|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
mirific, -a (del lat. mirificus) : meravilhós, -osa. mirificament : d'un biais mirific. MIRING- : forma prefixada del bas latin muringa
(timpan) miringiti (f.) : inflamacion del timpan. miringoplastia : reconstitucion de la membrana del timpan. miringoscòpi (m.) : aparelh per examinar lo timpan. miringoscopia : examèn del timpan amb un
miringoscòpi. miringotomia : incision del timpan. mirliton nm, cf Ubaud Dicort :
« mirliton » (Laus) MIRMECO- : forma prefixada del grèc murmèx,
-ekòs (formiga) mirmecofag, -a : que s'avida de formigas. mirmecofil, -a : que viu amb de formigas. Insèctes mirmecofils. Plantas mirmecofilas. mirmecologia : estudi scientific de las formigas. mirmidon nm, cf Ubaud Dicort :
« [myth.] myrmidon ; homme, personne très
petite, pleine de suffisance » (v. Couzinié) miroflet, -a n : cambafin, -a ; fiforla (m. e f.) ; ardimand, -a. « mirolenga » : v. mesenga e virolenca, cf Ubaud Dicort.
mirondèl : damaiselet. (« mossuròt » en l. p.) mirondèla : aficha ; ensenha ; mòstra (exposicion). Faire
mirondèla, faire parade. (v. TdF ‘miroundello’) mirondelejar v, cf Ubaud Dicort (v. mirondèla) :
« étaler, faire montre » (Brun Glossari Oc-Fr) mirosina nf, cf Ubaud Dicort :
« (biochim.) myrosine » (Per
Noste, Laus) mirra : goma nolenta d'un arbre d'Arabia. (Myrrhis odorata) mirrar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mêler de myrrhe » (Honnorat) mirta nf / mirte nm (non preconizat Dicort) (plt.) : (Myrtus communis) mirtacèas (f. pl.) : familha de plantas coma lo mirte. mirtin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« de myrte » (v. Honnorat) MIS- : forma prefixada del grèc misòs (òdi / aversion) misandria : aversion dels òmes, del sèxe masculin. misantròp, -a adj e n : persona que pòt pas endurar los autres. misantropia : estat de q. q. de misantròp. misantropic, -a : relatiu, -iva a la misantropia. miscaire, -aira adj e n : musardejaire, -a. misca-masca
nf : v. mica-maca, cf Ubaud Dicort. miscaròla [veire moscairòla, cf Ubaud Dicort] nf : aucelon (alauseta, boscarla) miscellanèas nf pl, cf Ubaud Dicort : « miscellanées » (Rapin) miscible, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« miscible » (Rapin) miscibilitat nf, cf Ubaud Dicort :
« miscibilité » (Rapin) miscòpa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : casqueta. miserabilisme nm, cf Ubaud Dicort :
« misérabilisme »
(Per Noste) miserabilista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« misérabiliste »
(Per Noste) miserablament : d'un biais miserable. miserablàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très
misérable, grand misérable, grande coquine » TdF miserable, -bla adj e n : fòrt paure, -a / mesquin, -a ; paucval (m. e f.) ; malurós / malaürós, -osa. miserere (lat.) [miserère (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : psalme que comença aital ; temps que cal per pregar amb aquel psalme ; marridas colicas d'oclusion intestinala ; denominacion anciana de l'oclusion intestinala. misèria : pauretat extrèma ; tot çò que
fa q.q. malurós, -osa ; quicòm de pauc de valor : Es una misèria. Las misèrias de la vida, del vielhum. misericòrdia : compassion granda que pòrta a perdonar o socorrir (secorrir) La misericòrdia divina coneis pas cap de limit. Cridar cent misericòrdias : cridar tant e mai. misericordian nm, cf Ubaud Dicort :
« pénitent de la Miséricorde, confrérie
religieuse » TdF misericordiós,-osa : plen, -a de misericòrdia. misericordiosament : d'un biais misericordiós. misogamia : aversion pel maridatge. v. MIS- misogin, -a adj e n : que pòt pas véser las femnas. misoginia : aversion per las femnas. misològ, -a : plen d'aversion pel rasonament misologia : aversion pel rasonament misoneïsme : aversion per tot çò novèl. misopedia : aversion pels mainatges. missal nm : libre de messa (t. a.) (v. TdF jos ‘missau’) Faire
missal, « faire un changement
dans ses habitudes ; t. de
charretier, se dérober un repas, franchir la dînée de
l’auberge pour économiser, brûler une étape ;
manquer une journée de travail. » (v. Ubaud Dicort e TdF) « missant » : prononciacion de meissant. v. meissant (abs. Dicort). « missantisa / missantariá » : v. meissantisa (abs. Dicort). missara : greule / rat dormeire (Myoxus glis) ; marmòta (Marmota marmota) Dormir coma una missara. Far missara : sortir de sas abitudas. missard, -a adj e n : miserable / mespresable, -a ; miserable, -a / fòrt paure, -a. misset (plt.) : gèissa salvatja (Lathyrus pratensis) missi dominici (lat.) : personas mandadas pel govèrn central de Carlesmagne ; Entresenhaires Generals. missil : arma autopropulsada e teleguidada. mission : * delegacion (v. R. IV, 40 : delegar) fisada a q. q. (t. a.) ; fonccion ; vocacion. Mission religiosa. Mission scientifica. La mission de l'Universitat. La mission d'un prèire es per la vida tota. missionari, -ària adj e n : persona mandada en mission religiosa. missiva (R. IV, 224) : letra amb un messatge. missòla : mena de peis (Mustelus vulgaris) |
|
misson 1 [veire meusson, cf Ubaud Dicort] nm : mena de melsat. v. melsat. misson 2
(recòlta dels blats) nf : v. meisson, cf Ubaud Dicort. missorelha nf : ghetto [v. ghetto], quartièr josieu ; quartièr d'una minoritat. mista nm, cf Ubaud Dicort :
« enfant au maillot, mioche, marmot » TdF mistagòg, -a : persona qu'explica los rites sacrats. mistagogia : explicacion dels rites sacrats. mistament adv, cf Ubaud Dicort :
« gracieusement, avec affabilité » TdF miste, -ta adj : amistadós, -osa / graciós, -osa ; avenent, -a. mistèri : dògma de la Glèisa qu'escapa d'a fons a la rason ; çò incompreensible (t. a.) ; çò secret (t. a.) ; representacion religiosa de l'Edat mejana. Lo mistèri de la messa, de la Santa Trinitat. misteriós, -osa : plen de mistèri (t. a.) misteriosament : d'un biais misteriós. mistic 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« mistic, mistique, bâtiment de la
Méditerranée portant des antennes » TdF jos ‘misti 2’ mistic 2, -a adj e n : relatiu, -iva als mistèris de la religion. mistica nf : çò que fa dintrar en contacte amb Dieu. misticament : d'un biais mistic. misticèts (m. pl.) : sosòrdre de mamifèrs cetacèus. misticisme : iniciacion als mistèris de la fe ; union misteriosa de l'òme amb Dieu ; doctrina filosofica que fa la contra al racionalisme. mistificable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « mystifiable » (Rapin) mistificacion : accion o resulta de mistificar. mistificaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« mystificateur, -trice » (Per Noste) mistificar (v. tr.) : enganar q.q. ; falsificar quicòm. mistificator, -tritz adj e n :
« mystificateur,
-trice »
(Fettuciari). (v. mistificaire) mistofla : soflet amical ; pistolet (s.f.) ; galabontemps. mistoflet, -a adj e n : atrasent, -a per sas gràcias e sas manièiras. mistòia nf / mistòria (abs. Dicort) : amanta (v. R. II, 63 : amans). mistolet /
mistolin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fluet, ette,
délié, ée, délicat, ate, grêle, mignon,
onne » TdF jos
‘mistoulin’ mistolina nf, cf Ubaud Dicort :
« roitelet, oiseau, v. reipetit » (v. TdF) mistolinet,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« très grêle » TdF miston 1 nm, cf Ubaud Dicort, -a : « bambin, petit
mioche » TdF ‘mistoun
1’ ; nenon tolhorat, nenòta tolhorada. miston 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « doux, ouce, apprivoisé, ée » TdF ‘mistoun 2’ mistonar (v. tr.) : calinar / calinejar /
tolhorar. mistós, -osa : doç, -a ; amistós, -osa ; afable, -a. mistosament : d'un biais amistós. mistra nf, cf Ubaud Dicort :
« fossé d’écoulement, rigole dstinée
à recevoir les eaux pluviales, v. robina » (v. TdF) mistral 1 [ ~ magistral] nm : vent del nòrd-oèst. v. magistral. mistral 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« mistral, bailli, prévôt, ancien officier de justice
préposé pour recevoir le cens » (v. TdF jos ‘mistrau 2’) Mistral Frederic : grand poèta occitan provençal (1830-1914), prèmi Nobèl de literatura en 1904. mistrala nf, cf Ubaud Dicort :
« vent d’ouest qui se rapproche du mistral, vent
d’ouest-nord-ouest » TdF mistralada [ ~ magistralada] nf : còp de mistral. mistralàs [ ~ magistralàs] nm : mistral marrit que
bufa bravament. mistralejar [ ~ magistralejar] (v. intr.) : far de mistral. mistralenc, -a : relatiu, -iva al mistral o a Mistral. Grafia mistralenca. mistralet
~ magistralet nm,
cf Ubaud Dicort : « petit
mistral, mistral modéré, mistral favorable ; petit vent de
nord-ouest ; vent d’ouest, v. ponent » (v. TdF ‘mistralet’) mistralon
~ magistralon nm,
cf Ubaud Dicort : v. mistralet. (v. TdF jos ‘mistralet’) mistralòt
nm, cf Ubaud Dicort :
v. mistralet. (v. TdF jos ‘mistralet’) mistràs : pan de farina de milh. mita 1 nf : mofla ; mitana ; emplastre / soflet. (v. TdF ‘mito 1’) mita 2 (lima) nf, cf Ubaud Dicort : « boue,
vase » TdF ‘mito
2’ mita 3 (cata) nf, cf Ubaud Dicort : « chatte » (Azaïs), « chattemite » TdF ‘mito 1’ mita 4 (gròs nas) nm, cf Ubaud Dicort :
« t. burlesque, gros nez » (v. TdF ‘mito’) mitadar (v. tr.) : partejar pel mièg. mitadariá : arrendament a mièjas quant a la vianda. mitadenc 1, -a (adj.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : que se compausa de doas substàncias ; que se tròba entremièg. Mescla mitadenca. Paret mitadenca. mitadenc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « méteil, blé mêlé ; pain
moitié blé, moitié maïs ;
variété de froment grossier ; vin mêlé » TdF mitadièr 1, -ièira adj : mejan, -a (egalament entre dos extrèms), « médiocre » (v. TdF jos ‘mitadié 1’) Potz
mitadièr, puits mitoyen. (v. TdF) mitadièr 2 [, -ièira] n, cf Ubaud Dicort : boriaire que trabalha a mièjas quant al revengut de la bòria, « métayer, ère, v. megièr » TdF ‘mitadié 1’ ; mitadièr 3 nm :
mescla de gran ;
vin copat d'aiga per mitat. mitadona nf, cf Ubaud Dicort :
« petite moitié, chère moitié » TdF mitan nm : mièg / centre ; « (environnement) milieu ; ambiance » (Laus). Lo det del mitan¸
le majeur. Lo mitan,
le milieu (malfaiteurs). (Lèbre) Lo mitan
esportiu, le milieu sportif. (Lagarde) Al mitan de, parmi, au milieu de. (Brun Glossari Oc-Fr) mitana nf : mena de gant sens dets. mitanar 1 (v. tr.) (abs. TdF) : partejar pel
mièg. (v. mitadar) Mitanèt son clastre en dos clastrons. mitanar
2 v : v. mitonar, cf Ubaud Dicort.
(v. TdF
jos
‘mitouna’) mitanenc, -a adj / mitanièr, -ièira (v. mitanièr) : qu'es al mièg, « cadet, ette » TdF ‘mitanen’. mitanetat nf, cf Ubaud Dicort :
« mitoyenneté » (Lexic
M. Roqueta). (v. mejançariá) mitanièr, -ièira adj e n : « celui, celle qui est au milieu ; enfant
puîné, second-né, quand il existe trois enfants ;
métayer » TdF mitat / meitat [veire mitat, cf Ubaud Dicort] nf : de doas parts egalas una. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|