minus nm (lat.) : apocòpa de minus habens (v. çai jos)

minus habens (lat.) nm, cf Ubaud Dicort : persona bèstia que passa l'òsca (persona bèstia que truca) ; persona que se sap pas menar ; persona incapabla.

minuscul, -a : pichon,-a ; pichonèl, -a ; fòrt pichonèl, -a.

minuscula (adj. f. e subs. f.) : letra d'escriptura ordinària.

Una « m » minuscula.

Una « M » majuscula.

minuta : la seissantena part d'una ora ; original d'un acte notariat o d'un jutjament ; capa de femna.

minutar (v. tr. e intr.) : fixar d'un biais precís la durada de quicòm ; far la minuta d'un acte.

minutariá : aparelh amb un movement de relòtge que manten un contacte electric pendent un temps determinat ; partida del movement de relòtge que servís a marcar las divisions de l'ora.

minutatge : accion de minutar.

MIO- : forma prefixada del grèc mus, muòs (muscle)

mioblast : cellula embrionària, precursora de la fibra musculara.

mioblastòma (m.) : tumor lèumens benigna de las cellulas muscularas.

miocardi (m.) : partida musculara de la paret del còr.

Infart del miocardi.

miocardiopatia : tèrme generic de tota malautiá del miocardi.

miocardioscleròsi (f.) : destrachiment del miocardi.

miocarditi (f.) : inflamacion del miocardi.

miocèn [, -a] adj e nm, cf Ubaud Dicort : periòd del terciari que venguèt abans lo pliocèn.

Terrens miocèns, terrains miocènes. (Rapin)  

miocenic, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al miocèn. (v. miocèn)

« miòch » : v. muèg.

mioclonia : contraccion musculara anormala.

miograf nm, cf Ubaud Dicort : « myographe » (Laus)

« miol » e derivats : v. muòl.

miologia : branca de l'anatomia qu'estúdia los muscles.

miòma (m.) : tumor del teissut muscular.

miòp, -a adj e n (del grèc muòps) : sup, -a / vistaflac, -a.

miopata (adj. e subs.m. e f.) [miopat, -a n, cf Ubaud Dicort] : que patís de miopatia.

miopatia : afeccion dels muscles.

miopia : supièira (defaut de la vision deguda a una corbadura tròp granda del cristallin)

(I a tot un fum d'autres mots formats aital amb mio-)

miòrla nm, cf Ubaud Dicort : « terme de mépris, à Toulouse » (v. TdF ‘miorlo’)

MIOS- : forma prefixada del grèc mus, muòs (muscle)

miosalgia : dolor musculara.

miòsi (f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : estrechiment de la pruna de l'uèlh (del viston), « myosis » (Laus)

miositi nf : inflamacion del teissut muscular.

miosotide nf :  « myosotis » (v. Ubaud Lexic norm. de bot.)

miotomia : disseccion dels muscles.

Miquèl - Miquèla - Miquelina : prenoms.

Per Sant Miquèl, à la saint Michel [le 29 sept.], terme ordinaire des loyers de maison et des domestiques, en Provence. (v. TdF jos ‘Michèu’)

Far Sant Miquèl : cambiar de mèstre  (Alibert ; abs. Dicort, v. santmiquèl (far -))

miquelenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui naît, qui mûrit à la saint Michel » TdF jos ‘michelen’

miquelet nm : « miquelet, guerillero espagnol des Pyrénées » ; reialista meridional (1815) (v. TdF)

miquelon nm, cf Ubaud Dicort : v. cocorlon. (v. Vayssier ‘miquelóu’)

miqueta nf, cf Ubaud Dicort (v. mica 1) : « petite miette » TdF

miqueton nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de mets où il entre des miettes de pain » TdF

mira : torre de garda (L. 249) ; apocòpa d' amira. v. amira.

mirabèla : frucha del mirabelièr ; alcoòl de mirabèla.

mirabelièr (plt.) : mena de prunièr (Myrobolona)

mirable, -bla : remirable.

mirabolan nm, cf Ubaud Dicort : « myrabolan, fruit » TdF

miraclant, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. miraclejant. (v. TdF jos ‘miraclejant’)

miraclar (TdF jos ‘miracleja’ ; abs. Dicort) (v. intr. e tr.) (v. ms. Alba bilingua, en fin de letra A) : far de miracles [v. miraclejar] ; miracular q.q.

miracle : accion subrenaturala, eveniment subrenatural qu'an pas d'explicacion scientifica ; accion extraordinària, eveniment extraordinari (s. f.)

miraclejant /miraclant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui opère des mirales, thaumaturge » TdF

miraclejar : frequentatiu de miraclar, « v intr, opérer des miracles » TdF.

miraclós, -osa adj : v. miraculós.

miraclosament adv : v. miraculosament.

miracocar [veire mericocar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : miraclar / apolidir ; mirgalhar ; pintar / pintorlar / pintorlejar.

 

 

miracular (abs. Dicort e TdF) (v. tr.) : transformar miraculosament (s.p. e s. f.)

Lo solelh miracula las tenèbras de la nuèch.

miraculat, -ada (p.p. e subst.) (abs. Dicort) : salvat, -ada subrenaturalament sens explicacion racionala ; salvat, -ava per còp d'astre, « miraculé, -e » (Laus).

Miraculat de Lorda.

Miraculat de la medecina.

miraculós / miraclós, -osa (l.p.) adj, cf Ubaud Dicort : que relèva del miracle.

miraculosament / miraclosament (l.p.) adv : d'un biais miraculós / miraclós (l.p.)

mirada : agach d'admiracion.

mirador nm (L. 249) : bèlvéser / miranda ; mena de torre per velhar a la garda de quicòm, d'una preson...

miraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'agacha quicòm de polit, « celui, celle qui admire, qui mire, pointeur » TdF ; persona que s'agacha dins un miralh.

miralh : çò que reflectís los images en general (t. a.)

Lo miralh d'una femna.

Lo miralh de l'aiga.

miralh de Vènus (plt.) : (Specularia speculum)

miralhar (v. tr.) : reflectir (remandar dins una autra direccion)

miralhar (se) : s'agachar dins un miralh.

miralhat, -ada adj : « miré, ée » ; doblet de mirgalhat (l.p.) : qu'a una taca blanca sul front (bestial). (v. TdF jos ‘miraia’)

miralhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de mirer, de se mirer » TdF ‘miraiage’

miralhejadís nm, cf Ubaud Dicort : « miroitement » (Laus)

miralhejar (v. intr.) : estelejar / bavarilhar / bavarilhejar.

miralhet : miralh pichon ; miralh d'alausetas ; pèça d'arma de fuòc (t. tec.) ; membranas de cant de las cigalas ; clavelada de las quatre tacas (peis) (Raia marginata) ; tercelet (aucèl de rapina) (Falcon tinnunculus) ; planta : (Specularia speculum)

miralhièr 1, -ièira n : persona que còpa, encadra o vend de miralhs ;

miralhièr 2, -ièira adj : persona qu'aima plan de se miralhar.

miralhòla (plt.) : mena de gèissa (Lathyrus aphaca)

mirament : efècte del miratge en nauta mar (mar.)

miranda nf : bèlvéser / mirador (airal quilhat d'ont òm pòt aver una brava vista sus un polit endrech)

Far miranda : far de miracles (s.f.)

mirar (v. tr.) : agachar amb atencion ; admirar ; contemplar ; afustar. (# mirrar)

mirar (se) : se miralhar (s'agachar dins un miralh)

miratge : accion de mirar los uòus meses a coar per véser se son batarèls (batairòls) ; illusion d'optica ; messorga.

Lo miratge de l'argent.

Lo miratge de la glòria.

« miravelha / miravilha » e derivats : v. meravilha.

mirca : mena de peis marin (Scyllium catulus)

Mirelha [Mirèlha] n pr f : prenom ; òbra mèstra de Mistral.

mirga / murga [veire mirga, cf Ubaud Dicort] nf : ratinhòla / fura. (Sorex)

mirgalh 1 (mirgalhadura) nm, cf Ubaud Dicort : v. mirgalhadura. (v. TdF ‘mirgal’)

mirgalh 2 (erbacèa) nm, cf Ubaud Dicort : v. margalh 1. (v. TdF jos ‘margai 1’)

mirgalhadís nm, cf Ubaud Dicort : « diaprure, bigarrure » TdF jos ‘margaiadis’

mirgalhadura nf / mirgalhadís (v. mirgalhadís) : jaspadura, « diaprure des prés ; couleurs variées, coloris, parure ». (v. TdF jos ‘margaiaduro’)

mirgalhar (v. tr.) : miracocar ; estelejar ; pénher de tot un fum de colors.

mirgalhar (se) : se miracocar ; s'estelejar.

mirgalhat, -ada : de mai d'una color ; de milanta colors.

mirgalhejar (v. intr.) : frequentatiu de mirgalhar e de se mirgalhar.

mirgalhon nm : murgueta (mirga pichonèla).

mirgassa 1 nf (plt.) : vidalba (Clematis vitalba) (v. vidalba, albavit nf) ;

mirgassa 2 nf : agaça fèra (Lanius excubitor meridionalis) ; (L. senator) (v. margassa)

mirgasseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite pie-grieche » TdF

mirgaud, -a adj : fleis, -ssa / minhard, -a / amistós, -osa.

mirgola : mena de maurilha (Morchella esculenta)

Tòrcer la mirgola : clinar lo cap abans morir.

mirgòta / mirgueta nf, cf Ubaud Dicort : « souriceau » TdF jos ‘murgueto’

MIRIÀ- : forma prefixada del grèc muriàs, -adòs (10 000)

miriada (f.) : quantitat innombrabla.

De miriadas de mosquilhs que dançavan, que dançavan.

Miriam (ebrèu : Maria) : prenom passat en occitan.

miriamètre : anciana unitat de mesura de 10 000 mètres.

miriapòdes : nom scientific de la classa dels milapatas.

« miricocar » : v. miracocar e mericocar, cf Ubaud Dicort.