|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
molejar (v. intr.) : èsser mòl ; venir mòl ; laurar dins una tèrra mòla ; se cargar d'umiditat. Quand es lo vent marin, lo temps moleja. Un sanhàs moleja totjorn. molena 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« molène, bouillon blanc, plante » TdF ‘’mouleno 1’ molena 2 nf, cf Ubaud Dicort : « lune,
poisson de mer » TdF molena 3 nf (Alibert ; abs. Dicort) : iga / maresca ;
sanhàs ; aubuga mòla ; marescatge. (v.
molenc 2) molenc 1, -a [adj m (v. Ubaud Dicort e TdF)] : mòl, -a. Persona molenca. Terren molenc. molenc 2 nm /
molenca (Laus ; abs. Dicort) :
molièira (terren molenc) (v. TdF ‘moulen’)
molencut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« marécageux, euse, humide, en parlant des
terres » TdF molenenc [molenc 1, cf Ubaud Dicort p. 155], -a adj : marescatjós, -osa. (v. molencut) molent 1 nm : quantitat d'aiga que cal per amodar una mòla ; corrent d'aiga. (v. TdF) mòler / mòldre [los 2, veire mòlre, cf Ubaud Dicort] / mòlre (v. tr.) : trissar (espotir) de gran, d'olivas... molergue [molèrgue, cf Ubaud Dicort p. 155], -ga adj : mal levat, -ada (pan, fogassa...) ; « mou, olle, apathique, lent,
ente » TdF jos ‘moulegue’ molesa : estat de çò mol ; estat de q.q. de mòl. molesan nm, -a : lambiardejaire / musardejaire, -a. molesquina nf, cf Ubaud Dicort :
« moleskine » (Rapin) molèst, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fâcheux,
euse, importun, une, incommode » TdF ‘moulèste’ molestacion nf, cf Ubaud Dicort :
« molestation, vexation » TdF molestar (v. tr.) (R.IV, 247) : malmenar ; importunar. molestat, -ada : malmenat, -ada ; importunat, -ada. molet 1 (subs. m.) : mena de peis (Callionymus lyra) (v. TdF ‘moulet 3’) ; Un molet (peis) molet 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« gésier d’oiseau » TdF ‘moulet 4’ molet 3, -a / molhet [veire molet, cf Ubaud Dicort] (adj. diminutiu de mòl) : puslèu mòl. De pan molet. Un cep molet. L’aura moleta. (v. TdF) molet
4 nm, cf Ubaud Dicort : « pain
mollet, mie de pain, v. moleda ; mollet, gras de la jambe, v. botelh,
pompilh » (v. TdF ‘moulet 2’) moleta 1 nf : « mollasse, espèce de
pierre » TdF ‘mouleto
1’ moleta 2 nf : peisses de mar : (Callionymus lyra) ;
(Dracunculus) ; (Blennius gattorugine), « poissons, v. limbèrt » (v. TdF ‘mouleto 2’) ; lusèrp (Lacerta viridis) ; moleta 3 nf :
mòla pichona (t. a.) ; còn de marbre per espotir las
colors ; bartavèla (anèla de verrolh) ; roseta
(anèla d'esperon) (v. TdF ‘mouleto
3’) ; moleta 4 nf :
tumor dels cavals ; flascon / flasconèl
(v. TdF ‘mouleto 4’) ; moleta 5 nf, cf Ubaud Dicort : « omelette, v. meleta » TdF ‘mouleto 5’. « moleta » (fr. l. p.) : v. panisson - pescajon - pascada. moleta 6 (abs. Dicort) : molhetas
(pinças pichonèlas d'aurivelaire). (v.
moletas moletament adv, cf Ubaud Dicort :
« mollement, moelleusement » TdF moletas nf pl (L. 250) : « pincettes dont se servent les orfèvres, badines, v.
pinças » (v. TdF jos ‘mouleto 7’) moletatge nm, cf Ubaud Dicort :
« moletage » (Rapin) moleton nm, cf Ubaud Dicort :
« molleton, espèce d’étoffe » TdF moletonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, molletonner » (v. çai jos). [Rapin : forrar de moleton] moletonat, -ada adj :
« molletonné, -e » (Per Noste, Basic) molgut, -uda (< mòlre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « moulu,
ue » (v. TdF jos
‘mòurre’). (v. mòlt) mòlh nm, cf Ubaud Dicort :
« humidité » (L.
230) molha 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« encrier » TdF ‘mouio 1’ molha 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« mie de pain, pulpe, chair » TdF ‘mouio 3’ mòlha nf : (varietat de pera), cf Ubaud Dicort. molhadós, -osa : embegut, -uda d'aiga. molhadura : accion de molhar o de se molhar. mòlhament nm, cf Ubaud Dicort : « mouillure, action de
mouiller » (L. 231) molhandran [nm, veire molandran (v. Ubaud Dicort e TdF)], -a : brave (a) musardejaire (a) Lo Josèp es totjorn estat un molhandran. molhandrar (abs. Dicort) (v. intr.) : musardar / s'atardivar bravament. (v. molandrejar) molhandrejar (abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu
de molhandrar. (v. molandrejar) molhar (v. tr.) : banhar (cobrir de liquid) o s'embeure dins quicòm ; « t. de marine, mouiller, v. ancorar » (v. TdF ‘muia’). Ai molhada ma vèsta. molhar (se) : se banhar ; se comprometre. Me soi molhat entrò a la pèl. Per te molhar pas, pren ton parapluèja. Se vòl pas jamai molhar (t. a.) molhas [mòlhas, cf Ubaud Dicort p. 155 ~ asmòlhas] nf pl : pinças ; tenalhas. molhàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « mollasse, paresseux, -euse »
(Laus) ; « mou, molle » (Lagarde) molhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« baigné, humecté, mouillé,
ée » (v. TdF jos ‘muia’) molhatge : accion de molhar o de se molhar (t. a.) ; batejar (s.f.) : molhar son vin ; molhar de lach ; accion d'ancorar (naviri) ; airal per ancorar (t. tecn. de mar.) molhejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mouiller légèrement » TdF ‘mouieja’ molhèr nf : esposa (femna maridada) molherat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a pris femme, marié » (v. TdF jos ‘amouiera’) molhèrga nf, cf Ubaud Dicort : (v. molièlga) molhesir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mouiller » (L. 250) molheta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (t. tecn.) : aspersor de fabre (aplech
per aspergir) (v. molhetas) molhetas nf pl :
pinças pichonèlas en general, d'aurivelaire, de
relotgièr... (v. moletas e mòlhas) molhigós, -osa adj, cf Ubaud Dicort :
« mou, molle » (Sèrras-Ess.).
(v. moligós jos molicós) molhòc nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : borrilh d'estopa. molhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « humide, pluvieux,
euse » TdF jos
‘muious’. (# moiós) molhuc (t. tecn.) : teule banhat (teule de bòrd de teulada) molibdat nm : sal o estèr de l'acid molibdic. molibdèn : mena de metal ; element quimic. molibdenita nf : sulfur de molibdèn. molibdic, -a : relatiu, -iva al molibdèn. molicós, -osa adj / moligós, -osa (abs. Dicort) : mòl, -a ;
umid, -a ;
« marécageux » (v. Alibert). (v. molieirós) molièira nf : iga ; maresca ; sanhàs ; tèrra umida. S'embolidorèt dins una molièira. molieirós, -osa : umid, -a ; marescatjós, -osa. molielga nf (TdF jos ‘mouliejo’) [veire molièira, cf Ubaud Dicort] : tèrra umida. |
|
molièr, -ièira adj : umid, -a « naturellement mou, humide, en parlant d’un terrain » TdF. moligàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « désagréablement
mou, mollasse » TdF molin : maquina de mòlre (t. a.) (v. TdF) Molin de cafè. Molin de gran. Molin de pebre. Molin d'òli. molin de prat (plt.) : (Leontodon vernum) molin de rusca nm,
cf Ubaud Dicort : « moulin
à tan ». (v. TdF jos ‘rusco’) molin de sang nm : molin amodat per traccion animala, « moulin tourné à force de bras ou de bêtes » (v. TdF ’moulin a sang’ jos ‘moulin’). molin de vent : molin amodat pel vent. molin drapièr : molin per batanar las estòfas. Molin Enric : animator e autor occitan
roergàs (1896-1981). molina 1 nf : molin amodat per l'aiga ; molina 2 nf : molièira. Molina Luis : teologian e mistic espanhòl (1535-1601). molinada nf, cf Ubaud Dicort : « mousse que produit la turbine du moulin » (Mouly Grela) ; « (correction) frottée » (Per Noste) molinaire, -aira : persona que mòl (que fa una mòuta) molinar (v. tr. e intr.) : remolinar / tornejar (virar e revirar) (t. a.) ; s'esbosenar (tombar) coma de farina ; trissar de pebre, de cafè... ; reduire en polvera (posca) ; parar las estòfas (t. tecn.) ; braçar l'aire. Molinar de cafè, de pebre, de gran, una vièla... L'eliça de l'avion començava de molinar. molinar (se) : s'esbosenar (se demolir) molinariá nf, cf Ubaud Dicort : « meunerie » TdF molinàs
nm, cf Ubaud Dicort :
« gros moulin, vieux moulin, moulin en ruines » TdF molinassa nf, cf Ubaud Dicort :
« vieux moulin à eau » TdF molinatge nm : « action de passer au moulin, de moudre ; moulinage
de la soie » ; drech de mòuta. (v. TdF) molinejar (v. intr.) : remolinar / tornejar
(aiga) ; « faire le moulinet » TdF molinet : molin pichon ; aparelh que foncciona per un movement de rotacion ; pichon movement tornejaire. Molinet de torn. Molinet de cana de pesca. Far un molinet amb la man, amb un baston... molineta nf, cf Ubaud Dicort :
« moulinette » (Rapin) ;
« jeu du colin-maillard, ainsi nommé parce qu’on fait
tourner sur lui-même celui qui a les yeux bandés » TdF (v. çai jos) molineta (far la -) : al jòc de cutabòrlhe, lo que
cuta, uèlhs tampats, q.q. lo fa tornejar per li far pèrdre lo
sens de l'orientacion. molínia (f.) (abs. Dicort) (plt.) : aigueta (Molinia crulea) molinièira : femna de molinièr ; mena de poma ; bertal / segaire (s.f.) : (Melotontha albida) molinieiret / molinieiròt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit meunier, jeune
meunière » (v. TdF jos ‘moulinierot’) molinièr : proprietari d'un molin ; obrièr de molin de seda. molinisme : doctrina de Molina Luis v. pus naut. molinista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « moliniste, partisan de Molina » TdF molinòt nm, cf Ubaud Dicort :
« petit moulin » TdF molinòta nf, cf Ubaud Dicort : « petit moulin à
eau » TdF molisson nm, cf Ubaud Dicort : v. molinòt. (v. TdF jos ‘moulinot’) mollà [ ~ mollah] (m.) (de l'arab mawla, sénher) : dins l'islam, títol de personalitat religiosa o de doctor de la lei. mollusc nm, cf Ubaud Dicort : v. molusc. molon 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« fontanelle, espace membraneux que présente le crâne
des enfants » TdF ‘mouloun
1’ molon 2 nm :
montet / monteton. A molons : a montets. I n'a pas un molon : i n'a pas gaire. molonada : multitud (granda quantitat) molonàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros tas, grande quantité » TdF molonejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, s’attouper, se réunir en
foule » TdF molonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit tas, petit groupe ; magot d’argent, v. maguet » TdF molòta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite meule, amas ; groupe, peloton » TdF mòlre v, cf Ubaud Dicort : « v tr, moudre, broyer, pulvériser, v. engranar » TdF jos ‘mòurre’. mòlre : v. mòler (non preconizat Dicort). mols, -a : p.p. de mólzer. (v. molzut) molsa nf, cf Ubaud Dicort : v. molza. molt 1 (adv.) : fòrça, « très (vieux) » (v.
TdF jos ‘mot 3’). Molt alt, excellent e poderós senhor. (v. TdF) molt 2, -a (arc.) adj e pr indef, cf Ubaud Dicort :
« moult, beaucoup (vieux) » » (v. TdF ‘mot 3’) Moltas pensadas. Moltes
racontan,
beaucoup racontent. (v. TdF) mòlt / -a : p.p. de mòlre e adj., « moulu, ue » (v. TdF jos ‘mòurre’). Mòlt de pena, brisé de chagrin. (v. TdF) Mòlta, moulue ; défaillante, mourante, blême. (v. TdF ‘mòuto 2’) mòlta / mòuta [veire mòlta, cf Ubaud
Dicort] nf : accion de
mòlre ; çò mòut / molinariá, « quantité,
roulée, volée de coups ;
branle des cloches, v. brand 1 » (v. TdF ‘mòuto 1’). moluja (Alibert ;
abs. Dicort) : tèrra
umida. (v. molenc
2) molusc [mollusc nm, cf Ubaud Dicort p. 155] nm : animal invertebrat protegit o pas per un clòsc. L'escagaròl, l'ustra... son de molusques. molza / mossa [veire molza ~ molsa, cf Ubaud Dicort] nf : accion o resulta de mólzer (tirar lo lach) molzar (v. tr.) : pataunhar / pastejar d'amor ; pastar. Molzar una femna. Molzar de mortièr. molzeire, -eira [ ~ -eiritz] n : persona que mols (que tira lo lach). mólzer (v. tr.) : tirar lo lach ; desfulhar un ramèl amb la man ; enrotlar lo cordilh a l'entorn d'una baudufa ; cachar quicòm amb los dets per ne far sortir lo liquid (t. a.) ; manlevar d'argent a q.q. en lo calinejant. molzin nm : filat per pescar o caçar, « filet qui se
ramasse sur lui-même sous l’action du vent, pour la chasse
à la parada. » (Carrasco ; v. Alibert). molzina / molzoira nf (v. Ubaud Dicort e
Alibert) : recipient per mólzer. molzuda : accion o resulta de mólzer. molzut,
-uda (< mólzer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort :
« trait, aite, attiré, ée » TdF jos ‘mòuse’ momenet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit moment, court instant » TdF A momenet, par moments. (Brun Glossari Oc-Fr) momenetet nm, cf Ubaud Dicort :
(v. momenet) moment : brèu espaci de temps. Del moment que : estant que / vist que. Far moment : far atencion. Quand lo moment vendrà : quand ne virarà. momentanèu, -èa : que dura pas qu'un moment. momentanèament : d'un biais momentanèu. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|