|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
||
|
mocadorat nm : plen mocador de quicòm. Un mocadorat de mossalons de prat (de muscadèls) mocadura : muc que sortís del nas quand òm se moca ; cagada de mosca. mocaire 1, -aira [~ -airitz] n : persona que se moca1 sovent ; persona que mocava las candèlas ; mocaire 2, -aira (~ -airitz) adj e n : trufaire, -a. mocal nm, cf Ubaud Dicort : còp sul
nas. (v. mocada) mocalhon : lumenon. mocanàs nm : mocadoràs (augm. de mocador),
« mouchoir, v. mocador ;
morveux » (v. TdF ‘mouco-nas’) moca-nas (v. p. 20, 1°/a) (s. m. o f.) (abs. Dicort) : persona que moca q.q. (s. f.) mocandièr, -ièira adj e n : trufaire, -a. mocar 1 (v. tr.) : netejar lo nas d'un nenon ; tustar sul nas ; crestar un borron ; netejar la mècha d'una candèla ; Mocar la candèla. Mocar lo nenon. mocar (se) v pron : se soflar (se netejar lo nas amb un
mocador) mocar 2 (v. tr.) : replicar coma
cal ; clavar q.q. (lo laissar lengaclavat) Mocar un insolent. mocar (se) v pron : « se moquer, v. trufar (se) » (v. TdF ‘mouca 2’) mocarda nf, cf Ubaud Dicort :
« bille à jouer, v. gobilha » (v. TdF) mocarèla : rebufal / rebufada ; vexacion (R. V, 532) ; còp sul nas, mandat o trapat . mocariá 1 nf : accion de se mocar1 sovent (v. TdF ‘moucarié 2’) ; mocariá 2 nf : trufariá (v. TdF ‘moucarié 1’). mocassin nm (de l'algonquin mockasin occitanizat e francizat pels missionaris) : cauçadura facha amb de pèl non tanada. mocat 1, -ada adj : « mouché ; émoussé,
ée » ; moc, -a / moquet, -a / atrapat, -ada
(sens figurat) (v. TdF jos
‘mouca 1’) ; mocat 2, -ada adj : « moqué,
ée » (v. TdF jos ‘mouca 2’) mocha 1 nf : tuson ; entòrca ; soca de fust ; mocha 2 nf : cabra sens banas. mocha 3 nf, cf Ubaud Dicort :
« tape, v. mocada » TdF ‘moucho 3’ mochacho n (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a (cast. muchacho,-a) : mainatge desplasent ; persona morruda ; laidum (persona laida), « laideron » (v. TdF). mochadura 1 nf (Alibert ; abs. Dicort) : macada / macadura. mochadura 2 (mucositat) nf : v. mocadura, cf Ubaud Dicort. (v. TdF jos ‘moucaduro’) mochal (Alibert) [mochalh, cf Ubaud Dicort] nm : pinçament
que laissa una macada ; còp
sul nas, « mornifle [v. mocada] ; humiliation » (Alibert). mochalha nf, cf Ubaud Dicort :
v. mocadura. (v. TdF jos ‘moucaduro’) mochar 1 (v. tr.) [e derivats, veire mocar e derivats, cf Ubaud Dicort] : macar d'un còp de ponh, « écacher » (v. Alibert). mochar 2 (v. tr.) (arc.) (R. IV, 243) [veire mocar (se) 2]
: se trufar. mocharda nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse toupie mal faite ; espèce de marteau, v. bocharda » (v. TdF) mochardina
nf, cf Ubaud Dicort :
« petit marteau ? »
TdF mocharnon : mena de campairòl gròs (Tricholoma albellum) mochau nm (Alibert ; abs. Dicort) : v. mocal e mochal. moche nm, cf Ubaud Dicort :
v. mocada.
(v. TdF
jos
‘moucado’) mochèl
nm, cf Ubaud Dicort :
v. mochil. (v. TdF jos ‘mouchoun 1’) mochet nm, cf Ubaud Dicort :
« espèce de frisure, faces » TdF mocheta nf (TdF ; abs. Dicort) : moscalhon del vin. mochifarra nm : nom plasent de la membrana que separa los quatre nogalhons d'una nose ; « zeste de noix » (v. Vayssier e TdF). « Quatre
domaisèlas dins un lièch, Mochifarra es al mièg ». (devinalha) mochil (abs. Dicort) [o mocon (Alibert)] nm : lumenon ; cima copada d'una mecha de candèla ; tròç de candèla [v. moquet 1] ; extremitat de còrda ; grumèl de cafis ; torcon de palha o borrilh de pelhas per far tap ; ramelet de flors o de frucha ; omenon o femnòta ; tuson cremat [v. mochon 2]. mochon 1 (lumenon) nm : v. mocon, cf Ubaud Dicort.. (v. TdF jos ‘mouchoun 1’) mochon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« tison, reste d’une
bûche brûlée, tronçon » TdF ‘mouchoun 2’ mochonaire, -aira (~ -airitz) adj, cf Ubaud Dicort :
« tisonneur, euse » TdF mochonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, tisonner, éteindre un tison » (v. TdF) mochorla nf, cf Ubaud Dicort :
« tumeur, v. bonha ; pelote de saleté, v. mochon
1 » (v. TdF) mocidar / mofidar(v. tr.) : sentinar ; tastar ; furgar ; solfinar. « mocin » : v. bocin. mocion : proposicion facha a una amassada. Mocion de censura. mocon nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘mouchoun 1’) :
mochil. v. mochil (abs. Dicort). mocós, -osa n (abs. Dicort) : persona qu'a de mòc al nas. v. mòc (abs. Dicort). (v. mecós) mòda nf : biais de se vestir, de viure, de pensar... d'una epòca donada. Seguir la mòda. Passar de mòda. A la mòda, à la
mode (qui suit la mode) (Lèbre). De
mòda,
à la mode (en vogue). (v. Ubaud Dicort e
Lèbre) Passat de mòda, démodé. (Laus, Basic) En
mòda de trufariḠcomme pour se moquer, ironiquement. (v. TdF) [mas v. en mòde de] A mòda de,
à la manière de. (v. Ubaud Dicort e
Carrasco) mòda que
(de -) loc conj, cf Ubaud Dicort ;
« de sorte que ». (v. TdF jos
modo’) modal 1 nm : montet / molon. modal 2, -a adj : relatiu, -iva al mòde. Formas modalas d'un vèrb. modalitat nf : biais / condicion ; estat de çò modal. Las modalitats de pagament. |
|
mode, -da adj, cf Ubaud Dicort :
« mousse, émoussé, ée » TdF,
« épointé » (Alibert) mòde nm : l'anar de q.q. (sa manièira d'èsser) ; aspècte d'un vèrb al regard de çò exprimit ; arrengament musical. Mòde de vida. Mòde indicatiu. Mòde minor. En mòde de (Laus) : en guisa de. modèl : persona que servís d'original per una reproduccion ; çò d'imitar (t. a.) ; objècte que servís a una reproduccion ; representacion en argila, en cera... de quicòm que serà fach en marbre, en bronze, en fèrre. modelable, -bla : que pòt èsser modelat, -ada. modelada nf, cf Ubaud Dicort :
« modulation d’un son » (Brun Glossari Oc-Fr) modelar (v. tr.) : far en argila, en cera... quicòm que serà fach en marbre, en bronze, en fèrre... modelat 1,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « modelé,
-e » (Laus),
« (qui présente un
galbe) galbé, -e » (Per Noste) modelat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« modelé » (Rapin) modelatge : accion de modelar. modelisme : tecnica de reproduccion a escala reducha. modelista (m. e f.) : persona que fa de modèls. modelizacion
nf, cf Ubaud Dicort :
« modélisation »
(Per Noste) modelizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, modéliser » (Per Noste) modèm
(modulador-desmodulador) nm, cf Ubaud Dicort :
« modem » (Sèrras-Ess.) moderable, -bla : que pòt èsser moderat, -ada. moderacion (R. IV, 243) : accion de moderar ; qualitat de çò moderat ; qualitat d'èsser moderat. Cal beure e manjar amb moderacion. moderadament : d'un biais moderat. moderador [, -doira adj, cf Ubaud Dicort], -airitz : que modèra, « modérateur, --trice » (Laus). (v. moderaire) moderaire, -aira [~ -airitz] adj e
n, cf Ubaud Dicort :
« modérateur, trice [v. moderator] ; titre
que porte le président de l’académie des Jeux
Floraux ; titre que porte le président des synodes
protestants » TdF moderantisme nm, cf Ubaud Dicort :
« modérantisme » (Laus) moderar (v. tr.) : empachar quicòm o q.q. d'èsser excessiu. Moderar lo fuòc. Moderar sa colèra. moderar (se) : se calmar ; se gardar d'èsser excessiu. moderat, -ada adj e n : alunhat de tot extremisme. moderato adv (t. tec.
mus. it.) : dapasset / doçamenton. moderator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort :
« modérateur, -trice » (Sèrras-Ess.), v. Per Noste) modèrn [modèrne], -na adj e nm, cf Ubaud Dicort : de nòstre temps ; contemporanèu, -a ; actual, -a ; novèl, -a ; recent, -a. modèrnament : d'un biais modèrn. modernisme : deviacion catolica de la debuta del sègle XX ; modernitat ; caracteristica de çò modèrn. modernista (adj. e subs. m. e f.) : adèpte, -a del modernisme en religion ; que ten per çò modèrn en general. modernitat nf : caracteristica de çò modèrn. modernizacion : accion o resulta de modernizar o de se modernizar. modernizar (v. tr.) : transformar quicòm d'après çò modèrn. modernizar (se) : far pròva de modernitat. modèst, -a adj : que se confla pas (s.f.) Modèst - Modèsta : prenoms. modèstament : d'un biais modèst. modestia : qualitat de q. q. de modèst. modet nm, cf Ubaud Dicort :
« gâteau de maïs cuit sous la cendre, v. milhàs » (v. TdF) modic, -a : moderat, -ada ; infim, -a (v. infim). Un prètz modic. Una soma modica. modicament : d'un biais modic. modicitat nf : qualitat de çò modic. modificable, -bla : que pòt èsser modificat, -ada. modificacion : accion o resulta de modificar o de se... modificador, -airitz adj (abs. Dicort) : que modifica
quicòm. (v modificator) modificant,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« modifiant, -e » (Laus) modificar (v. tr.) : cambiar quicòm sens tocar a l'essencial. modificatiu, -iva : que modifica una proposicion generala. modificator,
-tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « modificateur,
-trice »
(v. Per Noste) modilh : bosigador (morre del pòrc). modilhar / mosilhar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘moudiha’) : fóser (furgar) amb lo nas. modilhon : consòla pichona en voluta dobla jos una cornissa. modiòu nm :
v. modòl. (v.
Ubaud Dicort Errata web) modista : persona que fa o que vend de capèls de femna. modòl nm, cf Ubaud Dicort :
« tas »
(Sèrras-Ess.) (v. modòu) modolon : montet de fen ; pelòta pichona ; grumèl ; bòla de nèu ; monteton en general. A modolons : a montetons. modorre, -rra / modorro [los 2, adj e n, cf Ubaud Dicort], -a (cast.) : maladrechàs, -ssa / pataló ; ignorant, -a ; rust, -a ; morrut, -uda ; reguèrgue, -a ; rustambòu (m. e f.) / brutal, -a / grossièr, -ièira. modòu nm (Vayssier e Alibert ; abs. Dicort) / modiòu (non preconizat Dicort) : doblets de modolon ; montet / molon. (v. modòl) modre 1 nm (plt.) : (Cistus
salviaefolius) « modre » 2 v : v. mòlre. modul : unitat de mesura (arqu.) ; diamètre comparatiu de medalhas o de monedas entre elas ; element (t. a.) Modul lunar. Modul de pèça de moneda. modulable, -bla : que pòt èsser modulat, -ada. modulacion : accion o resulta de modular. modulador 1 [, -doira adj], -airitz : que modula, « modulateur, trice » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 253). modulador 2 nm : (fisica) « modulateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 253) |
|
||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|
||