molejar (v. intr.) : èsser mòl ; venir mòl ; laurar dins una tèrra mòla ; se cargar d'umiditat.

Quand es lo vent marin, lo temps moleja.

Un sanhàs moleja totjorn.

molena 1 nf, cf Ubaud Dicort : « molène, bouillon blanc, plante » TdF ‘’mouleno 1’

molena 2 nf, cf Ubaud Dicort : « lune, poisson de mer » TdF

molena 3 nf (Alibert ; abs. Dicort) : iga / maresca ; sanhàs ; aubuga mòla ; marescatge. (v. molenc 2)

molenc 1, -a [adj m (v. Ubaud Dicort e TdF)] : mòl, -a.

Persona molenca.

Terren molenc.

molenc 2 nm / molenca (Laus ; abs. Dicort) : molièira (terren molenc) (v. TdF ‘moulen’)

molencut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « marécageux, euse, humide, en parlant des terres » TdF

molenenc [molenc 1, cf Ubaud Dicort p. 155], -a adj : marescatjós, -osa. (v. molencut)

molent 1 nm  : quantitat d'aiga que cal per amodar una mòla ; corrent d'aiga. (v. TdF)

mòler / mòldre [los 2, veire mòlre, cf Ubaud Dicort] / mòlre (v. tr.) : trissar (espotir) de gran, d'olivas...

molergue [molèrgue, cf Ubaud Dicort p. 155], -ga adj : mal levat, -ada (pan, fogassa...) ; « mou, olle, apathique, lent, ente » TdF jos ‘moulegue’

molesa : estat de çò mol ; estat de q.q. de mòl.

molesan nm, -a : lambiardejaire / musardejaire, -a.

molesquina nf, cf Ubaud Dicort : « moleskine » (Rapin)

molèst, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fâcheux, euse, importun, une, incommode » TdF ‘moulèste’

molestacion nf, cf Ubaud Dicort : « molestation, vexation » TdF

molestar (v. tr.) (R.IV, 247) : malmenar ; importunar.

molestat, -ada : malmenat, -ada ; importunat, -ada.

molet 1 (subs. m.) : mena de peis (Callionymus lyra) (v. TdF ‘moulet 3’) ;

Un molet (peis)

molet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « gésier d’oiseau » TdF ‘moulet 4’

molet 3, -a / molhet [veire molet, cf Ubaud Dicort] (adj. diminutiu de mòl) : puslèu mòl.

De pan molet.

Un cep molet.

L’aura moleta. (v. TdF)

molet 4 nm, cf Ubaud Dicort : « pain mollet, mie de pain, v. moleda ; mollet, gras de la jambe, v. botelh, pompilh » (v. TdF ‘moulet 2’)

moleta 1 nf : « mollasse, espèce de pierre » TdF ‘mouleto 1’

moleta 2 nf : peisses de mar : (Callionymus lyra) ; (Dracunculus) ; (Blennius gattorugine), « poissons, v. limbèrt » (v. TdF ‘mouleto 2’) ; lusèrp (Lacerta viridis) ;

moleta 3 nf : mòla pichona (t. a.) ; còn de marbre per espotir las colors ; bartavèla (anèla de verrolh) ; roseta (anèla d'esperon) (v. TdF ‘mouleto 3’) ;

moleta 4 nf : tumor dels cavals ; flascon / flasconèl (v. TdF ‘mouleto 4’) ;

moleta 5 nf, cf Ubaud Dicort : « omelette, v. meleta » TdF ‘mouleto 5’.  « moleta » (fr. l. p.) : v. panisson - pescajon - pascada.

moleta 6 (abs. Dicort) : molhetas (pinças pichonèlas d'aurivelaire). (v. moletas

moletament adv, cf Ubaud Dicort : « mollement, moelleusement » TdF

moletas nf pl (L. 250) : « pincettes dont se servent les orfèvres, badines, v. pinças » (v. TdF jos ‘mouleto 7’)

moletatge nm, cf Ubaud Dicort : « moletage » (Rapin)

moleton nm, cf Ubaud Dicort : « molleton, espèce d’étoffe » TdF

moletonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, molletonner » (v. çai jos). [Rapin : forrar de moleton]

moletonat, -ada adj : « molletonné, -e » (Per Noste, Basic)

molgut, -uda (< mòlre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « moulu, ue » (v. TdF jos ‘mòurre’). (v. mòlt)

mòlh nm, cf Ubaud Dicort : « humidité » (L. 230)

molha 1 nf, cf Ubaud Dicort : « encrier » TdF ‘mouio 1’

molha 2 nf, cf Ubaud Dicort : « mie de pain, pulpe, chair » TdF ‘mouio 3’

mòlha nf : (varietat de  pera), cf Ubaud Dicort.

molhadós, -osa : embegut, -uda d'aiga.

molhadura : accion de molhar o de se molhar.

mòlhament nm, cf Ubaud Dicort : « mouillure, action de mouiller » (L. 231)

molhandran [nm, veire molandran (v. Ubaud Dicort e TdF)], -a : brave (a) musardejaire (a)

Lo Josèp es totjorn estat un molhandran.

molhandrar (abs. Dicort) (v. intr.) : musardar / s'atardivar bravament. (v. molandrejar)

molhandrejar (abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu de molhandrar. (v. molandrejar)

molhar (v. tr.) : banhar (cobrir de liquid) o s'embeure dins quicòm ; « t. de marine, mouiller, v. ancorar » (v. TdF ‘muia’).

Ai molhada ma vèsta.

molhar (se) : se banhar ; se comprometre.

Me soi molhat entrò a la pèl.

Per te molhar pas, pren ton parapluèja.

Se vòl pas jamai molhar (t. a.)

molhas [mòlhas, cf Ubaud Dicort p. 155 ~ asmòlhas] nf pl : pinças ; tenalhas. 

molhàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « mollasse, paresseux, -euse » (Laus) ; « mou, molle » (Lagarde)

molhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « baigné, humecté, mouillé, ée » (v. TdF jos ‘muia’)

molhatge : accion de molhar o de se molhar (t. a.) ; batejar (s.f.) : molhar son vin ; molhar de lach ; accion d'ancorar (naviri) ; airal per ancorar (t. tecn. de mar.)

molhejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mouiller légèrement » TdF ‘mouieja’

molhèr nf : esposa (femna maridada)

molherat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a pris femme, marié » (v. TdF jos ‘amouiera’)

molhèrga nf, cf Ubaud Dicort : (v. molièlga)

molhesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mouiller » (L. 250)

molheta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (t. tecn.) : aspersor de fabre (aplech per aspergir) (v. molhetas)

molhetas nf pl : pinças pichonèlas en general, d'aurivelaire, de relotgièr...  (v. moletas e mòlhas)

molhigós, -osa adj, cf Ubaud Dicort :  « mou, molle » (Sèrras-Ess.). (v. moligós jos molicós)

molhòc nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : borrilh d'estopa.

molhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « humide, pluvieux, euse » TdF jos ‘muious’. (# moiós)

molhuc (t. tecn.) : teule banhat (teule de bòrd de teulada)

molibdat nm : sal o estèr de l'acid molibdic.

molibdèn : mena de metal ; element quimic.

molibdenita nf : sulfur de molibdèn.

molibdic, -a : relatiu, -iva al molibdèn.

molicós, -osa adj / moligós, -osa (abs. Dicort) : mòl, -a ; umid, -a ; « marécageux » (v. Alibert). (v. molieirós)

molièira nf : iga ; maresca ; sanhàs ; tèrra umida.

S'embolidorèt dins una molièira.

molieirós, -osa : umid, -a ; marescatjós, -osa.

molielga nf (TdF jos ‘mouliejo’) [veire molièira, cf Ubaud Dicort] : tèrra umida.

 

 

 

molièr, -ièira adj : umid, -a « naturellement mou, humide, en parlant d’un terrain » TdF.

moligàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « désagréablement mou, mollasse » TdF

molin : maquina de mòlre (t. a.) (v. TdF)

Molin de cafè.

Molin de gran.

Molin de pebre.

Molin d'òli.

molin de prat (plt.) : (Leontodon vernum)

molin de rusca nm, cf Ubaud Dicort : « moulin à tan ». (v. TdF jos ‘rusco’)

molin de sang nm : molin amodat per traccion animala, « moulin tourné à force de bras ou de bêtes » (v. TdF ’moulin a sang’ jos ‘moulin’).

molin de vent : molin amodat pel vent.

molin drapièr : molin per batanar las estòfas.

Molin Enric : animator e autor occitan roergàs (1896-1981).

molina 1 nf : molin amodat per l'aiga ;

molina 2 nf : molièira.

Molina Luis : teologian e mistic espanhòl (1535-1601).

molinada nf, cf Ubaud Dicort : « mousse que produit la turbine du moulin » (Mouly Grela) ; « (correction) frottée » (Per Noste)

molinaire, -aira : persona que mòl (que fa una mòuta)

molinar (v. tr. e intr.) : remolinar / tornejar (virar e revirar) (t. a.) ; s'esbosenar (tombar) coma de farina ; trissar de pebre, de cafè... ; reduire en polvera (posca) ; parar las estòfas (t. tecn.) ; braçar l'aire.

Molinar de cafè, de pebre, de gran, una vièla...

L'eliça de l'avion començava de molinar.

molinar (se) : s'esbosenar (se demolir)

molinariá nf, cf Ubaud Dicort : « meunerie » TdF

molinàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros moulin, vieux moulin, moulin en ruines » TdF

molinassa nf, cf Ubaud Dicort : « vieux moulin à eau » TdF

molinatge nm : « action de passer au moulin, de moudre ; moulinage de la soie » ; drech de mòuta. (v. TdF)

molinejar (v. intr.) : remolinar / tornejar (aiga)  ; « faire le moulinet » TdF

molinet : molin pichon ; aparelh que foncciona per un movement de rotacion ; pichon movement tornejaire.

Molinet de torn.

Molinet de cana de pesca.

Far un molinet amb la man, amb un baston...

molineta nf, cf Ubaud Dicort : « moulinette » (Rapin) ; « jeu du colin-maillard, ainsi nommé parce qu’on fait tourner sur lui-même celui qui a les yeux bandés » TdF  (v. çai jos)

molineta (far la -) : al jòc de cutabòrlhe, lo que cuta, uèlhs tampats, q.q. lo fa tornejar per li far pèrdre lo sens de l'orientacion.

molínia (f.) (abs. Dicort) (plt.) : aigueta (Molinia crulea)

molinièira : femna de molinièr ; mena de poma ; bertal / segaire (s.f.) : (Melotontha albida)

molinieiret / molinieiròt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit meunier, jeune meunière » (v. TdF jos ‘moulinierot’)

molinièr : proprietari d'un molin ; obrièr de molin de seda.

molinisme : doctrina de Molina Luis v. pus naut.

molinista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « moliniste, partisan de Molina » TdF

molinòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit moulin » TdF

molinòta nf, cf Ubaud Dicort : « petit moulin à eau » TdF

molisson nm, cf Ubaud Dicort : v. molinòt. (v. TdF jos ‘moulinot’)

mollà [ ~ mollah] (m.) (de l'arab mawla, sénher) : dins l'islam, títol de personalitat religiosa o de doctor de la lei.

mollusc nm, cf Ubaud Dicort : v. molusc.

molon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « fontanelle, espace membraneux que présente le crâne des enfants » TdF ‘mouloun 1’

molon 2 nm : montet / monteton.

A molons : a montets.

I n'a pas un molon : i n'a pas gaire.

molonada : multitud (granda quantitat)

molonàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros tas, grande quantité » TdF

molonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, s’attouper, se réunir en foule » TdF

molonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tas, petit groupe ; magot d’argent, v. maguet » TdF

molòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite meule, amas ; groupe, peloton » TdF

mòlre v, cf Ubaud Dicort : « v tr, moudre, broyer, pulvériser, v. engranar » TdF jos ‘mòurre’. mòlre : v. mòler (non preconizat Dicort).

mols, -a : p.p. de mólzer. (v. molzut)

molsa nf, cf Ubaud Dicort : v. molza.

molt 1 (adv.) : fòrça, « très (vieux) » (v. TdF jos ‘mot 3’).

Molt alt, excellent e poderós senhor. (v. TdF)

molt 2, -a (arc.) adj e pr indef, cf Ubaud Dicort : « moult, beaucoup (vieux) » » (v. TdF ‘mot 3’)

Moltas pensadas.

Moltes racontan, beaucoup racontent. (v. TdF)

mòlt / -a : p.p. de mòlre e adj., « moulu, ue » (v. TdF jos ‘mòurre’).

Mòlt de pena, brisé de chagrin. (v. TdF)

Mòlta, moulue ; défaillante, mourante, blême. (v. TdF ‘mòuto 2’)

mòlta / mòuta [veire mòlta, cf Ubaud Dicort] nf : accion de mòlre ; çò mòut / molinariá, « quantité, roulée, volée de coups ; branle des cloches, v. brand 1 » (v. TdF ‘mòuto 1’).

moluja (Alibert ; abs. Dicort) : tèrra umida. (v. molenc 2)

molusc [mollusc nm, cf Ubaud Dicort p. 155] nm : animal invertebrat protegit o pas per un clòsc.

L'escagaròl, l'ustra... son de molusques.

molza / mossa [veire molza ~ molsa, cf Ubaud Dicort] nf : accion o resulta de mólzer (tirar lo lach)

molzar (v. tr.) : pataunhar / pastejar d'amor ; pastar.

Molzar una femna.

Molzar de mortièr.

molzeire, -eira [ ~ -eiritz] n : persona que mols (que tira lo lach).

mólzer (v. tr.) : tirar lo lach ; desfulhar un ramèl amb la man ; enrotlar lo cordilh a l'entorn d'una baudufa ; cachar quicòm amb los dets per ne far sortir lo liquid (t. a.) ; manlevar d'argent a q.q. en lo calinejant.

molzin nm : filat per pescar o caçar, « filet qui se ramasse sur lui-même sous l’action du vent, pour la chasse à la parada. » (Carrasco ; v. Alibert).

molzina / molzoira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : recipient per mólzer.

molzuda : accion o resulta de mólzer.

molzut, -uda (< mólzer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « trait, aite, attiré, ée » TdF jos ‘mòuse’

momenet nm, cf Ubaud Dicort : « petit moment, court instant » TdF

A momenet, par moments. (Brun Glossari Oc-Fr)

momenetet nm, cf Ubaud Dicort : (v. momenet)

moment : brèu espaci de temps.

Del moment que : estant que / vist que.

Far moment : far atencion.

Quand lo moment vendrà : quand ne virarà.

momentanèu, -èa : que dura pas qu'un moment.

momentanèament : d'un biais momentanèu.