|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
minus nm (lat.) : apocòpa de minus habens (v. çai jos) minus habens (lat.) nm, cf Ubaud Dicort : persona bèstia que passa l'òsca (persona bèstia que truca) ; persona que se sap pas menar ; persona incapabla. minuscul, -a : pichon,-a ; pichonèl, -a ; fòrt pichonèl, -a. minuscula (adj. f. e subs. f.) : letra d'escriptura ordinària. Una « m » minuscula. Una « M » majuscula. minuta : la seissantena part d'una ora ; original d'un acte notariat o d'un jutjament ; capa de femna. minutar (v. tr. e intr.) : fixar d'un biais precís la durada de quicòm ; far la minuta d'un acte. minutariá : aparelh amb un movement de relòtge que manten un contacte electric pendent un temps determinat ; partida del movement de relòtge que servís a marcar las divisions de l'ora. minutatge : accion de minutar. MIO- : forma prefixada del grèc mus, muòs (muscle) mioblast : cellula embrionària, precursora de la fibra musculara. mioblastòma (m.) : tumor lèumens benigna de las cellulas muscularas. miocardi (m.) : partida musculara de la paret del còr. Infart del miocardi. miocardiopatia : tèrme generic de tota malautiá del miocardi. miocardioscleròsi (f.) : destrachiment del miocardi. miocarditi (f.) : inflamacion del miocardi. miocèn [, -a] adj e nm, cf Ubaud Dicort : periòd del terciari que venguèt abans lo pliocèn. Terrens miocèns, terrains miocènes. (Rapin) miocenic, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al miocèn. (v. miocèn) « miòch » : v. muèg. mioclonia : contraccion musculara anormala. miograf nm, cf Ubaud Dicort : « myographe » (Laus) « miol » e derivats : v. muòl. miologia : branca de l'anatomia qu'estúdia los muscles. miòma (m.) : tumor del teissut muscular. miòp, -a adj e n (del grèc muòps) : sup, -a / vistaflac, -a. miopata (adj. e subs.m. e f.) [miopat, -a n, cf Ubaud Dicort] : que patís de miopatia. miopatia : afeccion dels muscles. miopia : supièira (defaut de la vision deguda a una corbadura tròp granda del cristallin) (I a tot un fum d'autres mots formats aital amb mio-) miòrla nm, cf Ubaud Dicort : « terme de mépris, à Toulouse » (v. TdF ‘miorlo’) MIOS- : forma prefixada del grèc mus, muòs (muscle) miosalgia : dolor musculara. miòsi (f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : estrechiment de la pruna de l'uèlh (del viston), « myosis » (Laus) miositi nf : inflamacion del teissut muscular. miosotide nf : « myosotis » (v. Ubaud Lexic norm. de bot.) miotomia : disseccion dels muscles. Miquèl - Miquèla - Miquelina : prenoms. Per Sant Miquèl, à la saint Michel [le 29 sept.], terme ordinaire des loyers de maison et des domestiques, en Provence. (v. TdF jos ‘Michèu’) Far Sant Miquèl : cambiar de mèstre (Alibert ; abs. Dicort, v. santmiquèl (far -)) miquelenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui naît, qui mûrit à la saint Michel » TdF jos ‘michelen’ miquelet nm : « miquelet, guerillero espagnol des Pyrénées » ; reialista meridional (1815) (v. TdF) miquelon nm, cf Ubaud Dicort : v. cocorlon. (v. Vayssier ‘miquelóu’) miqueta nf, cf Ubaud Dicort (v. mica 1) : « petite miette » TdF miqueton nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de mets où il entre des miettes de pain » TdF mira : torre de garda (L. 249) ; apocòpa d' amira. v. amira. mirabèla : frucha del mirabelièr ; alcoòl de mirabèla. mirabelièr (plt.) : mena de prunièr (Myrobolona) mirable, -bla : remirable. mirabolan nm, cf Ubaud Dicort : « myrabolan, fruit » TdF miraclant, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. miraclejant. (v. TdF jos ‘miraclejant’) miraclar (TdF jos ‘miracleja’ ; abs. Dicort) (v. intr. e tr.) (v. ms. Alba bilingua, en fin de letra A) : far de miracles [v. miraclejar] ; miracular q.q. miracle : accion subrenaturala, eveniment subrenatural qu'an pas d'explicacion scientifica ; accion extraordinària, eveniment extraordinari (s. f.) miraclejant /miraclant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui opère des mirales, thaumaturge » TdF miraclejar : frequentatiu de miraclar, « v intr, opérer des miracles » TdF. miraclós, -osa adj : v. miraculós. miraclosament adv : v. miraculosament. miracocar [veire mericocar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : miraclar / apolidir ; mirgalhar ; pintar / pintorlar / pintorlejar.
|
|
miracular (abs. Dicort e TdF) (v. tr.) : transformar miraculosament (s.p. e s. f.) Lo solelh miracula las tenèbras de la nuèch. miraculat, -ada (p.p. e subst.) (abs. Dicort) : salvat, -ada subrenaturalament sens explicacion racionala ; salvat, -ada per còp d'astre, « miraculé, -e » (Laus). Miraculat de Lorda. Miraculat de la medecina. miraculós / miraclós, -osa (l.p.) adj, cf Ubaud Dicort : que relèva del miracle. miraculosament / miraclosament (l.p.) adv : d'un biais miraculós / miraclós (l.p.) mirada : agach d'admiracion. mirador nm (L. 249) : bèlvéser / miranda ; mena de torre per velhar a la garda de quicòm, d'una preson... miraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'agacha quicòm de polit, « celui, celle qui admire, qui mire, pointeur » TdF ; persona que s'agacha dins un miralh. miralh : çò que reflectís los images en general (t. a.) Lo miralh d'una femna. Lo miralh de l'aiga. miralh de Vènus (plt.) : (Specularia speculum) miralhar (v. tr.) : reflectir (remandar dins una autra direccion) miralhar (se) : s'agachar dins un miralh. miralhat, -ada adj : « miré, ée » ; doblet de mirgalhat (l.p.) : qu'a una taca blanca sul front (bestial). (v. TdF jos ‘miraia’) miralhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de mirer, de se mirer » TdF ‘miraiage’ miralhejadís nm, cf Ubaud Dicort : « miroitement » (Laus) miralhejar (v. intr.) : estelejar / bavarilhar / bavarilhejar. miralhet : miralh pichon ; miralh d'alausetas ; pèça d'arma de fuòc (t. tec.) ; membranas de cant de las cigalas ; clavelada de las quatre tacas (peis) (Raia marginata) ; tercelet (aucèl de rapina) (Falcon tinnunculus) ; planta : (Specularia speculum) miralhièr 1, -ièira n : persona que còpa, encadra o vend de miralhs ; miralhièr 2, -ièira adj e n (v. TdF 'miraié') : persona qu'aima plan de se miralhar. miralhòla (plt.) : mena de gèissa (Lathyrus aphaca) mirament : efècte del miratge en nauta mar (mar.) miranda nf : bèlvéser / mirador (airal quilhat d'ont òm pòt aver una brava vista sus un polit endrech) Far miranda : far de miracles (s.f.) mirar (v. tr.) : agachar amb atencion ; admirar ; contemplar ; afustar. (# mirrar) mirar (se) : se miralhar (s'agachar dins un miralh) miratge : accion de mirar los uòus meses a coar per véser se son batarèls (batairòls) ; illusion d'optica ; messorga. Lo miratge de l'argent. Lo miratge de la glòria. « miravelha / miravilha » e derivats : v. meravilha. mirca : mena de peis marin (Scyllium catulus) Mirelha [Mirèlha] n pr f : prenom ; òbra mèstra de Mistral. mirga / murga [veire mirga, cf Ubaud Dicort] nf : ratinhòla / fura. (Sorex) mirgalh 1 (mirgalhadura) nm, cf Ubaud Dicort : v. mirgalhadura. (v. TdF ‘mirgal’) mirgalh 2 (erbacèa) nm, cf Ubaud Dicort : v. margalh 1. (v. TdF jos ‘margai 1’) mirgalhadís nm, cf Ubaud Dicort : « diaprure, bigarrure » TdF jos ‘margaiadis’ mirgalhadura nf / mirgalhadís (v. mirgalhadís) : jaspadura, « diaprure des prés ; couleurs variées, coloris, parure ». (v. TdF jos ‘margaiaduro’) mirgalhar (v. tr.) : miracocar ; estelejar ; pénher de tot un fum de colors. mirgalhar (se) : se miracocar ; s'estelejar. mirgalhat, -ada : de mai d'una color ; de milanta colors. mirgalhejar (v. intr.) : frequentatiu de mirgalhar e de se mirgalhar. mirgalhon nm : murgueta (mirga pichonèla). mirgassa 1 nf (plt.) : vidalba (Clematis vitalba) (v. vidalba, albavit nf) ; mirgassa 2 nf : agaça fèra (Lanius excubitor meridionalis) ; (L. senator) (v. margassa) mirgasseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite pie-grieche » TdF mirgaud, -a adj : fleis, -ssa / minhard, -a / amistós, -osa. mirgola : mena de maurilha (Morchella esculenta) Tòrcer la mirgola : clinar lo cap abans morir. mirgòta / mirgueta nf, cf Ubaud Dicort : « souriceau » TdF jos ‘murgueto’ MIRIÀ- : forma prefixada del grèc muriàs, -adòs (10 000) miriada (f.) : quantitat innombrabla. De miriadas de mosquilhs que dançavan, que dançavan. Miriam (ebrèu : Maria) : prenom passat en occitan. miriamètre : anciana unitat de mesura de 10 000 mètres. miriapòdes : nom scientific de la classa dels milapatas. « miricocar » v : v. miracocar e mericocar, cf Ubaud Dicort.
|
|
|
|
|
|
|