF jos ‘mounta’ ; en colèra. Capèl montat, chapeau monté. Còp montat, coup monté. (v. TdF) Es montat contra sos parents, contra sos professors. montatge : accion o resulta de montar quicòm (t. a.) Un talhièr de montatge. Un montatge televisual. montbasilhac nm : (vin de Montbasilhac (24)) , cf Ubaud Dicort, « montbazillac » montbeliard nm : (salcissa) , cf Ubaud Dicort. montbeliarda nf : (vaca) , cf Ubaud Dicort, « montbéliarde »
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|||
|
|