mirific, -a (del lat. mirificus) : meravilhós, -osa.

mirificament : d'un biais mirific.

MIRING- : forma prefixada del bas latin muringa (timpan)

miringiti (f.) : inflamacion del timpan.

miringoplastia : reconstitucion de la membrana del timpan.

miringoscòpi (m.) : aparelh per examinar lo timpan.

miringoscopia : examèn del timpan amb un miringoscòpi.

miringotomia : incision del timpan.

mirliton nm, cf Ubaud Dicort : « mirliton » (Laus)

MIRMECO- : forma prefixada del grèc murmèx, -ekòs (formiga)

mirmecofag, -a : que s'avida de formigas.

mirmecofil, -a : que viu amb de formigas.

Insèctes mirmecofils.

Plantas mirmecofilas.

mirmecologia : estudi scientific de las formigas.

mirmidon nm, cf Ubaud Dicort : « [myth.] myrmidon ; homme, personne très petite, pleine de suffisance » (v. Couzinié)

miroflet, -a n : cambafin, -a ; fiforla (m. e f.) ; ardimand, -a.

« mirolenga » : v. mesenga e virolenca, cf Ubaud Dicort.

mirondèl : damaiselet. (« mossuròt »  en l. p.)

mirondèla : aficha ; ensenha ; mòstra (exposicion).

Faire mirondèla, faire parade. (v. TdF ‘miroundello’)

mirondelejar v, cf Ubaud Dicort (v. mirondèla) : « étaler, faire montre » (Brun Glossari Oc-Fr)

mirosina nf, cf Ubaud Dicort : « (biochim.) myrosine » (Per Noste, Laus)

mirra : goma nolenta d'un arbre d'Arabia. (Myrrhis odorata)

mirrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mêler de myrrhe » (Honnorat)

mirta nf / mirte nm (non preconizat Dicort) (plt.) : (Myrtus communis)

mirtacèas (f. pl.) : familha de plantas coma lo mirte.

mirtin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de myrte » (v. Honnorat)

MIS- : forma prefixada del grèc misòs (òdi / aversion)

misandria : aversion dels òmes, del sèxe masculin.

misantròp, -a adj e n : persona que pòt pas endurar los autres.

misantropia : estat de q. q. de misantròp.

misantropic, -a : relatiu, -iva a la misantropia.

miscaire, -aira adj e n : musardejaire, -a.

misca-masca nf : v. mica-maca, cf Ubaud Dicort.

miscaròla [veire moscairòla, cf Ubaud Dicort] nf : aucelon (alauseta, boscarla)

miscellanèas nf pl, cf Ubaud Dicort : « miscellanées » (Rapin)

miscible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « miscible » (Rapin)

miscibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « miscibilité » (Rapin)

miscòpa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : casqueta.

miserabilisme nm, cf Ubaud Dicort : « misérabilisme » (Per Noste)

miserabilista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « misérabiliste » (Per Noste)

miserablament : d'un biais miserable.

miserablàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très misérable, grand misérable, grande coquine » TdF

miserable, -bla adj e n : fòrt paure, -a / mesquin, -a ; paucval (m. e f.) ; malurós / malaürós, -osa.

miserere (lat.) [miserère (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : psalme que comença aital ; temps que cal per pregar amb aquel psalme ; marridas colicas d'oclusion intestinala ; denominacion anciana de l'oclusion intestinala.

misèria : pauretat extrèma ; tot çò que fa q.q. malurós, -osa ; quicòm de pauc de valor :

Es una misèria.

Las misèrias de la vida, del vielhum.

misericòrdia : compassion granda que pòrta a perdonar o socorrir (secorrir)

La misericòrdia divina coneis pas cap de limit.

Cridar cent misericòrdias : cridar tant e mai.

misericordian nm, cf Ubaud Dicort : « pénitent de la Miséricorde, confrérie religieuse » TdF

misericordiós,-osa : plen, -a de misericòrdia.

misericordiosament : d'un biais misericordiós.

misogamia : aversion pel maridatge. v. MIS-

misogin, -a adj e n : que pòt pas véser las femnas.

misoginia : aversion per las femnas.

misològ, -a : plen d'aversion pel rasonament

misologia : aversion pel rasonament

misoneïsme : aversion per tot çò novèl.

misopedia : aversion pels mainatges.

missal nm : libre de messa (t. a.) (v. TdF jos ‘missau’)

Faire missal, « faire un changement dans ses habitudes ; t. de charretier, se dérober un repas, franchir la dînée de l’auberge pour économiser, brûler une étape ; manquer une journée de travail. » (v. Ubaud Dicort e TdF)

« missant » : prononciacion de meissant. v. meissant (abs. Dicort).

« missantisa / missantariá » : v. meissantisa (abs. Dicort).

missara : greule / rat dormeire (Myoxus glis) ; marmòta (Marmota marmota)

Dormir coma una missara.

Far missara : sortir de sas abitudas.

missard, -a adj e n : miserable / mespresable, -a ; miserable, -a / fòrt paure, -a.

misset (plt.) : gèissa salvatja (Lathyrus pratensis)

missi dominici (lat.) : personas mandadas pel govèrn central de Carlesmagne ; Entresenhaires Generals.

missil : arma autopropulsada e teleguidada.

mission : * delegacion (v. R. IV, 40 : delegar) fisada a q. q. (t. a.) ; fonccion ; vocacion.

Mission religiosa.

Mission scientifica.

La mission de l'Universitat.

La mission d'un prèire es per la vida tota.

missionari, -ària adj e n : persona mandada en mission religiosa.

missiva (R. IV, 224) : letra amb un messatge.

missòla : mena de peis (Mustelus vulgaris)

 

 

 

misson 1 [veire meusson, cf Ubaud Dicort] nm : mena de melsat. v. melsat.

misson 2 (recòlta dels blats) nf : v. meisson, cf Ubaud Dicort.

missorelha nf : ghetto [v. ghetto], quartièr josieu ; quartièr d'una minoritat.

mista nm, cf Ubaud Dicort : « enfant au maillot, mioche, marmot » TdF

mistagòg, -a : persona qu'explica los rites sacrats.

mistagogia : explicacion dels rites sacrats.

mistament adv, cf Ubaud Dicort : « gracieusement, avec affabilité » TdF

miste, -ta adj : amistadós, -osa / graciós, -osa ; avenent, -a.

mistèri : dògma de la Glèisa qu'escapa d'a fons a la rason ; çò incompreensible (t. a.) ; çò secret (t. a.) ; representacion religiosa de l'Edat mejana.

Lo mistèri de la messa, de la Santa Trinitat.

misteriós, -osa : plen de mistèri (t. a.)

misteriosament : d'un biais misteriós.

mistic 1 nm, cf Ubaud Dicort : « mistic, mistique, bâtiment de la Méditerranée portant des antennes » TdF jos ‘misti 2’

mistic 2, -a adj e n : relatiu, -iva als mistèris de la religion.

mistica nf : çò que fa dintrar en contacte amb Dieu.

misticament : d'un biais mistic.

misticèts (m. pl.) : sosòrdre de mamifèrs cetacèus.

misticisme : iniciacion als mistèris de la fe ; union misteriosa de l'òme amb Dieu ; doctrina filosofica que fa la contra al racionalisme.

mistificable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « mystifiable » (Rapin)

mistificacion : accion o resulta de mistificar.

mistificaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « mystificateur, -trice » (Per Noste)

mistificar (v. tr.) : enganar q.q. ; falsificar quicòm.

mistificator, -tritz adj e : « mystificateur, -trice » (Fettuciari). (v. mistificaire)

mistofla : soflet amical ; pistolet (s.f.) ; galabontemps.

mistoflet, -a adj e n : atrasent, -a per sas gràcias e sas manièiras.

mistòia nf / mistòria (abs. Dicort) : amanta (v. R. II, 63 : amans).

mistolet / mistolin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fluet, ette, délié, ée, délicat, ate, grêle, mignon, onne » TdF jos ‘mistoulin’

mistolina nf, cf Ubaud Dicort : « roitelet, oiseau, v. reipetit » (v. TdF)

mistolinet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très grêle » TdF

miston 1 nm, cf Ubaud Dicort, -a : « bambin, petit mioche » TdF ‘mistoun 1’ ; nenon tolhorat, nenòta tolhorada.

miston 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « doux, ouce, apprivoisé, ée » TdF ‘mistoun 2’

mistonar (v. tr.) : calinar / calinejar / tolhorar.

mistós, -osa : doç, -a ; amistós, -osa ; afable, -a.

mistosament : d'un biais amistós.

mistra nf, cf Ubaud Dicort : « fossé d’écoulement, rigole dstinée à recevoir les eaux pluviales, v. robina » (v. TdF)

mistral 1 [ ~ magistral] nm : vent del nòrd-oèst. v. magistral.

mistral 2 nm, cf Ubaud Dicort : « mistral, bailli, prévôt, ancien officier de justice préposé pour recevoir le cens » (v. TdF jos ‘mistrau 2’)

Mistral Frederic : grand poèta occitan provençal (1830-1914), prèmi Nobèl de literatura en 1904.

mistrala nf, cf Ubaud Dicort : « vent d’ouest qui se rapproche du mistral, vent d’ouest-nord-ouest » TdF

mistralada [ ~ magistralada] nf : còp de mistral.

mistralàs [ ~ magistralàs] nm : mistral marrit que bufa bravament.

mistralejar [ ~ magistralejar] (v. intr.) : far de mistral.

mistralenc, -a : relatiu, -iva al mistral o a Mistral.

Grafia mistralenca.

mistralet ~ magistralet nm, cf Ubaud Dicort : « petit mistral, mistral modéré, mistral favorable ; petit vent de nord-ouest ; vent d’ouest, v. ponent » (v. TdF ‘mistralet’)

mistralon ~ magistralon nm, cf Ubaud Dicort : v. mistralet. (v. TdF jos ‘mistralet’)

mistralòt nm, cf Ubaud Dicort : v. mistralet. (v. TdF jos ‘mistralet’)

mistràs : pan de farina de milh.

mita 1 nf : mofla ; mitana ; emplastre / soflet. (v. TdF ‘mito 1’)

mita 2 (lima) nf, cf Ubaud Dicort : « boue, vase » TdF ‘mito 2’

mita 3 (cata) nf, cf Ubaud Dicort : « chatte » (Azaïs), « chattemite » TdF ‘mito 1’

mita 4 (gròs nas) nm, cf Ubaud Dicort : « t. burlesque, gros nez » (v. TdF ‘mito’)

mitadar (v. tr.) : partejar pel mièg.

mitadariá : arrendament a mièjas quant a la vianda.

mitadenc 1, -a (adj.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : que se compausa de doas substàncias ; que se tròba entremièg.

Mescla mitadenca.

Paret mitadenca.

mitadenc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « méteil, blé mêlé ; pain moitié blé, moitié maïs ; variété de froment grossier ; vin mêlé » TdF

mitadièr 1, -ièira adj : mejan, -a (egalament entre dos extrèms), « médiocre » (v. TdF jos ‘mitadié 1’)

Potz mitadièr, puits mitoyen. (v. TdF)

mitadièr 2 [, -ièira] n, cf Ubaud Dicort : boriaire que trabalha a mièjas quant al revengut de la bòria, « métayer, ère, v. megièr » TdF ‘mitadié 1’ ;

mitadièr 3 nm :  mescla de gran ; vin copat d'aiga per mitat.

mitadona nf, cf Ubaud Dicort : « petite moitié, chère moitié » TdF

mitan nm : mièg / centre ; « (environnement) milieu ; ambiance » (Laus).

Lo det del mitan¸ le majeur.

Lo mitan, le milieu (malfaiteurs). (Lèbre)

Lo mitan esportiu, le milieu sportif. (Lagarde)

Al mitan de, parmi, au milieu de. (Brun Glossari Oc-Fr)

mitana nf : mena de gant sens dets.

mitanar 1 (v. tr.) (abs. TdF) : partejar pel mièg. (v. mitadar)

Mitanèt son clastre en dos clastrons.

mitanar 2 : v. mitonar, cf Ubaud Dicort. (v. TdF jos ‘mitouna’)

mitanenc, -a adj / mitanièr, -ièira (v. mitanièr) : qu'es al mièg, « cadet, ette » TdF ‘mitanen’.

mitanetat nf, cf Ubaud Dicort : « mitoyenneté » (Lexic M. Roqueta). (v. mejançariá)

mitanièr, -ièira adj e : « celui, celle qui est au milieu ; enfant puîné, second-né, quand il existe trois enfants ; métayer » TdF

mitat / meitat [veire mitat, cf Ubaud Dicort] nf : de doas parts egalas una.