momenton : espaci de temps pichonèl.

momentonèl – momentonelon : diminutius de momenton.

momia : cadavre tressecat que se pòt servar un brave brieu ; cadavre tractat amb de substàncias antisepticas.

momificacion : accion o resulta de momificar o de se...

momificar (v. tr.) : mudar un cadavre en momia.

momificar (se) : se mudar en momia ; se tressecar.

momon nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : masqueta. v. masqueta.

mon, ma (adj. poss. m. e f.) (pl. : mos, mas) : « mon, ma »

Mon oncle. Ma tanta.

Mon abitacion. (adj fem. davant vocala ; v. ton 1)

mona nf : cata ; tèrme per sonar una cata ; monha (v. pus luènh) ; asenada ; mena de peis del genre Gadus merlucius ; « chatte, vulve » (Brun Glossari Oc-Fr).

Far la mona : far la monha / far lo morre.

mòna nf, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, viande » TdF

monaca nf : popòta (pichona forma umana facha de carton, de cera, de plastic...) per servir d'amusament a las drolletas ; « singerie, v. moninariá ; parelle, patience, plante, v. renebre ». (v. TdF)

monacal, -a : relatiu, -iva a la vida dels religioses.

monacalament : d'un biais monacal.

monacan nm, cf Ubaud Dicort : « homme qui aime la solitude, v. ermitan » TdF

monada : unitat fisica o psicologica simpla (t. tecn. de filosofia) ; unitat organica simpla ; pichon protozoari amb flagèl ; cellula unica simpla (t. tecn. de biologia)

monadal, -a : relatiu, -iva a la monada ; dotat, -ada de l'estructura dels organismes unicellulars amb flagèl.

monadèlf, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) monadelphe » (Laus)

monadic, -a : relatiu, -iva a la monada.

monadisme : sistèma filosofic qu'afortís que l'univèrs es compausat de monadas.

monadologia : teoria a propaus de las monadas.

monadra (abs. Dicort) : mendòla (mena de peisses) v. mendòla.

monaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « boudeur, euse, v. fonhaire » (v. TdF)

monandre, -a : d'una sola estamina.

Flor monandra.

monaquisme : estat de monge o de monja ; vida monastica.

monar (v. intr.) : far la mona / botar / fonhar / potinar.

monarca (m.) : sobeiran d'una monarquia.

monarcar (v. intr.) : far lo monarca / comandar / mestrejar / regnar.

monard 1 nm (E non pas « singe » (fr.)) : monin (mamifèr quadruman) ; « gros chat, v. catàs » (v. TdF)

monard 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « camard, penaud ; grimacier » TdF jos ‘mounard’

monaresa adj f, cf Ubaud Dicort : « Via monaresa, un des noms vulgaires de la voie Domitienne, que l’on appelle aussi carrièira de la Moneda et camin molarés, dans l’Hérault » (v. TdF)

monarquejar (v. intr.) : frequentatiu de monarcar.

monarquia : sistèma de governament d'un sola persona ; estat governat per un monarca (rei)

monarquic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « monarchique » (Rapin)

monarquicament adv, cf Ubaud Dicort : « monarchiquement » TdF ‘mounarchiquamen’

monarquisme nm, cf Ubaud Dicort : « monarchisme » (Laus)

monarquista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « monarchiste » (Rapin)

monassa : catassa.

monassariá : calinejada / alispada (careça) ; lecadissa / lecariá (quicòm de plan sucrat e de plan bon)

monastèri / monastièr / mostièr nm / monastir (v. monastir) : ostal que i vivon en comunitat de monges o de monjas.

monastic, -a : relatiu, iva als monastièrs.

monastical, -a (R. IV, 256) (abs. Dicort) : monastic, -a.

monasticalament (abs. Dicort) / monasticament : d'un biais monastic.

monastièr nm : v. monastèri.

monastile nm, cf Ubaud Dicort : « monastère » (Sèrras-Ess.) (v. monastièr)

monastir (abs. Dicort) : monastèri.

mond 1 [ ~ monde, cf Ubaud Dicort] nm : univèrs ; la Tèrra e los astres visibles ; la Tèrra que i vivèm ; una partida del glòb terrèstre ; la vida mondana ; la societat umana en general ; una partida de la societat umana ; tot un ensemble de causas ; pòble.

Lo mond entièr.

Sèm pas lo centre del mond.

Lo mond ancian,

lo mond novèl.

L'autre mond.

Lo mond invisible.

I aviá pas grand mond : ... pas fòrça gents.

mond 2 [monde, cf Ubaud Dicort], -da adj : crivelat, -ada / blos, -a / netejat, -ada.

monda nf, cf Ubaud Dicort : « réunion de gens occupés à cerner de noix » (v. TdF)

mondada : çò crivelat ; çò netejat.

mondador : crivèl per netejar lo gran.

mondaduras nf pl / mondilhas (v. mondilhas) : grapisses / esporgas / crivelum.

mondaire 1 [, -aira (~ -airitz)] n, cf Ubaud Dicort  : crivelaire / espurgaire (v. TdF ‘moundaire’)  ;

mondaire 2 nm : crivèl, « grand crible à petits trous, pour nettoyer le grain » (v. TdF ‘moundaire’)

mondan, -a : que viu dins lo grand mond ; qu'aima las mondanitats.

mondanitat nf : eveniments, futilitats de la vida mondana.

mondar (v. tr.) : crivelar (netejar lo gran)

mondara (f.) (TdF ; abs. Dicort) : metatèsi de monadra. v. monadra (abs. Dicort) e mendòla.

mondàs nm, cf Ubaud Dicort : « vilain monde, grande foule, monde bruyant » TdF

mondat nm, cf Ubaud Dicort : « châtaigne cuite qu’on fait sécher avec son enveloppe » TdF

 

 

 

mondatge nm, cf Ubaud Dicort : « criblage » TdF

monde 1 nm : v. mond 1.

monde 2, -da adj, cf Ubaud Dicort : v. mond 2.

mondejar v, cf Ubaud Dicort : v. mondar. (v. TdF jos ‘mounda’)

mondesa nf, cf Ubaud Dicort : « pureté » (L. 251)

mondial 1, -a adj : relatiu, -iva al mond entièr.

mondial 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (sports) mondial »

mondialament : d'un biais mondial.

mondialisme  : doctrina que sa tòca seriá d'unificar lo mond entièr en una sola comunitat politica.

mondialista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del mondialisme.

mondializacion : resulta de venir mondial.

mondializar (v. tr.) : balhar a quicòm un caractèr mondial.

mondializar (se) : venir mondial.

mondieunar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, dire mon Dieu !, geindre » (v. TdF)

mondilh nm, cf Ubaud Dicort : v. mondilha. (v. L. 251)

mondilha nf, cf Ubaud Dicort (v. L. 251) : « criblure, mauvais grains, mauvaises graines que l’on sépare avec le crible ou avec l’eau » TdF.

mondilhas nf pl (Alibert ; abs. Dicort) : curalhas / crivelum (çò netejat de pel gran) (v. mondilha)

mondilheta nf, cf Ubaud Dicort : « petites graines de criblures » TdF

mondin, -a adj e n (aferèsi de ramondin : del comte Raimond / Ramond de Tolosa) : de Tolosa. (v. TdF ‘moundin’)

Lo parlar mondin : lo parlar de Tolosa.

mondinet, -a n : jovent, -a de Tolosa.

mondovision nf, cf Ubaud Dicort : « mondovision » (Per Noste, Basic)

mondum nm sing : crivelum / mondilhas. v. pus naut.

monèca nf (Alibert) [veire monaca, cf Ubaud Dicort] : beata / devòta ; paqueton de cambe o de lin ; femna doçorosa e micoqueta. v. micoqueta.

monecia : caracteristica d'una planta monoïca.

moneda : pecunha (pèças de metal o bilhets de papièr qu'an una valor pecuniària per vendre o crompar)

Moneda de niquèl, de coire, d'aur o d'argent.

Tornar la moneda (s. f.) : se revenjar.

Falsa moneda, fausse monnaie. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mounedo’)

moneda del Papa nf (plt.) : (Lunaria biennis)

monedable, -bla : que pòt èsser monedat, -ada.

monedaire nm, -a : persona que fa de moneda oficiala.

monedalha : moneda menuda.

monedar (v. tr.) : convertir un metal en moneda ; tirar profièch de quicòm.

Monedar una tròba.

Monedar un terren

Monedar sa participacion a una entrepresa.

monedariá : fabricacion de moneda.

monedatge : accion de fabricar de moneda.

monedièr, -ièira : monedaire, -a. v. pus naut.

monegasc, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Monegue ; de Monegue.

Monegue : principat d'Euròpa entre Occitània e França.

monegueta nf, cf Ubaud Dicort : « chevêche, petite chouette, v. cavèca » (v. TdF)

monèma nm, cf Ubaud Dicort : (ling.) « monème » (Sèrras-Ess.)

monespil : morastèl (mena de rasim de Tarn)

monet, -a n, cf Ubaud Dicort : « minon, minet, ette, petit chat, petite chatte » TdF

Monet - Moneta : diminutius de Simonet - Simoneta.

monetari, -ària : relatiu, -iva a la moneda.

L'inflacion monetària foguèt plan sovent cronica.

L'unitat monetària d'Euròpa es l'eurò.

monetarisme nm, cf Ubaud Dicort : « monétarisme » (Rapin)

monetizacion : accion o resulta de monetizar.

monetizar (v. tr.) : balhar una valor legala a una moneda

L'eurò foguèt monetizat a 6,55957 F.

monge [ ~ morgue, cf Ubaud Dicort] nm : òme que viu dins un monastièr ; favon (mongeta seca) ; escalfalièch ; mena de peis de mar : (Squalus nicensis)

monge clavelat : peis de mar. (Scimnus nicensis)

monge gris : autra mena de peis de mar.

monget / mongilh : gran de mongeta seca pichonèl. (v. TdF jos ‘mounget’)

mongeta nf : monja jovenòta ; « variété de haricot », mongeta blanca d'embonilh negre ; pica sèrp (insècte de quatre alas que se ten prèp de l'aiga) (v. TdF)

mongeta ramaira nf, cf Ubaud Dicort : « haricot grimpant » TdF jos ‘moungeto’

mongetièira nf : v. mongièira.

mongiá nf (L. 252) (abs. Dicort) : convent de monjas. (v. mongièr)

mongièira / mongetièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : plantacion de mongetas.

mongièr ~ morguièr nm, cf Ubaud Dicort : « couvent de nonnes, monastère de femmes » TdF

mongilh / monget : gran de mongeta seca pichonèl.

mongilh ris nm (abs. Dicort) : mongilh tan pichonèl que l'òm diriá de ris. (v. riset 1)

Lo mongilh ris es la mongeta pus pichonèla.

Los mongilhs-ris son plan fins e plan bons.

mongilhon nm, cf Ubaud Dicort : « haricot à petits grains » TdF jos ‘mounget’

mongòl, -a : de Mongolia ; relatiu,-iva a Mongolia.

Mongolia : nom de país d'Asia.

mongolian, -a adj (v. Ubaud Dicort e Per Noste) : persona que patís de mongolisme.

mongolic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (relatif à la Mongolie) mongolien, -enne » (Basic) ; « mongolique ; (path.) mongolien, -enne » (Laus)