mocadorat nm : plen mocador de quicòm.

Un mocadorat de mossalons de prat (de muscadèls)

mocadura : muc que sortís del nas quand òm se moca ; cagada de mosca.

mocaire 1, -aira [~ -airitz] n : persona que se moca1 sovent ; persona que mocava las candèlas ;

mocaire 2, -aira (~ -airitz) adj e n : trufaire, -a.

mocal nm, cf Ubaud Dicort : còp sul nas. (v. mocada)

mocalhon : lumenon.

mocanàs nm : mocadoràs (augm. de mocador), « mouchoir, v. mocador ; morveux » (v. TdF ‘mouco-nas’)

moca-nas (v. p. 20, 1°/a) (s. m. o f.) (abs. Dicort) : persona que moca q.q. (s. f.)

mocandièr, -ièira adj e n : trufaire, -a.

mocar 1 (v. tr.) : netejar lo nas d'un nenon ; tustar sul nas ; crestar un borron ; netejar la mècha d'una candèla ;

Mocar la candèla.

Mocar lo nenon.

mocar (se) v pron : se soflar (se netejar lo nas amb un mocador)

mocar 2 (v. tr.) : replicar coma cal ; clavar q.q. (lo laissar lengaclavat)

Mocar un insolent.

mocar (se) v pron :  « se moquer, v. trufar (se)  » (v. TdF ‘mouca 2’)

mocarda nf, cf Ubaud Dicort : « bille à jouer, v. gobilha » (v. TdF)

mocarèla : rebufal / rebufada ; vexacion (R. V, 532) ; còp sul nas, mandat o trapat .

mocariá 1 nf : accion de se mocar1 sovent (v. TdF ‘moucarié 2’) ;

mocariá 2 nf : trufariá (v. TdF ‘moucarié 1’).

mocassin nm (de l'algonquin mockasin occitanizat e francizat pels missionaris) : cauçadura facha amb de pèl non tanada.

mocat 1, -ada adj : « mouché ; émoussé, ée » ; moc, -a / moquet, -a / atrapat, -ada (sens figurat) (v. TdF jos ‘mouca 1’;

mocat 2, -ada adj : « moqué, ée » (v. TdF jos ‘mouca 2’)

mocha 1 nf : tuson ; entòrca ; soca de fust ;

mocha 2 nf : cabra sens banas.

mocha 3 nf, cf Ubaud Dicort : « tape, v. mocada » TdF ‘moucho 3’

mochacho n (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a (cast. muchacho,-a) : mainatge desplasent ; persona morruda ; laidum (persona laida), « laideron » (v. TdF).

mochadura 1 nf  (Alibert ; abs. Dicort) : macada / macadura.

mochadura 2 (mucositat) nf : v. mocadura, cf Ubaud Dicort. (v. TdF jos ‘moucaduro’)

mochal (Alibert) [mochalh, cf Ubaud Dicort] nm : pinçament que laissa una macada ; còp sul nas, « mornifle [v. mocada] ; humiliation » (Alibert).

mochalha nf, cf Ubaud Dicort : v. mocadura. (v. TdF jos ‘moucaduro’)

mochar 1 (v. tr.) [e derivats, veire mocar e derivats, cf Ubaud Dicort] : macar d'un còp de ponh, « écacher » (v. Alibert).

mochar 2 (v. tr.) (arc.) (R. IV, 243) [veire mocar (se) 2] : se trufar.

mocharda nf, cf Ubaud Dicort : « grosse toupie mal faite ; espèce de marteau, v. bocharda » (v. TdF)

mochardina nf, cf Ubaud Dicort : « petit marteau ? » TdF

mocharnon : mena de campairòl gròs (Tricholoma albellum)

mochau nm (Alibert ; abs. Dicort) : v. mocal e mochal.

moche nm, cf Ubaud Dicort : v. mocada. (v. TdF jos ‘moucado’)

mochèl nm, cf Ubaud Dicort : v. mochil. (v. TdF jos ‘mouchoun 1’)

mochet nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de frisure, faces » TdF

mocheta nf (TdF ; abs. Dicort) : moscalhon del vin.

mochifarra nm : nom plasent de la membrana que separa los quatre nogalhons d'una nose ; « zeste de noix » (v. Vayssier e TdF).

« Quatre domaisèlas dins un lièch,

Mochifarra es al mièg ». (devinalha)

mochil (abs. Dicort)  [o mocon (Alibert)] nm : lumenon ; cima copada d'una mecha de candèla ; tròç de candèla [v. moquet 1] ; extremitat de còrda ; grumèl de cafis ; torcon de palha o borrilh de pelhas per far tap ; ramelet de flors o de frucha ; omenon o femnòta ; tuson cremat [v. mochon 2].

mochon 1 (lumenon) nm : v. mocon, cf Ubaud Dicort.. (v. TdF jos ‘mouchoun 1’)

mochon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tison, reste d’une bûche brûlée, tronçon » TdF ‘mouchoun 2’

mochonaire, -aira (~ -airitz) adj, cf Ubaud Dicort : « tisonneur, euse » TdF

mochonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tisonner, éteindre un tison » (v. TdF)

mochorla nf, cf Ubaud Dicort : « tumeur, v. bonha ; pelote de saleté, v. mochon 1 » (v. TdF)

mocidar / mofidar(v. tr.) : sentinar ; tastar ; furgar ; solfinar.

« mocin » : v. bocin.

mocion : proposicion facha a una amassada.

Mocion de censura.

mocon nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mouchoun 1’) : mochil. v. mochil (abs. Dicort).

mocós, -osa n (abs. Dicort) : persona qu'a de mòc al nas. v. mòc (abs. Dicort). (v. mecós)

mòda nf : biais de se vestir, de viure, de pensar... d'una epòca donada.

Seguir la mòda.

Passar de mòda.

A la mòda, à la mode (qui suit la mode) (Lèbre).

De mòda, à la mode (en vogue). (v. Ubaud Dicort e Lèbre)

Passat de mòda, démodé. (Laus, Basic)

En mòda de trufariḠcomme pour se moquer, ironiquement. (v. TdF) [mas v. en mòde de]

A mòda de, à la manière de. (v. Ubaud Dicort e Carrasco)

mòda que (de -) loc conj, cf Ubaud Dicort ; « de sorte que ». (v. TdF jos modo’)

modal 1 nm : montet / molon.

modal 2, -a adj : relatiu, -iva al mòde.

Formas modalas d'un vèrb.

modalitat nf : biais / condicion ; estat de çò modal.

Las modalitats de pagament.

 

 

mode, -da adj, cf Ubaud Dicort : « mousse, émoussé, ée » TdF, « épointé » (Alibert)

mòde nm : l'anar de q.q. (sa manièira d'èsser) ; aspècte d'un vèrb al regard de çò exprimit ; arrengament musical.

Mòde de vida.

Mòde indicatiu.

Mòde minor.

En mòde de (Laus) : en guisa de.

modèl : persona que servís d'original per una reproduccion ; çò d'imitar (t. a.) ; objècte que servís a una reproduccion ; representacion en argila, en cera... de quicòm que serà fach en marbre, en bronze, en fèrre.

modelable, -bla : que pòt èsser modelat, -ada.

modelada nf, cf Ubaud Dicort : « modulation d’un son » (Brun Glossari Oc-Fr)

modelar (v. tr.) : far en argila, en cera... quicòm que serà fach en marbre, en bronze, en fèrre...

modelat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « modelé, -e » (Laus), « (qui présente un galbe) galbé, -e » (Per Noste)

modelat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « modelé » (Rapin)

modelatge : accion de modelar.

modelisme : tecnica de reproduccion a escala reducha.

modelista (m. e f.) : persona que fa de modèls.

modelizacion nf, cf Ubaud Dicort : « modélisation » (Per Noste)

modelizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, modéliser » (Per Noste)

modèm (modulador-desmodulador) nm, cf Ubaud Dicort : « modem » (Sèrras-Ess.)

moderable, -bla : que pòt èsser moderat, -ada.

moderacion (R. IV, 243) : accion de moderar ; qualitat de çò moderat ; qualitat d'èsser moderat.

Cal beure e manjar amb moderacion.

moderadament : d'un biais moderat.

moderador [, -doira adj, cf Ubaud Dicort], -airitz : que modèra, « modérateur, --trice » (Laus). (v. moderaire)

moderaire, -aira [~ -airitz]  adj e n, cf Ubaud Dicort : « modérateur, trice [v. moderator] ; titre que porte le président de l’académie des Jeux Floraux ; titre que porte le président des synodes protestants » TdF

moderantisme nm, cf Ubaud Dicort : « modérantisme » (Laus)

moderar (v. tr.) : empachar quicòm o q.q. d'èsser excessiu.

Moderar lo fuòc.

Moderar sa colèra.

moderar (se) : se calmar ; se gardar d'èsser excessiu.

moderat, -ada adj e n : alunhat de tot extremisme.

moderato adv (t. tec. mus. it.) : dapasset / doçamenton.

moderator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « modérateur, -trice » (Sèrras-Ess.), v.  Per Noste)

modèrn [modèrne], -na adj e nm, cf Ubaud Dicort : de nòstre temps ; contemporanèu, -a ; actual, -a ; novèl, -a ; recent, -a.

modèrnament : d'un biais modèrn.

modernisme : deviacion catolica de la debuta del sègle XX ; modernitat ; caracteristica de çò modèrn.

modernista (adj. e subs. m. e f.) : adèpte, -a del modernisme en religion ; que ten per çò modèrn en general.

modernitat nf : caracteristica de çò modèrn.

modernizacion : accion o resulta de modernizar o de se modernizar.

modernizar (v. tr.) : transformar quicòm d'après çò modèrn.

modernizar (se) : far pròva de modernitat.

modèst, -a adj : que se confla pas (s.f.)

Modèst - Modèsta : prenoms.

modèstament : d'un biais modèst.

modestia : qualitat de q. q. de modèst.

modet nm, cf Ubaud Dicort : « gâteau de maïs cuit sous la cendre, v. milhàs » (v. TdF)

modic, -a : moderat, -ada ; infim, -a (v. infim).

Un prètz modic.

Una soma modica.

modicament : d'un biais modic.

modicitat nf : qualitat de çò modic.

modificable, -bla : que pòt èsser modificat, -ada.

modificacion : accion o resulta de modificar o de se...

modificador, -airitz adj (abs. Dicort) : que modifica quicòm. (v modificator)

modificant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « modifiant, -e » (Laus)

modificar (v. tr.) : cambiar quicòm sens tocar a l'essencial.

modificatiu, -iva : que modifica una proposicion generala.

modificator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « modificateur, -trice » (v. Per Noste)

modilh : bosigador (morre del pòrc).

modilhar / mosilhar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘moudiha’) : fóser (furgar) amb lo nas.

modilhon : consòla pichona en voluta dobla jos una cornissa.

modiòu nm : v. modòl. (v. Ubaud Dicort Errata web)

modista : persona que fa o que vend de capèls de femna.

modòl nm, cf Ubaud Dicort : « tas » (Sèrras-Ess.) (v. modòu)

modolon : montet de fen ; pelòta pichona ; grumèl ; bòla de nèu ; monteton en general.

A modolons : a montetons.

modorre, -rra / modorro [los 2, adj e n, cf Ubaud Dicort], -a (cast.) : maladrechàs, -ssa / pataló ; ignorant, -a ; rust, -a ; morrut, -uda ; reguèrgue, -a ; rustambòu (m. e f.) / brutal, -a / grossièr, -ièira.

modòu nm (Vayssier e Alibert ; abs. Dicort) / modiòu (non preconizat Dicort) : doblets de modolon ; montet / molon. (v. modòl)

modre 1 nm (plt.) : (Cistus salviaefolius)

« modre » 2 v : v. mòlre.

modul : unitat de mesura (arqu.) ; diamètre comparatiu de medalhas o de monedas entre elas ; element (t. a.)

Modul lunar.

Modul de pèça de moneda.

modulable, -bla : que pòt èsser modulat, -ada.

modulacion : accion o resulta de modular.

modulador 1 [, -doira adj], -airitz : que modula, « modulateur, trice » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 253). 

modulador 2 nm : (fisica) « modulateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 253)