monograma nm : combinason de doas letras d'un nom, o de mai de doas, enlaçadas o pas, e que representan aquel nom.

I. N. R. I . es lo monograma del Crist : Iesus Nasareus Rex Iodeorum (lat.)

monoïc, -a : se ditz de las espècias vegetalas que pòrtan sus cada pè de flors masclas e de flors femèlas, mas pas cap de flor bissexuala.

monolingüe, -gua [monolingue, -gua ~ monolingüe, - güa, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : dins una sola lenga ; persona que parla pas qu'una lenga.

monolinguisme ~ monolingüisme nm, cf Ubaud Dicort : « monolinguisme » (Rapin)

monolit [, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort] : monument de pèira d'un sol tròç ; monument talhat dins lo ròc.

monolitic, -a : fach, -a d'una sola pèira ; d'un sol blòc.

Partit politic monolitic.

monolitisme : sistèma de construccion en fòrt gròssas pèiras ; caractèr de çò monolitic.

monològ : solilòqui (parlar d'una sola persona) ; òbra dramatica qu'una sola persona i parla.

monologar (v. intr.) : parlar tot sol.

monoman, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « monomane » (Sèrras-Ess.) (v. çai jos)

monomania : alienacion mentala que concernís una sola causa ; tissa per una sola causa.

monomaniac, -a adj e n : persona que patís de monomania.

monomèr, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (entom.) monomère » (Rapin)

monometalisme nm, cf Ubaud Dicort : « monométallisme » (Rapin)

monometalista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « monométalliste » (Rapin) ‘’

monomètre adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « monomètre » (Rapin)

Vèrses monomètres. (v. Rapin)

monòmi nm : (matematica) « monôme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 102 ; e v. Rapin)

monomotor (m.) [, -tritz adj e nm, cf Ubaud Dicort] : « monomoteur, -trice » (Sèrras) ; veïcul d'un sol motor.

mononuclear, -a adj e nm : d'un sol nucli.

mononucleòsi (f.) : augmentacion del nombre dels leucocits mononuclears.

monoparental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « monoparental, -e » (Sèrras)

monopatin (< esp.) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « skate-board, planche à roulettes »

monopetal, -a : d'un sol petal.

monoplaça (m.) adj e n (dels dos genres) : veïcul d'una sola plaça.

monoplan nm : avion d'un sol plan de sustentacion.

monoplegia : paralisi d'un sol membre.

monopòli nm : drech exclusiu (t. a.) ; privilègi exclusiu (t. a.)

monopolista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « monopoliste » (Laus)

monopolizacion : accion o resulta de monopolizar.

monopolizador, -airitz (abs. Dicort) : persona que monopoliza quicòm. (v. monopolizaire)

monopolizaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « adj e n, monopolisateur, --trice » (Per Noste)

monopolizar (v. tr.) : aver lo monopòli de quicòm.

monopolizator adj e : « monopolisateur, -trice » (v. Per Noste).  (v. monopolizaire)

monoptèr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (arch. et zool.) monoptère » (Rapin)

monoquini (abs. Dicort) : malhòl de banh femenin qu'es pas qu'un eslip, sens sostenpopas.

monoralh adj (dels dos genres) e nm, cf Ubaud Dicort : « monorail » (Rapin)

monorim, -a : d'una sola rima.

Poèma monorim.

monorquid : qu'a pas qu'un testicul dins las borsas.

monorquidia : preséncia d'un sol testicul dins las borsas.

monosacarid(e) nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) monosaccharide » (Laus)

monosepal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « monosépale » (Rapin)

monosillab 1 nm : mot d'una sola sillaba.

monosillab 2, -a adj : qu'a una sola sillaba.

monosillabic, -a : relatiu,-iva a un monosillab.

monosillabisme : abitud o tissa de parlar per monosillabs.

monospèrm [monospèrme], -ma adj : que conten pas qu'una sola grana.

monosulfit nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) monosulfite »

monoteïsme : religion de personas qu'adòran un sol Dieu.

monoteïsta (m. e f.) : persona qu'adòra un sol Dieu.

monotipe, -pa adj e n, cf Ubaud Dicort : « monotype » (Rapin)

monotòn, -a : d'un sol ton ; repetitiu, -iva

Una votz monotòna.

Una vida monotòna.

monotònament : d'un biais monotòn.

monotonia : estat de çò monotòn.

monotrèma adj (dels dos genres) e nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) monotrème » (v. Rapin)

monovaléncia nf : (quimia) « monovalence » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382)

monovalent, -a adj : (quimia) « monovalent » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382)

monoxid(e) nm : (quimia) « monoxyde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382)

monoxid(e) de carbòni nm : (quimia) « monoxyde  de carbone » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 382)

monoxil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « monoxyle » (Rapin)

Barca monoxila, barque monoxyle. (Rapin)

(I a tot un fum d'autres tèrmes scientifics, quimics o medicals formats a partir del prefix mono-)

Monsen [monsen (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm (arc.) : Sénher, « monsieur (vieux)  ; titre que l’on donnait aux prêtres et aux vieillards » (Alibert). (v. TdF jos ‘mounsegne’)

Monsen Ginièis : Sénher Ginièis.

monsenha [ ~ monsena, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : lusèrna bastarda (Melilotus alba)

monsénher nm : títol onorific en general ; cap de còla de trabalhaires agricòlas. (v. TdF ‘mounsegne’)

Monsenhor [monsenhor (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : títol dels evesques, dels archivesques (v. ARCHI- p. 106), dels cardinals.

monson nf (abs. Dicort) : temporas / plujals (vent pluèg de l'ocean indian), « mousson » (Rapin, Basic)

 

 

 

monstre (abs. Dicort) / mostre nm : v. mostre .

Aquel monstre !

Un monstre de trabalh.

Un monstre d'ingratitud.

Un monstre marin.

monstrilhon (abs. Dicort) : pichon monstre. (v. mostrilhon)

monstruós, -osa adj (abs. Dicort): relatiu, -iva a un monstre. (v. mostrós)

monstruosament (abs. Dicort) : d'un biais monstruós.

monstruositat nf : estat de çò monstruós. (v. mostruositat)

« monsur » e derivats (fr.) : v. sénher,  monsen e mossur.

mont nm : montet (t. a.) ; montanheta. (v. TdF)

Far mar e mont : far miranda, far de miracles (s.f.)

mont de pietat nm : organisme public que prèsta a interès moderat contra un gatge en depaus.

mont de Vènus (lat.) nm : eminéncia triangulara davant lo juvert (bufa / bufèc / entremièjas / sèxe femenin)

Mont (lo -) : Mont de Marsan (nom d'una vila d'Occitània)

monta : accion de montar ; garbieiron (montet de garbas) ; acoblament / apariament del bestial de bòria ; epòca d'aquel acoblament ; pagèla (anciana mesura pel vin, pel fust...)

montacarga [montacargas nm] : maquina per montar de faisses (t. a.)

monta-davala (m. e f.) : terren montuós ; alternativa ; peripecia ; maquina per asagar.

Far monta-davala : montar e davalar alternativament.

montada : pojada / còsta ; ascension.

Montada dels prèses : alevament dels prèses.

montadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite montée » TdF

montador 1 nm : aplech per montar quicòm (t. a.) ; arrapalhon.

montador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui monte, qui s’élève en l’air » (L. 252)

montaire, -aira [~ -airitz] n : persona que monta quicòm (t. a.) ; « cavalier, jockey » TdF

montairon : montet / monteton.

montal nm : barratge per la pesca.

Montalban : nom de vila d'Occitània

montament nm, cf Ubaud Dicort : « action de monter, ascension » TdF

montanha : elevacion consequenta de terren al regard d'una una comba o una plana ; brava dificultat.

Se'n cal pas far una montanha !

Montanha Negra : cadena de montanhas de la talvera meridionala del Massís septentrional d'Occitània.

montanhar (v. intr.) : viure en montanha l'estiu.

montanhard, -a adj e n : persona que viu en montanha.

montanhatge nm, cf Ubaud Dicort : « pâté de montagnes, pays montagneux » (v. TdF)

montanhenc, -a adj : de la montanha.

La nolença montanhenca la reviscolèt.

montanheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite montagne » TdF

montanhièira nf : vent que ven de la montanha, « vent du nord ou du nord-est » TdF.

montanhièr 1, -ièira adj : relatiu, -iva a la montanha.

montanhièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « berger transhumant » TdF jos ‘mountagnié’

montanhòl, -a adj e n : montanhard, -a.

montanhòla : montanha pichona.

montanholet, -a n, cf Ubaud Dicort : (v. montanhòl)

montanhon nm, cf Ubaud Dicort : « monticule » (v. TdF ‘mountagnoun’)

montanhós, -osa : abondós,-osa en montanhas ; montuós,-osa

montanhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « montagneux, -euse » (Per Noste)

montant 1 nm : soma ; pèça de fustam de menusariá ; brota talhada en forma de cròça per far de plançons ; còrs d'un vin.

Aquel vin a pas de montant.

Montants de mòble.

montant 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « montant, ascendant, ante » TdF ‘mountant 1’

montaplats nm, cf Ubaud Dicort : « monte-plat » (Rapin)

montar (v. tr.) : pojar ; salhir (t. a.) ; costar ; alevar ; granar ; escaufestrar (acometre / afiscar / excitar) ; enganar ; margar / aplechar / adobar / dispausar ; quilhar.

Montar una còsta.

Montar una feme.

Lo prètz a encara montat !

Montar en grana.

Montar q.q. contra q.q. mai.

Montar lo cap a q.q. : l'escaufestrar contra q.q.

Montar lo còp a q.q. : li far creire quicòm de fals.

Montar une tenda , un mòble...

Montar sa mòstra.

Montar a caval d'assetons : los dos pès del meteis costat.

Montar a caval d'escambarlons : pè aicí, pè alà.

Montar un ostal...

Montar lo drapèu...

montar (se) : s'escaufestrar (se metre en colèra) ; se procurar çò necessari ; costar.

Se montava, se montava coma lach sul fuòc !

Aquò se monta a 5 euròs.

montar-davalar (v. intr.) (abs. Dicort) : far monta-davala. v. pus naut.

montarena nf, cf Ubaud Dicort : « montée, v. montada » (v. TdF)

montaressòrt nm, cf Ubaud Dicort : « (armur.) monte-ressort  » (Rapin)

montaruc : truca / eminéncia.

montasac nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘mounto-sa’) : aplech per montar los sacs.

montason nf, cf Ubaud Dicort : « droit que payaient les navires montant une rivière » (L. 252)

montat, -ada adj : « monté ; exalté, ée » TdF jos ‘mounta’ ; en colèra.

Capèl montat, chapeau monté.

Còp montat, coup monté.

(v. TdF)

Es montat contra sos parents, contra sos professors.

montatge : accion o resulta de montar quicòm (t. a.)

Un talhièr de montatge.

Un montatge televisual.

montbasilhac nm : (vin de Montbasilhac (24)) , cf Ubaud Dicort, « Montbazillac »

montbeliard nm : (salcissa) , cf Ubaud Dicort.

montbeliarda nf : (vaca) , cf Ubaud Dicort, « montbéliarde »