|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
momenton : espaci de temps pichonèl. momentonèl – momentonelon : diminutius de momenton. momia : cadavre tressecat que se pòt servar un brave brieu ; cadavre tractat amb de substàncias antisepticas. momificacion : accion o resulta de momificar o de se momificar. momificar (v. tr.) : mudar un cadavre en momia. momificar (se) : se mudar en momia ; se tressecar. momon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : masqueta. v. masqueta. mon, ma (adj. poss. m. e f.) (pl. : mos, mas) : « mon, ma » Mon oncle. Ma tanta. Mon abitacion. (adj fem. davant vocala ; v. ton 1) mona nf : cata ; tèrme per sonar una cata ; monha (v. pus luènh) ; asenada ; mena de peis del genre Gadus merlucius ; « chatte, vulve » (Brun Glossari Oc-Fr). Far la mona : far la monha / far lo morre. mòna nf, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, viande » TdF monaca nf : popòta (pichona forma umana facha de carton, de cera, de plastic...) per servir d'amusament a las drolletas ; « singerie, v. moninariá ; parelle, patience, plante, v. renebre ». (v. TdF) monacal, -a : relatiu, -iva a la vida dels religioses. monacalament : d'un biais monacal. monacan nm, cf Ubaud Dicort : « homme qui aime la solitude, v. ermitan » TdF monada : unitat fisica o psicologica simpla (t. tecn. de filosofia) ; unitat organica simpla ; pichon protozoari amb flagèl ; cellula unica simpla (t. tecn. de biologia) monadal, -a : relatiu, -iva a la monada ; dotat, -ada de l'estructura dels organismes unicellulars amb flagèl. monadèlf, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) monadelphe » (Laus) monadic, -a : relatiu, -iva a la monada. monadisme : sistèma filosofic qu'afortís que l'univèrs es compausat de monadas. monadologia : teoria a propaus de las monadas. monadra (abs. Dicort) : mendòla (mena de peisses) v. mendòla. monaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « boudeur, euse, v. fonhaire » (v. TdF) monandre, -a : d'una sola estamina. Flor monandra. monaquisme : estat de monge o de monja ; vida monastica. monar (v. intr.) : far la mona / botar / fonhar / potinar. monarca (m.) : sobeiran d'una monarquia. monarcar (v. intr.) : far lo monarca / comandar / mestrejar / regnar. monard 1 nm (E non pas « singe » (fr.)) : monin (mamifèr quadruman) ; « gros chat, v. catàs » (v. TdF) monard 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « camard, penaud ; grimacier » TdF jos ‘mounard’ Soi demorat sòt e monard. (TdF) monaresa adj f, cf Ubaud Dicort : « Via monaresa, un des noms vulgaires de la voie Domitienne, que l’on appelle aussi carrièira de la Moneda et camin molarés, dans l’Hérault » (v. TdF) monarquejar (v. intr.) : frequentatiu de monarcar. monarquia : sistèma de governament d'un sola persona ; estat governat per un monarca (rei) monarquic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « monarchique » (Rapin) monarquicament adv, cf Ubaud Dicort : « monarchiquement » TdF ‘mounarchiquamen’ monarquisme nm, cf Ubaud Dicort : « monarchisme » (Laus) monarquista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « monarchiste » (Rapin) monassa : catassa. monassariá : calinejada / alispada (careça) ; lecadissa / lecariá (quicòm de plan sucrat e de plan bon) monastèri / monastièr / mostièr nm / monastir (v. monastir) : ostal que i vivon en comunitat de monges o de monjas. monastic, -a : relatiu, iva als monastièrs. monastical, -a (R. IV, 256) (abs. Dicort) : monastic, -a. monasticalament (abs. Dicort) / monasticament : d'un biais monastic. monastièr nm : v. monastèri. monastile nm, cf Ubaud Dicort : « monastère » (Sèrras-Ess.) (v. monastièr) monastir (abs. Dicort) : monastèri. mond 1 [ ~ monde, cf Ubaud Dicort] nm : univèrs ; la Tèrra e los astres visibles ; la Tèrra que i vivèm ; una partida del glòb terrèstre ; la vida mondana ; la societat umana en general ; una partida de la societat umana ; tot un ensemble de causas ; pòble. Lo mond entièr. Sèm pas lo centre del mond. Lo mond ancian, lo mond novèl. L'autre mond. Lo mond invisible. I aviá pas grand mond : ... pas fòrça gents. mond 2 [monde, cf Ubaud Dicort], -da adj : crivelat, -ada / blos, -a / netejat, -ada. monda nf, cf Ubaud Dicort : « réunion de gens occupés à cerner de noix » (v. TdF) mondada : çò crivelat ; çò netejat. mondador : crivèl per netejar lo gran. mondaduras nf pl / mondilhas (v. mondilhas) : grapisses / esporgas / crivelum. mondaire 1 [, -aira (~ -airitz)] n, cf Ubaud Dicort : crivelaire / espurgaire (v. TdF ‘moundaire’) ; mondaire 2 nm : crivèl, « grand crible à petits trous, pour nettoyer le grain » (v. TdF ‘moundaire’) mondan, -a : que viu dins lo grand mond ; qu'aima las mondanitats. mondanitat nf : eveniments, futilitats de la vida mondana. mondar (v. tr.) : crivelar (netejar lo gran) mondara (f.) (TdF ; abs. Dicort) : metatèsi de monadra. v. monadra (abs. Dicort) e mendòla. mondàs nm, cf Ubaud Dicort : « vilain monde, grande foule, monde bruyant » TdF mondat nm, cf Ubaud Dicort : « châtaigne cuite qu’on fait sécher avec son enveloppe » TdF
|
|
mondatge nm, cf Ubaud Dicort : « criblage » TdF monde 1 nm : v. mond 1. monde 2, -da adj, cf Ubaud Dicort : v. mond 2. mondejar v, cf Ubaud Dicort : v. mondar. (v. TdF jos ‘mounda’) mondesa nf, cf Ubaud Dicort : « pureté » (L. 251) mondial 1, -a adj : relatiu, -iva al mond entièr. mondial 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (sports) mondial » mondialament : d'un biais mondial. mondialisme : doctrina que sa tòca seriá d'unificar lo mond entièr en una sola comunitat politica. mondialista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del mondialisme. mondializacion : resulta de venir mondial. mondializar (v. tr.) : balhar a quicòm un caractèr mondial. mondializar (se) : venir mondial. mondieunar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, dire mon Dieu !, geindre » (v. TdF) mondilh nm, cf Ubaud Dicort : v. mondilha. (v. L. 251) mondilha nf, cf Ubaud Dicort (v. L. 251) : « criblure, mauvais grains, mauvaises graines que l’on sépare avec le crible ou avec l’eau » TdF. mondilhas nf pl (Alibert ; abs. Dicort) : curalhas / crivelum (çò netejat de pel gran) (v. mondilha) mondilheta nf, cf Ubaud Dicort : « petites graines de criblures » TdF mondin, -a adj e n (aferèsi de ramondin : del comte Raimond / Ramond de Tolosa) : de Tolosa. (v. TdF ‘moundin’) Lo parlar mondin : lo parlar de Tolosa. mondinet, -a n : jovent, -a de Tolosa. mondovision nf, cf Ubaud Dicort : « mondovision » (Per Noste, Basic) mondum nm sing : crivelum / mondilhas. v. pus naut. monèca nf [veire monaca, cf Ubaud Dicort] : beata / devòta ; paqueton de cambe o de lin ; femna doçorosa e micoqueta. v. micoqueta. monecia : caracteristica d'una planta monoïca. moneda : pecunha (pèças de metal o bilhets de papièr qu'an una valor pecuniària per vendre o crompar) Moneda de niquèl, de coire, d'aur o d'argent. Tornar la moneda (s. f.) : se revenjar. Falsa moneda, fausse monnaie. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mounedo’) moneda del Papa nf (plt.) : (Lunaria biennis) monedable, -bla : que pòt èsser monedat, -ada. monedaire nm, -a : persona que fa de moneda oficiala. monedalha : moneda menuda. monedar (v. tr.) : convertir un metal en moneda ; tirar profièch de quicòm. Monedar una tròba. Monedar un terren Monedar sa participacion a una entrepresa. monedariá : fabricacion de moneda. monedatge : accion de fabricar de moneda. monedièr, -ièira : monedaire, -a. v. pus naut. monegasc, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Monegue ; de Monegue. Monegue [Mónegue (local.)]: principat d'Euròpa entre Occitània e França. monegueta nf, cf Ubaud Dicort : « chevêche, petite chouette, v. cavèca » (v. TdF) monèma nm, cf Ubaud Dicort : (ling.) « monème » (Sèrras-Ess.) monespil : morastèl (mena de rasim de Tarn) monet, -a n, cf Ubaud Dicort : « minon, minet, ette, petit chat, petite chatte » TdF Monet - Moneta : diminutius de Simonet - Simoneta. monetari, -ària : relatiu, -iva a la moneda. L'inflacion monetària foguèt plan sovent cronica. L'unitat monetària d'Euròpa es l'eurò. monetarisme nm, cf Ubaud Dicort : « monétarisme » (Rapin) monetizacion : accion o resulta de monetizar. monetizar (v. tr.) : balhar una valor legala a una moneda L'eurò foguèt monetizat a 6,55957 F. monge [ ~ morgue, cf Ubaud Dicort] nm : òme que viu dins un monastièr ; favon (mongeta seca) ; escalfalièch ; mena de peis de mar : (Squalus nicensis) monge clavelat : peis de mar. (Scimnus nicensis) monge gris : autra mena de peis de mar. monget / mongilh : gran de mongeta seca pichonèl. (v. TdF jos ‘mounget’) mongeta nf : monja jovenòta ; « variété de haricot », mongeta blanca d'embonilh negre ; pica sèrp (insècte de quatre alas que se ten prèp de l'aiga) (v. TdF) mongeta ramaira nf, cf Ubaud Dicort : « haricot grimpant » TdF jos ‘moungeto’ mongetièira nf : v. mongièira. mongiá nf (L. 252) (abs. Dicort) : convent de monjas. (v. mongièr) mongièira / mongetièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : plantacion de mongetas. mongièr ~ morguièr nm, cf Ubaud Dicort : « couvent de nonnes, monastère de femmes » TdF mongilh / monget : gran de mongeta seca pichonèl. mongilh ris nm (abs. Dicort) : mongilh tan pichonèl que l'òm diriá de ris. (v. riset 1) Lo mongilh ris es la mongeta pus pichonèla. Los mongilhs-ris son plan fins e plan bons. mongilhon nm, cf Ubaud Dicort : « haricot à petits grains » TdF jos ‘mounget’ mongòl, -a : de Mongolia ; relatiu,-iva a Mongolia. Mongolia : nom de país d'Asia. mongolian, -a adj (v. Ubaud Dicort e Per Noste) : persona que patís de mongolisme. mongolic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (relatif à la Mongolie) mongolien, -enne » (Basic) ; « mongolique ; (path.) mongolien, -enne [v. mongolian] » (Laus) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|