mite : raconte popular allegoric ; amplificacion populara d'un fenomèn social, d'un eveniment, d'un personatge.

MITI- : forma prefixada del grèc mutilòs, muscle (molusc)

mitic, -a : relatiu, -iva a un mite.

miticament : d'un biais mitic.

mitificacion : accion o resulta de mitificar.

mitificar (v. tr.) : revestir d'un caractèr mitic.

mitigacion nf, cf Ubaud Dicort : « mitigation » (Rapin)

mitigar (v. tr.) (R. IV, 178) : adocir ; amendrir.

mitigatiu, -iva (R. IV, 178) : que mitiga.

mitilacèus (m. pl.) : superfamilha qu'enclaus la familha dels muscles, dels litofags...

MITILI- : autra forma prefixada del grèc mutilòs (muscle)

mitilicòla (adj.) : « mytilicole »

Parc mitilicòla / parc de muscles (molusques)

mitilicultor, -tritz : persona que fa venir de muscles.

mitilicultura : art de far venir de muscles.

mitilidats (abs. Dicort) : familha de molusques bivalvas coma los muscles. (v. Mitilid(e)s)

Mitilid(e)s nm pl, cf Ubaud Dicort : « (mollusques) Mytilidés »

mitilotoxina : toxina dins lo fetge d'unes muscles.

miting nm, cf Ubaud Dicort : « meeting » (Laus) . « miting » barbarisme per « meeting » (angl.) : amassada publica consequenta (t. a.) ; reünion / sesilha.

MITO- : forma prefixada del grèc mitòs (filandra) o del grèc muthòs (mite / legenda / faula)

mito (gròs nas) nm, cf Ubaud Dicort : v. mita 4.

mitocondria : ensemble de formacions filandrosas de las cellulas.

mitocondrial, -a : relatiu, -iva a la mitocondria.

mitocondriopatia : malautiás mitocondrialas.

mitocorton nm, cf Ubaud Dicort : « helmintochorton, mousse de Corse, vermifuge, v. mossa de Corsega » (v. TdF ‘mitoucourtoun’)

mitològ, -a : especialista (m. e f.) de mitologia.

mitologia : ensemble dels mites, de las legendas d'una nacion, e mai que mai de l'antiquitat grecolatina ; istòria fabulosa dels dieus pagans.

mitologic, -a : relatiu, -iva a la mitologia.

mitologicament : d'un biais mitologic.

mitologizacion : accion o resulta de mitologizar.

mitologizar (v. tr.) : donar a quicòm un caractèr mitologic.

mitoman, -a adj e n : persona que patís de mitomania.

mitomania : tendéncia patologica que buta q. q. a contar de messorgas, a simular, a viure dins un mond imaginari.

mitomaniac, -a : relatiu, -iva a la mitomania.

« miton 1, -a » : v. miston.

miton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « miton, gant sans main ni doigt ; et ironiquement, main, patte » TdF

miton 3 nm : « nez » (v. Alibert). (v. mito)

mitonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr mitonner, mijoter ; faire cuire à petit feu, v. confir ; préparer doucement, apprêter ; dorloter, caresser » (v. TdF). « mitonar » : v. confir.

mitonejar v, cf Ubaud Dicort : v. mitonar. (v. TdF jos ‘mitouna’)

mitòsi (f.) : mòde de division indirècta de la cellula.

mitra 1 nf : capèl de ceremoniá dels archivesques (v. ARCHI-), dels evesques e dels abats mitrats ; tota mena de capèl, d'aparelh o d'aplech que revèrta mai o mens una mitra (t. a.).

Mitra de gal, mitra de piòt... : quincairòla.

mitra 2 nf, cf Ubaud Dicort : « bourrique, v. sauma » TdF ‘mitro 2’

Mitra n pr m, cf Ubaud Dicort : « (religion orientale) Mithra »

mitracisme nm, cf Ubaud Dicort (< Mitra) : « mithriacisme » (v. Per Noste)

mitral, -a : en forma de mitra.

Valvula mitrala.

mitralha nf (L. 249) : tròces menuts d'espets d'artilhariá ;  « vieille ferraille, v. ferralha ; monnaie de cuivre, v. picalha » (v. TdF jos ‘mitraio’).

mitralhada nf, cf Ubaud Dicort : « mitraillade » TdF

mitralhadoira nf, cf Ubaud Dicort : « mitrailleuse » (Laus)

mitralhaira nf / mitralheta (v. mitralheta) : maquina de mitralhar, « mitrailleuse » (Lagarde). (v. çai sus)

mitralhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, (servant d’une mitrailleuse) mitrailleur » (Per Noste)

mitralhar (v. tr.) : afrabar un objectiu amb de mitralha.

mitralhatge : accion o resulta de mitralhar.

mitralheta nf, cf Ubaud Dicort : « mitraillette » (Rapin)

mitrança nf, cf Ubaud Dicort : « ânerie, gens du commun » TdF (v. mitra 2)

mitrar (v. tr.) : nomenar un evesque, un archivesque.

mitrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mitré, ée » TdF jos ‘mitra’

Mitridates : rei que capitèt pas de s'empoisonar (111- 63).

mitridatizacion : accion o resulta de se mitridatizar.

mitridatizar (v. tr.) : immunizar contra una mena de poison.

mitridatizar (se) : s'immunizar contra una poison.

mitron : gafet de fornièr que carga una tòca v. mitra ; basa de mitra de chimenèia.

mitronalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les ouvriers boulangers, en terme de mépris » TdF

mitterrandian, -a adj (v. Ubaud Dicort) : « mitterrandien, -enne » (v. çai jos)

mitterrandisme (< Mitterrand) nm (v. Ubaud Dicort) : « mitterrandisme »

mitterrandista adj e n (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort) : « mitterrandiste » (v. çai sus)

 

 

miu pron poss : veire mieu, cf Ubaud Dicort.

miugat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la coupe et le train de derrière étroits, en parlant des bêtes à cornes » TdF jos ‘miéuga’

miular e derivats (R. IV, 231 - L. 249) (abs. Dicort) : v. los doblets pus modèrns en miau- (v. miaular)

MIX- : v. MIXO-

mixcion nf (R. IV, 218) : accion de mesclar de substàncias ; aquela mescla ; mixtura. ( # miccion)

mixcionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mixtionner, v. mesclar » (v. TdF jos ‘mistiouna’)

mixedema [mixedèma, cf Ubaud Dicort] (m.) : bofigadura blancosa e mucosa de la pèl, « myxoedème » (Laus).

mixedematós, -osa : relatiu, -iva a un mixedema.

mixitat nf (abs. Dicort) : estat de çò mixt, « mixité » (Per Noste).

MIXO- : forma prefixada del grèc muxà, meca (L. 239).

mixobacteriacèas (f. pl.) : familha de bacterias.

mixoïd, -a : que revèrta una mucositat.

mixòma (m.) : tumor mòla, benigna, formada de teissut conjonctiu mucós.

mixomatòsi (f.) : malautiá dels lapins, caracterizada per de formacions d'edemas mucoses.

mixomicèts (m. pl.) : classa de fonges mucoses.

mixorrèa : ipersecrecion mucosa dels intestins.

mixosarcòma (m.) : mena de tumor d'estructura mucosa.

mixt [mixte, cf Ubaud Dicort], -ta : compausat, -ada d'elements diferents.

Escòla mixta : qu'ensenha dròlles e dròllas.

Maridatge mixt : entre nòvis de religion diferenta.

mixtar (v. tr.) (abs. Dicort) : mesclar.

mixtar (se) (abs. Dicort) : se mesclar.

mixte, -ta adj, cf Ubaud Dicort : v. mixt.

mixtilinèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « (math.) mixtiligne » (Laus)

mixtura (R. IV, 218) : mescla (t. a.)

M. J. C. : sigla (f.) de Maison dels Joves e de la Cultura.

MNEMO- : forma prefixada del grèc mnème (memòria)

mnemonic, -a : relatiu, -iva a la memòria.

mnemotecnia nf (abs. Dicort) : art d'ajudar la memòria per d'associacions mentalas, « mnémotechnie » (Rapin).

mnemotecnic, -a adj : relatiu, -iva a la mnemotecnia.

Mejans mnemotecnics.

-MNESIA : forma sufixada del grèc mnème (memòria) v. amnesia.

moac nm / moac-moac nm, cf Ubaud Dicort : « bihoreau, oiseau, v. guiraudet ; butor, oiseau, v. bitaur ; pinson des Ardennes » (v. TdF jos ‘moua’)

-MOBIL : forma sufixada del latin mobilis (mobil) v. ipomobil,  automobila.

mobil 1, -a adj : qu'es pas fix, -a / que se pòt mudar de plaça.

mobil 2 nm, cf Ubaud Dicort : « mobile, ce qui meut, v. estigança » TdF ; « (téléphone) mobile » (Basic)

« mobil-home » (angl.) : autò-rotlòta de grandas dimensions.

mobiliari 1 nm : ensemble dels mòbles d'un ostal ; ensemble dels bens que pòdon èsser desplaçats.

mobiliari 2, -ària adj, cf Ubaud Dicort : relatiu als bens mòbles.

« mobilièr » (fr.) : v. mobiliari.

mobilitat nf (R. IV, 278) : proprietat de çò mobil.

mobilizable, -bla : que pòt èsser mobilizat, -ada.

mobilizacion : accion o resulta de mobilizar o de se mobilizar.

mobilizaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « mobilisateur, -trice » (v. mobilizar)

mobilizar (v. tr.) : requerir q.q. o quicòm en vista d'una òbra collectiva (t. a.)

Qual mobilizarà los Occitans ?

mobilizar (se) : èsser benevòl per una òbra collectiva.

moblar (v. tr.) : garnir un ostal o un membre amb de mòbles.

moblat 1, -ada adj : p.p. de moblar, « meublé, ée » TdF jos ‘moubla’.

moblat 2 (subs. m.) : ostal moblat.

mòble 1 nm : çò que mòbla un ostal (taulas, lièches , armaris, cadièiras...)

mòble 2, -bla adj : mobil, -a ; de bon trabalhar.

Ben mòble, (droit) bien meuble. (Laus)

Tèrra mòbla, terre meuble. (v. TdF jos ‘moble 2’)

mòc [moc 1 (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : escolament de cera d'una candèla ; residú luminós d'una mècha de candèla « lumignon, moucheron, bout de la mèche » TdF ‘mou 1’ ; « bout de bougie » (Alibert) ; meca del nas.

moc 2, -a (adj.) : mocat, -ada / moquet, -a (atrapat, -ada)

moca nf, cf Ubaud Dicort : « risée, objet de moquerie » TdF ‘mouco’

Èstre la moca, être la risée. (v. TdF) (v. jos mòca 1)

mòca 1 nf : « lampadaire, roseau que l’on suspendat verticalement au plancher et auquel on accrochait la lampe appelée calelh » ; (t. tec de mar.) bilhon traucat per laissar passar los cordatges : mofle (palanc) sens poleja traucat sul mitan per laissar passar un cordatge ; gobelet de fèrre blanc ; escudèla de tèrra ; mocada / mochal. (v. TdF ‘moco’)

Èsser la mòca : èsser lo que pèrd. (v. Alibert)

mòca 2 nm, cf Ubaud Dicort : « moka » (Rapin). (v. mòka)

mocaca nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise mine ; macaque, espèce de guenon » TdF

mocacariá nf, cf Ubaud Dicort : « singerie, v. moninariá » (v. TdF)

mocacojon nm, cf Ubaud Dicort : « moucheur de gourde, grand buveur » TdF ‘mouco-coujoun’

mocada nf / mochal (v. mochal) : còp sul nas, mandat o trapat.

mocador : linge per se mocar.

mocador de cap : pèça d'estòfa que las femnas se cargan sul cap.

mocador de còl : poncha d'estòfa que se carga sus las espatlas de las femnas ; carrat d'estòfa fina que se cargava al còl dels òmes.